Informe económico local de la provincia de Barcelona

Cristina Pardo Miguel, cap del Servei de Mercat de Treball de la Diputació de Barcelona

“La tecnologia no és un objectiu en si mateixa, és una palanca per al progrés d’un país, però especialment una palanca per millorar capacitats, creativitat i productivitat de les persones”

Antón Costas, president del Consell Econòmic i Social del Govern d’Espanya

El programa específic Treball Talent i Tecnologia (d’ara endavant TTT) neix l’any 2021 conformant un dels 21 projectes transformadors del mandat 2020-2023 de la Diputació de Barcelona. El seu desplegament s’encavalca entre les etapes Covid i post-Covid, constituint una de les iniciatives emmarcades dins del Pla de Xoc per a la Reactivació Econòmica i la Promoció de l’Ocupació impulsat per la Diputació de Barcelona.

Vinculat a l’esfera de la prosperitat de l’Agenda 2030, posa el focus en tres objectius de desenvolupament sostenible (ODS): el núm. 8, Treball digne i creixement econòmic, el núm. 9, Indústria, innovació i infraestructures i el núm. 10, Reducció de les desigualtats.

La crisi econòmica produïda per la Covid va accelerar una tendència que ja s'havia manifestat en anys anteriors com era la progressiva incorporació de tecnologies 4.0 en l’àmbit de la producció i del consum. El concepte de transició digital apareix amb força en tots els plans, normatives i estratègies de la Unió Europeu i dels seus estats membres, situant-se al centre de les agendes polítiques, juntament amb el de transició verda. Els fons Next Generation UE es configuren com el paquet més gran d'estímuls mai finançat per impulsar la recuperació i la reconstrucció de l’Europa postpandèmica, incloent en el seu pressupost un conjunt de partides especialment destinades a la digitalització de l’economia.

En l’àmbit laboral, les habilitats digitals prenien, i continuen prenent, cada vegada més rellevància en l’accés i la permanència en un lloc de treball, però també en el procés de recerca de feina, ja que hi haurà ocupacions que desapareixeran, d’altres que apareixeran i moltes que es transformaran. Es fa palesa la necessitat ineludible d’apostar per la digitalització del model productiu i lluitar contra la bretxa tecnològica. El repte era i és entendre la transició digital com una eina de transformació de la societat, que permet treballar per millorar la qualitat de vida de les persones. En definitiva, es tracta d’una nova manera de veure les coses i de fer les coses.

En aquest context, la conceptualització del TTT va incorporar uns elements innovadors per potenciar la seva capacitat transformadora que han impregnat la implementació del programa, tant en l'àmbit corporatiu com en l'àmbit territorial, modificant la visió amb què s’aborda les polítiques de promoció econòmica en general i les d’ocupació en particular.

• La tecnologia com a eix vertebrador i transversal. Es focalitza en un àmbit tan complex i multifactorial com és la transformació tecnològica de manera inclusiva, amb la intenció de minimitzar la bretxa digital de persones, empreses i territoris.
• La visió d'ecosistema per abordar accions. Per primera vegada, s’han abordat les polítiques de foment de l’ocupació des d’una perspectiva holística, integrant tot l’ecosistema implicat: la força laboral, el teixit empresarial, l’administració local i els agents especialitzats.
• La col·laboració publicoprivada com a palanca de canvi en les relacions entre agents. Transforma des de l’àmbit local les dinàmiques relacionals entre els agents públics i privats, convertint la col·laboració publicoprivada en una palanca de les polítiques de mercat de treball.
• La cadena de valor  de negocis com a font de diagnosi i anàlisi prèvia a la definició d’accions. Utilitza una metodologia innovadora i pionera, consistent en la definició de reptes i accions a partir del mapatge de la cadena de valor de negocis preferent en un àmbit territorial determinat.

En aquest article s’explica, des d'una perspectiva seqüencial, el desenvolupament del Programa TTT, des del seu desplegament territorial fins als resultats assolits, fent una especial referència al paper de la Diputació de Barcelona així com als aprenentatges adquirits. En definitiva, combina una part descriptiva amb una valorativa que, sense cap pretensió per part de l’autora, poden ser d’utilitat per als gestors públics en la implementació d’iniciatives similars.

Antecedents

La conceptualització d’aquest programa té el seu origen en el Programa Ocupació a la Indústria Local (OIL), dissenyat i impulsat per la Diputació de Barcelona durant el període 2015-2020. Al llarg d’aquests sis anys i a través de 3 edicions successives d'aquest, les entitats locals participants han executat accions destinades de manera complementària a la modernització del teixit industrial local, la millora competencial de les persones i la retenció de talent sota un marc de concertació territorial i sectorial i de col·laboració publicoprivada. Els resultats positius aconseguits queden reflectits en l’avaluació d’impacte realitzada, per la qual cosa la metodologia emprada al POIL va fonamentar el disseny d’aquest nou programa, tot adaptant-la al nou context i als objectius que es pretenien assolir.

