$community_name

És indubtable que els productes químics han permès millorar les condicions de vida de les persones. Pensem per exemple en els medicaments que salven vides, els productes agroquímics que milloren la productivitat dels conreus, en els biocides que potabilitzen l'aigua de consum humà; així com molts d'altres que ens fan la vida més fàcil i agradable com els productes químics d'ús domèstic o els cosmètics. Però, malgrat tots aquests beneficis socials, econòmics i de salut, es coneix des de fa temps que algunes substàncies químiques que es comercialitzen o s'han comercialitzat en el passat (substàncies químiques perilloses) poden afectar greument la salut humana, ocasionant malalties i mort prematura, a més de danyar el medi natural, a causa de la seva toxicitat aguda, persistència en el medi i bioacumulació als organismes vius.

Segons l'Agència Europea de Medi Ambient, fins l'any 1981 hi havia comercialitzades més de 100.000 substàncies químiques diferents i s'estima que s'incorporen cada any una mitjana de 2.000 substàncies noves. El problema ha estat que el ràpid increment en la producció de productes químics sintètics de les darreres dècades no ha anat acompanyat del coneixement dels efectes perjudicials per a la salut que ocasionen algunes d'aquestes substàncies, que ha estat molt posterior als danys causats.

L'exposició de la població a aquestes substàncies es dóna en tots els àmbits de la vida. Les trobem disperses a l'aire que respirem, a l'aigua que bevem i als aliments que mengem diàriament, però també formen part del objectes i productes que ens acompanyen diàriament a tots els escenaris de la nostra vida quotidiana. Es poden trobar als, teixits, cosmètics, colorants, plaguicides, plàstics, aparells electrònics o als envasos d'aliments, per exemple.

Des de fa anys es coneix que l'exposició aguda a determinats productes químics augmenta el risc de patir algunes malalties (càncer, trastorns neurològics, etc.), però recentment s'ha constatat que algunes substàncies a dosis molt baixes poden interferir en els processos de regulació hormonal (disrupció endocrina) i de regulació de l'expressió gènica (alteracions epigenètiques), amb importants conseqüències per a la salut.

Existeixen tres grups principals de productes químics que han estat identificats com a particularment preocupants, des del punt de vista dels seus efectes sobre la salut i el medi:

• Els compostos orgànics persistents (COP). Són substàncies químiques tòxiques, resistents a la degradació i bioacumulables, amb capacitat per dispersar-se a grans distància. En aquest grup s'inclouen plaguicides organoclorats i alguns productes químics industrials i els seus subproductes, com els policlorobifenils (PCB) i les dioxines.
• Les substàncies amb capacitat per alterar el sistema hormonal, anomenades disruptors endocrins (DE). Són un grup heterogeni de substàncies, majoritàriament sintètiques, desenvolupades per a finalitats diverses. Alguns COPs són també DE.
• Alguns metalls pesant com el plom, el mercuri, el cadmi, l'arsènic, etc.

L'exposició crònica a aquestes substàncies s'ha associat a diversos trastorns neurològics, trastorns de la reproducció i del desenvolupament, malalties respiratòries, alteracions del sistema hormonal, disfuncions del sistema inmunològic, obesitat i càncer.

Cal tenir present que els riscos per a la salut dels productes químics perillosos no depenen només de la seva toxicitat, sinó que el moment de l'exposició també és important. En aquest sentit, la capacitat de produir danys d'algunes d'aquestes substàncies varia en funció del moment del cicle vital en què es produeix l'exposició, sent màxima en els estadis primerencs de la vida. Actualment es sospita que algunes malalties dels adults, poden estar vinculades amb les exposicions durant la infància i fins i tot durant el període prenatal.

La preocupació creixent pels governs al llarg dels darrers anys per protegir la salut de la població dels riscos dels contaminants químics perillosos ha donat lloc a la creació de diferents instruments legislatius. En podem destacar el Conveni d'Estocolm, adoptat al 2001 en el marc de les Nacions Unides, mitjançant el qual es van prohibir l'ús intencional de determinats COP i, ja en l'àmbit de la Unió Europea, l'aprovació l'any 2006 del Reglament sobre el Registre, Avaluació, Autorització i Restricció de les Substàncies i Preparats químics (REACH), encara en període d'aplicació, que unifica en un únic reglament més de 40 normatives diferents de la Unió Europea i trasllada a la indústria la responsabilitat de demostrar que les substàncies químiques són segures.

Per fer front a les inquietuds de la comunitat científica internacional, la Comissió Europea ja s'ha plantejat millorar alguns aspectes de la regulació dels productes químics vigent, com ara:

• L'exposició simultània a múltiples substàncies químiques a baixes dosis (efecte còctel), aspecte que no aborda el REACH.
• L'actualització de l'Estratègia Comunitària vigent sobre disruptors endocrins, per tal de prohibir o controlar més estrictament algunes d'aquestes substàncies.
• L'aprovació d'una estratègia específica per abordar els potencials riscos per a la salut derivats dels nanomaterials i les nanopartícules.

Mentre la investigació avança en el coneixement sobre els mecanismes d'acció i l'impacte en la salut dels contaminants químics, són del tot necessàries les iniciatives globals com l'Enfocament Estratègic Internacional per a la Gestió de Productes Químics (SAICM), instrument jurídic creat al 2006 en l'àmbit de la PNUMA (Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient), en resposta a la necessitat de promoure una gestió racional en la producció i ús dels productes químics inspirada en els principis de prevenció, reducció i precaució per tal de minimitzar els efectes adversos d'aquestes substàncies en la salut humana i el medi ambient.