Creació del concepte
Des de l’inici, es va entendre el projecte com un espai reflexiu, centrant-se en la persona, com a subjecte actiu que s’ha d’orientar en un món canviant, anant més enllà de les transicions educatives, és a dir: al llarg de la vida, en una concepció holística de l’educació.
En aquest punt hi reconeixem dos grans aspectes temàtics: la persona que transita i el món canviant per on hi transita. Es va dissenyar una fase processual prèvia en el territori, que pivotés entorn aquest dos eixos, tal i com ho faria l’exposició final. D’aquesta fase processual en sortirien gran part dels continguts expositius, amb les aportacions de la ciutadania.
Pel primer aspecte, la persona, el projecte s’inspira en l’obra de Gaston Bachelard “La poética del espacio” que es serveix de la casa com a metàfora del ser humà. La casa per a l’autoconeixement, amb les seves golfes, planta i soterrani, pot ajudar a comprendre els nostres somnis, realitats i malestars per a apropar-nos a la qüestió: on som?
El segon aspecte, el món canviant, s’aborda des dels múltiples aspectes que afecten al subjecte a l’hora de transitar: la tria, les condicions de l’entorn, la infoxicació, conviure amb l’èxit i el fracàs,... d’aquesta manera plantegem les qüestions: on volem anar? i com anar-hi?