Objectiu i eixos estratègics

El programa TTT es configura com a una mesura de promoció de l’ocupació i de reactivació econòmica per pal·liar els efectes de la crisi ocasionada per la covid-19, basada en l’impuls de la tecnologia i en l’acompanyament a la transició digital de persones, empreses i institucions cap a un model socioeconòmic sostenible, inclusiu, solidari i igualitari. Amb aquest programa es pretén abordar les oportunitats d’ocupació que comporta l’evolució tecnològica i la transició digital en el mercat de treball i que encara s’havien posat més de manifest donades les circumstàncies resultants dels efectes de la pandèmia. Així aquelles ocupacions que estan condicionant i condicionaran el benestar de la ciutadania i el progrés econòmic dels territoris requereixen professionals digitalment competents en un context d’evident desajustament entre les competències de les persones treballadores i la demanda de les empreses vinculades. En aquesta línia, es vol contribuir també a la transició digital de les empreses per assegurar la seva supervivència i el seu desenvolupament futur.

Té com a objectiu promoure el treball digne, la millora competencial del talent local i el creixement econòmic sostenible a través de la tecnologia mitjançant:

• l’acompanyament a la transició digital de persones, empreses i institucions cap a un model socioeconòmic sostenible, inclusiu, solidari i igualitari i,
• la millora de les competències digitals de les persones en situació d’atur, ocupades i estadísticament inactives, així com incrementar la participació de col·lectius vulnerables (dones, joves, persones aturades de llarga durada) en ocupacions industrials, científiques i/o tecnològiques.

El seu desplegament s’articula entorn de 4 eixos estratègics que s’han de desenvolupar de manera complementària:

	1.Anàlisi i diagnosi Detectar les necessitats de les persones (força de treball) i de les empreses per definir i operativitzar les polítiques d’actuació locals amb la concreció més gran possible i en consonància amb la realitat de cada territori preferentment, a partir de la identificació i l’anàlisi de cadenes de valor de negocis presents a la zona. La intervenció ha d’anar adreçada a aquelles activitats econòmiques diferencials del territori, amb potencial de creixement on hi participen les empreses més dinàmiques amb capacitat de generar nous llocs de treball.
	2.Aliances estratègiques Fer partícip al teixit econòmic i social, públic i privat de la zona d’intervenció a les accions a realitzar, traçant una estratègia coordinada, unitària i cohesionada, que permeti anticipar necessitats futures, fomentar la col·laboració publicoprivada i la pública-pública. Es tracta de consolidar fórmules d’espais de col·laboració, cooperació i concertació, entenent aquestes fórmules de col·laboració com a part de l’estratègia d’intervenció territorial en el desenvolupament econòmic local.
	3. Desenvolupament competencial de les persones Millorar i actualitzar les habilitats digitals de les persones i minimitzar la bretxa tecnològica existent, preferentment entre els col·lectius més vulnerables. Inclou el desenvolupament d’itineraris de millora de l’ocupabilitat que incorporin l’actualització de les competències digitals de les persones amb l’objectiu de disminuir la bretxa tecnològica, millorar l’ocupabilitat actual i potencial i facilitar la inserció laboral en llocs de treball de qualitat.
	4.Impuls de la capacitat productiva i transformació del teixit empresarial Impulsar la competitivitat del model productiu minimitzant l’impacte de la crisi ocasionada per la COVID-19 i acompanyar les empreses en el procés de digitalització i/o (re)definició dels seus models de negoci.

Finançament i període d’execució

Diputació de Barcelona destina 10 milions d’euros del pressupost corporatiu a 310 municipis de la província per executar el programa TTT durant el període 2021-2022, dels quals 6,5 es corresponen a la primera anualitat i 3,5 a la segona. N’assumeix el cost total dels projectes sense requerir cofinançament per part dels ens beneficiaris. El procediment de concessió es realitza a través d’un fons de prestació (no hi ha concurrència competitiva) que es distribueix en funció de tres variables:

• Assignació d’un import fix garantit per trams de població potencialment activa (53% del pressupost).
• Percentatge de persones en situació d’atur (30% del pressupost).
• Nombre d’empreses (17% del pressupost).

Per assegurar la disponibilitat de crèdit suficient, Diputació de Barcelona efectua un pagament anticipat (bestreta) de la primera anualitat a cada ens i preveu un avançament de la segona, una vegada es justifica el 100% de les despeses de la primera anualitat.

Destinataris i beneficiaris

Seguint l’establert al règim regulador del Programa, els destinataris del programa són la totalitat d’ajuntaments de la província adherits al Pla de concertació Xarxa de Governs Locals 2020-2023 (310 municipis), amb l’excepció de l’Ajuntament de Barcelona amb el qual les relacions de caràcter econòmic es formalitzen per altres vies.

