Història del recinte Escola de Teixits de Canet de Mar
Orígens
El desenvolupament industrial que Catalunya va viure a principis del segle XX va comportar, entre altres, la demanda d’especialistes tècnics per dirigir les indústries i també per operar les màquines. En aquest context, la Diputació de Barcelona va constituir el 1913 el Consell de Pedagogia com a institució responsable de la política cultural i educativa catalana per tal de cobrir les mancances de l’ensenyament estatal. El Consell coordinava les escoles, entre elles les que instruïen el personal qualificat en els àmbits professional i tècnic. Les persones que determinaren el desenvolupament de les escoles foren Alexandre Galí, Rafel Campalans, Eugeni d’Ors i Pompeu Fabra.
Les escoles tècniques oferien títol propi. Són exemple d’aquest projecte la Universitat Industrial (1910), l’Escola del Treball (1913), l’Escola de Bibliotecàries (1916) i l’Escola Local d’Indústries de Canet de Mar (1922).
La Mancomunitat de Catalunya (1914-1924) va elaborar el 1917 un projecte de creació d’escoles locals d’indústries que s’inseria en el camp específic de la formació professional tècnica. El projecte preveia una xarxa d’escoles arreu de les poblacions catalanes en especialitats que tinguessin una certa demanda. Canet, però, va ser l´única població catalana interessada en aquesta oferta i, per això, el seu Ajuntament va aprovar el febrer de 1918 la seva presentació al concurs convocat per la Mancomunitat. Amb l’empenta destacada del regidor catalanista Josep Fors Vidal (posterior alcalde de Canet entre 1931 i 1934), l’Ajuntament va adquirir el 1920 la finca particular de Can Muní, que havia pertangut a Pere Pol, i la va cedir a la Mancomunitat per ubicar el centre educatiu.
Façana principal de l’Escola Local d’Indústries, antiga Escola d’Indústries de la Mancomunitat de Catalunya de Canet de Mar, 1922. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona (CAT AGDB R. 2746)
Al llarg del segle XIX, la indústria del gènere de punt havia esdevingut l’especialitat tèxtil del Maresme. Aquesta indústria era de tipus familiar, amb establiments petits que es dedicaven sobretot a la producció de mitges i mitjons.
Inicis de l’Escola Local d’Indústries (1922-1939)
El 19 de novembre de 1922, el president de la Mancomunitat, Josep Puig i Cadafalch, acompanyat per la totalitat de l’Ajuntament de Canet, diputats de la comarca i autoritats civils i eclesiàstiques, va inaugurar el centre, el qual va iniciar la seva activitat amb el nom d’Escola Local d’Indústries de Canet de Mar. La idea era oferir un aprenentatge de l’ofici d’operari de gènere de punt, atès que la majoria de treballadors a les fàbriques tèxtils catalanes no havien tingut cap oportunitat d’aprenentatge escolar. Es va fixar l’edat per al començament dels estudis tècnics en quinze anys i oferia dues classes de titulacions: la de director d’indústries de teixits de punt (en règim diürn) i la de contramestre (en règim nocturn).
Avís d’inici de les classes de vespre a l’Escola Local d’Indústries, 25 de novembre de 1922. Fons: Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt de Canet de Mar (EUETTP). (CAT AGDB UI 70)
Tot i que s’havia inaugurat el centre, les obres d’adaptació no havien acabat i el curs 1922-1923 va estar caracteritzat per la manca d’activitat institucional i de pressupost per tirar endavant els projectes. A partir del curs següent, s'hi van establir les condicions d’accés: es va modificar l’edat d’accés, atès que calia tenir més de dotze anys; satisfer les despeses necessàries, i demanar l’ingrés per instància al president del Consell de Pedagogia.
Avís de matrícula per a l’examen d’ingrés a l’Escola Local d’Indústries, 5 de desembre de 1922. Fons: Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt de Canet de Mar (EUETTP). (CAT AGDB UI 70)
Sol·licitud de Joaquima Soler d’ingrés als cursos preparatoris de l’Escola Local d’Indústries, 6 de desembre de 1922. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB A-492, exp.9)
El 1926, en el marc de la dictadura de Primo de Rivera, es va tancar provisionalment l’Escola. Sembla que la causa de fons del tancament, però, va ser per una raó pressupostària. En tot cas, el nombre d’alumnes era baix i el centre encara no estava a ple rendiment.
Amb el final de la dictadura i en el marc de reactivació de l’escola i el suport decidit dels industrials, el 1930 va canviar de nom i va anomenar-se l’Escola de Teixits de Punt (a partir de 1939 amb el nom castellanitzat). Es va renovar també el parc de maquinària, que havia quedat obsolet i resultava insuficient per encarar els nous reptes. Un dels nous objectius del centre era trobar personal tècnic especialitzat d’arreu d’Europa per impartir-hi la docència sobre gènere de punt.
