$community_name

Ursula K. Le Guin morta dimarts a Portland als 88 anys, ha estat un dels referents de la ciència-ficció de les últimes cinc dècades per diversos motius: per la força i enginy de les històries que plantejava, per la humanitat dels seus personatges i també per la qualitat de la seva prosa. Rere aquests tres elements hi batega una consciència feminista que va singularitzar la seva producció en un gènere, el de la ciència-ficció, on abundaven els homes.

“Quan era adolescent vaig perdre l’interès per la ciència-ficció perquè només hi sortien homes blancs que lluitaven per conquerir l’Univers”, recordava el 2005. Als llibres de Le Guin, la violència és arraconada sovint per problemàtiques socials. En comptes de rabejar-se en batalles en galàxies remotes, la seva literatura aprofundeix en els camins per trobar l’equilibri i en la denúncia de l’explotació. “ El nombre del mundo es bosque [1976, publicada en castellà a Minotauro el 1998] és una crítica ferotge al colonialisme -explica Miquel Barceló, autor de llibres com Ciencia-ficción. Nueva guía de lectura (Nova, 2015)-. Un destacament militar terrestre arriba a un planeta ple de gent tranquil·la amb l’objectiu de dominar-los, i els nadius hauran de decidir com plantar-los cara”.

Nascuda el 1929 a Berkeley i filla única dels antropòlegs Alfred L. Kroeber i Theodora Quinn, “Le Guin va ser conscient des de ben petita que hi ha cultures diferents i maneres diverses d’enfocar la vida”. De la producció de Le Guin, destaca el cicle de novel·les de Terramar, format per cinc llibres  i dos dels seus títols més llegits, La mà esquerra de la foscor(1969) i Els desposseïts (1974). “A Un mag de Terramar (1968) explica els progressos d’un jove que vol dominar la màgia -recorda-. Le Guin va aconseguir treure la fantasia del clixé de J.R.R. Tolkien i va obrir el camí a futurs autors com Barbara Hambly, G.R.R. Martin i Brandon Sanderson”.

Traduïda a més de 40 llengües, l’obra de Le Guin va aconseguir en diverses ocasions el Nebula i l’Hugo, dos dels premis més importants de la ciència-ficció, però també el National Book Award el 1972 -per un llibre infantil- i la Medalla d’Or de les Lletres Nord-americanes (2014). L’any passat, una selecció de les seves novel·les i relats va ser editada en dos volums a la prestigiosa col·lecció de la Library of America.

El poeta xilè Nicanor Parra, creador de l'antipoesia i guanyador de nombrosos guardons literaris, entre ells el Premi Cervantes, ha mort a Santiago, als 103 anys d'edat.

Nascut a San Fabián d'Alico el 5 de setembre de 1914 i major de nou germans, entre ells la folklorista Violeta Parra. Nicanor va gestar una de les obres més originals del continent americà, i tenia entre els seus admiradors i traductors figures, per exemple, de la lírica nord-americana com William Carlos Williams, Thomas Merton, Denise Levertov i els beatniks Allen Ginsberg i Lawrence Ferlinghetti. Professor de mecànica teòrica i matemàtic, a la seva incorporació d’elements de la música popular, de la ironia, del surrealisme i de l’humor negre caldria afegir-hi, a més, un tractament de l’erotisme d’una vitalitat inoblidable. El 1954 signa el que és el seu llibre més admirat, Poemas y antipoemas, que el va marcar al llarg de la seva carrera entre tots els seus lectors

Entre els reconeixements i premis que se li van atorgar destaquen el Premi Nacional de Literatura (1969), el Premi de Literatura Llatinoamericana i del Carib Juan Rulfo (1997) i el Premi Miguel de Cervantes (2011).

L’escriptor Alejandro Palomas guanya el veterà guardó amb la novel·la familiar “Un amor” i el periodista Antoni Bassas obté el Pla gràcies a les memòries sobre la ràdio “Bon dia, són les vuit!”. Tots dos premis es van entregar la nit del dia de Reis.

Palomas (Barcelona, 1967), escriptor bilingüe, amb les seves novel·les “Una mare”, “Un fill” i “Un gos” , s’ha anat fent un lloc lentament entre els lectors que aprecien les seves novel·les de bons sentiments sense ostentacions i ara prossegueix en el seu quotidià i molt recognoscible univers amb “Un amor”, la novel·la guanyadora que la nit del dia de Reis es va presentar sota el títol "Un país con tu nombre”, i el pseudònim de Mara Salvador.

