$community_name

Ahir es van lliurar a l’Hotel Palace el premi Nadal de novel·la en castellà i el premi Josep Pla de prosa en català.

La guanyadora del 77è Premi Nadal, que convoca l’Editorial Destino des de l’any 1945 i està dotat amb 18.000 euros, ha estat Najat El Hachmi amb la novel·la “El lunes nos querrán”. És el primer cop que El Hachmi escriu en castellà, per bé que ho va fer en paral·lel a una versió catalana de la novel·la. ”El lunes nos querrán” narra la història de dues amigues que creixen a la perifèria d'un barri i que veuen com la procedència, el sexe o la classe social els condiciona la conquesta de la llibertat.

L'escriptora de Tremp Maria Barbal ha guanyat el 53è Premi Josep Pla amb la novel·la “Tàndem” que en paraules de l’autora, és una història sobre la felicitat que té com a protagonistes un home i una dona que es donen l'oportunitat de recomençar i "viure plenament."

Ambdues obres es publicaran al mes de febrer. El dia 10 Destino ho farà amb “Los lunes nos querrán” i Edicions 62 amb la versió catalana, “Dilluns ens estimaran”. La guanyadora del Pla sortirà al carrer el 3 de febrer de la mà de Destino, que la publicarà també en castellà dues setmanes més tard.

La 70a edició de la Nit de Santa Llúcia es va celebrar el passat 15 de desembre a al Teatre Nacional de Catalunya, on es van lliurar els premis més rellevants de les lletres catalanes.

El guanyador del 61è premi Sant Jordi va ser Víctor García Tur, amb “L'aigua que vols”, que gira al voltant del referèndum d'autodeterminació del Quebec el 1995.

El 23è Premi Mercè Rodoreda de Contes i Narracions l’ha obtingut Anna Gas amb ‘El pèndol’.

El 58è Premi Josep M. Folch i Torres de Novel·les per a Nois i Noies l’ha guanyat Tina Vallès amb ‘Els pòstits del senyor Nohisoc’.

El 62è Premi Carles Riba de Poesia ha estat per Miquel Desclot amb ‘Despertar-me quan no dormo’.

 El 47è Premi Joaquim Ruyra de Narrativa Juvenil ha estat per a ‘Les esferes del temps’ de Rubèn Montañá i Ros.

El 34è premi Internacional Joan B. Cendrós l’han guanyat Chad W. Post i Jill Schoolman.

Finalment, el Premi Muriel Casals de Comunicació 2020 ha estat atorgat al Col·lectiu On són les dones?.

David John Moore Cornwell, més conegut pel seu pseudònim literari John le Carré, ha mort als 89 anys. Le Carré va aconseguir que la novel·la d'espies transcendís el gènere i la va elevar a nivells que mai no havia conegut. Molts han llegit els seus llibres, que es van convertir en best-sellers o els han vist al cinema, perquè de molts se n'han fet pel·lícules.

A començaments de la dècada de 1950 va començar a col·laborar amb els serveis secrets britànics fins a convertir-se en membre de l'MI5 (la intel·ligència interior) el 1958, i dos anys més tard va ingressar a l'MI6 (espionatge exterior), que el va destinar a Alemanya.El 1964 va haver d'abandonar els serveis secrets després de ser revelada la seva identitat per l'agent doble Kim Philby, després de la qual cosa va decidir consagrar-se plenament a l'escriptura, que ja havia començat en la seva etapa com a espia.

Le Carré va debutar als anys 60 amb "Trucada per al mort", que ràpidament es traslladaria al cinema. Després vindrien més de 25 novel·les, moltes, com "L'espia que tornava del fred" o "La casa Rússia", tot un símbol dels temps que va viure: la Guerra Freda.

De la imaginació i els coneixements de le Carré van nèixer personatges com l'agent George Smiley. El mur de Berlín va caure, l'URSS també, però els espies de Le Carré van continuar sent supervendes. Ja fos amb conxorxes a Llatinoamèrica, com a "El sastre de Panamà", o amb els negocis tèrbols de la indústria farmacèutica a l'Àfrica, com a "El jardiner constant", de matèria primera mai no n'hi va faltar.

El poeta valencià Francisco Brines (Oliva, 1932) ha estat guardonat amb el Premi Cervantes 2020, el màxim reconeixement a les lletres castellanes que atorga cada any el Ministeri d'Educació, Cultura i Esport i que està dotat amb 125.000 euros.

El jurat ha qualificat aquest poeta intimista de la generació dels 50 com un “mestre de la poesia espanyola actual i magisteri reconegut per totes generacions que el succeeixen”, al mateix temps que ha destacat que la seva obra poètica “va d'allò carnal a allò metafísic i espiritual”, subratllant la seva “aspiració de bellesa i immortalitat”.

No és el primer gran reconeixement, l'any 1986 va recollir el Premi Nacional de Literatura. Entre la seva obra publicada destaquen títols com “El otoño de las rosas”, “La última costa”, “Para quemar la noche” i “Entre dos nadas”.

Javier Reverte (1944 –2020), va estudiar filosofia i periodisme, professió que va exercir durant gairebé 30 anys, va treballar com a corresponsal de premsa a Londres, París i Lisboa i com a enviat especial a nombrosos països. També va exercir com a articulista, cronista polític, entrevistador, editorialista, redactor-cap de taula, reporter del programa 'En Portada' de TVE i sotsdirector del diari 'Pueblo'.

Javier Reverte va guanyar un gran èxit de vendes amb els seus llibres de viatges, especialment per a la seva “Trilogía de África”, formada per “El sueño de África”, “Vagabundo en África” i “Los caminos perdidos de África”. Aquesta trilogia li va permetre a dedicar-se per complet a la literatura, i va reservar els seus escrits periodístics a col·laboracions puntuals amb diversos mitjans de comunicació.

Reverte també ha publicat la 'Trilogía de Centroamérica', format per tres novel·les que transcorren a Nicaragua, Guatemala i Hondures. Ha escrit més de vint llibres basats en viatges, més de deu novel·les, quatre memòries i biografies i diversos poemes.

Va guanyar el premi Fernando Lara 2010 amb la novel·la “Barrio cero”