Els beneficiaris de les accions han de pertànyer als grups següents:

Subvencions als ens locals i dimensió dels projectes

L’aplicació de la fórmula de concessió de les subvencions va comportar importants diferències pressupostàries per municipis. Així el municipi que en rebia més, disposava d’una subvenció 79 vegades més elevada que el municipi que en rebia menys. Es va generar una forta polarització, de manera que 115 municipis rebien una quantitat inferior als 10.000 €, mentre que 8 superaven el 100.000 €. La diferència venia determinada fonamentalment pel nombre d’habitants en edat de treballar (que era la variable de la fórmula de distribució que consumia un major volum pressupostari).

En aquest moment la preocupació de la Diputació de Barcelona va ser incentivar la concertació territorial de manera que els municipis més petits s’agrupessin per aconseguir una massa crítica suficient per realitzar accions amb impacte. Es tractava d’evitar la coexistència de 310 projectes territorials liderats cadascun d’ells per l’entitat beneficiària de la subvenció, fet que contradeia la lògica transformadora del programa.

El règim regulador del TTT permetia la modalitat d’execució conjunta entre diversos ens i els encàrrecs de gestió a entitats supramunicipals. No obstant això, en determinats casos es va detectar una relativa resistència a la concertació.

La importància de la concertació territorial per configurar projectes amb impacte

És ben cert que tot i compartint un espai geogràfic comú, el territori provincial és força heterogeni. Les dinàmiques històriques de funcionament són força presents i es deriven, no només de les característiques particulars i singulars del mercat de treball i de l’especialització productiva dels diferents entorns territorials, sinó també de la cultura organitzativa de les institucions, la tradició i experiència en l’aplicació de processos de concertació, la població municipal, la capacitat de lideratge tècnic, la voluntat i visió política, entre d’altres.

De manera sintètica les casuístiques locals en relació amb la concertació territorial es poden classificar en tres tipologies:

• Municipis, normalment amb una dimensió petita i/o mitjana, pertanyents a àmbits geogràfics confrontants que comparteixen dinàmiques productives similars i amb una llarga experiència en agrupar-se per desenvolupar projectes de major impacte i, en què el procés de concertació territorial és intrínsec al seu funcionament habitual. En aquests casos les administracions supramunicipals juguen un paper clau (consells comarcals, mancomunitats, agències, etc.).
• Municipis, principalment de dimensions molt grans o molt petites, que no acostumen a concertar territorialment almenys que no sigui obligatori per a l’obtenció de subvencions. En el cas de municipis de major dimensió acostuma a succeir que el pressupost és prou elevat i l’ens beneficiari té marge financer suficient per actuar, minimitzant la càrrega administrativa que comporta la justificació de projectes agrupats i evitant el cost (en recursos i temps) que suposa la coordinació amb altres entitats. El cas dels municipis petits la causa rau sovint en una feblesa de la musculatura tècnica municipal, en el sentit de què no disposen d’una plantilla suficient i/o estable.
• Entre ambdós extrems se situen una sèrie de municipis en què el desplegament de processos de concertació fluctua en funció de les característiques del projecte a desenvolupar, la complexitat de la gestió pressupostària i administrativa derivada d’una execució conjunta i, en determinats casos, de la conjuntura política.

És en aquest tercer grup on la Diputació va focalitzar la seva estratègia per incentivar la concertació territorial. Ho va fer principalment a través de sessions informatives al personal tècnic i electe explicant els beneficis d’una acció concertada especialment enfront de la ciutadania i, alhora facilitant eines i recursos als ajuntaments per alleugerir la càrrega administrativa, simplificar els processos de gestió i per capacitar els equips encarregats de l’execució dels projectes.

Els resultats s’il·lustren als gràfics de dispersió següents.

Gràfic 1

Font: Diputació de Barcelona

Gràfic 2

Font: Diputació de Barcelona

Abans de realitzar els processos concertació el programa TTT estava format per 310 projectes territorials tendents a executar-se de manera individual per 310 ajuntaments. Després, el programa passa a conformar-se per 60 projectes territorials, dels quals 31 s’executen de manera individual i, 29 de manera agrupada aglutinant a 265 municipis.

A l’inici del segon semestre del 2021 ja es disposava d’un panorama estable del desplegament territorial dels projectes que es pot visualitzar al mapa següent.

Mapa 1
Desplegament territorial dels projectes per comarques

Font: Diputació de Barcelona
(*) El Projecte de l’Eix de la Riera de Caldes es desenvolupa en 2 comarques, ja que els municipis que el componen se situen en el Vallès Occidental i en l’Oriental.

Malgrat la tendència a pensar que les administracions provincials d’una certa dimensió, com ho és la Diputació de Barcelona, actuen merament com a repartidora de subvencions, el Programa TTT és un clar exemple de creació d’un valor públic diferencial que es fonamenta en l’acció tècnica desenvolupada per l’equip encarregat de la seva gestió.

