Història del recinte de la Maternitat - Recintes

Història

Orígens recinte de la Maternitat

La història de la Casa de la Maternitat arrenca a mitjan segle XIX, a Barcelona, regulada per la Llei general de beneficència de 20 de juny de 1849 i pel Reglament sobre la Llei de beneficència, de 14 de maig de 1852.

Boletín Oficial de la Provincia de Barcelona (BOPB), 26 de setembre de 1853, núm. 114.

El 23 de novembre de 1853 es va fer el primer trasllat de trenta-dos infants asilats i nou dides des de l’Hospital de la Santa Creu a la nova Casa Provincial de Maternitat i Expòsits als locals cedits per la Casa de la Misericòrdia, que depenia de l’administració municipal, al carrer de les Ramelleres, al barri del Raval. Des dels inicis, la Casa de la Maternitat va dependre de la Diputació de Barcelona i hi havia dos grups: les criatures internades a la secció de Lactància i les que tenien entre dos i cinc anys, que es trobaven a la secció de Desmamats.

Llibre d’Actes de les sessions de la Junta de Govern de la Casa Provincial de Caritat i Maternitat i Expòsits de Barcelona, 23/11/1853. Fons: Casa de Caritat (CAT AGDB J-2027)

En els inicis, aproximadament el 50% de les criatures que ingressaven a la Casa de Maternitat ho feien a través d’un torn instal·lat al mur exterior de l’edifici i que consistia en una caixa de fusta giratòria. El torn va estar vigent entre els anys 1854 i 1931 i encara avui es conserva a la façana de la plaça Bonsuccés. La segona via d’ingrés eren els expòsits que procedien dels pobles i les ciutats de la resta de la província de Barcelona. Una tercera via d’entrada a la Casa eren les criatures que havien estat abandonades als carrers de Barcelona o a les parròquies de la ciutat. En darrer terme, es trobaven els fills legítims entregats, que només representaven un 5% dels asilats.

Reglamento especial para las casas unidas de Maternidad y Expósitos de la ciudad de Barcelona, 1853. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB 16355)

A partir de mitjan del segle XIX va sorgir al Regne Unit un nou corrent social anomenat higienisme, preocupat per la propagació de les epidèmies, les condicions insalubres a les ciutats industrials i el progrés de la medicina. El descobriment de les bactèries pel microbiòleg Louis Pasteur, la creació de càtedres universitàries sobre higienisme o la difusió d’aquest corrent a través de manuals i publicacions diverses, va representar un canvi de paradigma científic que va fer la societat més sensible davant les preocupacions sanitàries. A Barcelona, alguns representants de l’higienisme van ser el metge Pere Felip Monlau, qui va reivindicar l’enderrocament de les muralles de la ciutat en el projecte de 1841 anomenat Abajo las murallas!!!, Lluís Comenge i Ferrer, president de l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya, creada el 1887 i de l’Institut d’Higiene Urbana de Barcelona de 1891, i Francesc Castells Ballespí, fundador de la Revista d’Higiene i Política Sanitària el 1890.

Les teories higienistes apostaven per reduir la densitat de la població dins els habitatges a les ciutats industrialitzades, per reduir la mortalitat i l’impacte d’epidèmies. Barcelona, en concret, va tenir un creixement de població notable durant la segona meitat del segle XIX, passant dels 189.948 habitants el 1860, als 405.913 el 1887 i als 544.137 habitants, el 1900.

Col·lapse de l’antic edifici i trasllat a can Caballé

Preocupada per la qüestió sanitària, la nova Casa de Maternitat volia donar sortida a problemes com ara l’amuntegament dels interns a les instal·lacions al barri del Raval, o la manca de dides per donar lactància suficient a les criatures. Els parts, per la seva banda, es van continuar atenent en un pavelló de l’Hospital de la Santa Creu.

L’alimentació era una tasca fonamental que sustentaven les dides, que podien internes o externes. Les dides internes residien a la mateixa Casa, mentre que les externes cuidaven a les criatures al domicili on residien i les alletaven fins als cinc anys, moment en què retornaven a la institució. La manca de dides va ser crònica al llarg de la història de la Casa de Maternitat i la despesa econòmica que comportaven sempre va representar una partida molt destacada del pressupost.

Entre 1853 i 1884 el personal sanitari de la casa va estar format per dos metges, un practicant, una llevadora, les germanes de la Caritat de Sant Vicent de Paül, un capellà i un conserge.

