Biografies dels fotògrafs

Frederic Juandó Alegret

Barcelona, 29 de gener de 1882. Barcelona, 2 de gener de 1961

Retrat de Frederic Juandó- sense comfirmar
Retrat de Frederic Juandó Alegret, c. 1940. Autoria desconeguda. Fons: Frederic Juandó Alegret. (CAT AGDB R. 61857).

 

 

 

 

Va néixer a Barcelona en el si d’una família benestant originària de Vilanova i la Geltrú. Va ser un apassionat dels paisatges i del patrimoni del país, així com excursionista i esportista. Va publicar preferentment a Il·lustració Catalana a partir de 1908 i la revista esportiva Stadium des de 1911. En l’aspecte tècnic, les fotografies d’esport de Frederic Juandó són sempre negatius sobre placa de vidre al gelatinobromur de 9x12 cm, i com la resta de la seva producció presenten una execució molt acurada. Cal notar que la fotografia d’esport era llavors una especialitat força complexa des del punt de vista tècnic: el material sensible estava encara en desenvolupament, a la cerca d’emulsions cada vegada més ràpides que permetessin disparar a la velocitat suficient per obtenir una imatge nítida.
A banda de la fotografia esportiva, la major part de la seva obra està constituïda per fotografia artística, preferentment de paisatges, marítims o de muntanya, i de patrimoni monumental. Aquestes temàtiques conformen un conjunt de negatius en format estereoscòpic de plaques de 6 x 13 cm al gelatinobromur d’argent.
L’obra de Frederic Juandó constitueix un dels fons fotogràfics més singulars i interessants dels que es conserven a l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona. Cal considerar-lo un dels fotògrafs més rellevants de la seva època: com a pioner del reporterisme gràfic d’esports, de la fotografia artística i de muntanya, i com a posseïdor d’una tècnica excepcional.
.

Antoni Gallardo i Garriga

Barcelona, 18 d’abril de 1889 - 16 de juny de 1942

Retrat d'Antoni Gallardo al portal de l’església parroquial de Sant Pere (Escunyau, Vielha), el 13 d’abril de 1914
 

Antoni Gallardo i Garriga a l’església de Sant Pere d’Escunhau, a Vielha e Mijaran, 13 d’abril de 1914. AGDB. Fons: Antoni Gallardo i Garriga. Autoria: desconeguda.

 

 

 

 

Fill d’una família de la burgesia catalana, va estudiar enginyeria industrial i es va llicenciar l’any 1913. Va treballar professionalment a la companyia Catalana de Gas i a Riegos y Fuerzas del Ebro.

Paral·lelament, però, va desenvolupar diverses ocupacions com ara la música, els esports, la història i l’arqueologia, sobre les quals va publicar nombrosos articles i alguns llibres. Associat al Centre Excursionista de Catalunya des de ben jove, hi va desplegar una gran activitat de la qual va deixar constància en conferències i articles divulgats en el butlletí del Centre.

Va ser vicepresident de la Secció d’Arqueologia i va participar molt activament a les tasques d’organització de l’arxiu fotogràfic. Va col·laborar, junt amb altres fotògrafs, a l'Estudi de la Masia Catalana, un projecte ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), en el qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili.

El fons fotogràfic consta de 7.705 imatges d'unes 1.500 masies de Catalunya i les Illes Balears. La fotografia va estar sempre present entre les aficions de Gallardo, que va generar un arxiu força important relacionat sobretot amb la seva feina, els seus viatges i excursions. L’any 1967, Roser Matheu, vídua d’Antoni Gallardo, va oferir al Servei de Catalogació i Conservació de Monuments (actual Servei de Patrimoni Arquitectònic Local) un fons de 6.000 negatius, que es va adquirir atès el rellevant interès iconogràfic. Actualment està dipositat a l'Arxiu General de la Diputació de Barcelona.