Acompanyament i suport als ens locals

El procés d’acompanyament i de suport als ens locals al llarg de l’execució del programa s’ha efectuat en totes les etapes del seu desplegament: des de la configuració territorial dels projectes, fins a la difusió dels resultats.

Cartera corporativa de productes i serveis tècnics

El conjunt de recursos posats a disposició dels ens locals es poden classificar en dues grans tipologies d’acord amb la seva finalitat i que, alhora donen suport, de manera transversal, a les diferents fases d’execució del Programa.

Figura 1
Recursos i serveis no econòmics posats a disposició de les entitats locals per a l’execució dels seus projectes

Font: Diputació de Barcelona

Coneixement, innovació i escalabilitat: recursos destinats a millorar la capacitació del personal tècnic, a l’aplicació de noves metodologies, al foment el treball en xarxa, a compartir coneixement, a millorar processos i procediments, al benchmarking i detecció de bones pràctiques i a tot allò que actuï de palanca multiplicadora d’eficiència i qualitat.

Suport telemàtic i tecnològic: recursos destinats a oferir aplicacions en línia per compartir informació permanentment actualitzada, realitzar el tractament i anàlisi de la informació, optimitzar els processos de recollida de manera homogènia i garantir la seguretat de les dades i a tot allò que permeti mesurar l’evolució i l’impacte de les actuacions.

Recursos destinats al coneixement, la innovació i l’escalabilitat de les accions. Alguns exemples.

• Capacitació del personal tècnic. Formar per transformar
  Era necessari que els equips locals encarregats de la gestió i execució dels projectes territorials disposessin dels coneixements adients per desenvolupar les seves funcions amb el màxim nivell de competència. I més en un moment en què l’entorn era força desconegut i que la realitat social i econòmica requeria una adaptació constant de l’acció pública local. Dit d’una altra manera, no es podia desenvolupar un projecte transformador amb èxit si les persones i institucions encarregades de la seva implementació no tenien una mentalitat d’aprenentatge permanent. De manera anàloga, el mateix personal de Diputació de Barcelona va realitzar un procés de reskilling intern per (re)definir en format i continguts els seus productes i serveis.
  Durant el període d’execució del Programa es van realitzar 41 accions de capacitació de 410 hores de durada, de les quals se’n van beneficiar 1.336 tècnics acreditant el seu aprofitament. Aquestes accions es van fer gairebé en la seva totalitat en línia, cosa que va permetre, d'una banda, mantenir un ritme constant de l’activitat formadora evitant el desplaçament físic del personal tècnic en un moment en què encara existien restriccions de mobilitat i, d’altra, beneficiar-se de l’ampliació de la capacitat d’assistència que possibilitaven les plataformes telemàtiques de comunicació i altres eines d’aprenentatge en línia.
• Guia de suport als ens locals
  Elaborada en format wiki, aquesta guia conté un compendi d’informació, orientacions metodològiques, materials i recursos en diferents suports, per desplegar el Programa. És accessible en web per a la comunitat de professionals locals que s’encarreguen de la gestió dels projectes territorials. L’equip de Diputació de Barcelona elabora, edita i publica els seus continguts, garantint la seva actualització.

Figura 2
Principals continguts de la Guia de suport als ens locals per a l’execució dels projectes

Font: elaboració pròpia

• Butlletí Treball, Talent i Tecnologia
  Amb gairebé 1.000 subscriptors i una periodicitat de publicació trimestral, el butlletí e-TTT és un canal de comunicació enfocat a donar a conèixer l’activitat dels projectes territorials que s’estan desenvolupant en el marc  d’aquest Programa, oferir informació útil per a la ciutadania, empreses i governs locals i, a més, reflexionar sobre temes d’actualitat de promoció econòmica i d’ocupació en l'àmbit local. Col·laboren en la seva redacció, tècnics municipals, experts de reconegut prestigi en funció de la temàtica, empresaris, periodistes, consultors i el mateix personal de la Diputació de Barcelona.
• Test d’autoavaluació de les competències digitals per evidències
  El test, basat en la metodologia de la plataforma francesa Pix, està dissenyat per avaluar de manera objectiva a través de la resolució de reptes i activitats, el nivell de maduresa digital de les persones en 8 competències digitals establertes pel Marc Europeu de Competències Digitals (DigComp): realitzar una cerca i vigilància informativa, interactuar, compartir i publicar, col·laborar, entrar al món digital, desenvolupar documents de text, assegurar l’entorn digital i resoldre problemes tècnics.
  Així mateix, proporciona una avaluació objectiva i pràctica de les competències digitals dels participants i ofereix recomanacions de formació específiques basades en els resultats obtinguts.
  Diputació va adaptar la versió francesa i va adquirir una llicència d’ús que podria ser utilitzada per les entitats municipals que volguessin aplicar-la als beneficiaris dels seus projectes.
• Foment de les vocacions STEM. #Challengefutur
  Es tracta d’una col·lecció de 12 vídeos de curta durada i accessible a la plataforma YouTube, on es mostren de manera divulgativa les tasques i habilitats requerides per a diferents ocupacions en un entorn laboral real. És una acció destinada a donar a conèixer entre la població jove tant professions emergents com professions que s'estan transformant per l'impacte de la tecnologia. En el #ChallengeFutur influencers famosos es desafien entre ells per demostrar la seva destresa, simulant la realització d'un ofici durant una jornada. 
  La idea va resultar d'un procés de reflexió conjunt entre els tècnics municipals d'ocupació directament afectats per la problemàtica a tractar. Per a això es va comptar amb la inestimable col·laboració de les empreses que van proporcionar les seves instal·lacions i van mostrar les tasques que s'havien d'exercir d’una manera didàctica. Finalment, els influencers van aportar l'estil comunicatiu fresc dels seus perfils a les xarxes socials que connectava directament amb la població jove.

