Biografies dels fotògrafs
Frederic Juandó Alegret
Barcelona, 29 de gener de 1882. Barcelona, 2 de gener de 1961
Retrat del fotògraf, c. 1940. AGDB. Fons: Frederic Juandó Alegret. Autoria desconeguda.
Originari de Vilanova i la Geltrú, estava especialitzat en fotografia esportiva, però no només era fotògraf d’esports sinó que també els practicava (per exemple, el rem i el ciclisme.
Va fotografiar nombrosos esdeveniments esportius de l’època: futbol, automobilisme i motociclisme, pilota basca, tennis, rem, atletisme, molts d’ells en l’inici de la seva pràctica. Va ser soci del Centre Excursionista de Catalunya i un dels creadors, l’any 1913, de la Secció de Fotografia del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria de Barcelona (CADCI).
Destaquem la vessant de Juandó com a reporter gràfic especialitzat en esport i, especialment la seva col·laboració amb la revista Stadium (1911-1930), molt ben representada al llarg de l’exposició.
El Fons Frederic Juandó Alegret va ingressar al Servei de Catalogació i Conservació de Monuments (actual Servei de Patrimoni Arquitectònic Local) l’any 1961, com un donatiu dels germans Joan i Enric Juandó Alegret. Consta de 7.638 negatius que abasten una cronologia aproximada entre els anys 1910 i 1930. L’any 2016 el Servei de Patrimoni Arquitectònic Local va rebre una segona donació dels hereus del fotògraf de Vilanova. Són 860 imatges en positiu i negatiu sobre plaques de vidre i la majoria són estereoscòpiques. Actualment, la pràctica totalitat del fons es custodia a l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona.
Alejandro Antonietti
1887-1961
Retrat d’Alejandro Antonietti, primer terç s. XX. Arxiu Coll Antonietti. Autoria: desconeguda.
La família Antonietti va arribar a Barcelona procedent d’Itàlia a mitjan de la dècada de 1870. Alessandro fou el segon fill d’una família humil que, ja de ben jove, es va moure pels cercles propers al proletariat il·lustrat i la petita burgesia laïcitzant barcelonina. La signatura Antonietti apareix, amb més o menys regularitat, al setmanari satíric La Campana de Gràcia, a la revista catòlica La Hormiga de Oro, al suplement il·lustrat del diari El Diluvio, al diari La Tribuna, a la revista La Il·lustració Catalana i al seu suplement mensual Feminal, impulsat per Carme Karr. De la primera dècada de segle és destacable l’àlbum que va fer durant la Setmana Tràgica.
El 1915 va treballar puntualment com a fotògraf per a la Mancomunitat de Catalunya i aquell mateix any va canviar la residència a Palma de Mallorca. Des de l’illa, Antonietti publicava en comptades ocasions a la premsa diària, i va aconseguir vendre algunes fotografies a la revista El Viajero. En aquest moment la seva vida va entrar en una etapa de viatges constants, segons els encàrrecs que rebia.
Durant la primavera del 1920 es va instal·lar de nou a Barcelona, tot i que ja gairebé no publicava als mitjans, perquè havia decidit canviar de rumb sense abandonar del tot la professió. En aquest sentit, el 1923 va obrir una galeria- botiga de fotografia i art, la Galería Fotográfica Antonietti, al carrer dels Banys Nous, 22. L’establiment va adquirir ben aviat certa reputació en els cercles de fotografia barcelonins, tot i que amb el temps es va centrar en l’organització d’exposicions pictòriques.
Antoni Gallardo i Garriga
1889-1942
Autoretrat, 1911. AGDB. Fons i autoria: Antoni Gallardo i Garriga.
Els seus pares van néixer a Cuba. La mare, Montserrat Garriga Cabrero, va ser una destacada botànica catalana. Gallardo va fer estudis d’Enginyeria industrial i va ser una persona molt inquieta, era aficionat a l’excursionisme, l’arqueologia, la música i especialment la fotografia, aficions que va bolcar en la seva tasca al Centre Excursionista de Catalunya. Va treballar a la famosa fàbrica La Canadenca/FECSA, de la qual es conserva un important fons fotogràfic a l’Arxiu Nacional de Catalunya. Les seves fotografies ens permeten tenir una visió molt representativa de la societat barcelonina.
Josep Maria Sagarra i Plana
1885 –1959
Josep Maria Sagarra va ocupar un lloc dominant en l’escena gràfica barcelonina als anys vint i trenta del segle XX. La seva vida professional, amb més de quaranta anys en actiu, és una de les més llargues i prolífiques d’entre tots els fotoperiodistes de la seva època. Des de l’anomenada Setmana Tràgica i fins a la Guerra Civil Espanyola, la seva càmera va ser testimoni privilegiat, sempre a peu de carrer, de tots i cadascun dels esdeveniments històrics rellevants succeïts a la ciutat de Barcelona.