Reglamento para la Casa Provincial de Maternidad y Expósitos de Barcelona, 1878. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.23265)

La difusió dels corrents higienistes, juntament amb els progressius avenços mèdics, així com l’augment progressiu dels interns a la Casa de Maternitat i les limitacions estructurals de les seves instal·lacions (que es van accentuar a partir de la segona meitat de la dècada dels setanta), van portar a la Diputació de Barcelona a cercar nous emplaçaments per al trasllat de la Casa de Maternitat als afores de la ciutat, com per exemple a la Vila de Gràcia i Sarrià. La institució mancava d’aigua en abundància i no comptava, per exemple, amb una infermeria destinada a les malalties infeccioses.

El brot de còlera de 1854, causat per un vaixell procedent de Marsella, va forçar el trasllat preventiu dels infants al mas Pomaret, ubicat a Sarrià, gràcies a la cessió dels terrenys per part de l’Hospital de la Santa Creu. Tres anys després es va projectar un nou establiment a la finca anomenada Alegre de Baix, però l’operació no va reeixir i la Casa de Maternitat va decidir adquirir uns locals veïns al carrer de les Ramelleres, el 1863.

Plànol geomètric de la propietat de Casa Alegre, 1872. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB 1177, exp. 3).

No va ser fins a la sessió de 27 de desembre de 1877, que la Diputació de Barcelona va acordar l’adquisició de la finca mas Caballé, a la Vila de les Corts de Sarrià, per edificar les noves instal·lacions, que es va fer efectiva l’agost de l’any següent.

Acta del Ple de la Diputació de Barcelona, 27/12/1877. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB Llibre 140).

Plànol d’emplaçament de la finca de Francesc Llenas situada en les Corts de Sarrià relacionat amb el general d’eixample, 7/2/1878. Autoria: Roman Prats. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB 1177).

El mas Caballé era l’opció ideal perquè, banda de presentar preus més baixos i tenir bones comunicacions amb Barcelona, estava ubicada en un entorn rural fora de la ciutat que proporcionava sol, aire pur i comptava amb subministrament d’aigua. Un element a destacar va ser el fet que els edificis i instal·lacions es van construir ex professo i això va permetre dissenyar l’espai arquitectònic seguint els consells higienistes dels experts mèdics.

La preocupació per l’higienisme

L’any 1882 els metges de la Casa de Maternitat Joan Rull i Xuriach (pioner de l’obstetrícia i la ginecologia de la segona meitat del segle XIX), Josep Cabot i Rovira (especialitzat en l’estudi de la mortalitat infantil i director del cos mèdic de la Casa, entre 1907 i 1915) i Rafael Rodríguez Méndez (catedràtic d’Higiene de la Universitat de Barcelona) van rebre l’encàrrec de redactar un dictamen sobre les mesures higièniques que havia d’aplegar la futura Casa Provincial de Maternitat i Expòsits al mas Caballé. Aquest dictamen es va publicar el 1883 i va tenir una gran importància, atès que va ser el model per als projectes arquitectònics posteriors que va desenvolupar la Casa de Maternitat durant les següents dècades. El criteri que es va seguir va ser més funcional que econòmic, i en aquesta línia es van construir progressivament diversos edificis o pavellons aïllats, ja que aquest factor millorava les condicions de salubritat.

El dictamen facultatiu projectava una distribució d’edificis que tenia en compte la ventilació natural i mixta i amb amplis finestrals. Alhora, recomanava la calefacció natural i mixta mitjançant xemeneies de foc obert que s’haurien d’instal·lar arreu dels dormitoris, menjadors, escoles i altres dependències.

Els metges Rull i Cabot preveien dues seccions dins el recinte: al nord van projectar un conjunt d’edificis per a la secció de maternitat, i al sud els edificis de la secció de borderia o d’expòsits. La secció de maternitat disposaria de tres edificis que estarien comunicats pel pis de baix amb una galeria. Un primer edifici seria per a sales de parts, que inclourien una maternitat secreta per aquelles internes que donarien a llum en la seva pròpia habitació; un altre per a nenes expòsites de 7 a 18 anys, i un tercer edifici d’infermeria per a les Germanes de la Caritat i altre personal de l’establiment. Per la seva banda, la secció d’expòsits tindria dos edificis: un per expòsits de lactància fins als tres mesos amb les dides corresponents, i un altre per als infants desmamats dels dos sexes, dels tres als set anys. Cada edifici del recinte no havia de tenir més de 250 habitants i tot el conjunt de la maternitat tindria al voltant de 400 estances.

