Àmbits funcionals - Formació

Els àmbits funcionals

L’esquema matricial de classificació de les competències tècniques de gestió pública local i les competències tècniques específiques o sectorials, així com també dels col·lectius professionals dels ens locals de la demarcació de Barcelona, empra com a vector vertical l’àmbit funcional. Aquest es defineix com l’agrupació de diverses unitats organitzatives segons la missió que desenvolupen. 

Tenint en compte aquesta definició teòrica i el coneixement assimilat al llarg dels anys del treball conjunt amb els ens locals, els col·lectius professionals es poden organitzar en sis àmbits funcionals. 

Serveis de suport intern

Conjunt d’unitats organitzatives que tenen com a missió planificar, gestionar, avaluar i millorar contínuament el funcionament de l’organització. Són les unitats que assumeixen, entre d’altres, la planificació, la gestió i el control econòmic, l’assessorament i el control jurídic, i la gestió organitzativa i dels recursos humans, entre d’altres.

A tall d’exemple, podem identificar les següents unitats organitzatives:

• Secretaria
• Intervenció
• Tresoreria
• Compres i contractació
• Patrimoni
• Arxiu
• Gabinet d’alcaldia i comunicació
• Organització, recursos humans i prevenció de riscos laborals
• Oficina d’atenció ciutadana
• Tecnologies i sistemes

Conjunt d’unitats organitzatives que tenen com a missió planificar, gestionar, mantenir i supervisar el desenvolupament del territori municipal des de la vessant del planejament i la gestió urbanística, de la prestació dels serveis públics bàsics obligatoris, de la sostenibilitat ambiental, i del manteniment urbà, entre d’altres.

A tall d’exemple, podem identificar les següents unitats organitzatives:

• Brigada d’obres i serveis
• Llicències
• Medi ambient
• Mobilitat
• Urbanisme

Conjunt d’unitats organitzatives que tenen com a missió promocionar i impulsar el creixement econòmic d'un municipi. S’inclouen les unitats que participen de la creació interna de valor fomentant l’ocupació i l’emprenedoria, així com les que fomenten els atractius i potencialitats del territori per atreure inversió. 

A tall d’exemple, podem identificar les següents unitats organitzatives:

• Comerç, fires i mercats
• Ocupació
• Suport a l’emprenedoria
• Turisme

Conjunt d’unitats organitzatives que tenen com a missió oferir a la col·lectivitat social que integra un municipi serveis i recursos relatius a la cultura, l’educació, l’esport i la participació entre d’altres. Són serveis que desenvolupen polítiques socials transversals enfocades a desplegar i garantir l’estat del benestar a nivell municipal per a tota la població.

A tall d’exemple, podem identificar les següents unitats organitzatives:

• Biblioteques
• Consum
• Cultura
• Igualtat
• Educació
• Esports
• Joventut
• Immigració
• Museu
• Participació ciutadana
• Serveis de radiotelevisió

Serveis de benestar social 

Conjunt d’unitats organitzatives que tenen com a missió oferir els recursos, prestacions, activitats, programes, objectes i equipaments destinats a l'atenció social de les persones d’un municipi. Són la suma dels serveis assistencials de competència municipal que s’ofereixen sota el paraigües dels serveis socials bàsics i dels serveis d’atenció especialitzada delegats per la Generalitat de Catalunya. 

A tall d’exemple, podem identificar les següents unitats organitzatives:

• Atenció primària
• Atenció domiciliària
• Centres residencials d’estada limitada
• Menjadors socials
• Servei de suport als discapacitats
• Servei de suport a la drogodependència
• Serveis socioeducatius 

Conjunt d’unitats organitzatives que tenen com a missió garantir la seguretat en el municipi mitjançant el desplegament d’accions de prevenció i la intervenció directa en casos de risc cap a la ciutadania.  

A tall d’exemple, podem identificar les següents unitats organitzatives:

• Policia local 
• Serveis de protecció civil
• Vigilància rural