Preguntes freqüents - Espais buits

Els espais buits són espais en desús que es troben en espera de definir el seu ús o bé que tot i tenir un ús definit, i fins i tot un projecte concret en procés d'execució, ha estat suspès per falta de mitjans o d'expectatives per a la seva activació. També s'inclouen aquells casos d'indrets en què l'ús que hi havia ja ha finalitzat.

Algunes tipologies d'espais segons els usos que tenen previst:

• Locals d'ús comercial sense activitat
• Solars i espais oberts
• Terrenys i vies amb condicionaments físics específics
• Espais públics plenament funcionals
• Edificis destinats a habitatge
• Equipaments públics de diferent signe (esportius, culturals, sociocomunitaris, etc.)
• Infraestructures obsoletes o abandonades
• Edificis industrials en desús
• Àrees en obres
• Carrerons i altres espais residuals
• Superfícies dedicades a aparcament
• Mobiliari urbà en desús
• Altres

En els processos d'activació apareixen diferents agents:

• Un primer perfil correspon als que ostenten la titularitat de l'espai (administracions, bancs, empreses o particulars).
• Un segon grup el formen els que impulsen o desenvolupen l'activitat. Aquests assumeixen la funció principal d'activació i, en general, les responsabilitats que se'n puguin derivar. Són organitzacions ciutadanes, agents econòmics, creadors, artistes, etc.
• Els usuaris puntuals dels espais, per exemple, ciutadans que participen ocasionalment en una activitat sobre un espai en desús també es consideren actors que o bé formen part de l'escenari d'una forma passiva o bé, com succeeix en la majoria dels casos, esdevenen els destinataris finals de l'activitat i són condició per a què es realitzi.
• Agents que tenen un paper intermediador. En aquest cas poden ser organitzacions del tercer sector, agències privades amb ànim de lucre i, també, oficines públiques.

L'ús temporal es defineix com un "mentrestant" que sol ser un ús reversible, tou, de baix cost, provisional, ocasional, transitori, alternatiu, secundari, diferent al previst, d'oportunitat, d'optimització, etc. sense que sigui possible establir un període de forma tancada.

Els principals factors que condicionen la temporalitat de les iniciatives que es desenvolupen sobre els espais en desús són:

• L'ús que s'hi vulgui donar.
• La situació actual de l'espai.
• Les capacitats de la comunitat per a la seva activació i el manteniment al llarg del temps de l'acció sobre l'espai.
• Les característiques de cada espai ja que aquestes condicionen la naturalesa de l'ús que s'hi pot fer.
• Les expectatives sobre l'espai i les limitacions que estableixi un possible ús previst per al futur, és a dir, el marc que forma la relació entre el propietari de l'espai i l'usuari, i
• l'habilitació que dóna la normativa, per exemple, per operar en determinats supòsits de temporalitat o provisionalitat.

La reactivació d'espais en desús o infrautilitzats pot tenir com a objectiu promoure usos generalistes per al gaudi de l'espai públic, per a la realització d'activitats cíviques o participatives o per a la millora de la qualitat de l'entorn construït, implicant així beneficis per a la població en general i impacte positiu sobre diferents públics. També poden acollir altres usos o funcions més específiques com per exemple: espais de creació artística, activitats literàries, espais de lleure, d'esbarjo, zones de joc, d'activitat física, espais de coworking, usos comercials, activitats col·laboratives, menjadors socials, horts urbans, etc...

L'ús temporal dels espais en desús genera tres grans tipus d'efectes positius:

• L'estalvi que representa per als propietaris dels mateixos (i per a la societat en general, si es tracta d'espais públics), en termes d'amortització, de reducció o compensació dels costos associats al manteniment o, en darrera instància, de cost d'oportunitat.
• El benefici que representa obtenir-ne un rendiment directe, sigui del tipus que sigui, amb el benentès que el purament econòmic no en serà habitualment el més evident, sinó que l'assoliment més probable serà algun tipus "d'externalitat positiva", en termes per exemple d'ocupació, de foment de l'activitat física, de programació cultural, de millora ambiental, etc. o simplement del fre del seu deteriorament.
• Retorns de caràcter intangible: Creació de capital cultural (coneixements, formació), capital social (en forma de relacions, creació de xarxes, expansió del compromís cívic...) o capital simbòlic (en forma de sentit de pertinença, millora de la imatge urbana o territorial, apropiació de l'entorn més proper a les persones, etc.).