Resultats quantitatius

El Programa TTT es va desplegar a través de 60 projectes territorials, aconseguint un impacte en el 95,5% de la província de Barcelona. Es van beneficiar de les seves accions gairebé 6.600 persones, majoritàriament dones, i més de 4.800 empreses, la majoria de menys de 20 treballadors.

Van participar activament 654 agents aportant el seu coneixement en funció de l’objectiu del projecte: cambres de comerç, universitats i altres centres de formació, instituts tecnològics, clústers, col·legis processionals, els agents econòmics i socials i organitzacions del tercer sector.

Figura 3
Principals resultats quantitatius

Font: Diputació de Barcelona

El 56% de les persones i el 45% de les empreses van millorar el seu grau de digitalització gràcies a les activitats de capacitació i assessorament realitzades: 195 accions de formació professionalitzadora, 233 accions formatives en competències digitals i 232 empreses assessorades en digitalització.

1.600 persones han trobat feina gràcies al programa, el 30% de les quals ho ha fet amb contractes indefinits. Així mateix, el grau de satisfacció dels participants assoleix un notable alt: 8,8 les persones, 8,1 les empreses i 8,7 els agents col·laboradors.  

Figura 4
Millores en digitalització i inserció laboral

Font: Diputació de Barcelona

Es van identificar i mapejar 7 cadenes de valor de negocis preferents al conjunt del territori, elaborant per a cadascuna d’elles un pla d’acció de manera col·laborativa amb els agents implicats (públics i privats) definint un full de ruta per assolir els reptes que es van plantejar a mig i llarg termini.

Figura 5
Principals cadenes de valor de negoci identificades

Font: Diputació de Barcelona

Una aproximació als elements transformadors

Els elements transformadors són aquells que impulsen canvis significatius i positius en una àrea o context determinat. Això implica buscar noves solucions i enfocaments per millorar situacions existents, aspirar a un canvi real i durador, tenir una perspectiva a llarg termini i, passar de les paraules a les fites concretes.

En el marc del Programa TTT es consideren transformadors aquells elements que han contribuït a transformar mentalitats aplicant el què en terminologia anglosaxona es coneix com a l’Outside the Box Thinking, és a dir, a pensar fora dels paràmetres habituals i també, aquells que, tot sabent que teòricament són importants, en aquest programa s’evidencien de manera pràctica.

• Una manera diferent d’aproximar-se a les dinàmiques productives i laborals del territori a través del mapeig de les cadenes de valor de negoci.

Tradicionalment, la majoria de les diagnosis quantitatives realitzades en l’àmbit de la promoció econòmica i l’ocupació es fonamenten en la consulta i posterior tractament de les estadístiques oficials convenientment territorialitzades i per (sub)sector d’activitat econòmica. El mapatge de les cadenes de valor de negoci suposa una nova manera d’aproximar-nos amb precisió quirúrgica a les dinàmiques productives del territori per articular una estratègia més perfilada.

Aquesta metodologia permet la identificació, en un territori concret, del conjunt d’empreses i agents interconnectats entre si amb relacions de client/proveïdor, que serveixen a un mateix tipus de clients i que tenen reptes comuns de negoci, independent si pertanyen o no al mateix epígraf de la Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques. I a partir d’aquí, dimensionar la seva facturació, el volum de treballadors que n’ocupen i conèixer amb precisió les necessitats competencials dels seus treballadors actuals i de perfils professionals en un futur.