La preocupació per la higiene estava present al llarg de tot el dictamen: es projectava un pavelló isolat per a malalties epidèmiques i contagioses, un departament d'hidroteràpia i una sala d’operacions que caldria instal·lar al pavelló per a infermeria, així com un pavelló petit per a dipòsit de cadàvers i sala d’autòpsies. També es plantejava la construcció d’una piscina, una escola de natació i un gimnàs. Finalment, s’establia la necessitat que el nou espai tingués un cabal d’aigua potable, tot i que comptava amb els pous de la finca del mas Caballé.

Malgrat tot aquest disseny arquitectònic pensat segons paràmetres higienistes, la manca de pressupost econòmic i la concentració dels asilats a les antigues instal·lacions del carrer de les Ramelleres van fer que els primers passos de la nova Casa de Maternitat fossin en bona part improvisats. Tot plegat va derivar en una adequació provisional del mas Caballé en funció de les circumstàncies, i la construcció de dues ales noves contigües a la finca.

El context social que va viure Barcelona durant aquests anys, òbviament també va impactar en la institució. L’1 de juliol de 1884 es va fer finalment el primer trasllat de nens de la secció de desmamats cap a les noves dependències i un any després el de les nenes. També cal assenyalar que la nova epidèmia de còlera que va viure la capital catalana l’estiu de 1885 va accelerar la construcció de la nova Casa de Maternitat.

Roman Prats i Montells i Ignasi Conrad Bartrolí van ser els dos primers arquitectes que van dissenyar el recinte de la Casa de Maternitat, seguint el dictamen mèdic avantdit. Prats va presentar el seu projecte el 12 de febrer de 1883, en què projectava a la part nord nou edificis destinats a maternitat i dotze a la meitat sud, que correspondrien a borderia i que quedarien separats per una plaça al centre.

Ante-planta para el proyecto definitivo de Casa provincial de Maternidad y Expósitos, 29/1/1883. Autoria: Roman Prats. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB 1518, exp. 1).

Conrad Bartrolí, per la seva banda, va donar a conèixer el seu projecte arquitectònic el 20 d’octubre de 1884. Segons aquest disseny, la borderia es localitzaria també a la part sud del recinte i constaria de nou pavellons, mentre que la maternitat, al nord, disposaria de vuit edificis. Però ni el projecte de Prats ni el de Conrad es van portar finalment a terme, en bona part per tot un seguit de mancances pressupostàries, però també pel convuls context social i polític que es va viure Barcelona durant l’anomenat Sexenni Democràtic (1868-1874).

Planta baixa edifici Hidroteràpic a la Casa de Maternitat, 20/10/1884. Autoria: Josep Conrad Batrolí. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R. 6480)

El 1885 va morir Prats i, dos anys més tard, l’arquitecte modernista Camil Oliveras va obtenir la plaça d’arquitecte provincial. En conseqüència, el 1888 la Diputació de Barcelona va encarregar a Oliveras el projecte de construcció d’una secció de borderia i, posteriorment, de la Casa de Maternitat en diferents pavellons. Les obres es van iniciar el 30 de juny de 1890 i se’n va derivar la construcció dels següents pavellons:

Lactància, començat el 1890 i acabat el 1892, i que va permetre el trasllat de les criatures alletades i les dides, que fins aleshores es trobaven al carrer de les Ramelleres. Els avenços científics, en especial en l’àmbit de la pediatria, i la introducció de llets especials i maternitzades ben entrat el segle XX, van permetre un descens progressiu de la mortalitat infantil dels interns de la Casa. Un problema permanent va ser el nombre insuficient de dides internes, degut als baixos salaris que rebien i les pobres condicions materials que rebien al recinte.

Vista parcial del vestíbul del pavelló de Lactància projectat per l’arquitecte Camil Oliveras, c.1910. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R. 21730)

Porta d’entrada pavelló de Lactància, c.1903. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R. 21724)
Malalties infeccioses. Els dos pavellons projectats estaven situats al nord de la secció de borderia. La construcció d’aquests pavellons va diferir de les consignades en el dictamen de 1883, segons el qual havien de ser de fusta, i es va creure més adequat construir-les d’obra. La construcció del primer pavelló data del 1893 i, a falta d’una infermeria general amb totes les prestacions, els metges van utilitzar un dels dos pavellons com a sala d’operacions.
Bugaderia, safareigs i estufes de desinfecció, acabat el 1895. Aquest pavelló estava situat a l’est del recinte, entre el pavelló de Lactància i el pavelló de malalties infeccioses.

