Sistema d’Indicadors de Salut Local (ISL)

El Sistema d’Indicadors de Salut Local és una eina que proporciona informació rellevant i estructurada sobre l’estat de salut dels municipis i mostra la seva tendència al llarg del temps.

Infografia resum del Sistema d'indicadors de salut local

Infografia resum del Sistema d'indicadors de salut local

  • Realitzar una aproximació a l’estat de salut de la població dels diferents municipis.
  • Identificar problemes i desigualtats en salut.
  • Facilitar la presa de decisions en polítiques municipals de salut: priorització d’intervencions, disseny de plans locals, avaluació d’actuacions realitzades...
  • Promoure una cultura d’informació estructurada i d’interpretació i explotació de les dades.
  • Demografia (creixement poblacional, moviments migratoris, envelliment i projeccions poblacionals)
  • Salut sexual i reproductiva (natalitat, fecunditat, interrupcions voluntàries de l’embaràs, parts i infeccions de transmissió sexual)
  • Morbiditat (cirurgia major ambulatòria, ingressos hospitalaris i atenció ambulatòria de la salut mental)
  • Mortalitat (evolució de la mortalitat, causes de defunció, mortalitat prematura, defuncions evitables i esperança de vida de la població)
  • Accidentalitat viària (característiques dels accidents amb víctimes, col·lectius vulnerables, bicicletes i altres vehicles amb motor, i alcoholèmia)
  • Socioeconòmica (renda disponible, desocupació i accés a l'habitatge)
  • Qualitat de l’aire (diòxid de nitrogen i partícules en suspensió amb un diàmetre inferior a 10 micres)

El sistema d’indicadors es troba disponible per als ajuntaments a través de dos recursos:

  • Informes. Documents elaborats anualment on es presenten fins a un centenar d’indicadors de salut local:
    • Informes individualitzats per a cadascun dels municipis de més de 10.000 habitants que ho sol·licitin.
    • Resums executius que destaquen les principals dades dels informes individualitzats.
    • Un informe global amb les dades del conjunt de municipis de més de 10.000 habitants.
  • Quadre de comandament. Conjunt d’indicadors interactiu i disponible en línia.

Municipis de més de 10.000 habitants de la demarcació de Barcelona.

L’informe ISL és un recurs disponible al Catàleg de serveis de la Diputació de Barcelona.

Període de sol·licitud: del 3 de desembre de 2024 al 31 de desembre de 2025.

Un cop sol·licitat es pot obtenir accés al quadre de comandament participant als tallers formatius per aprendre a utilitzar aquesta eina, que es realitzen periòdicament.

Persona de contacte:

Ivana López: ssp.infoanalisi@diba.cat

A través del catàleg de serveis poden sol·licitar assessorament en informació i planificació en salut pública.

Període de sol·licitud: del 3 de desembre de 2024 al 31 de desembre de 2025.

Persona de contacte:
Sònia Chavero
ssp.infoanalisi@diba.cat

Informe d’Indicadors de salut per al conjunt dels municipis majors de 10.000 habitants de la demarcació de Barcelona

Informe d’Indicadors de salut per al conjunt dels municipis majors de 10.000 habitants de la demarcació de Barcelona. 2023

Aquest informe global presenta més de 90 indicadors de diferents àrees temàtiques. L’objectiu és plasmar l’estat de salut dels diferents perfils de municipis i servir de referència per a què cada ens local pugui comparar els resultats del seu informe de salut.

Enllaç a l'informe d’Indicadors de salut per al conjunt dels municipis majors de 10.000 habitants de la demarcació de Barcelona. 2023 .

Enllaç al resum executiu de l'informe d’Indicadors de salut per al conjunt dels municipis majors de 10.000 habitants de la demarcació de Barcelona. 2023 .

Dades més rellevants de l'informe 2023

DEMOGRAFIA

Envelliment a l’alça

  • El 19% de la població té més de 65 anys.
  • S’estima que en 2041 el 26% dels habitants tindrà més de 65 anys.
  • La població de més de 85 anys experimenta un fenomen de feminització, hi ha dues dones per cada home.

Més defuncions que naixements

  • En el bienni 2020-2021 la taxa de creixement natural va ser negativa, amb un valor -1,44‰.

Més població estrangera

  • El 19% dels residents són d’origen estranger. Aquesta xifra s’ha incrementat en els darrers 10 anys.
  • El 47% de les persones d’origen estranger han nascut a Amèrica llatina.
  • Per països, 1 de cada 5 persones nascudes a l’estranger són d’origen marroquí.
SALUT SEXUAL I REPRODUCTIVA

1 de cada 4 embarassos s’interrompen de manera voluntària

  • L’any 2021 es van produir 8.224 interrupcions de l’embaràs.
  • El 34% de les dones que van practicar una interrupció voluntària, ja ho havien fet amb anterioritat.

La incidència de clamídia i gonocòccia a l’alça des de 2015

  • L’any 2021 es van notificar 4.114 casos nous de clamídia i 1.866 de gonocòccia.
MORBIDITAT

Les malalties de l’aparell circulatori són les principals causes dels ingressos hospitalaris

  • L’any 2021, el 14,2% de les hospitalitzacions van ser a causa d’una malaltia cardiovascular.
  • 1 de cada 4 persones hospitalitzades per malaltia cardiovascular ingressa per infart cerebral o insuficiència cardíaca.

L’any 2022, el 3,2% de la població va ser atesa en centres especialitzats de salut mental ambulatòria

  • La mitjana d’edat de les persones ateses va ser de 37 anys, i les patologies ateses més freqüents les de reacció greu a l’estrès i trastorns generalitzats del desenvolupament.
MORTALITAT

El 2021, la mortalitat recupera parcialment els valors pre-pandèmia COVID-19

  • En 2021, el percentatge de defuncions per COVID-19 cau a la meitat respecte l’any 2020 .
  • La principal causa de mortalitat en dones van ser les malalties cardiovasculars, en homes, els tumors.
ACCIDENTALITAT VIÀRIA

Els motoristes, el principal col·lectiu vulnerable a les carreteres

  • 1 de cada 2 víctimes greus o mortals viatja en vehicles de dues rodes; el 80% d’aquestes víctimes són homes.

Marcat creixement dels usuaris de vehicles de mobilitat personal (VMP) implicats en accidents

  • L’any 2022 prop de 800 persones que viatjaven en VMP es van veure implicades en accidents amb víctimes.
SOCIOECONOMIA

Disminueixen els contractes temporals

  • La reforma laboral fa disminuir la taxa de temporalitat contractual del 86% al 62%.

Anar a la pàgina inicial de Informació i anàlisi

Anar a la pàgina inicial de Salut Pública