Sant Nicasi, la Festa Major d'Hivern de Gavà
Us presentem els documents d'arxiu que expliquen l'origen i evolució de la Festa Major d'Hivern de Gavà, en honor a Sant Nicasi.
A mitjan segle XVII, Barcelona es va veure afectada per una forta epidèmia de pesta. Els barcelonins fugien cap a llocs més sanitosos i els que no tenien tants recursos es refugiaven als pobles de la rodalia, on anaven escampant la malaltia. A Gavà, per tal de socórrer els refugiats, cada dia dos veïns recorrien les cases i les masies del terme amb la finalitat de captar blat, civada, sal i llenya per fornir els forasters. Aquests dos veïns lliuraven el que recollien a uns altres dos que pastaven la farina i en feien panets, als quals s’afegia matafaluga, que era eficaç per guarir la malaltia. Un cop cuits, els portaven a l’església on eren beneïts pel senyor rector i, tot seguit, repartits.
A més a més, per tal de deslliurar-se del contagi, els habitants de Gavà van invocar Déu per mediació de sant Nicasi i van prometre que, si els alliberava de la pesta, farien fer una imatge del sant i que cada 14 de desembre la passejarien en processó pels carrers del poble. L’epidèmia es va acabar i els gavanencs, agraïts, van demanar al bisbat que sant Nicasi fos el segon patró de Gavà. Va quedar la tradició de repartir panets el dia de Sant Nicasi i guardar-los durant tot l’any per menjar-ne quan s’estava malalt. Només se’n partien un el dia de la festa. Tot menjant-se’l, el cap de casa recitava el següent: «Aquest panet no ens el mengem ni per gana ni per set, sols perquè ens doni l’enteniment ben complet».
La festivitat de Sant Nicasi era molt festejada pels gavanencs. Dies abans, les dones endreçaven la casa i emblanquinaven les façanes. Era el moment d'estrenar vestits i abric, i lluir-se a la cuina per convidar a dinar els forasters. El jovent passejava pel carrer i pactava els balls d'aquells dies de festa. A la plaça Major s'hi instal·laven dues parades de joguines, cavallets i una parada amb torrons i altres llaminadures.
La festa durava tres dies. El primer dia, després de celebrar l'ofici solemne en honor al sant, s'organitzava la processó, que organitzava la Germandat de Sant Nicasi i encapçalava la corporació municipal en ple. A la tarda i a la nit, s'omplien les sales d'espectacles del Cafè del Centre i del Cafè de la Plaça, que competien a l’hora de decorar luxosament l'espai i portar les millors orquestres de ball. A la nit, els aficionats locals hi acostumaven a oferir una representació teatral. Actualment, es manté l’ofici solemne, el repartiment de panets i l’organització de diverses activitats festives integrades en el programa de les festes nadalenques.
PER SABER-NE MÉS:
- AMADES, Joan. “Costumari Català: El curs de l’any “, vol. V. Barcelona: Salvat, 1950-56. Pàg. 889-890.
- MARTÍ BONET, JM; CARBONELL ARTIGAS, J. “Gavà sota la protecció de Sant Nicasi”. Ajuntament de Gavà, 1976.
- GIBERT, Alfons. “El per què de la festa major de Sant Nicasi”. Xerrada impartida al Museu de Gavà, novembre 1993.
- VALENTÍ, Mireia. “La festa major d’hivern””, “L’Abans. Gavà. Recull gràfic 1880-1965”. El Papiol: editorial Efadós SL, 2002. Pàg. 31-35
