Exposició itinerant de la Primera República
El Programa de memoria democràtica de la Diputació de Barcelona posa a disposició dels ajuntaments una nova exposició itinerant dedicada a commemorar i divulgar la Primera República espanyola, en el marc del seu 150è aniversari.
Aquesta exposició itinerant, que porta per títol «Primera República 150 anys després», té com a objectiu commemorar el 150è aniversari de la Primera República espanyola i difondre entre la societat, mitjançant els ajuntaments, aquell important episodi històric en el qual Catalunya i els republicans federals catalans van tenir un paper protagonista. El Programa de memòria democràtica de l’Àrea de Presidència, d’acord amb els seus objectius de donar suport als ens locals en matèria de recuperació de la memòria històrica contemporània, ha produït aquesta exposició per tal que itineri pel territori atesa la gran transcendència històrica d’aquell esdeveniment.
L’11 de febrer de 1873 es va proclamar la Primera República a Espanya. Va durar menys de dos anys, fins al cop d’estat que va restaurar la monarquia borbònica el desembre de 1874. Els anys 2023 i 2024 s’estan celebrant actes que recorden el 150è aniversari d’aquella fita històrica, i la Diputació de Barcelona hi contribueix amb aquesta exposició.
L’exposició posa èmfasi en l’impacte de la Primera República a Catalunya, en els fets ocorreguts al nostre territori, en el lideratge que els republicans federals catalans exerciren a Espanya i en el paper cabdal que va desenvolupar la Diputació de Barcelona en els intents de crear un estat federat català dins la República Federal espanyola.
La mostra està formada per 12 plafons molt fàcils de muntar i transportar 
Tota la informació i continguts de l’exposició són a l'enllaç.
Mitjançant aquest web, el públic visitant pot accedir (amb un codi QR a cada plafó) a informacions complementàries i a les traduccions corresponents dels textos al castellà i a l’anglès.
Aquesta exposició formarà part, com a recurs material, de l’oferta de recursos del Catàleg de serveis 2024 de la Diputació de Barcelona a partir del 28 de desembre de 2023, data en què els ajuntaments podran sol·licitar-la a la Diputació sense cap cost econòmic. L’objectiu és que els ajuntaments programin l’exposició i aprofitin per organitzar activitats complementàries, com conferències o ampliacions de la temàtica en l’àmbit local.
Durant el desembre de 2023 l’exposició es presentarà al vestíbul del Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra.
L’exposició ha estat produïda per la Diputació de Barcelona amb la col·laboració de la Universitat Pompeu Fabra, a través del GRENS (Grup de Recerca en Estats, Nacions i Sobiranies), adscrit a la Facultat d’Humanitats, que n’ha assumit la supervisió científica. També hi ha col·laborat l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona, així com Tot Història Associació Cultural, que s’encarregarà de la itinerància. Els comissaris de l’exposició són Josep Pich i Mitjana, Pau Vinyes i Roig, F. Xavier Menéndez i Pablo i Alfonso Bermúdez Mombiela.
Índex de l’exposició (cadascun dels 12 plafons):
-
Portada i crèdits
-
Introducció. El sexenni revolucionari
-
La proclamació de la República
-
Tendències polítiques i univers de partits durant la República (I)
-
Tendències polítiques i univers de partits durant la República (II)
-
La tercera guerra carlina a Catalunya
-
La presidència de Figueras. Els intents de proclamació de l’Estat Federal català
-
Els governs de Pi i Margall i Salmerón. La Insurrecció Cantonal
-
La presidència de Castelar i la fi de la República democràtica
-
La presidència de Francisco Serrano (1874)
-
La guerra de Cuba
-
El moviment obrer durant la Primera República
Breu resum de la trajectòria històrica de la Primera República
L’exposició fa un recorregut històric pels convulsos anys que van culminar amb la Primera República.