A tall d’exemple, el Projecte Activa Vallès +55 (executat per Sabadell, Badia del Vallès, Castellar del Vallès i Cerdanyola del Vallès) va seleccionar com a cadena de valor preferent la Silver Economy. El seu mapatge va permetre identificar 152 empreses vinculades amb la producció de productes i serveis per a persones de més 55 anys, amb una facturació anual de 197 milions d’euros i 2.455 treballadors. De l’anàlisi de la cadena de valor es va definir un pla d’acció de manera col·laborativa amb les empreses i agents més representatius que contenia 16 accions a desenvolupar per assolir el repte plantejat pel projecte: Posicionar el territori com un lloc de referència per a empreses i entitats centrades a oferir solucions i serveis adaptats a les necessitats de les persones de 550 anys.

• Una política pública conceptualitzada i executada des d’una perspectiva holística que supera l’enfocament tradicional de les polítiques d’ocupació
  Resulta imprescindible abordar els reptes que planteja l’evolució del mercat de treball des d’una òptica diferent i sobretot més innovadora amb relació a les actuacions i iniciatives que venen desenvolupant-se des de fa més d’una dècada. I això és a així perquè han canviat els marcs de referència del mercat de treball, perquè cal passar del concepte de mà d’obra al concepte de talent i perquè el teixit empresarial és un agent actiu clau de les polítiques de mercat de treball.
  El món del treball d’aquests últims anys es caracteritza per la fragmentació i la diversitat de modalitats d’inserció laboral, on coexisteixen condicions de treball diverses (condicions de treball típiques de l’industrialisme assalariat, les modalitats de contractació flexible, les emprenedories autogestionades, etc.). La tendència és la multiactivitat, és a dir un augment significatiu de persones treballadores que combinen múltiples fonts d’ingressos i identitats laborals a la vegada.
  La força laboral és la força del talent. El TTT incorpora aquest concepte incidint en les persones més vulnerables, però amplia el ventall a totes les persones que foment part de la força laboral d’una societat (persones treballadores, estudiants, inactives, aturades, autònomes, emprenedores).
  S’adreça a tot tipus d’empreses vinculades a la cadena de valor de negoci seleccionada, oferint  respostes des de l’àmbit local locals adequades a les seves necessitats i particularitats, la relació de codissenyar i coexecutar accions formatives a mida per a la incorporació de nou personal i per a millorar les competències dels treballadors/es de la seva plantilla (especialment les digitals), entre d’altres.
  A diferència de la majoria de les polítiques d’ocupació, el TTT se centra en les necessitats de talent de les empreses i a partir d’aquí en capacitar persones (aturades, ocupades i/o estadísticament inactives) per augmentar el seu valor competencial, especialment el digital i, en conseqüència: millorar l’ocupabilitat de les persones aturades, i per tant la seva posició per trobar un lloc de feina i, alhora millorar la productivitat de les persones ocupades contribuint a l’augment de la competitivitat del teixit empresarial.
• Desenvolupament d’estratègies de col·laboració publicoprivada com a palanques d’innovació i de creació de valor públic i privat
  La col·laboració publicoprivada es basa en la capacitat dels ens locals en articular una estratègia compartida amb un conjunt d’actors públics, privats, socials i econòmics, per fer front als desafiaments de futur del seu territori a conseqüència dels canvis permanents que es produeixen en el mercat de treball, i per assegurar una major qualitat de vida de la seva gent. En tots els projectes territorials han col·laborat les empreses. Certament, el nivell d’intensitat d’aquesta col·laboració ha estat diferent, però en un bon nombre de territoris el compromís del sector privat s’ha produït de manera molt efectiva, fet que ha contribuït a crear solucions a mida per fer front als reptes plantejats que no s’haguessin pogut resoldre d’una altra manera, almenys a curt termini. El cas de les accions per fomentar les vocacions científiques i tecnològiques de les persones joves (explicat anteriorment) n’és un bon exemple.
  La participació d’empreses i altres agents ha superat les previsions inicials, superant les 4.500, visualitzant les entitats locals com a un agent amb qui cooperar i col·laborar. A títol il·lustratiu, la figura següent mostra la participació del sector privat i altres agents al projecte executat a l’Alt Penedès centrat en la cadena de valor de negocis de l’Alimentació i begudes.

Figura 2
Principals entitats públiques i privades participants en el projecte de l’Alt Penedès

Font: Diputació de Barcelona a partir de les dades subministrades pel consell comarcal de l’Alt Penedès

• Un nou model de governança de les polítiques de promoció econòmica i ocupació
  La transversalitat d’aquest programa ha incentivat el desenvolupament de processos de  col·laboració inter i intra administrativa que no acostumen a ser habituals. En funció de la cadena de valor de negoci en què s’enfocava el projecte, els departaments i/o regidories directament o indirectament afectades (treball, empresa, salut, cicle de la vida, educació) han establert mecanismes de coordinació i seguiment del pla d’acció definit. Aquest fet també s’ha fet extensiu als projectes de caràcter supramunicipal on s’efectua una execució conjunta. En determinats casos, s’ha constituït un grup motor del projecte format pels principals agents públics i privats que s’han encarregat de dur a terme la seva monitoratge.
• Formació digital per treballar en ocupacions en procés de transformació tecnològica
  En un període relativament curt s’ha aconseguit incrementar el grau de digitalització de les persones i les empreses participants, en més d’un 50% de mitjana. A banda de les accions de formació de millora de competències digitals de nivell bàsic i susceptibles d’aplicació en ocupacions tradicionals, s’ha realitzat un esforç considerable en formar els participants en aquells àmbits on el coneixement de la tecnologia era essencial per ocupar posicions en llocs de treball en transformació amb un elevat component digital.