Façana principal de l’edifici de safareig, 23/11/1889. Autoria: Camil Oliveras, signat per Josep Bori. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB 2299, exp. 3)

Planta baixa de l’edifici de safareig, 17/10/1892. Autoria: Camil Oliveras. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB 2300, exp. 3)

Safareigs i bugaderia, c.1930. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R. 21726)

Safareig de la Casa de Maternitat, c.1920. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB 2018)
Desmamats, conegut com a Ave Maria, estava destinat a les criatures de 2 a 5 anys. Estava situat a l’oest, en paral·lel al pavelló de Lactància i va ser acabat el 1896. Al primer pis hi havia els dormitoris (amb una capacitat de 30 llits cadascun), quatre per a les criatures de sexe masculí, i dos per a les de sexe femení. També hi havia els lavabos, les cambres roberes, els vàters i les cambres de vigilància.

Pavelló de Desmamats, c.1920. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB 3662).
Els pavellons d’infermeria i el llatzeret van ser projectats per Oliveras, però no es van construir. Amb motiu de l’epidèmia de còlera de 1885 el constructor Epifani Robert havia construït una infermeria provisional on hi havia l’antic hort de la finca. En espera de construir la infermeria general prevista pel projecte del dictamen facultatiu publicat el 1883, un dels pavellons de malalties infeccioses va ser destinat a infermeria per a criatures d'ambdós sexes.
En el cas de l’església es va projectar, però no es va construir del tot. Com a alternativa, Josep Goday va edificar una capella entre 1914 i 1915, situada al pavelló dels Desmamats, que va ser l’únic espai religiós del recinte. En capella també hi va participar l’artista i amic Francesc Canyellas, amb un conjunt de pintures murals, que amb el pas del temps van desaparèixer.

Capella del Pavelló de Desmamats, c.1920-1930. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R. b007580_302_50250)

El 1894 van encarregar a Oliveras l’avantprojecte per l’obertura d’una via de comunicació entre la Casa de Maternitat i Barcelona per tal que facilités els serveis i comunicacions de l’asil. Josep Bori, cosí d’Oliveras, va agafar el relleu com a arquitecte provincial i es va encarregar de la construcció dels següents pavellons:

Cuines, 1901.

Façana principal pavelló central del recinte de Maternitat, 15/10/1898. Autoria: Josep Bori. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.2566)

Cuines, c.1920. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R. 23768)

Pavelló de cuines, c.1910-1920. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R. 2447)
Dipòsit de cadàvers i sala d’autòpsies, acabat el 1906.
Prat de la Riba, destinat a criatures menors de set anys, i Germanes, per al personal religiós de les Germanes de la Caritat. La construcció d’aquests dos pavellons, un conjunt estructurat en dos grans edificis en forma d’U amb braços desiguals, es va dilatar, atès que es va iniciar el 1908 i va finalitzar el 1928.

Plànol del primer pis dels edificis Prat de la Riba, 1932. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.6672)

Plànol del primer pis dels edificis Prat de la Riba, 1932. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.6674)

Pati interior del Pavelló Prat de la Riba, c.1915. Autoria: Photo Studio Mas. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB 14916b)

El Reglament de la Casa de Maternitat i Expòsits de l’any 1894 va decretar vacunacions obligatòries per a tots els expòsits i també per aquells que estiguessin en criança externa. El nou text també establia que a finals de cada mes els metges havien de fer una relació de totes les malalties i defuncions ocorregudes amb totes les observacions que consideressin oportunes, per tal de poder millorar la situació general de la Casa.

Reglamento de la Casa Provincial de Maternidad y Expósitos de Barcelona, 1894. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.8717)

Farmàcia de la Casa de Maternitat, c.1910. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R. 23765)

El 1904 es va publicar la monografia de l’arquitecte General Guitart i Lostaló basada en la visita guiada que va realitzar el 7 de febrer de 1904 per als membres de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya, entre ells el també arquitecte i polític Josep Puig i Cadafalch, posteriorment president de la Mancomunitat de Catalunya (1917-1923). Guitart havia rebut l’encàrrec d’aquesta associació de fer una valoració arquitectònica de les construccions precedents que s’havien realitzat a la Casa de Maternitat, però també de cara al disseny de les futures, coincidint amb les noces d’or de la institució que s’havien celebrat el 23 de novembre de 1903.

