$community_name

El dramaturg, novel·lista, poeta i assagista Antonio Gala ha mort als 92 anys a Còrdova. Va néixer a Brazatortas (Ciudad Real) el 1930, però la família es va instal·lar a Còrdova, la ciutat on va créixer.

Escriptor precoç, amb cinc anys va escriure un relat curt i als set la primera obra teatral, i als catorze ja va fer una conferència al Cercle de l'Amistat de Còrdova. Amb 15 anys, va ingressar a la Universitat de Sevilla a la llicenciatura de Dret, i es va matricular per lliure a Madrid en dues carreres més: Filosofia i Lletres i Ciències Polítiques i Econòmiques. Durant els seus anys universitaris, va publicar els seus primers poemes a les revistes de l'època: Escorial, Platero i Cántico, alhora que va fundar dues revistes: Aljibe i Arquero de Poesía, amb Gloria Fuertes i Julio Mariscal Montes.

Al principi de la seva carrera va ser al teatre on va aconseguir més repercussió. El 1963 va estrenar al Teatre María Guerrero de Madrid “Los verdes campos del Edén”, l'obra amb què havia guanyat el premi Calderón de la Barca. Com a dramaturg també va ser guardonat amb el premi Mayte per “Los buenos días perdidos” (1973), entre d'altres, i va construir un llegat prou sòlid amb obres com “Anillos para una dama” (1973), “Petra Regalada” (1980), “Samarkanda” (1985) i “La truhana” (1992).

El seu llegat inclou també novel·les com “El manuscrito carmesí” (1990), amb la qual va guanyar el premi Planeta, “La pasión turca” (1993), que va tenir una adaptació cinematogràfica dirigida per Vicente Aranda, i “Los papeles del agua” (2008), el seu llibre més feminista. També va escriure l'autobiografia “Ahora hablaré de mí” (2000).

Gala va fer també d'articulista a diferents mitjans com El País i El Mundo. A Còrdova va fundar la Fundación Antonio Gala para Jóvenes Creadores, amb l’objectiu de donar suport i promoure la tasca creativa de joves artistes en diferents modalitats.

L’escriptor japonès Haruki Murakami (Kyoto, 1949) ha estat guardonat amb el Premi Princesa de les Lletres 2023. Murakami, també traductor i etern candidat al Nobel, resideix als Estats Units i va obtenir un ressonant èxit internacional amb la seva obra Tòquio blues (1987), que es va traduir a més de quaranta idiomes.

Fill de professors de literatura, el 1975 es va graduar en Literatura, Música i Interpretació a la Universitat Waseda de la seva ciutat natal.

El seu primer llibre va ser "Hear the wind sing/Oír cantar al viento" (1979), al que va seguir "Pinball, 1973" (1980), però es va donar a conèixer amb la seva novel·la "La caza del carnero salvaje" (1982) i el 1985 arribava "El fin del mundo y el fin de las maravillas".

Influït per escriptors com Fedor Dostoievsky, Charles Dickens o l’esmentat Truman Capote, Murakami va escriure després novel·les com ""Dance, Dance, Dance" (1988); "Al sur de la frontera, al oeste del sol" (1992); "Crónica del pájaro que da cuerda al mundo" (1994); "Underground" (1997); "Sputnik, mi amor" (1999); "Kafka en la orilla" (2002) i "After dark" (2004).

La seva prosa sintètica i cinematogràfica en la qual juga amb ficció i realitat ha captivat milions de lectors amb una obra en la qual destaca la trilogia "1Q84" (2009-10), tres volums el títol dels quals homenatja al "1984" de George Orwell a més de llibres de relats com "The elephant vanishes" (1993) i "Después del terremoto" (2000), que situa la trama al terratrèmol que va assolar Kobe el 1995 i els assajos “De qué hablo cuando hablo de correr" (2007) i "De qué hablo cuando hablo de escribir" (2015).

Murakami, aquest any ha publicat la seva última novel·la, "The City and its Uncertain Walls". Està en possessió de premis com el Frank Kafka (2006), el Premi Jerusalén (2009), la Noma, el Tanizaki i el Yomiuri al Japó i a Espanya va ser distingit amb la Orden de las Artes y las Letras 2009 o el Premi Internacional de Catalunya 2011.

L'escriptor japonès Kenzaburo Oe va morir fa 10 dies, per causes naturals, als 88 anys. Va rebre el Premi Nobel de Literatura l'any 1994 amb els arguments de la força poètica de la seva obra o la creació d'un món imaginari on la vida i el mite formen un quadre desconcertant dels problemes de l'ésser humà.

Va néixer en 1935 en la prefectura d'Ehime i va estudiar Lletres Franceses en la Universitat de Tòquio. Així mateix, ha destacat pel seu paper actiu en la generació democràtica de la postguerra, oposant-se al militarisme i defenent el pacifisme.

La seva primera novel·la, "Arrancad las semillas, fusilad a los niños"(1958), ambientada en els temps de guerra, és un dels seus títols més coneguts. Després va publicar obres com "La presa" o "Una qüestió personal", marcada per la malaltia del seu fill, nascut el 1963 amb hidrocefàlia i autisme. Una malaltia que va ser un altre factor determinant en el contingut i el to de la seva producció.

Les seves obres tenen influències clares de la literatura francesa, de la nord-americana i la teoria literària.

El reconegut escriptor, poeta i traductor valencià Josep Piera ha estat guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes en la seva edició de l'any 2023. Aquest premi reconeix la trajectòria d’una persona que per la seva obra literària o científica, escrita en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans.

Josep Piera (Beniopa, la Safor, 1947) és un dels escriptors més importants i reconeguts del panorama literari català contemporani. El jurat del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes ha destacat la importància de l'obra de Josep Piera en la literatura catalana i la seva contribució a la renovació del llenguatge i la forma literària. El jurat també ha valorat la seva visió crítica i compromesa amb la realitat social i política del país. L’entitat en destaca la seva extraordinària trajectòria literària, amb una defensa constant i persistent de la llengua catalana al País Valencià, “des de la creació literària, la societat i l’escola”. Membre de la Generació dels 70, la seva extensa obra se centra en la poesia, també infantil i juvenil, la prosa, la crítica literària, l’assaig, la dramatúrgia, la música i ha col·laborat en publicacions literàries i en premsa.

Leonardo Padura (l’Havana, 1955) és el guanyador del Premi Pepe Carvalho 2023. Segons ha destacat el jurat, ”La de Padura és una de les veus més prominents de la literatura llatinoamericana actual, compromès tant amb la literatura com amb Cuba, la gran protagonista de les seves obres”.

Padura és el creador de Mario Conde, un policia que passa a ser detectiu privat,  i segons el jurat del premi, “hereu, o fins i tot, germà caribeny del personatge de Manuel Vázquez Montalbán”. Protagonista de títols com ara “Pasado perfecto”, “Vientos de Cuaresma”, “La neblina del ayer” i “Personas decentes”.

El jurat també ha considerat que, “Padura és una de les veus més destacades de la literatura llatinoamericana actual. Una veu compromesa amb la literatura i amb Cuba, la gran protagonista de les seves novel·les, tant si són policíaques, com històriques, gèneres en què es mou amb mestria”.

La seva obra ha estat traduïda a nombrosos idiomes i han guanyat  premis com el  Premi Internacional de Novel·la Històrica Barcino, el premi Princesa d’Astúries de les Lletres, Café Gijón, el Dashiell Hammett, el Premio de las Islas 2000 i el Brigada 21.