$community_name

Tom Wolfe (Richmond, Virgínia, 1931) es va revelar als anys 60 com a genial reporter i agudíssim cronista. Va ser l'impulsor i teòric de l'anomenat «Nou Periodisme», a qui va definir com el gènere literari més viu de l'època.

Sarcàstic i mordaç, els seus articles publicats en els anys 60 i 70 a rotatius prestigiosos, com The New York Herald i The Washington Post, van revelar una ment agudament crítica que fustigava sense descans variats aspectes de la quotidianitat i la cultura nord-americana, sense excloure l'art i la literatura. Defensor a ultrança de la cultura «pop» en els anys seixanta, el seu millor llibre d'aquest període és Gaseosa de ácido eléctrico (1968)

La seva obra posterior es va caracteritzar per un virulent to polèmic contra els liberals (La izquierda exquisita , 1970) o contra el narcisisme dels anys vuitanta (La década púrpura, 1982). Tom Wolfe es va distingir com a novel·lista amb La foguera de les vanitats (1987), que va publicar per lliuraments en la revista Rolling Stone, convertint-se en best-seller quan va ser editada com a llibre. Amb la seva següent novel·la, Tot un home (1998), Tom Wolfe va superar encara l'èxit de vendes de l'anterior. En aquests dos llibres Wolfe pretén crear un àmbit en el qual es posin en evidència totes les capes de la societat del seu país, el millor i el pitjor; el seu objectiu no és retratar determinats personatges o fets, sinó desvetllar críticament el medi sociocultural i els prejudicis i actituds fortament arraigades.

Altres títols de la seva producció són The New America (1989) i Fort Bragg (1996); entre les seves obres més recents figura Jo sóc Charlotte Simmons (2005). La seva última novel·la, sobre la immigració cubana a Miami, va ser Bloody Miami (2012). La majoria dels seus títols han estat publicats en castellà.

L'escriptor Jorge Molist ha resultat guanyador de la XXIII edició del Premi de Novel·la Fernando Lara, amb la novel·la titulada " Canción de Sangre y Oro ", un relat èpic i històric.

Jorge Molist ha dit que la seva obra és "un relat real que va canviar la història d'Europa i va sorprendre al món". L'obra, que serà publicada per l'editorial Planeta, explica la història d'una nena de 13 anys que va haver d'abandonar la seva família i el seu país per anar a un lloc llunyà i casar-se amb un home major al que no coneixia, perquè era l'únic manera de salvar la vida del seu pare, el rei de Sicília, en un sacrifici que finalment es va revelar inútil ja que l'exèrcit del rei de França va envair Sicília i va assassinar al seu pare. 

Aquella nena era Constanza, Princesa de Sicília, qui es casaria en 1260 amb l'infant d'Aragó i després rei Pere III, qui res més pujar al tron ​​li va prometre a la seva dona que es venjaria de l'assassinat del seu sogre i que restituiria a la seva esposa en el tron ​​de Sicília, el qual li havia estat arrabassat per Carlos d'Anjou, germà del rei de França.

Jorge Molist s'ha declarat "un amant de la història" en la qual busca històries per les seves novel·les, des del convenciment que els fets històrics i la vida real són més sorprenents que la ficció. L'autor ha assegurat que ha construït una narració "el més ajustada possible als fets reals" però que ha pretès que sigui "tan apassionant i addictiva com la millor novel·la de ficció".

La seva primera novel·la, “Los muros de Jericó”, va aparèixer l'any 2000 i des de llavors ha publicat diversos èxits dins del mateix gènere, com “El anillo”, “La herencia del último templario”, o “La reina oculta”, llibre amb el qual va guanyar el Premi Alfonso X el Sabio.

 

Quim Monzó és el nou Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, un guardó que entrega cada any Òmnium Cultural a persones que "per la seva tasca intel·lectual en llengua catalana contribueixen a la vida cultural dels Països Catalans". L'entitat ha distingit Monzó per ser "un gran ambaixador de la nostra cultura, referent per als escriptors actuals".

Treballà com a grafista, realitzador cinematogràfic i corresponsal en alguns grans conflictes bèl·lics (Vietnam, Cambodja). El 1976 publicà la seva primera novel·la, “L’udol del griso al caire de les clavegueres”

En els relats d'”Uf, va dir ell” (1978) mostrà les característiques bàsiques de la seva obra posterior: concisió i exactitud en l’expressió, distanciament, humor negre, coherència interna del relat i temes quotidians que deriven en tragicomèdia, trets molt relacionables amb la seva preferència pel conte per sobre de la novel·la.

De la seva obra de ficció destaca: “Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury” (1980, premi de la Crítica Serra d’Or 1981), “L’illa de Maians” (1985, premi de la Crítica Serra d’Or 1986), “El perquè de tot plegat” (1993, premis de la Crítica Serra d’Or i Ciutat de Barcelona 1994), “Guadalajara” (1996, premi Crítica Serra d’Or 1997), “Vuitanta-sis contes” (1999, premi Lletra d’Or i Premi Nacional de literatura catalana de narrativa, 2000), “El millor dels mons” (2001), “Tres Nadals” (2003), “Mil cretins” (2007, premi Maria Àngels Anglada de Narrativa 2008).

