$community_name

El concepte del muntatge expositiu és la casa com a metàfora del ser humà. L’exposició consisteix en una casa tridimensional oberta, que desplega les seves parets en forma de panells i llindars creant un laberint multicursal per l’espai. Gràcies a aquest disseny, es desdibuixen els límits entre el dins i el fora, entre el subjecte i el món per on transita.

Els panells contenen tot el material visual i textual. Els llindars (portes i finestres) permeten circular per l’exposició, física i visualment. El cos central del muntatge és l’estructura de la casa, amb una paret que evoca els tres nivells simbòlics desenvolupats per Gaston Bachelard: planta, golfes i soterrani (realitat, somnis i malestars). Aquesta zona esdevé l’ancoratge, necessari per a transitar per un món canviant; el jo: on soc, on vull anar, què em frena.

Cada panell es correspon a un dels temes de l’exposició. Si el panell del cos central evoca el jo, els de la resta de la casa tenen a veure amb el món i amb les competències i condicions de navegació. A la part superior de cada panell hi ha un pictograma que serveix per a orientar-se per l’exposició i localitzar els temes també en el full de sala. No hi ha un ordre de visita; tothom la transita al seu aire, seguint itineraris diferents, com la vida mateixa.

Els panells tenen dos cares. Una d’elles mostra una il·lustració que es correspon al tema d’aquell panell, i l’altra conté els texts, les fotografies de les dinàmiques de la fase processual i els testimonis recollits en el territori. Es poden visionar els vídeos d’aquests testimonis amb un dispositiu mòbil amb connexió a Internet, a partir de codis QR.