A tall d’exemple es destaquen:

El Programa TTT ha permès constatar força elements d’aprenentatge que posen de manifest l’existència d’un recorregut de millora per desenvolupar iniciatives similars en el futur. Alguns poden resultar obvis, però no per això menys importants, i d’altres requereixen un canvi de mentalitat en les institucions i agents que els han de liderar. Sense ànim d’exhaustivitat, es mencionen les següents.

Per transformar amb èxit es necessita temps

Una política transformadora es caracteritza per introduir canvis significatius i innovadors que busquen millorar la vida de la ciutadania, és a dir la transformació implica superar l’estat actual i crear noves formes d’actuar per aconseguir resultats més positius i inclusius. En l’àmbit de la prosperitat segons les Nacions Unides, una política pública transformadora és aquella que busca millorar el benestar econòmic i social de la població. Aquesta política se centra a fomentar el creixement econòmic sostenible, la igualtat d’oportunitats i la reducció de la pobresa.

En qualsevol dels casos, es requereix un temps suficient per mobilitzar i alinear els agents i recursos per construir aliances i complicitats i establir vincles de confiança. Els canvis en les dinàmiques productives i socials necessiten un temps de maduració fins a la seva consolidació. A més, cal afegir que els tempos amb què treballa l’administració en el desplegament de polítiques acostumen a ser massa llargs si es tenen en compte els processos que comporten l’aplicació del procediment administratiu en l’atorgament i justificació de subvencions, la contractació pública, i el rendiment de comptes, entre d’altres. 

En la pràctica, la majoria dels projectes no van acabar la totalitat de les accions atès que només la realització del mapatge i la diagnosi de la cadena de valor de negoci van consumir entre 40 i 45% del temps destinat a l’execució del projecte (gairebé un any). Per aquest motiu va ser necessari concedir una pròrroga a les entitats que la sol·licitessin (que va ser gairebé la totalitat). Amb tot i això, la valoració realitzada pels participants indica que és necessari com a mínim una durada de 4 anys per visualitzar resultats realment transformadors consolidats. Així el programa TTT ha contribuït a posar les bases per realitzar una transformació efectiva, però cal cultivar la inversió realitzada perquè arreli de manera consistent i que els efectes transformadors constatats perdurin més enllà del que dura la seva execució.

La importància dels conceptes: transició digital versus transformació tecnològica

Erròniament, es pensa que la transició digital passa per l’adquisició de tecnologia de nova generació en les empreses o bé formar persones en aplicacions informàtiques. S’ha d’entendre que aquest concepte és molt més ampli i rau en com les persones interactuen amb tecnologies de manera que, fruit d’aquesta relació la seva activitat en l’esfera productiva i la seva vida en l’esfera personal, siguin més productives i de major qualitat. Es tracta d’un canvi de mentalitat que provoca sovint canvis en els models de negoci de les unitats productives que arrosseguen diferents formes de relacionar-se amb proveïdors i clients. I no només perquè la forma de produir ha canviat gràcies a la robotització i a l’automatització de processos, entre d’altres, sinó perquè també ho ha fet la manera de consumir.

La tecnologia també permet accedir, emmagatzemar i explotar un volum de dades gairebé inimaginable que permeten conèixer i predir el comportament, i inclusivament anticipar-se a les necessitats de les persones i empreses. Així la irrupció de la intel·ligència artificial suposa una revolució en la manera en com es prenen les decisions i alhora genera un impacte radical en el món de les relacions laborals i del treball.

Si s’entén que l’evolució tecnològica esdevé un fenomen, a priori, sense data d’acabament s’ha d’abandonar el concepte de transició digital, atès que, stricto sensu, una transició implica una data d’inici i una d’acabament. En tant que en l’àmbit de la tecnologia la innovació és constant, resulta més oportú parlar de transformació tecnològica. Aquesta diferència conceptual no és menor atès la definició de les polítiques de mercat de treball han d’estar intrínsecament vinculades a l’evolució permanent de les ocupacions i, en conseqüència a la capacitat d’adaptabilitat dels factors de producció a l’entorn tecnològic. En aquest sentit, la superació i/o minimització de la bretxa tecnològica es configura com un objectiu fonamental d’aquestes polítiques.

