Nadadors a la piscina antiga de Sallent, c. 1920, Sallent. Autor: Casals. Arxiu Municipal de Sallent.

Tipologia de públic

Icono General General
Facebook Facebook Facebook Facebook

Arxius en forma

La pràctica esportiva a la província de Barcelona els darrers 100 anys

Arxius en forma és la nova mostra de documents d'arxiu d’ajuntaments que, aprofitant la celebració de la Setmana Internacional dels Arxius 2023, veu la llum per presentar “imatges i retalls” de la pràctica esportiva en l’àmbit local.

Presentació

Si preguntem quina experiència té cadascú en la pràctica de l’esport, de ben segur, tothom podrà explicar algun record puntual o una pràctica sovintejada en el pas del seu temps. L’esport forma part de les nostres vides de diferents maneres, com a practicants o com a consumidors actius o passius.

Aquesta exposició vol ser un homenatge a l’esport, als esportistes i un viatge per recuperar un passat llunyà i proper que enllaça amb un present ple d’activitat esportiva. 

Sense ànim d’exhaustivitat, posem a l’abast d’interessats, investigadors i ciutadans en general els documents d'arxius municipals que són gestionats pels arxivers itinerants del Programa de Manteniment de la Xarxa d’Arxius Municipals que coordina l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.

Es tracta d’un conjunt de 114 documents procedents de 54 arxius municipals que permeten fer un viatge a través de 100 anys de l’esport i, d’aquesta manera, poder revisar el context social, polític, econòmic i cultural de cada època. Dividida en diferents àmbits cronològics, permet resseguir la nostra història, els costums, els valors i l’evolució de la nostra societat a través de l’esport.

Hi trobareu documents diversos, com fotografies, bans, cartells, projectes d’equipaments esportius, dibuixos, programes, himnes, pressupostos i comptes, estatuts, calendaris, fitxes, llicències i tiquets. Amb aquests documents volem apropar el contingut del patrimoni documental local a la societat i contribuir a suscitar l'interès necessari per conèixer-lo millor i, si escau, investigar-lo.

També volem evidenciar una vegada més que la correcta gestió dels arxius municipals dels ajuntaments facilita la conservació i possibilita la difusió d'un patrimoni cultural d'alt valor històric, a voltes no prou conegut

Pujar Pujar

Un poble en moviment

L'esport a les nostres viles

Els esports ocupen un espai central en la memòria col·lectiva de molts pobles catalans. Records com un partit de futbol de festa major poden conviure amb la gran rebuda d’un campió local que torna després d’haver triomfat. Els avis expliquen als nets com va ser aquell dia, tot i que els joves pensen més en ser protagonistes ells mateixos en noves competicions, com curses de triatló. Les peripècies de les dones pioneres que van decidir que podien practicar esport diguessin el que diguessin les autoritats, van provocar canvis tant profunds a moltes ciutats. Viles que no es poden entendre sense alguns esports, com passa amb l’handbol a Granollers, el bàsquet a Badalona o l’hoquei a Sant Hipòlit de Voltregà. La Xarxa d’Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona guarda milers de documents que ens remeten a aquests dies de dolç record, en què l’esport no era negoci, sinó un moment de llibertat. Un esport sempre en permanent evolució.

Aquesta exposició ens acosta documents provinents de mig centenar de municipis catalans, començant pel primer: un cartell del 1907 on s’avisava a Vilanova de Sau que no estava permès banyar-se al riu Ter si no se sabia nedar. Testimoni d’una època en què nedar o fer esport era una cosa encara una mica estranya, una moda que els britànics havien portat quan havien arribat al país per fer negocis, provocant un xoc cultural. Però en una societat que vivia canvis dramàtics, tant les famílies amb més recursos com les classes populars van entendre de mica en mica la importància de cuidar del seu físic.  Els primers esportistes provocaven fascinació entre la gent, com els nedadors, possiblement del Club Natació Barcelona, a l’antiga piscina de Sallent el 1920. Activitats físiques com els concursos de salts d’altura o les curses populars que es feien a viles com Artés formarien part d’una revolució en la forma d’entendre la societat, amb un gran pas endavant amb el triomf de la República. Amb el triomf del franquisme, l’esport va fer un pas endarrere en el cas de les dones, però no pas en el cas dels homes.

Les noves autoritats van invertir diners en instal·lacions esportives, com es pot veure en el pressupost del camp d’esports de Súria del 1942 o en la sol·licitud del president del Club de Futbol Vallgorguina d'un camp d'esports per poder-ne fer ús, del 1953. Va ser una època daurada del ciclisme, amb curses com la de Callús (1944) i grans herois, com Miquel Poblet, immortalitzat en una fotografia a Sallent del 1950. El futbol seguia sent el rei, provocant a vegades aldarulls com queda clar amb la documentació sobre els problemes generats d'un partit de futbol el 1947 a Guardiola de Berguedà. Ara, en algunes viles hi havia espai per altres esports com l’hoquei sobre patins. A finals dels anys 60 i inicis dels 70, l’esport femení s’anirà organitzant, albirant que el règim s’esquerdava. El bàsquet jugaria un paper clau, com es pot veure en imatges com l’equip de bàsquet SAS de Súria del 1972 o la plantilla de l’equip de Llinars del Vallès de finals dels anys 70.