Habitació de quarantena posterior a l’ingrés a la Maternitat, c.1920. Autoria: Photo Studio Mas. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB 14923)

Sala de petites banyeres per nadons, c.1910. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R. 23782)

Planxadores a la Casa de Maternitat, c.1910. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.23769)

Durant les dues primeres dècades del segle XX, cal destacar alguns dels avenços tecnològics i mèdics que es van introduir a la Casa de Maternitat i que van suposar una millora per a les criatures, com ara la màquina esterilitzadora de biberons, la sala d’helioteràpia artificial o les modernes incubadores de què disposava la Casa.

Sala de preparacions de biberons, c.1920. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.8580)

Sala d’helioteràpia artificial de la Casa de Maternitat, c. 1910-1920. Autoria: Photo Studio Mas. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.14921)

Detall d’una incubadora i uns bressols de la Casa de Maternitat, c. 1910-1920. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.23770)

Bressols de la Casa de Maternitat, c. 1910-1920. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R. b007591_302_50261)

Sala d’incubadores, c. 1915. Autoria: Photo Studio Mas. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R. 14909)

La Maternitat durant la Mancomunitat de Catalunya (1914-1923)

Durant la presidència d’Enric Prat de la Riba al capdavant de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1917), la Casa de Maternitat i la Casa de Caritat van gaudir d’un major impuls i prosperitat econòmica. Les dues institucions, a més, es van reunificar des del punt de vista administratiu el juliol de 1913. Justament a partir d’aquest any es va decidir aplicar, de manera pionera a tot l’Estat espanyol, el mètode educatiu impulsat per la pedagoga italiana Maria Montessori, després que el pedagog Joan Palau i Vera visités diferents models d’escola a l’estranger, a instància del Consell d’Investigació Pedagògica de la Diputació Provincial de Barcelona. La implementació del mètode Montessori va comptar fins i tot amb la supervisió personal de la mateixa pedagoga durant les seves estades a Barcelona.

Actes de les sessions de les Cases Provincials de Caritat i de Maternitat i Expòsits de Barcelona, 9/5/1919. Fons: Casa de Maternitat. (CAT AGDB CC/V 513)

Les cases provincials de Caritat i de Maternitat i expòsits de Barcelona. Impremta de la Casa de Caritat, Barcelona, 1918

Aula Montessori, c.1915. Autoria: Photo Studio Mas. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R. 14917b)

Aula Montessori, c.1920. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.50271)

Durant aquest període també es va acordar la creació d’un nou projecte anomenat Institució Maternal Catalana, aprovat el maig de 1915, amb l’objectiu de millorar les instal·lacions de les dones que donaven a llum. El projecte va ser impulsat pel Dr. Miquel Àngel Fargas i Roca, pioner en la pràctica de la cirurgia ginecològica i amic personal i conseller de Prat de la Riba. Fargas va proposar la construcció d’un edifici nou, ateses les dificultats per restaurar el que ja existia, i també per poder ampliar el nombre de parts.

La Junta de Govern de les Cases Provincials de Caritat i de Maternitat i Expòsits va donar un triple enfocament a la nova institució maternal: en primer lloc, benèfic, com a refugi secret de les dones que havien concebut “il·legítimament”, així com de les mares desvalgudes i abandonades; en segon lloc, social, com a recinte per hospitalitzar dones obreres sense mitjans econòmics i, en darrer lloc, amb un sentit científic i docent, amb la previsió d’una millora de l’especialització docent i pedagògica a fi d’instruir les mares sobre temes d’higiene infantil.

Sala de parts a la Casa de Maternitat, c.1920. Autoria: Photo Studio Mas. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB14922)

Sala d’infermeria, c.1910-1920. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R. 23835)

Per tal de copsar la situació d’institucions maternals similars a Europa, el juliol de 1915 el doctor Ricard Zariquiey Cenarro (incorporat el 1893 a la Casa de Maternitat i director del cos mèdic de la casa després de la mort de Fargas el 1916) i l’arquitecte Josep Bori i Gensana, per impulsar la Casa de Maternitat, van visitar durant un viatge de vint dies les principals cases de maternitat europees de Suïssa (Ginebra, Berna, Basilea i Zúric) i Alemanya (Dresden i Múnic). Dos anys després del viatge es va publicar una memòria en què es donaven un seguit de recomanacions de cara a projectar la nova Institució Maternal Catalana; arribava fins i tot a qüestionar si l’emplaçament de les Corts era o no el més adient per acollir el projecte.

