L'espectre electromagnètic, línies elèctriques i telefonia mòbil - Medio ambiente

Camps electromagnètics

L'espectre electromagnètic

Fotografia: Part del planeta Terrra vist des d'una estació espacial Les radiacions electromagnètiques es poden classificar en tres grans grups:

Els camps electromagnètics: es caracteritzen per la seva freqüència (mesurada en hertzs, Hz). Comprenen les radiacions no ionitzants (entre 0 Hz i 300 GHz). Dins d'aquest ampli espectre trobem des dels camps generats per les línies elèctriques (50 Hz) fins a la radiofreqüència i els microones (fins 300 GHz), on tenim les emissions de radio, televisió, telefonia mòbil, comunicacions via satèl·lit...
Les radiacions òptiques (infraroig, visible i ultravioleta): es caracteritzen per la seva longitud d'ona.
Les radiacions ionitzants: es caracteritzen per la seva energia.

A mesura que augmentem la freqüència de l'ona, disminueix la seva longitud i augmenta la seva energia.

Les línies elèctriques

Fotografia: Vista des del terra de diverses torres d'electricitat En la nostra vida quotidiana hi ha línies d'alta tensió, transformadors, línies de distribució de baixa tensió, aparells domèstics (forn, planxa, assecador, rentadora, etc.) que transporten grans quantitats de càrrega elèctrica. Tota càrrega elèctrica genera un camp elèctric, i tota càrrega elèctrica en moviment genera un camp magnètic.

Els valors límit a les freqüències de les línies elèctriques s'han establert per evitar efectes a curt termini sobre les funcions del sistema nerviós. Segons les recomanacions internacionals i la legislació vigent a Espanya, els nivells de referència per una freqüència de 50 Hz pel públic en general són: 5.000 V/m pel camp elèctric i 100 µT pel camp magnètic.

Atès que el camp magnètic generat per una línia elèctrica és proporcional a la intensitat de corrent que hi circula a cada instant, es poden observar variacions significatives en funció del dia i l'hora que es mesuri. A més, dins les edificacions el camp elèctric disminueix notablement.

Recomanacions generals

Es recomana evitar les exposicions innecessàries. A l'espera de tenir més evidències científiques sobre efectes a llarg termini:

Quan es projectin noves instal·lacions cal implementar-se solucions tècniques que ofereixin una menor exposició a camps magnètics, sempre i quan aquestes solucions no comportin grans inconvenients o despeses elevades.
Quan els nivells d'exposició excedeixin els nivells normals en desenes de vegades, s'han d'exercir les accions necessàries per disminuir l'exposició, sempre que es pugui fer a un cost raonable.
S'ha d'evitar construir noves edificacions a prop de línies d'alta tensió i transformadors en contigüitat amb indrets habitables permanentment.

La telefonia mòbil

Fotografia: nombroses mans sostenen a l'aire un telèfon mòbil per captar un esdeveniment En els darrers anys, les instal·lacions de radiocomunicació s'han desenvolupat de manera espectacular. Actualment, l'ús del telèfon mòbil s'ha estès per tot el territori i és emprat per la majoria de la població. Els valors límit de referència a les freqüències de la telefonia mòbil s'han establert per evitar l'escalfament excessiu del cos i dels teixits.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) considera que, tenint en compte els molt baixos nivells d'exposició i els resultats d'investigacions reunits fins ara, no hi ha cap prova científica convincent de què les dèbils senyals de radiofreqüència procedents d'estacions base i les xarxes sense fils tinguin efectes adversos en la salut. Tot i així, les investigacions prossegueixen.