Un moment cabdal en l’esport català seria l’organització dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992, que va revolucionar tots els pobles per on va passar la torxa olímpica, encesa a la llunyana Olímpia, camí de la capital catalana. A Castellolí ho anunciaven amb cartells, mentre que a Súria es demanava posar un munt de banderes catalanes per rebre la flama. Després del 1992, l’esport no deixarà d’evolucionar, obrint-se a noves modes estrangeres i arribant a cada cop més veïns. Si durant moltes dècades del segle XX esports com els escacs o la pesca encara tenien tirada, a partir del nou segle es fan forts esports com el Triatló, com queda palès amb el dossier de presentació del I Triatló de Muntanya de la Catalunya Central, a Montmajor, el cartell de la 2ª Cursa BTT de la Fira de Veciana, o la cursa de Bici-cross dins la Festa major de La Granada, del 2005.

Proves populars, obertes a tota la població, que parlen del fort arrelament d’una cultura esportiva que també ha permès que molts esportistes catalans puguin fer el salt a l’esport professional, esdevenint autèntiques referències, guanyant títols de prestigi, com Marc Coma, rebut el 2009 a Avià després de guanyar el ral·li Dakar. O les campiones del món amb el Club Patinatge Artístic Tona als World Skate Games Argentina el 2022. La Catalunya moderna no es pot entendre sense els seus esportistes. Tant els amateurs, com els professionals.

Toni Padilla, periodista del diari ARA i historiador

Pujar Pujar

Abans de 1940

Tot i que, a inicis del s. XX la pràctica esportiva quedava limitada a les classes benestants, de mica en mica, la concepció d’esport i salut acaba arribant a la resta de la societat. L’empremta d’aquests pioners i pioneres queda reflectida als arxius municipals, tant en documentació textual com en imatges.

Pujar Pujar

Anys 1940 - 1950

Amb el Franquisme, certes pràctiques reculen, com el cas de l’esport femení en totes les modalitats. En canvi, les autoritats comencen a valorar els efectes de l’espectacle esportiu en la ciutadania i inverteixen en nous equipaments, com pavellons i estadis. A banda del futbol, es popularitza el ciclisme, els escacs o l’hoquei.

Pujar Pujar

Anys 1960 - 1970

Segueix popularitzant-se la pràctica esportiva i irrompen nous esports cridats a ser també de masses, com el bàsquet o el tennis. En el governs municipals, comença a introduir-se la idea de la importància de dotar la població d’equipaments reglamentaris, fet que queda reflectit en la documentació trobada pels arxivers itinerants de la Diputació de Barcelona. En aquesta època, les dones tornen a ser visibilitzades com a esportistes arreu i de mica en mica guanyen el terreny perdut.

Pujar Pujar

Anys 1980 - 1990

La dècada anterior als Jocs Olímpics de Barcelona 1992, mostra la potència de l’esport com a element clau de socialització. El camí a les Olimpíades genera un fervor popular considerable. L’esport queda completament vinculat als municipis, les seves festes i associacions diverses. L’esport municipal gaudeix de més popularitat i accessibilitat que mai.

Pujar Pujar

Anys 2000 - 2022

El nou segle porta nous gustos. Gràcies a l’accés a més fonts d’informació, sorgeixen i es popularitzen ràpidament noves pràctiques a les ja habituals i establertes a tot el territori: triatló, btt o cross de diferents nivells i per a totes les edats. El Ral·li Dakar amb Marc Coma al capdavant de les classificacions obre als aficionats catalans una finestra per somiar amb aventures esportives exòtiques que mostren que tot és possible.

Pujar Pujar

Testimonis en forma

Aquest vídeo complementa tota la documentació recollida als arxius municipals.

Toni Padilla, periodista del diari Ara i historiador, situa la pràctica esportiva municipal al seu context històric i social. Catxo Ordeig, ex-jugador d’hoquei i entrenador històric del CP Voltregà, recorda les seves vivències i èxits al capdavant d’aquest club; mentre Lluís Jané, president del Centre d’Esports Súria, explica els motius que han dut aquesta entitat a donar tot el seu llegat documental a l’arxiu municipal de Súria.

Pujar Pujar

Mapa d'arxius

Mapa dels arxius municipals amb els documents que han aportat a l'exposició.

Pujar Pujar

Crèdits

Coordinació i selecció de documents
Equip d’arxivers del Programa de Manteniment de la Xarxa d’Arxius Municipals de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.
 
Procedència dels documents
Agraïm la col·laboració dels ajuntaments que han autoritzat la reproducció a la xarxa dels documents procedents dels seus arxius municipals que són:
Artés, Avià, Begues, el Bruc, Cabrils, Calldetenes, Callús, Calonge de Segarra, Campins, Castellolí, Copons, Fogars de la Selva, Gelida, la Granada, Gualba, Guardiola de Berguedà, Llinars del Vallès, Lluçà, Marganell, les Masies de Voltregà, Mediona, Moià, Montmajor, Montmeló, Navàs, Olèrdola, Olost, la Palma de Cervelló, Perafita, la Pobla de Lillet, Prats de Lluçanès, Roda de Ter, Sagàs, Sallent, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Feliu de Codines, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Iscle de Vallalta, Sant Martí de Tous, Sant Pere de Vilamajor, Santa Eugènia de Berga, Santa Eulàlia de Riuprimer, Santa Margarida i els Monjos, Súria, Tiana, Tona, Ullastrell, Vallbona d’Anoia, Vallgorguina, Veciana, Vilada, Vilalba Sasserra i Vilanova de Sau, que així fan possible aquesta mostra. Aquests arxius municipals es troben adherits al Programa de Manteniment de la Xarxa d’Arxius Municipals, coordinada per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.

Pujar Pujar