A diferència del Nadal, que és exclusiu per a novel·les, el Pla, en llengua catalana i dotat amb 6.000 euros, està obert a tots els gèneres. Per això el llibre memorialístic de Bassas hi ha tingut cabuda. El periodista passa revista a la seva trajectòria al programa El matí de Catalunya Ràdio, el més icònic de la seva llarga trajectòria, amb el qual va ser líder d’audiència durant 14 anys i d’on es va acomiadar, amb molt bombo mediàtic, el 2008 per desavinences amb la direcció de la cadena. Després del seu pas com a corresponsal a Washington per a TV-3, va tornar a Catalunya el 2013 per integrar-se a l’equip directiu del diari  Ara. 

. 

La 67a edició de la Nit de Santa Llúcia es va celebrar el passat 15 de desembre al Poliesportiu Municipal Virrei Amat del districte de Nou Barris de Barcelona, on es van lliurar els premis més rellevants de les lletres catalanes. L’edició d’enguany ha estat marcada per la realitat excepcional que viu Catalunya i Òmnium Cultural, per l’empresonament del president de l’entitat, Jordi Cuixart.

El guanyador del  58è premi Sant Jordi va ser Joan-Lluís Lluís amb la seva novel·la "Jo sóc aquell que va matar Franco". La debutant Clara Queraltó ha guanyat el 20è premi Mercè Rodoreda de contes amb l’òpera prima "El que pensen els altres" i Josep M. Fulquet el Carles Riba de poesia amb "Ample vol de la nit".

En l’àmbit de literatura infantil i juvenil, el Folch i Torres de novel·les per a nois i noies ha quedat desert, per manca de qualitat dels originals presentats. Mentre que el Joaquim Ruyra de narrativa juvenil ha estat per a Ivan Ledesma amb l’obra “Negorith”, que s’inscriu en el gènere fantàstic, amb elements sobrenaturals, de terror.

L'escriptor nord-americà James Ellroy (Los Angeles, 1948) ha estat guardonat amb el premi Pepe Carvalho 2018 que es lliurarà el proper 1 de febrer en el marc del festival BCNegra, que se celebrarà del 29 de gener al 4 de febrer.

El jurat, ha destacat que “des de fa dècades i novel·la a novel·la, reinventa i expandeix els marges del gènere negre cap a territoris històrics, socials i estilístics personals i ambiciosos”. I ha assegurat que “Ellroy és talent, ofici, treball i passió”. L’escriptor nord-americà ha centrat la seva obra en el gènere policíac i ha escrit més de vint obres, entre novel·la i assaig, amb un estil sec, tallant, i amb un to obscur i macabre.

El jurat també ha definit les obres de James Ellroy com “thrillers corals, maquinàries sofisticades al mateix temps que torrencials, combats entre púgils de cops secs i veritables sempre explorant l’imaginari nord-americà, els nostres pecats i els dels nostres pares, les deixalles violentes del poder polític i econòmic: mansions, carrerons i clavegueres.”La vida D’Ellroy ha estat marcada per l’assassinat no resolt de la seva mare el 1958.

Ellroy va viure una infantesa i adolescència rebels fins que es va allistar a l’exèrcit, carrera que va abandonar per cuidar el seu pare malalt. Després de la seva mort, es va dedicar de ple a una carrera de delinqüència, alcohol i drogues; dormia al carrer i va estar també a la presó. Quan va decidir refer la seva vida, va començar a plasmar l’obscur món dels baixos fons a les seves novel·les. De la seva obra destaca l’anomenat “Quartet de Los Ángeles” format per les novel·les ‘La Dalia Negra’ (1987), ‘El gran desierto’ (1988), ‘L.A. Confidential’ (1990) i ‘Jazz blanco’ (1992). També destaca l’ autobiografia ‘Mis rincones oscuros’ (1996), en la qual relata la investigació sobre la mort de la seva mare i ‘Perfidia’ (2015). A principis de gener arribarà a l’estat espanyol ‘Mis rincones oscuros’.

La seva obra ha estat portada al cinema en diverses ocasions: el 1997 amb la premiada ‘L.A. Confidential’ del director Curtis Hanson i el 2006 amb ‘La Dalia Negra’ sota la batuta de Brian de Palma. Amb el Premi Pepe Carvalho, que atorga l’Ajuntament de Barcelona, es vol fer un reconeixement especial a autors nacionals i internacionals de prestigi i trajectòria reconeguda en l’àmbit de la novel·la negra. El guardó vol ser un homenatge a la memòria de l’escriptor Manuel Vázquez Montalbán i al seu cèlebre detectiu Pepe Carvalho.