Ricard Zariquiey, Memòria redactada pel Dr. D. Ricard Zariquiey, metge director del cos facultatiu de la Casa Provincial de Maternitat i Expòsits amb motiu del viatge realitzat junt amb l’arquitecte provincial D. Josep Bori i Gensana per a visitar els asils similars de Suïssa i Alemanya publicada per acord de dita Junta de 23 de febrer de 1917. Impremta de la Casa de Caritat, Barcelona, 1917

Expedient de depuració de Ricard Zariquiey, 1939. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB S-776, exp. 1567)

En la majoria de centres de maternitat visitats, el Dr. Zariquiey va descobrir que el model seguit havia estat el de la construcció de pavellons isolats i especialitzats d'acord amb els serveis que es prestaven, seguint els consells higienistes dels metges. Els especialistes mèdics es mostraven partidaris d’allunyar els malalts dels nuclis urbans i apropar-los a un entorn amb millor ventilació i aire més pur. Inspirats per la institució maternal de Munic, on totes les edificacions es concentraven en un sol edifici de quatre cossos i sis pisos, Zariquiey i Bori van plantejar la construcció d’onze edificis amb sis pavellons grans i cinc d’auxiliars, units per galeries i comunicats per passadissos subterranis.

Plànol general d’emplaçament de la Institució Maternal Catalana, dins: L'Obra a fer. Mancomunitat de Catalunya. Barcelona, 1919, p. 32

1: Entrada i porteria. 2: Garatge i cotxera. 3: Pavelló d’administració, oficines, policlínica i habitacions per al personal, museu d’higiene infantil, auditori, biblioteca. 4: Entrada de servei i bàscula. 5:Pavelló per a mares obreres-pensionistes i pagament reduït. 6: Pavelló per a embarassades pobres i secretes. 7: Pavelló per a parts, postparts i llevadores. 8: Pavelló de ginecologia. 9: Pavelló d’isolament per a malalties contagioses. 10: Pavelló per a cuines. 11: Pavelló de calderes, safareigs, assecadors. 12: Pavelló de rentadors, desinfecció, esterilització i calefacció. 13: Pavelló d'autòpsies, laboratoris. 14: Dipòsit de cadàvers. Plànol general d’emplaçament de la Institució Maternal Catalana, dins: L'Obra a fer. Mancomunitat de Catalunya. Barcelona, 1919, p. 32

La Institució Maternal Catalana va preveure la posada en marxa el març de 1916, però es va veure frenada per diferents motius: la mort del Dr. Fargas aquest mateix any i la de Prat de la Riba l’any següent. També es va veure endarrerida perquè Bori només va enllestir la projecció de la planta general del nou emplaçament el 1917 i Zariquiey no va acabar la redacció de la memòria fins al desembre d’aquell any. A tots aquests factors se sumava la manca crònica de recursos econòmics que patia la Diputació de Barcelona per tirar endavant el projecte.

Pavelló per a embarassades pobres, 1917. Autoria: Josep Bori, dins Ricard Zariquiey, Memòria redactada pel Dr. D. Ricard Zariquiey, metge director del cos facultatiu de la Casa Provincial de Maternitat i Expòsits amb motiu del viatge realitzat junt amb l’arquitecte provincial D. Josep Bori i Gensana per a visitar els asils similars de Suïssa i Alemanya publicada per acord de dita Junta de 23 de febrer de 1917. Impremta de la Casa de Caritat, Barcelona, 1917

Tot plegat va comportar que només es construïssin dos pavellons, i finalment, durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera (1923-1930), que va representar un retrocés general en relació amb els avenços assolits per la Mancomunitat de Catalunya, es va inaugurar sota el nom de Casa Maternal Catalana, el 1924.

Sala de parts, c. 1915. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R. 23775)

L’arquitecte Josep Goday havia lliurat el 1920 la documentació completa per a la construcció del Pavelló Rosa, el primer dels pavellons projectats durant la Mancomunitat i que va ser inaugurat el 17 de juny de 1925. Es va anomenar d’aquesta manera a causa del color de la façana esgrafiada, i estava destinat a mares solteres o embarassades secretes, com es deia a l’època, que tinguessin pocs recursos, però també per acollir dones obreres.