Projectes amb impacte liderats per equips amb capacity building

Els resultats evidencien que cal una massa crítica suficient (en nombre d’habitants en edat de treballar i empreses) perquè els projectes tinguin l’impacte desitjat. Això passa per augmentar la col·laboració intermunicipal a través de la concertació territorial. La dimensió òptima en l’escala local és un condicionant de l’efectivitat de les polítiques públiques que, en el cas del programa TTT es fa encara més palès, ja que el límit geogràfic d’una cadena de valor de negoci supera habitualment el municipal, i de vegades el comarcal. Fet que s’accentua tenint en compte que la província de Barcelona presenta una estructura municipal força minifundista; només 25 municipis tenen una població en edat de treballar superior a 25.000 habitants, mentre que 115 municipis no arriben als 1.000 habitants.

Un projecte ben dimensionat, és a dir, en consonància amb l'objectiu del programa TTT, implica necessàriament disposar d’una estructura tècnica suficient, és a dir amb dedicació i preparació adient per encarregar-se de la seva gestió i execució.

Compromís institucional: plurianualitat pressupostària i flexibilitat en la gestió

L’aposta política per desenvolupar programes transformadors passa per tenir una visió a llarg termini que comprometi els recursos pressupostaris d’acord amb la durada del programa, flexibilitzant la càrrega administrativa de la seva gestió. L’experiència constata que la conceptualització d’un bon projecte pot penalitzar la consecució de resultats si no hi ha una bona operativa en la seva implementació. És a dir, cal garantir un subministrament de recursos econòmics de manera fluida i l’aplicació d’una arquitectura jurídica administrativa de justificació que no col·lapsi les estructures de gestió.

Resiliència del món local

Cal posar en valor el paper del món local en el desenvolupament dels projectes territorials. Malgrat que encara hi ha un recorregut de millora important, no s’ha d’oblidar que l’execució es va dur a terme en un context pandèmic i postpandèmic on la capacitat d’adaptació i de resiliència eren claus. Els resultats aconseguits es poden valorar de manera molt positiva tenint en compte que ha estat la primera vegada que s’ha desplegat un programa d’aquestes característiques en un moment, denominat comunament, de volatilitat, incertesa, complexitat i ambigüitat.

Utilitzant un símil esportiu, es podria afirmar que el Programa TTT és una carrera de llarg recorregut en què, amb aquesta primera edició, s’ha arribat aproximadament a la meitat del trajecte. Per aquest motiu, la Diputació de Barcelona ha posat en marxa una segona edició que incorpora en el seu règim regulador molts dels aprenentatges adquirits en la primera. De manera resumida:

Durada i pressupost	S’amplia el període d’execució a 3 anys, assegurant per a cada anualitat un pressupost, independentment de si s’ha executat l’anualitat precedent.
Projectes territorials	Es poden acabar els projectes iniciats en la primera edició o començar de nous amb una cadena de valor ja identificada
Dimensió	Per obtenir finançament és obligatori presentar projectes amb una massa crítica suficient
Gestió administrativa	El règim de concessió es basa en la concurrència competitiva el que comporta una menor càrrega administrativa en la gestió i l’execució
Avaluació de la millora de la competència digital	Obligatorietat d’utilitzar una metodologia comuna d’avaluació del grau de maduresa digital de totes les persones beneficiàries del programa.

Aquest programa ha fet aflorar grans reptes que ja eren latents en les polítiques locals en l’àmbit de l’ocupació i de la promoció econòmica, però la importància dels quals requereixen una atenció immediata. A tall d’exemple caldria (1) reforçar la implicació del sector privat en el marc de la col·laboració publicoprivada, (2) capacitar els equips de les administracions locals, amb un coneixement adequat i permanentment actualitzat, en l’àmbit de la transformació tecnològica per donar resposta amb eficiència a les necessitats del mercat laboral i, (3) garantir la sostenibilitat financera de les polítiques públiques transformadores que redunden en la prosperitat de la societat amb una visió que superi el mandat.

La redacció d’aquest monogràfic no hauria estat possible sense la dedicació i la professionalitat de nombroses persones que, dins del seu àmbit de responsabilitat, han contribuït incansablement i amb gran vocació de servei públic a la implementació d’aquest programa transformador.  L’autora vol reconèixer expressament la feina feta per Raquel Alarcón, Susanna Fernàndez, Sílvia Gironès, Mar López, Elena Martínez, Puri Martínez, Pilar Moret i Begoña Uribesalgo del Servei de Mercat de Treball. I també als companys del Servei de Planificació i Avaluació i de la Direcció de Serveis de Cooperació Local de la Diputació de Barcelona pel seu suport. Fa extensiu aquest reconeixement a totes les persones de les entitats locals que ens han acompanyat en aquest viatge i que, com nosaltres, volen continuar transformant a través de l’acció pública.