Durant els anys setanta participà en el col·lectiu Ofèlia Dracs. Col·laborador habitual de la premsa, primerament als diaris Avui i, posteriorment, a la La Vanguardia.

Ha traduït, entre altres autors, M. Shelley, T. Hardy, H. James, R. Coover, R. Dahl, i T. Capote. El 2007 rebé el premi Trajectòria. Aquest any féu el discurs inaugural de la Fira del Llibre de Frankfurt, on la cultura catalana era la convidada d’honor.

Els escriptors Beatriz Osés i David Lozano han guanyat els XXVI Premis Edebé de Literatura Infantil i Juvenil, dotats amb 55.000 euros (25.000 i 30.000 respectivament) amb les novel·les sobre solitud 'Soy la nuez' i 'Desconocidos', segons ha anunciat el jurat en roda de premsa.

A la novel·la de Beatriz Osés 'Soy una nuez', adreçada a nens a partir de vuit anys, una advocada empra les seves dots de jurista per quedar-se l'Omar, un nen orfe que ha aparegut a casa seva i ha seduït a tothom amb la seva sensibilitat i amabilitat. A 'Desconocidos', de David Lozano, adreçada a lectors de més de 13 anys,  s'entrecreuen dues línies argumentals, una protagonitzada per dos joves, la Lara i el Gerard, que s'han conegut a la xarxa; l'altra, per una inspectora que troba a la butxaca d'un cadàver una foto amb el nom de Lara.

Beatriz Osés, que és professora de llengua i literatura, té una llarga trajectòria com a escriptora. Amb 'El secreto del oso hormiguero' es va emportar el Premi Internacional de Poesia Infantil Ciutat d'Oriola 2008, i amb 'El cuentanubes' va guanyar el premi de novel·la juvenil La Brújula 2010, obra per la qual va ser finalista del Premio Nacional el 2011. També ha publicat amb Edebé 'Un cocodrilo para Laura', on tracta el tema de la mort, i la saga policíaca protagonitzada per Erik Vogler.

David Lozano s'ha especialitzat sobretot en novel·la d'intriga. El 2006 va obtenir el XXVIII premi Gran Angular de literatura juvenil amb la novel·la 'Donde surgen las sombras'. Va ser finalista del premi Edebé de literatura infantil amb 'El ladrón de minutos', i és autor de la trilogia de fantasia gòtica 'La puerta oscura'.

L'escriptor i periodista Martí Gironell (Besalú, 1971) ha guanyat el 38è Premi Ramon Llull 2018 amb la novel·la 'La força d'un destí', que està dedicada a l'emprenedor Ceferino Carrión i que després esdevindria a Estats Units, Jean Leon. "És la història de superació d'un emprenedor català i el lector viurà una sèrie d'aventures amb un entorn excepcional que és el Hollywood dels anys 50", ha assenyalat aquest divendres Gironell. L'autor ha apuntat que es va sentir "encuriosit i enamorat per la història d'aquest emprenedor català amb orígens càntabres, nascut a Santander, però que des dels vuit anys viu a Barcelona". De fet, Leon tornaria a Catalunya per comprar uns terrenys al Penedès i elaborar el seu propi vi. L'obra guanyadora s'editarà en català (Columna) i també en castellà (Editorial Planeta) i en francès (Belfond). Es publicarà el 28 de febrer.

Gironell ha reconegut que li fa molta il·lusió rebre aquest guardó perquè "suposa un dels grans premis que hi ha a casa nostra i significa encomanar-se del seu esperit internacional ja que surt en català, castellà i francès". Això lliga, ha afegit, amb l'esperit internacional de la història que proposa amb un home, del qual es va enamorar de la història quan la va conèixer.

El protagonista Ceferino Carrión va fugir de l’Espanya franquista amb 25 anys i s’embarca a bord d’un vaixell al port de Le Havre, a França, en direcció als Estats Units. A Nova York canviarà d’identitat i es convertirà en ciutadà nord-americà amb el nom de Jean Leon. Està a punt de ser cridat a finals per anar a la guerra de Corea i torna a fugir a Hollywood, on la sort el porta a viure a tocar de les estrelles de cinema que admira. De fet, amb James Dean projecten un restaurant plegats i malgrat que la seva mort obrirà La Scala, un establiment que es convertirà en el referent de Hollywood dels anys 50 i 60 amb estrelles habituals com Paul Newman, Warren Beatty, Marilyn Monroe, Elizabeth Taylor o els Kennedy.

Entre els seus llibres publicats, hi ha 'El pont dels jueus' (2007) i un any després va guanyar el Premi Néstor Luján de novel·la històrica amb 'La venjança del bandoler'. Després va publicar 'L'arqueòleg' (2010), 'L'últim abat' (2012), 'El primer heroi' (2014) i el 2015 va publicar 'Strappo' i el conte infantil 'El nen dibuixat'.