Narcís Ricart Baguer (1896-1941)

Narcís Ricart va ser una de les figures més actives en la pràctica, promoció i difusió de la fotografia catalana durant la dècada de 1920 i 1930. Va ser soci cofundador de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, creada a Barcelona el 1923. També va col·laborar a la revista L’Art de la Llum (editada entre 1933-1935), una publicació fotogràfica de referència i la primera totalment en català, on va publicar diferents articles i ressenyes que mostren la seva força comunicativa i l'entusiasme que va marcar l'etapa més prolífica i efervescent de la fotografia a Catalunya.
Gran amic dels també fotògrafs Antoni Arissa i Emili Godes, la seva obra va participar del moviment pictorialista predominant a l'època. Ricart va destacar en la pràctica de les característiques tècniques fotogràfiques pigmentàries, on les sals de plata se substitueixen per pigment en el moment del revelat de les còpies, i que requereixen una gran habilitat i sentit artístic.
Ricart també va participar intensament en la vida cultural associativa dels anys anteriors a la Guerra Civil Espanyola: va ser membre de diversos clubs excursionistes, on va exercir la docència en fotografia, i va arribar a ser president dels Boy Scouts de Catalunya el 1935. La guerra va trasbalsar el món de Ricart, qui va deixar la pràctica fotogràfica de manera sobtada. Molt afectat pel desenllaç del conflicte segons el record familiar, va morir d’una pneumònia el febrer de 1941.

L’Arxiu General de la Diputació de Barcelona conserva el fons de negatius originals que va arribar a través de les seves filles el 1977. El conjunt de la seva obra conté imatges ben diverses de Barcelona i Catalunya dels anys 1920 fins a la Guerra Civil, d'espais i construccions emblemàtiques, activitats populars, moments històrics, treballs publicitaris, fotografia de reportatge (com la dedicada a l'Exposició Universal de Barcelona de 1929) i una bona col·lecció de fotografia artística. També va publicar algunes sèries de postals dedicades principalment a monuments i espais patrimonials de Catalunya.

Emili Juncadella i Vidal-Ribas

Barcelona, 1885- 1936

Retrat d'Emili Juncadella dalt dels Encantats (Noguera Pallaresa) 1915
Retrat d'Emili Juncadella, c. 1910-1929. AGDB. Fons: Emili Juncadella i Vidal-Ribes. Autoria desconeguda.

 

 

 

 

 

Procedia d’una família de l’alta burgesia catalana que es dedicava a la fabricació tèxtil i a les finances. Aquesta condició social benestant va permetre a Juncadella dedicar el seu temps a la muntanya, la caça, els viatges, la vida social i la fotografia. Juncadella va ser membre del Centre Excursionista de Catalunya i del Club Alpí Francès, entre altres associacions. Enginyer industrial de professió, Juncadella va ser un empresari que va fer incursions en la política. Durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera (1923-1930), va ser diputat provincial i regidor. Durant els anys de la Segona República espanyola (1931-1936) va presidir el grup monàrquic conservador Renovación Española, al barri de Sants. Arran de l’esclat de la Guerra Civil espanyola, el juliol de 1936, va intentar fugir de Barcelona en direcció a Madrid, però quan el 29 de juliol es dirigia a l’aeroport el van detenir i afusellar. 

Per desig seu, el castell de Montesquiu, a Osona, residència estiuenca de la família, va ser donat el 1976 a la Diputació de Barcelona. Entre les pertinences de la família Juncadella presents al castell de Montesquiu es va trobar una col·lecció de plaques de vidre estereoscòpiques fetes entre 1910 i 1929. Es tracta de 1.584 imatges en blanc i negre, al gelatinobromur d’argent. També hi ha un petit nombre de plaques de vidre estereoscòpiques a color, de tipus autocrom. Les fotografies es poden classificar en tres àmbits. El primer és d’imatges familiars i de les seves residències. El segon correspon a un nombrós grup d’imatges d’esports de muntanya relacionades amb la gran afició de Juncadella per l’excursionisme, l’alpinisme i l’incipient esport d’esquí. El darrer grup són fotografies de viatges per Espanya i l’estranger, en què destaquen les fetes a l’Àfrica l’any 1928, i a l’Índia i a Indoxina el 1929.