• Complexitat en la tramitació/gestió
• Desvinculació i desconfiança entre Administració i Usuari.
• Indefinició temporal dels projectes.
• Manteniment en el temps dels projectes per raons de viabilitat econòmica.
• Dificultats per executar la finalització de la cessió de l'espai.
• Manca de lideratge del projecte.
• Adequació del projecte a les necessitats de l'entorn.

http://www.diba.cat/espais-buits/recursos-ofertats

Es fonamental tenir clar el projecte que es vol implantar, conèixer l'espai i establir un procés de treball per desenvolupar-lo en col·laboració amb els diferents agents implicats. De manera més concreta cal tenir en compte les següents variables:

• L'escala: les dimensions poden variar substancialment, incloent des de petites pastilles sense urbanitzar en un entorn construït i amb el terra esgotat, fins a grans àrees d'intervenció urbanística.
• La localització i l'entorn. Les diferents localitzacions i entorns (pobles, barris, nucli històric, eixamples, urbanitzacions, espais periurbans, etc.)
• Relació amb l'estratègia territorial. Vinculació amb el model de desenvolupament i les seves orientacions territorials, econòmiques i socials.
• La tipologia de l'espai: terreny, solar, edifici, habitatge, local, equipament, etc.
• La situació actual, segons aquests espais estiguin funcionalment abandonats, en obres, ús no iniciat, subutilitzat o fins i tot en funcionament operatiu.
• L'ús planificat: comercial, residencial, equipament, industrial, espai públic. Aquest ús planificat incideix en l'horitzó temporal de les actuacions, els processos d'activació i la seva transició posterior.
• L'ús temporal potencial: social, econòmic, educatiu, recreatiu, artístic, ambiental...
• La temporalitat. Període de temps associat a l'ús i característiques d'aquest: intensitat, episòdic, etc
• Els agents actuants, amb els seus objectius, recursos, identitat i connexions.
• Les característiques econòmiques: poden existir càrregues i gravàmens, despeses de manteniment, de gestió o altre tipus.
• Els beneficis potencials, en forma d'estalvis, guanys directes o beneficis intangibles.
• La demanda: l'ús temporal d'espais ha de tenir una demanda efectiva, independentment de si es tracta d'una associació, una iniciativa veïnal, una empresa, la ciutadania en general, etc.
• Els recursos i finançament. Es tracta de valorar els recursos econòmics, humans i materials; qui ostenta la possibilitat de mobilitzar-los; així com establir els possibles instruments de coordinació a l'hora de posar-los al servei de l'activació
• La titularitat: pública, privada o comunal. En general, la conseqüència és que en els béns de titularitat privada existeix un major marge d'actuació, ja que es desenvolupa entre privats.
• El règim jurídic: qualificació urbanística: no urbanitzable, urbanitzable, urbà... Incloent si existeix un ús planificat amb un destí esperat segons aquest sigui comercial, residencial, equipament, industrial, espai públic, etc. o bé sense un ús planificat. Així mateix, cal tenir en compte els règims de protecció especial (valor patrimonial, costes, etc.) que poden imposar fortes limitacions establertes normativament a determinades actuacions.
• La forma de gestió, segons si aquesta és pública, privada o comunitària.
• La finalització contracte de la cessió.

Per tal que els projectes d'activació temporal d'espais en desús puguin ser viables s'inclouen una conjunció d'elements estructurants que apuntem com recomanacions pràctiques per a l'impuls d'aquest tipus de projectes des de l'administració local:

1. SITUACIONS: Contemplar un rang de situacions que al si de l'administració local vagin des de l'agent lliure amb capacitat de trobar aliats internament per facilitar qüestions puntuals, fins a una política ferma i decidida de donar suport a aquest tipus de projectes creant oficines o equips de gestió especialitzats.
2. AGENTS IMPULSORS: Identificar potencials agents impulsors en el teixit local.
3. COORDINACIÓ: Desenvolupar una acció coordinada entre les diferents àrees municipals.
4. DIMENSIÓ: Dimensionar bé els projectes a la capacitat de finançament inicial.
5. BENEFICIS: Incorporar un concepte ampli de beneficis que inclogui en la valoració inicial dels projectes els estalvis que es puguin generar amb l'ús temporal, els guanys directes i els beneficis indirectes que es generen sobre la societat, el territori i l'economia local.
6. ESPAIS: Seleccionar els espais prioritzant aquells que inicialment presentin menys dificultats per a la seva activació (necessitats de finançament, complexitat dels acords a assolir, etc.).
7. JURÍDIC: Construir coneixement en funció de les necessitats que vagin sorgint i les demandes i sol·licituds que provinguin de potencials usuaris o iniciadors i donar-los resposta de manera individualitzada.
8. COMUNICACIÓ I DIFUSIÓ SOCIAL: trobar formes d'explicar la motivació de l'ajuntament per abordar aquestes situacions i manifestar l'interès en crear aliances i acords amb els agents locals que estiguin ja involucrats en projectes d'aquest tipus o que puguin estar interessats, tant a nivell d'impulsors com de beneficiaris.
9. ENTORN: Encaixar l'ús temporal, els espais tractats i el medi en què es realitza la proposta. 
10. POSADA EN MARXA: Les opcions poden ser molt variades. Un ajuntament pot plantejar una aposta estratègica molt forta o un plantejament més possibilista a manera d'experiències pilot i que l'èxit, si escau, de les primeres experiències faciliti el creixement orgànic d'aquest tipus de pràctiques. És important reconèixer les experiències existents: Bé per iniciativa municipal, bé per iniciativa d'impulsors privats, en moltes ciutats s'han llançat convocatòries de concursos (amb diferents abastos, condicions i resultats).