Escola de Teixits de Punt, 1931. Biblioteca de Reserva i Centre de Documentació de l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.12617)
El 4 d’abril de 1931 es va reobrir el centre, que va comptar amb la presència del president de la Diputació de Barcelona i del Patronat de l’Escola, Joan Maluquer i Viladot. Els cursos, però, van començar més tard. Francesc Macià, president de la Generalitat (la Diputació de Barcelona havia quedat suspesa arran de la proclamació de la Segona República, l’abril de 1931) va encapçalar l’acte inaugural el 31 de gener de 1932 i les classes van començar l’1 de febrer.
Acta de reobertura de l’Escola de Teixits de Punt. Entre els assistents, Muller, director de l’Escola (assegut, segon per l’esquerra) i Joan Maluquer i Viladot, president de la Diputació de Barcelona (al centre assegut), 1931. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona (CAT AGDB R.2722)
Comunicació de la Comissió Permanent de la Diputació de Barcelona en resposta a l’agraïment de Joan Alegret, alcalde de Canet de Mar, amb motiu del restabliment de l’activitat de l’Escola de Teixits de Punt, 30 de gener de 1931. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB 4275, exp.6)
Els anys de la Segona República (1931-1936) van suposar la consolidació de l’Escola especialitzada en gèneres de punt.
Programa del curs 1931-1932 de l’Escola de Teixits de Punt, 1931. Biblioteca de Reserva i Centre de Documentació de l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.12615)
El centre es va beneficiar d’una dotació pressupostària generosa per part de l’autoritat pública, tot i que sempre va arrossegar una manca de dotació de maquinària, que va tractar de compensar amb la demanda de donatius.
Factura de compra de màquina tricotosa, 1932. Fons: Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt de Canet de Mar (EUETTP). (CAT AGDB UI 103)
El 1933 es va decidir ampliar l’Escola i l’arquitecte Joan Rubió i Bellver va ser l’encarregat del projecte.
L’arquitecte Joan Rubió i Bellver visita les obres d’ampliació i remodelació de l’Escola de Teixits de Punt, 1934. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R. 22237)
Obres d’ampliació i remodelació de l’Escola de Teixits de Punt. El director, Paul-Émile Muller, al centre dempeus, 5 de desembre 1934. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona (CAT AGDB R. 2747)
Durant els anys republicans també es van establir importants vincles col·laboratius entre l’Escola de Teixits i l’Escola d’Arts i Oficis de Mataró i l’Escola d’Arts i Oficis de Terrassa, entre altres. L’augment d’alumnes va portar també a l’aprovació de beques per als que ho necessitessin: les beques eren concedides per la Generalitat, pel Patronat de l’Escola de Teixits, pels socis protectors i per l’Ajuntament de Canet de Mar.
Estudiants fent servir la màquina Cotton, 1933. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.2730)
L’expansió i consolidació de l’Escola es va aturar per la Guerra Civil espanyola (1936-1939).
Reglament interior de l’Escola de Teixits de Punt de Canet de Mar, c.1936. Biblioteca de Reserva i Centre de Documentació de l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.22779)
Programa de l’any escolar 1937-1938. Biblioteca de Reserva i Centre de Documentació de l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.22779)
El Patronat va ser dissolt, i el personal del centre, ja fossin funcionaris o contractats, va estar sotmès al control ideològic de la Generalitat. A tall d’exemple, Paul-Émile Muller va ser destituït com a director, suposadament per la no incorporació al seu lloc de treball després d’un viatge breu a Suïssa.
L’Escola de Teixits durant el franquisme (1939-1975)
Acabada la Guerra Civil, el 1939, l’Escola va castellanitzar el seu nom, Escuela de Tejidos de Punto, i Muller va ser reposat en el càrrec de director del centre. Altres integrants del centre van ser objecte d’informes de depuració.
El director de l’Escola de Teixits, Paul-Émile Muller, segon per l’esquerra, i Josep Fors, al seu costat dret, c.1933. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.2731)
Entre 1940 i 1960 el centre va viure una llarga etapa de creixement, amb un augment progressiu de l’alumnat, i de maduració, atès que es va incorporar nou personal docent que pertanyia a una generació més jove. Durant aquestes dècades va augmentar també el nombre de dones i d’alumnes procedents de l’estranger, bàsicament sud-americans.
Secció de màquines d’ordits, tricotoses circulars i telers rodons de l'Escola de Teixits de Punt de Canet de Mar, c. 1940. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.11135_2)
Al llarg de la dècada de 1940 el centre va ampliar les seves instal·lacions, especialment amb la compra de l’antiga nau de la fàbrica Floris i Busquets, a la vídua Floris, el 26 de febrer de 1943. La nau tenia 1.600 metres quadrats i va ser acomodada com a sala de màquines. La fàbrica Floris i Busquets havia estat construïda per Pere Domènech i Roura, fill del cèlebre arquitecte Lluís Domènech i Montaner, i havia estat inaugurada el 1915.
