$community_name

L'escriptor i periodista Josep Maria Espinàs ha mort aquest diumenge als 95 anys. Nascut a Barcelona el 1927, es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona (UB). Amb una extensa obra, es va convertir en un referent de la creació literària en català des de la joventut.

Espinàs deixa milers d'articles i més de 90 llibres. Una activitat literària que va començar amb 26 anys, amb la novel·la "Com ganivets o flames", amb què va obtenir el Premi Joanot Martorell. Després va venir el reconeixement internacional, amb la traducció a l'anglès de "Tots som iguals", i el Premi Sant Jordi, amb "L'últim replà".

Va ser amic de Josep Pla i de Camilo José Cela, amb qui es va iniciar en la narrativa de viatges. En va acabar publicant una vintena de llibres, recorrent, majoritàriament a peu, bona part de la Península.

Una extensa producció en què sobresurten també els llibres de contingut autobiogràfic, com "El teu nom és Olga", dedicat a la seva filla gran amb síndrome de Down, que va morir als 64 anys.

Les seves obres s'han traduït a més de deu llengües, incloses l'alemany, l'anglès i el japonès.

Espinàs va destacar també com a columnista, amb més de 40 anys complint amb la seva cita diària amb els lectors, des de l'any 1976 a l'"Avui" i els últims 20 anys a "El Periódico".

Home polifacètic, va ampliar la seva activitat periodística a la televisió, amb programes com "Identitats", en què va entrevistar les personalitats més rellevants de la cultura catalana.

Espinàs també ser un dels impulsors de la Nova Cançó i un dels fundadors d'Els Setze Jutges.

Per la seva trajectòria va rebre diversos reconeixements, com la Creu de Sant Jordi el 1983, la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya el 2007 i la Medalla d'Or de la Generalitat el 2015. A banda d'aquests guardons, també va cultivar un palmarès literari amb els premis Yxart (1957), Mercè Rodoreda (1958), el Premi Nacional de Periodisme (1995) i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2002).

L'escriptor Alexis Ravelo (Las Palmas de Gran Canaria, 1971) va morir ahir dilluns als 51 anys. Ravelo era un escriptor de referència de novel·la negra, amb títols com “Los días de mercurio” i “Si no hubiera mañana”.

Va estudiar Filosofia Pura i va assistir a tallers d'escriptura creatius impartits per autors com Mario Merlino, Augusto Monterroso i Alfredo Bryce Echenique. Va ser cofundador de la revista literària “La Plazuela de las letras” i creador de l'espai de divulgació cultural “Matasombras”.

Ravelo va crear la sèrie de novel·les protagonitzades per Eladio Monroy, un exmariner que es converteix en detectiu i s'endinsa en els baixos fons de Las Palmas de Gran Canària. La sèrie tenia cinc novel·les: “Tres funerales para Eladoy Monroy”, “Solo los muertos”, “Los tipos duros no leen poesia”, “Morir despacio”, editades per Anroart, i “El peor de los tiempos”, editada per Alrevés.

També era autor de “Las flores no sangran”, “La otra vida de Ned Blackbird”, “Los milagros prohibidos”, “La ceguera del cangrejo”,  “Un tío con una bolsa en la cabeza” i “Los nombres prestados”.

Va escriure també relats i diversos llibres infantils i juvenils, a més de guions, però es va fer un lloc al panorama literari gràcies a les seves novel·les de gènere negre. Amb elles va guanyar premis com el prestigiós Hammett a la millor novel·la negra per “La estrategia del pequinès,” que va ser adaptada al cinema  l’any 2019 de la mà d’Emilio Quiroga amb Unax Ugalde i Kira Miró com a protagonistes. I el premi de novel·la Cafè Gijón 2021 per “Los nombres prestados.”

L'escriptora brasilera Nélida Piñón (Rio de Janeiro, 1937), guanyadora del Premi Príncep d'Astúries de 2005, ha mort a Lisboa als 85 anys.

Piñón va ser la primera dona a presidir l'Acadèmia Brasilera de les Lletres i també membre de l'Acadèmia de Filosofia de Brasil, va ser la primera brasilera a rebre guardons literaris tan importants com el Premi Internacional Juan Rulfo de Literatura Llatinoamericana i del Carib o el Premi Internacional Menéndez Pelayo.

Així mateix, va guanyar el Premi Gabriela Mistral a Xile, el Premi Jorge Isaacs a Colòmbia, el Premi Rosalía de Castro a Espanya o el Premi El Ujo Crítico Iberoamericà el 2014.

Filla d’emigrants gallecs, ha sigut autora de vint-i-cinc llibres, incloent-hi novel·les, contes, assajos i memòries. La seva obra mestra és “La República de los sueños” (1984) que narra l'èxode massiu de gallecs a Centreamèrica i Sud-amèrica. 

La seva obra ha estat traduïda a més de vint països.

La 72a edició de la Nit de Santa Llúcia es va celebrar el passat 13 de desembre al Teatre Nacional de Catalunya, on es van lliurar els premis més rellevants de les lletres catalanes.

La guanyadora del Premi Sant Jordi va ser Gemma Ruiz, amb “Les nostres mares”, un homenatge a les dones,“heroïnes quotidianes”, nascudes als anys 50, en plena dictadura franquista.

El Premi Mercè Rodoreda de Contes i Narracions l’ha obtingut Marc Vintró amb “Unes ganes salvatges de cridar.”

El Premi Josep M. Folch i Torres de Novel·les per a Nois i Noies ha quedat desert.

El Premi Carles Riba de Poesia ha estat per Jordi Llavina amb “Un llum que crema.”

El Premi Joaquim Ruyra de Narrativa ha estat per Gerard Guix amb “Un far a la fi del món.”

El Premi Internacional Joan B. Cendrós l’ha guanyat la traductora Mara Faye Lethem

Finalment, el Premi Muriel Casals de Comunicació ha estat per Manel Alías per la seva “cuidada i arriscada cobertura de la guerra de Rússia i Ucraïna, oferint testimonis de primera mà en els dos costats del conflicte, amb una mirada política i social”.

El jurat del Premi de Literatura en Llengua Castellana 'Miguel de Cervantes', corresponent a 2022, ha triat el poeta veneçolà Rafael Cadenas com a guanyador de l'edició d'enguany. El premi està dotat amb 125.000 euros i constitueix el més prestigiós guardó de les lletres en espanyol.

Poeta, assagista i professor universitari, Cadenas va debutar l’any 1946 amb “Cantos iniciales” i, a començaments dels anys 60, va formar part del grup d’escriptors llatinoamericans Tabla Redonda. És el primer veneçolà en guanyar el Cervantes.

El jurat afirma que l'obra de Cadenas "fa destil·lar de les paraules la seva essència enlluernadora, col·locant-les en el territori dual del somni i la vigília i fent que els seus poemes siguin una profunda expressió de l'existència mateixa".

Cadenas té una actitud molt crítica respecte al govern del seu país, sempre s'ha declarat demòcrata. De fet, durant una etapa de la seva vida va combinar la literatura amb la militància política al Partit Comunista de Veneçuela. Aquest fet el va portar a la presó i a l'exili durant la dictadura de Marcos Pérez.

El 2018, Cadenas va guanyar el Premi Reina Sofia de Poesia iberoamericana.