Pol·len i salut
Els grans de pol·len i les espores de fongs són cèl·lules reproductores, és a dir que serveixen per formar nous individus. Es tracta, per tant, de cèl·lules absolutament necessàries perquè es mantingui la vida vegetal sobre la terra; sense elles s'acabarien els fruits i els bolets i, a la llarga, les espècies que les formen.
Sempre que els pòl·lens i les espores fan la funció reproductora, el seu contingut surt cap a l'exterior. Si això esdevé en ambients adients per a la reproducció, el cicle de la vida vegetal es desenvolupa correctament. Però quan la seva expansió fa que entrin en contacte amb les mucoses humanes (de fet, en les dels animals en general) el contingut cel·lular pot desencadenar reaccions al·lèrgiques en individus sensibilitzats.
Aquestes reaccions al·lèrgiques poden manifestar-se en forma de rinitis (degoteig de mucositat al nas), conjuntivitis (plorera d'ulls) o asma (dificultats respiratòries). L'aerobiologia (és a dir, l'estudi de la diversitat i el nivell de pòl·lens i espores a l'aire) pot contribuir a detectar els elements causants de l'al·lèrgia i millorar la qualitat de vida dels individus afectats.
Els pòl·lens més al·lergènics a Catalunya són de parietària o morella roquera, gramínies, xiprer, olivera, plàtan d'ombra, blets (Chenopodium) i plantatge. Localment també són importants els d'avellaner, bedoll, artemisa i altres. Possiblement hi ha espècies encara poc conegudes des del punt de vista de l'al·lèrgia respiratòria, com ara alzines, roures, sureres i garric. És important conèixer l'aspecte de la planta que causa el problema. A l'apartat Plantes Al·lergògenes es poden veure imatges de les principals. Pel que fa a les espores, les més problemàtiques són Alternaria i Cladosporium.