Aquesta va ser el colofó del període anomenat sexenni revolucionari (1868-1874), que es va iniciar amb la Revolució de 1868 (anomenada La Gloriosa), la qual va suposar el triomf definitiu dels liberals progressistes, amb el suport de demòcrates i republicans, i va comportar l’expulsió de la reina Isabel ii i de la dinastia borbònica. Això va possibilitar a Espanya un règim democràtic, amb la Constitució de 1869. Amb els republicans en minoria, progressistes i demòcrates apostaren per renovar la monarquia, ara democràtica i popular, mitjançant una altra dinastia, la de Savoia, però el fracàs dels governs d’Amadeu i de Savoia el portà a abdicar el febrer de 1873.
La manca d’alternatives facilità l’adveniment de la República l’11 de febrer, que va agafar per sorpresa i amb poca preparació els mateixos republicans, que eren minoria a les Corts i que majoritàriament eren federalistes. Ara es trobaven amb el repte de construir la República Federal des de la cúspide de l’Estat, quan sempre havien defensat que només es podia bastir des de baix, des dels municipis i els estats federats. Al llarg del 1873 es van succeir diversos governs republicans amb quatre presidents: Estanislau Figueras (febrer-juny), Francesc Pi i Margall (juny-juliol), Nicolás Salmerón (juliol-setembre) i Emilio Castelar (setembre-gener).
Les dificultats polítiques, econòmiques i socials a les quals es van enfrontar aquests governs van ser ingents, però sobretot van ser els tres fronts de guerra que van haver de suportar el que va desestabilitzar la jove República: la guerra carlina (des de 1872), la primera guerra de Cuba (des de 1868) i la Insurrecció Cantonal (des de juliol de 1873). Les guerres no van permetre als republicans abolir les quintes (un dels seus objectius històrics), i la Insurrecció Cantonal liderada pels republicans intransigents va rebentar durant el primer semestre de l’any els intents de Pi i Margall d’implantar la República Federal. A partir de juliol les necessitats bèl·liques refredaren el projecte federal, amb uns presidents, Salmerón i Castelar, cada vegada més unitaris i conservadors, obligats a restablir l’ordre i a bastir l’exèrcit amb nous reclutaments.
Fins i tot Catalunya (des de la Diputació de Barcelona), que havia liderat des del febrer diversos intents de proclamar un estat federat barceloní o català dins la República Federal espanyola, va patir una desmobilització federal notable a partir de juliol degut a la situació de la guerra civil a Catalunya. Efectivament, gran part del territori català estava en mans dels carlins, i això va fer que tots els esforços (també liderats per la Diputació de Barcelona) es concentressin a fer front militarment a l’avanç carlí.
Al cap d’onze mesos de la proclamació de la República, el 3 de gener de 1874, el cop d’estat del general Pavía va dissoldre les Corts i liquidar la República democràtica federal, fet que donà pas a un règim republicà autoritari liderat pel general Francisco Serrano (gener-desembre de 1874). Al cap d’un any, el règim republicà va caure definitivament el 29 de desembre de 1874 amb el pronunciament del general Arsenio Martínez Campos a Sagunt. Alfons xii fou proclamat monarca el 14 de gener de 1875, la qual cosa donà pas al llarg període polític conegut com a Restauració.
Conclusió
L’exposició vol donar a conèixer una experiència política que va suposar en bona part l’arrencada del sistema polític espanyol contemporani i que a Catalunya va tenir una repercussió especial. Catalunya, mitjançant importants polítics republicans federals, va fer una aportació transcendental en persones i idees a aquell projecte, que ha passat a la historiografia com a fallit, però que va significar la primera pedra de la democràcia i de la concepció composta i federal d’Espanya. L’exposició posa un èmfasi especial en els fets ocorreguts a Catalunya, en què la Diputació de Barcelona va tenir un lideratge i un protagonisme essencials.
La Primera República va ser una escola de ciutadans responsables, de democràcia directa i de participació política. La curta experiència de la Primera República ha transitat per la historiografia del segle xx com a frustrada, fracassada, caòtica, convulsa, anàrquica i utòpica. Però el republicanisme federal tenia un programa democràtic sòlid i va plantejar, i en alguns casos assolir, reformes tant socials com administratives realment eficients, que van deixar empremta. I molts dels projectes iniciats es van veure culminats a l’Estat espanyol cinquanta-vuit anys després amb una nova proclamació republicana: la Segona República.
Podeu consultar la nota de premsa del 4 de desembre.