Es va casar l’any 1924 amb Anna Torrents. Entre 1929 (coincidint amb l’Exposició Universal de Barcelona) i 1932 el seu estudi de Via Laietana 54 va ser la seu de la societat Gaspar-Sagarra-Torrents, un dels equips de professionals més importants de la història del fotoperiodisme a casa nostra, conegut com Els tres Reis Mags i que estava integrat per Josep Gaspar (1892- 1970), Pau-Lluís Torrents (1893-1966), cunyat de Sagarra, i el mateix Sagarra. Entre 1930 a 1933 va ser corresponsal d’un dels setmanaris gràfics francesos més conegut, Le Miroir du Monde (1930-1937).
Sempre proper als cercles de poder, Sagarra va cobrir amb la seva càmera totes les visites del rei Alfons XIII a Catalunya. També les de Miguel Primo de Rivera durant la dictadura, i després, ja en temps de la II República, va ser el fotògraf de la Generalitat, acompanyant càmera en mà als presidents Francesc Macià i Lluís Companys.
Durant la Guerra Civil Espanyola va ser el fotògraf titular de La Vanguardia. Una tuberculosi, però, el va obligar a ingressar en un hospital, i va li va frenar la carrera professional. Durant el conflicte, un bombardeig va destruir parcialment el seu valuós arxiu. Sagarra va decidir quedar-se després de la guerra, va ser depurat després de la guerra i li van retirar el carnet de premsa, però va aconseguir evitar represàlies majors. Els darrers anys de vida va treballar fent fotografies de l’alta societat barcelonina en col·laboració amb l’agència EFE i amb Hola. Va morir a casa seva, als 74 anys.
Pablo-Lluís Torrents
1893-1966
La figura de Pau-Lluís Torrents, nascut a Montevideo, ha estat tradicionalment oblidada, tot i que va formar part d’un dels millors equips professionals del fotoperiodisme, el conegut com Els tres Reis Mags, integrat per Josep Maria Sagarra, Josep Gaspar i el mateix Torrents. Va iniciar la seva carrera fotogràfica a la premsa esportiva, però va ser la cobertura fotogràfica de l’Exposició Universal de 1929 l’esdeveniment que va consolidar el seu treball.
Després de la retirada de Gaspar el 1932 i la dissolució de la societat Torrents i Sagarra dos anys després, Torrents va aconseguir la corresponsalia a Barcelona del grup madrileny Prensa Gráfica, que incloïa les publicacions Crónica, Estampa i Mundo Gráfico, per a les que va retratar la vida esportiva, cultural i política catalana.
Dels anys de la Guerra Civil Espanyola destaca una de les seves fotografies més famoses, la dels cavalls de l’exèrcit abatuts pels trets de la guàrdia d’assalt, però també va documentar els bombardejos de la ciutat el 1937, per encàrrec del Ministeri de Propaganda de la Generalitat. A finals de gener de 1939, coincidint amb l’arribada de les tropes franquistes a Barcelona, va traslladar en cotxe els seus negatius en plaques de vidre col·locats en capses, però el seu rastre es va perdre a prop de la regió francesa del Voló i avui el seu destí continua sent un misteri. Va traslladar tantes plaques que la seva dona i el seu fill van haver de fer el viatge en tren.
L’hivern de 1940, acompanyat per la seva família, es va traslladar a Buenos Aires i Montevideo, on va continuar la seva carrera fotogràfica en la vessant industrial i comercial, però sense l’empenta anterior. El 1955 tornà a emigrar a Buenos Aires, on va engegar, aquesta vegada amb èxit, un negoci de postals musicals. El 1965 va emigrar novament a Montevideo per preparar el viatge de retorn a la seva enyorada Barcelona, però no va poder complir el seu somni, ja que va morir l’any següent.
Emili Juncadella Vidal-Ribas
1885-1936
Retrat d’Emili Juncadella, c. 1910-1929. AGDB. Fons: Emili Juncadella i Vidal- Ribas. Autoria: desconeguda.
Emili Juncadella va néixer en una família de l’alta burgesia catalana dedicada a la fabricació tèxtil i a les finances. Gràcies a la bona situació econòmica familiar, Emili Juncadella es va dedicar a la muntanya, la cacera, els viatges i la vida social i religiosa. Enginyer industrial, empresari i polític fou un gran aficionat a la fotografia, col·leccionista d’armes, apassionat de l’excursionisme i la caça.
Durant la dictadura de Primo de Rivera, Juncadella va participar en política com a diputat provincial i regidor, sense abandonar els seus principals interessos: els viatges i l’excursionisme. Va viatjar per l’Àfrica i l’Àsia, on va fer nombroses fotografies amb la seva càmera estereoscòpica retratant l’exotisme que veia als països colonitzats.
El juliol de 1936 va ser afusellat en circumstàncies no aclarides quan es dirigia a l’aeroport del Prat fugint de la revolta de Barcelona. Per exprés desig seu, el castell de Montesquiu (Osona), residència estiuenca de la família, va ser donat el 1976 a la Diputació de Barcelona.