$community_name

La destacada feminista i escriptora egípcia Nawal El Saadawi,una de les veus més prominents del feminisme de l’últim mig segle al món àrab, ha mort al Caire En els seus llibres, sovint partint de les seves pròpies vivències, es va manifestar en contra de la poligàmia, el vel i la desigualtat de drets entre homes i dones al món àrab. Tot i que va tornar al Caire, on residia, el 2011, la seva obra continua prohibida en territori egipci.

El Saadwi, que va dedicar bona part de la seva vida a la medicina i la lluita contra la mutilació genital femenina, va ser objecte de censura a Egipte i altres països àrabs per abordar temes considerats tabú, com les dones i el sexe a través de llibres tan significatius com ‘Dona al punt zero’.

El 1981 va ser detinguda juntament amb centenars de figures de l’oposició egípcia per haver criticat el llavors president d’Egipte, Anwar al-Sadat. També va viure en l’exili fora d’Egipte durant diversos anys durant el Govern del successor d’Al-Sadat, Hosni Mubarak, que va ser enderrocat en un aixecament popular el 2011.

El Saadawi va fundar l’Associació de Dones Àrabs Solidàries el 1982 i va ajudar a establir la Fundació Àrab per als Drets Humans. El 2005 va guanyar el Premi Internacional Inana de Bèlgica i el 2012 va guanyar el Premi de la Pau Sean McBride de l’Oficina Internacional de la Pau a Suïssa.

Va rebre nombrosos títols honorífics d'universitats de tot el món. El 2020, la revista Time la va nomenar una de les seves 100 dones de l'any, dedicant-li una portada

Maria Barbal (Tremp, 1949) és la guanyadora del 53è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, instituït per Òmnium Cultural l’any 1969, és un reconeixement a la trajectòria d’una persona que per la seva obra literària o científica, escrita en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans.

El jurat del 53è Premi destaca que l’autora que: "Ha construït un espai literari amb veu pròpia, amb un estil contingut i de to poètic, sempre des de la versemblança. Ha donat una visió crítica del món del Pallars i de la decadència de la societat agrària i tradicional de muntanya. Els seus personatges tenen un món interior ric i profunditat psicològica. Barbal és, en definitiva, una de les novel·listes més destacades del panorama literari actual català".

Maria Barbal diu sobre la seva pròpia trajectòria literària, que un dels seus privilegis ha estat el d'escriure sense "gairebé plantejar-se la direcció i el sentit" de l'obra. "He escrit segons els impulsos i el desig d'unes obres, sobretot per entendre-les". Primer amb obra més ambientada en l'entorn d'on prové, després, "seguint camins diversos que potser a algun crític literari li ha semblat dispers, però és la meva manera de crear i m'agradaria molt continuar gaudint d'aquesta llibertat en aquesta última etapa", ha reflexionat.

És autora d'una dotzena llarga de novel·les que l'avalen com una de les narradores més destacades de la literatura catalana contemporània. L'escriptora ha publicat també llibres de contes, una obra de teatre i tres de narrativa juvenil. Una llarga llista de premis l'avalen, com el molt recent Premi Josep Pla 2021 per la novel·la 'Tàndem'

El poeta Joan Margarit, ha mort a Sant Just Desvern als 82 anys. Va néixer a Sanaüja, a la Segarra, on els seus pares s'havien refugiat durant la Guerra Civil. Aquí hi havia els fonaments de la seva poesia, deia, i d'aquí va ser nomenat fill il·lustre.

Va començar a escriure de molt jove. Ho feia en castellà, la llengua que li havien ensenyat a l'escola, i, durant dècades, va compaginar l'escriptura amb la seva feina d'arquitecte. Va ser passats els 40 quan, animat pel seu amic Miquel Martí i Pol, va començar a escriure en català i van arribar poemaris com "Vell malentès", "Mar d'hivern", "La dona del navegant", "Estació de França", "Càlcul d'estructures", "Es perd el senyal" o "Joana", dedicat a la seva filla morta. Diu que la matèria primera de la seva poesia és la seva vida i parla de sentiments universals.

La seva obra s'ha traduït a idiomes com l'anglès, l'hebreu o el rus i ha recollit tots els premis. L'últim, el 2019, el Cervantes, però també el de la Crítica, el Serra d'Or, el Carles Riba, els Jocs Florals... i, més tard, el Premi Nacional de Literatura i el Premi Nacional de Poesia pel cèlebre "Casa de Misericòrdia".

La seva obra es caracteritza per abordar una gran varietat temàtica, tenint com a centre la relació que hi ha entre la vida i la poesia. Tot això ho vesteix amb una lírica d'estètica realista i intimista, perquè, com explica ell, es donin dins el poema les condicions necessàries perquè sigui possible la vida.

Eva Baltasar ha rebut el Premi Òmnium a la Millor Novel·la del 2020, per “Boulder” (Club Editor). Aquesta és la 4ª edició del premi, el més ben dotat a obra publicada, amb 20.000 euros directes per al guanyador i 5.000 més destinats a la promoció del llibre. El jurat del guardó ha definit "Boulder" com una obra amb un estil “entre poètic i sòrdid sobre la incapacitat de relacionar-se amb el món i amb els altres, sobre la solitud, també sobre el desig i el sexe com a escapada i motor de les insatisfaccions”.

Baltasar ha explicat que el punt de partida de “Boulder” ve d’una imatge autobiogràfica: "Amb 20 anys a Xile embarcant il·legalment una nit per arribar al continent des d’una illa. La protagonista troba el lloc estant sola, però la vida la porta a viure coses que no s’ho imaginava”, ha insistit.

L'autora nord-americana Joyce Carol Oates (Nova York, 1938) rebrà el premi Pepe Carvalho que atorga la BCNegra a autors de gènere negre. L'autora rebrà el guardó en el marc del festival que se celebra a Barcelona del 21 al 31 de gener. Oates és una de les grans figures de la literatura contemporània, autora de més de mig centenar de novel·les, més de quatre-cents relats breus, més d'una dotzena de llibres de no-ficció, onze llibres de poesia i nou obres de teatre en més de cinc dècades de treball. Oates ha tocat gairebé qualsevol gènere literari i també ha exercit d’editora.

El jurat ha declarat que Joyce Carol Oates "des dels seus inicis com a escriptora representa el millor de la narrativa nord-americana, i reconeixem la seva obra dins del gènere negre per a la concessió en aquesta edició del premi Pepe Carvalho”. El jurat ha volgut destacar "el personal tractament que Joyce Carol Oates realitza, des de diferents òptiques, del fenomen de la violència i la seva transcendència psicològica i social, la seva personal immersió en el gènere per expandir-lo i obrir-lo al present, l’exposició i la mirada del violent i la víctima, idea de culpa i redempció, venjança, oblit i, potser, perdó".

En el seu mig segle de trajectòria ha rebut nombrosos premis, entre ells, el National Book Award, el PEN/*Malamud Award, el Prix Dona Étranger i, a Espanya, amb el Premi BBK Ja! Bilbao per el “moderníssim humor negre de la seva obra”.

En el 2011 va rebre la National Humanities Medal, el més alt guardó civil del Govern estatunidenc en el camp de les humanitats, i en el 2012, el Premi Stone de la Oregon State University per la seva carrera literària.