Entrada principal del Pavelló Rosa de la Casa de Maternitat, c.1925-1930. Autoria: Photo Studio Mas. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.15051)

Pavelló Rosa, c.1930. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.8582)

La Casa de Maternitat també va destacar per comptar amb instal·lacions pioneres. El 1924 Josep Goday va rebre l’encàrrec de reconvertir el pavelló oest de les infermeries generals en un espai de salut per a infants tuberculosos d’ambdós sexes. Amb aquest objectiu va fer construir una terrassa exterior o solàrium adossada a la façana principal per evitar el trasllat de les criatures amb aquesta malaltia cap a la torre dels Frares a Horta, on la Diputació de Barcelona disposava també d’instal·lacions de beneficència. Finalment, es va optar per construir un pavelló de nova planta, projectat el 1933, que es va anomenar Hèlios i que va ser inaugurat dos anys després.

Pavelló Hèlios, c. 1935. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.21733)

Projecte del pavelló per a nens tuberculosos a la Casa Provincial de Maternitat, 1935. Autoria: Josep Goday. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R. 6683)

Segona República espanyola i Guerra Civil

L’arribada de la Segona República espanyola (1931-1936) va comportar una major sensibilitat davant els drets i la protecció dels infants, tal com reconeixia l’article segon de la Constitució de 1931, però en termes generals no es van produir canvis ni en l’estructura administrativa ni en el funcionament de la Casa de Maternitat.

Façana posterior i reixa d'entrada al recinte de la Casa de Maternitat, c.1930. Autoria: Joan Francès Estorch. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R. 16808)

Façana posterior i reixa d'entrada al recinte de la Casa de Maternitat, c.1953. Autoria: Joan Francès Estorch. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R. 16808)

Pla d’urbanització del solar d’emplaçament de la Casa de Maternitat, juny de 1934. Autoria: Josep Goday. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB C-384 exp. 10)

La desaparició del torn l’any 1931 va ser l’expressió de la nova concepció social entorn la qüestió de l’abandonament d’infants. Entre 1925 i 1935 només un 2% de les criatures arribaven a la Casa a través d’aquest ingrés; en un 50% l’entrada habitual era el lliurament per familiars o d’altres persones en les oficines de la institució. També és significatiu que un terç de les criatures ingressades havien nascut a les mateixes instal·lacions.

Estadística de les Cases Provincials de Caritat i de Maternitat i Expòsits, 1930. Fons: Casa de Maternitat. (CAT AGDB CC/VII 614)

Dictadura franquista

El 1942 es va inaugurar el segon dels pavellons projectats durant la Mancomunitat de Catalunya, el Pavelló Blau, que s’havia iniciat el 1928 quan Goday va lliurar la documentació per reformular el projecte de l’antiga Institució Maternal Catalana.

Plànol d’emplaçament del projecte del Pavelló Blau, 1929. Autoria: Josep Goday. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB C-383 exp. 2)

Projecte del pavelló Blau a la Casa de Maternitat, 1929. Autoria: Josep Goday. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB C.383 exp.2)

Aquest nou edifici trencava amb la tradició d’hospici del recinte, ja que estava concebut per a mares casades. L’espai disposava de consultoris prenatals amplis, d’un servei de medicina general, de la secció de ginecologia, d’una sala espaiosa de parts i habitacions de puèrperes individuals, i una gran sala d’actes, entre altres espais. Les dides gairebé havien desaparegut gràcies a l’existència del pavelló d’alletament artificial, que a partir d’aleshores va adquirir gran importància.

Pavelló Blau. Clínica Maternal i Ginecologia, planta baixa, 1932. AGDB. Fons: Diputació de Barcelona. Autoria: Josep Goday. C-383, exp. 2.

Pavelló Blau. Clínica Maternal i Ginecologia, segon pis, 1932. AGDB. Fons: Diputació de Barcelona. Autoria: Josep Goday. C-383, exp. 2.

El 1953 la Casa de Maternitat va atendre al pavelló Blau de mares casades un total de 941 parts, mentre que al Rosa la xifra va ser de 456 parts.

Pavelló Blau, c.1960-1970. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.16788)

Pavelló Blau, c.1960. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.16805)

El 1942 també es va inaugurar la Policlínica Maternal, annexada al Pavelló Blau. Va ser projectada com una planta per a dones casades dedicada al servei d’obstetrícia.

Reglamento de la Casa Provincial de Maternidad de Barcelona, 1943. AGDB. Biblioteca de la Diputació de Barcelona. FU-1-47

Festivitat de la Mare de Déu del Carme, 16/7/1945. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R. 12918)

El 23 de novembre de 1953 es va celebrar el centenari de la Casa de Maternitat i, aprofitant aquesta efemèride, es va col·locar la primera pedra del Pavelló Cambó en l’espai previst originalment per a l’església. Va ser el darrer edifici que es va construir al recinte, gràcies a l’herència de dos milions de pessetes que el polític i financer Francesc Cambó, mort el 1947, havia deixat a cadascuna de les dues institucions de la Casa de Caritat i la Casa de Maternitat.

Llegat de Francesc Cambó a favor de la Casa Provincial de Caritat i la Casa de Maternitat, 1949. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB J-967 exp.73)

El pavelló Cambó projectat per l’arquitecte Manuel Baldrich va ser concebut per ampliar l’espai de la borderia o secció infantil. El pavelló, que va acollir 144 infants de dos i tres anys, es va inaugurar el 25 de juny de 1957.

Projecte de construcció d’un nou pavelló per a infància en la Casa de Maternitat (Pavelló Cambó), c. 1957. Autoria: Manuel Baldrich. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R. 21690)

Projecte de construcció d’un nou pavelló per a infància en la Casa de Maternitat (Pavelló Cambó), 1953. Autoria: Manuel Baldrich. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB E-293, exp. 2)

Pavelló Cambó, c. 1970. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R. 21692)

Resulta significatiu que a partir de 1953 el recinte canviés el seu nom per dir-se Casa Provincial de Maternitat. Al llarg de les dècades de 1950 i 1960 el recinte comptava amb dos nous centres, l’Institut de Maternologia i l’Institut de Puericultura, i es van continuar introduint tot un seguit de millores sanitàries al recinte de la Maternitat per tal d’oferir una millor assistència al personal asilat.

Entre aquestes millores van destacar la instal·lació d’oxigen per canalització al Pavelló Blau el 1959, que permetia la descàrrega d’oxigen en tots els tubs que connectaven el sistema de distribució d’aquesta substància, sense necessitat de manipulació i alhora alleugeria la càrrega de feina del personal sanitari; l’adquisició d’un aparell de raigs-X transportable especialment indicat per radiografies de les criatures impossibilitades; d’incubadores tipus Isolette, per a parts prematurs o amb dificultats respiratòries, i d’un aparell espectrofotòmetre elèctric (1962).

Adquisició d’un aparell de raigs-X, 1962. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB A-203)

L’octubre de 1957 es van inaugurar la Casa Provincial de Caridad Hogares Ana G. de Mundet, coneguda popularment com Llars Mundet. El nou recinte suposava el trasllat definitiu de l’antiga Casa de Caritat, ubicada al barri del Raval barceloní. També va tenir repercussions a la Casa de Maternitat, atès que la població infantil que formava part de la secció de borderia es va traslladar progressivament cap a les instal·lacions de Mundet. El 1973 es va enderrocar la Torre dels Frares a Horta i es van construir dos pavellons de nova planta destinats a residència i parvulari infantil, que també va acollir unes 300 criatures procedents del recinte de les Corts.

Construcció de les Llars Mundet, 1956-1957. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.18006)

Construcció de les Llars Mundet, 1956-1957. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB R.18014)

Plànol del recinte Hogares Ana G. de Mundet, c.1971. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB 239-1, 214).

De 1976 a l’actualitat

Al llarg de 1976 la Diputació de Barcelona va projectar la conversió de la Casa de Maternitat en un gran hospital provincial en substitució de l’Institut Maternal. Malgrat que en el nou context democràtic les diputacions perdien les competències en matèria sanitària, no va existir però una voluntat clara i ferma per tirar endavant aquest projecte.

Antigues calderes de la Casa de Maternitat, 1970. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona. (CAT AGDB 21704)

Amb el pas del temps les instal·lacions de la Casa de Maternitat van anar perdent pes, i la mentalitat de la societat, que s’allunyava progressivament dels postulats catòlics hegemònics fins aleshores, va portar a la Diputació de Barcelona a fer un replantejament dels antics edificis en benefici de nous usos socials. Amb aquest propòsit, el Ple de la Diputació va aprovar el 1985 el Pla d’actuació i ordenació de la Casa de Maternitat, redactat pels arquitectes Josep Lluís Canosa i Carles Ferrater. El Pla projectava, entre altres temes, concentrar i adaptar tots els serveis dispersos del recinte al Pavelló Blau, i convertir l’espai interior del recinte en parc urbà, a partir del conveni signat el 17 de juny de 1996 entre l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona. El parc preveia una superfície de 7,68 hectàrees.