$community_name

Els líctids són petits coleòpters de color marró vermellós fosc de 3 a 5 mm.. Tenen el cap, el pronot (placa dorsal del primer segment del tòrax) i els èlitres (primer parell d'ales endurides) de la mateixa amplada, donant-los l’aspecte d'insectes amb el cos molt allargat, estret i aplanat dors-ventralment (veure foto 1).

Els líctids es poden confondre amb altres corcs de la fusta de la família Anobiidae (consultar fitxa Anobium punctatum), podent-se distingir d’ells, perquè els líctids tenen el cos pla i el seu cap és visible quan es mira l’insecte des de dalt, mentre els anòbids tenen un pronot convex que amaga, en visió dorsal, el cap a sota. Una altra diferència és que els líctids presenten unes antenes amb els dos últims segments eixamplats en forma de maça, mentre els anòbids són els tres últims segments de les antenes els quals estan allargats i lleugerament eixamplats. El tipus d’excrements també pot ajudar a diferenciar aquesta espècie de corc de les altres.

Les larves dels líctids que es troben a l’interior de la fusta, es poden confondre amb les larves dels anòbids (consultar fitxa Anobium punctatum). Les larves de Lyctus brunneus, tenen una mida màxima de 8 mm de longitud (superior a la dels anòbids), i les característiques principals que les diferencien són: tenen menys pilositat que els anòbids, les potes són més llargues, i en el penúltim segment de l'abdomen tenen un gran orifici respiratori (estigma respiratori).

Per a la detecció de l’atac d’aquest insecte és necessari observar els forats circulars d’1 a 3 mm de diàmetre que deixen els adults quan surten de l’interior de la fusta. Una altra indicació de la presència d’aquests insectes és l’existència d'excrements sota els forats de sortida dels adults o sobre la fusta atacada. Aquests excrements són com una fina pols (com a pólvores de talc), a diferència dels altres corcs de la fusta, que són més granulats (com a petites boles).

Els danys que ocasionen aquests corcs es poden diferenciar dels ocasionats pels anòbids ja que les larves dels líctids fan unes galeries a l’interior de la fusta molt interconnectades, així sota la capa superficial de fusta intacta es pot trobar una fusta totalment destruïda.

Aquest insecte és més selectiu que els anòbids en el moment d'escollir una fusta a infectar. No ataca la fusta tova de coníferes, només ataca l’albeca de fustes dures de frondoses que tinguin els vasos conductors de saba d’una mida superior a 0,07 mm (mida a partir de la qual la femella pot introduir el seu ovipositor i col·locar els ous en el seu interior) i amb un contingut d’humitat de la fusta entre el 8% i el 30%. Generalment ataca fustes de roure, de noguera i de freixe, però pot atacar altres fustes dures natives i tropicals, així per exemple pot atacar el bambú.

Donat que, com ja s’ha dit, les femelles dels líctids ponen els ous únicament als vasos oberts de la fusta, les fustes envernissades, polides, pintades o encerades no poden ser atacades per aquest insecte. No obstant si la fusta ha estat atacada abans de l’aplicació del vernís o la pintura, l’adult pot sortir de la fusta travessant aquesta capa exterior, i després les properes infestacions es poden produir a través d'aquests forats.

La reinfestació de la fusta és comú i pot continuar fins que la font d’aliment s’acabi, per aquest motiu, aquest insecte generalment no atacarà a fustes que tinguin més de 10 anys.

L’atac s’inicia amb les femelles que introdueixen els ous, sols o en petits grups, a l’interior dels vasos conductors de saba de la fusta dura de frondoses. Després d’una o dues setmanes, dels ous eclosionen les petites larves que perforen la fusta a través de l’albeca. Generalment realitzen les galeries paral·leles a la fibra de la fusta. La larva va creixent i les galeries es van fent més grans quedant plenes dels polsegosos excrements compactats al seu interior. Els líctids no poden digerir la cel·lulosa, s’alimenten principalment del midó present a les cèl·lules de la fusta, però també de sucres i una petita quantitat de proteïnes. En climes càlids o a l’interior d’edificis amb calefacció i amb una fusta amb un valor nutritiu òptim, el període larvari pot ser tant sols de 3 o 4 mesos, malgrat el període normal de desenvolupament de les larves és de 9 a 12 mesos. Al final d’aquest període, quan la larva arriba a la seva màxima mida (4 mm de longitud) es transforma en pupa en cambres situades immediatament per sota de la superfície de la fusta. Després de tres o quatre setmanes del període pupal, surt l’adult realitzant orificis circulars de 1-3 mm de diàmetre. Aquesta sortida es realitza en els mesos de març, abril i en els mesos d'octubre, novembre. Les femelles poden arribar a viure fins 6 setmanes i els mascles entre 2 i 3 setmanes.

Primer s’ha de determinar l'espècie de corc i comprovar que l’atac és actiu.

La presència d’aquest insecte determina el tipus de fusta que pot atacar (fusta no protegida de frondoses), i per tant, sobre quines estructures realitzar les intervencions.

En moltes circumstancies el control no serà necessari perquè el dany estructural no és significatiu o perquè les fustes tenen més de cinc anys i els recursos alimentaris que pot aprofitar aquest insecte ja s’estan exhaurint.

En el cas que es trobi un atac actiu d’aquests insectes, i bé per aspectes estructurals o estètics es fa necessària una actuació, en funció de la importància de l’atac, es valorarà la substitució de la fusta, l'aplicació localitzada de plaguicides, o la fumigació, segons s’ha indicat en el control del corc comú dels mobles (Anobium punctatum) (consultar fitxa d’ Anobium apartat control).

Els adults són actius per la nit, bons voladors i són atrets per la llum..