Construcció de la nau de la fàbrica Floris i Busquets de Canet de Mar, c. 1914-1916. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona (CAT AGDB R. 2718)
Sala de màquines a l’antiga fàbrica Floris i Busquets, c.1940. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.2685)
Vista parcial de l’antiga fàbrica Floris i Busquets, c.1940. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.2680)
Amb posterioritat a la guerra, el Patronat de l’Escola va impulsar la constitució d’una biblioteca especialitzada en publicacions tècniques, que va ser gestionada per la bibliotecària Anna Sala Boloix fins a l’any 1948. A partir d’aquest any la biblioteca va quedar adscrita a la xarxa de biblioteques populars de la Diputació de Barcelona, però sense perdre mai el perfil tècnic.
Aprovació del treball de bibliotecària d’Anna Sala Boloix, 1943. Fons: Diputació de Barcelona (CAT AGDB Q-576, exp.19)
Josep Coll va ser nomenat director accidental de l’Escola fins a 1945. Precisament aquest any, en el marc de l’homologació dels estudis de l’Escola al sistema educatiu d’ensenyaments tècnics dependent del Ministerio de Educación Nacional, el centre va tornar a canviar el nom: Escuela Especial de Tejidos de Punto. Aquesta reorganització va implicar que la titulació canviés de “Tècnic en teixits de punt” a “Perit en teixits de punt”. A partir de 1945, Celso Mira va ser el director del centre, càrrec que va mantenir fins a l’any 1967.
Fitxa professional de Josep Coll, professor de mecànica de l’Escola de Teixits de Punt, 1934. Fons: Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt de Canet de Mar (EUETTP). (CAT AGDB UI 57)
La mort el 1956 de Josep Fors, impulsor de l’Escola de Teixits i president del primer Patronat en els seus inicis, va simbolitzar el tancament de la primera etapa de l’Escola durant el franquisme. Al seu torn, l’assistència del president delegat del Patronat, Felipe Ferrer Calbetó, a l’enterrament de Fors va provocar la seva defenestració. Josep Coll, persona de confiança de Ferrer, també va ser apartat de l’Escola.
El 1967, l’Escola va tornar a fer un canvi de nom, ara Escuela de Ingeniería Técnica en Tejidos de Punto, en el marc d’adaptació del pla d’estudis a la reforma de les enginyeries tècniques industrials. El decret del Consell de Ministres del 6 de juliol d’aquest any va incloure l’especialitat de teixits de punt a la branca tèxtil. Amb aquest pas es creava el títol d’Enginyer tècnic en teixits de punt.
Vista aèria de l’Escola d’Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt, c.1970. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.22239)
Evolució de l’Escola de Teixits durant la democràcia (1978-2008)
Durant la dècada de 1970 es va produir una davallada gradual de la matrícula deguda a la crisi mundial del sector tèxtil i a la manca de recursos materials adequats a les demandes formatives d’una societat que canviava de manera notable.
El 1970 la Llei general d’educació va preveure la incorporació de les escoles d’enginyeria tècnica a l’estructura administrativa universitària. En aquest context, la Diputació de Barcelona, que també era responsable de dues escoles més d’enginyeria tècnica (la Industrial i l’Agrícola), va aprovar el 29 de maig de 1973 l’adscripció de l’Escola a la recentment creada Universitat Politècnica de Barcelona (avui de Catalunya), tot i que la petició no es va formalitzar fins al 19 de juliol de 1974.
El 25 d’agost de 1978 l’Escola va quedar adscrita a la Universitat Politècnica, fet que es mantindria fins al 2007. També va canviar de nom: Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt.
El 1983 es va crear la secció de Formació Professional amb l’objectiu de subministrar potencialment nous alumnes a l’Escola. Es creava així la primera escola d’ensenyament secundari a Canet, que faria estudis de primer i segon grau en l’especialitat de gènere de punt i, a la vegada, l´única escola de Catalunya i d’Espanya d’aquesta especialitat.
Quatre alumnes del Cicle formatiu de gram mitjà de producció de teixits de punt fent pràctiques a les tricotoses. Roger Borrell, Màrius de la Asuncion, Joaquim Itchart i Alejandro Zamora. Arxiu fotogràfic del Centre de Documentació del CRT – Escola de Teixits.1997
Butlletí del Servei d’Investigació i Assessorament Tècnic de l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt, 1986. Fons: Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt de Canet de Mar (EUETTP). (CAT AGDB UI 103)
Des de 2008 l’Escola de Teixits de Punt de Canet de Mar és coneguda com a Centre de Recerca i Transferència de Tecnologia Tèxtil (CRTTT).