Nova guia d’implantació i gestió de deixalleries

29/08/2022 08:11 h.

Nova guia d’implantació i gestió de deixalleries

Les diferents directrius i normativa aplicada a les deixalleries ha anat evolucionant amb el pas dels anys. Les primeres referències les trobem l’any 1993, quan neix el concepte “deixalleria” amb la Llei 6/93. L’any 2021, sorgeix la nova guia d’implantació i gestió de deixalleries. Aquest document inclou les normatives que han anat sorgint en la matèria, i que pretén ser un suport per a la gestió de deixalleries existents en el territori, i de les que puguin sorgir en un futur.

A continuació, es detallen els cinc aspectes nous més rellevants d'aquesta guia de referència per al món de les deixalleries, en relació a les anteriors.

El primer concepte a destacar es refereix a les autoritzacions de l’activitat, on es remarca que totes les deixalleries fixes han d’estar degudament autoritzades segons la normativa vigent, relativa a la Llei 20/2009 de Prevenció i Control de les Activitats (PCAA) i sobre la qual les activitats queden classificades en diferents annexos segons la seva incidència ambiental, i en funció d’aquests es determina el tràmit per aconseguir el permís administratiu per exercir l’activitat.

Addicionalment, es contemplen altres requisits normatius, com per exemple quan una deixalleria introdueix activitats de reutilització o preparació per la reutilització. Aquest fet pot suposar un canvi d’ús d’aquesta instal·lació i la necessitat d’impulsar l’adequació de l’activitat i, per tant, s’haurà de tramitar un canvi de l’autorització pertinent.

El segon aspecte té a veure amb la classificació del tipus de deixalleries. En aquest sentit, es proposa una nova categorització respecte a l’anterior (veure figures 1 i 2), integrada en la Norma Tècnica 2017, on es contempla una categoria menys i incorpora nous criteris de classificació.

Nova classificació dels diferents models de deixalleries

En relació amb això, la nova guia inclou un pressupost detallat que serveix de referència per calcular l’import de l’obra civil per a la seva construcció, i adequació amb contenidors i maquinària per al seu funcionament. I també facilita un projecte per cada tipologia de deixalleria amb la vocació de significar un suport tècnic a l’hora de projectar noves deixalleries o adequar les actuals.

El tercer lloc, destaquen els residus admissibles i la seva codificació, on desapareix la classificació de residus valoritzables i residus perillosos de la Guia anterior i es proposa una nova llista de residus (codis LER) potencialment admissibles per les deixalleries sempre que siguin de procedència domiciliària i classificats segons la seva perillositat. En aquest camp, també cal destacar dues noves modificacions. Per una banda, es contempla l’acceptació d’agulles, material punxant i tallant procedent de tractaments de salut generats pels particulars als seus domicilis. I, per altra banda, els Residus en Petites Quantitats (RPQ) també són acceptats a les deixalleries i els quals poden ser o no perillosos. Abans tenien la nomenclatura REPQ, actualment es diuen RPQ. Així mateix, han de complir les mateixes especificacions de residus perillosos pel que fa a manipulació i emmagatzematge.

Els tràmits i documents que han de ser gestionats pels diferents actors que operen en una deixalleria (gestors, productors i transportistes), representen el quart aspecte clau. Per una banda, es contempla la documentació de control i seguiment, aquella que s’ha de formalitzar pels residus que surten de la deixalleria amb destí als gestors de residus autoritzats per garantir la seva traçabilitat. En aquest sentit, s’ha actualitzat la normativa de referència, amb el Reial Decret 553/2020, pel qual es regula el trasllat de residus a l’interior del territori de l’Estat, i amb el Decret 93/1999, sobre procediments de gestió de residus. Per altra banda, es presenta la inscripció al Registre de persones productores de residus, un registre obligatori per a les deixalleries i amb el qual s’assigna un codi de productor identificador que s’utilitza per formalitzar qualsevol documentació de gestió de residus de sortida.

En cinquè i darrer lloc, destaca la documentació en format electrònic, la qual es gestiona mitjançant el Sistema Documental de Residus (SDR). Aquesta plataforma permet consultar la documentació necessària en cada cas i realitzar el tràmit d’inscripció com a productor de residus, així com d’altres relacionats amb la documentació de control i seguiment (fitxa d’acceptació, full de seguiment, etc.). En aquest sentit, actualment es permet registrar de forma més àgil la traçabilitat en la gestió dels residus. És a dir, s’afegeix la capacitat de reproduir l’historial de la gestió dels residus i les condicions que l’envolten al llarg de la seva gestió (manteniment i emmagatzematge).

Podem observar com la nova guia d’implantació i gestió de deixalleries plasma de forma íntegra i específica l’evolució tècnica i normativa que requereixen actualment les deixalleries. A més, representa un document de referència, amb una capacitat d’actualització ràpida i fàcil, i en versió digital, un fet que permet un major dinamisme de consulta.

Informació addicional: