$community_name

L'escriptor, poeta, traductor i director teatral Jordi Cussà (Berga, 1961) ha mort a l’edat de 60 anys. L'autor ha publicat una quinzena d'obres narratives, la més recent “El primer emperador i la reina Lluna” (Comanegra). Una extensa història d'aventures centrada en l'emperador xinès Qin Shi Huangdi i premi Crítica Serra d’Or 2021. Una de les obres més destacades de l'escriptor va ser “Cavalls salvatges”, publicada l'any 2000, una baixada als inferns de la drogoaddicció, explicat de manera directa i sense embuts.

Altres novel·les publicades per l'autor van ser “La serp” (2001), ficció històrica situada a la Catalunya medieval; la novel·la infantil “L’alfil sacrificat” (2003, premi Fiter i Rossell 2002), “Apocalipsis de butxaca” (2004), “El noi de Sarajevo” (2010, premi El lector de l’Odissea 2009), 'Formentera Lady' (2015) i “El trobador Cuadeferro” (2016), recreació de la vida de Guillem de Berguedà. L'editorial Comanegra publicarà més endavant la darrera novel·la de Cussà “Les muses”.

El 1978 va ser cofundador de la companyia Anònim Teatre, amb la qual va estrenar diversos muntatges, bona part dels quals basats en obres seves: “Oi que m’entens?” (estrenada el 1976), “Tres vistes per a un paisatge” (1978), “Sòcrates o quasi una tragèdia grega” (1980),”Louise” (1980), “Louise Surprise” (1982), “Exilia Selene” (1991), “Barcelona 2012” (1996) i “Godot, vas tard” (2008).

Va traduir també de l’anglès al català una quarantena de títols, entre altres autors, de Patricia Highsmith, Chuck Palahniuk, Truman Capote, John Boyne o André Aciman, a més de poemes de W.B. Yeats i sonets de Shakespeare, i de lletres de Bob Dylan, Leonard Cohen i The Beatles.

L’escriptor Francesc Serés ha guanyat el Premi Llibreter 2021 de Literatura Catalana amb ‘La casa de foc” (Proa) i Ivan Vera, el de Literatura Infantil i Juvenil en català per “Àunia” (Akiara Books). “El país dels altres” (Editorial Angle), de Leïla Slimani, ha rebut el Premi Llibreter 2021 d’Altres Literatures; “La nena del far” (Pagès Editors), d’Annet Schaap, el de Literatura Infantil i Juvenil d’Altres Literatures i “Els estels” (Editorial Joventut), de Jacques Goldstyn, el d’Àlbum Il·lustrat.

Emmanuel Carrère ha estat reconegut amb el premi Princesa d'Astúries de les Lletres 2021. Nascut a París el 1957, ha publicat novel·les com "L'adversari", "Limónov", "El regne" i, més recentment, "Ioga" on explora les fronteres entre realitat i ficció, sovint situant-se com a narrador i protagonista dels relats. El jurat ha destacat de Carrère que amb els seus llibres ha contribuït a fer "un retrat incisiu de la societat actual" i a "desemmascarar la condició humana". Carrère ha dit que "El que explico de mi als llibres són les misèries quotidianes de tots. Escrivint he hagut de sacrificar una mica la meva intimitat, sí, però ni m'ha molestat fer-ho ni em sembla tan greu".

Carrère ha rebut el Premi Kléber Haedens (França, 1988), el Grand Prix de la Science-Fiction (França, 1987), el Premi Femina (França, 1995) i el Premi Renaudot (França, 2011) per "Limónov". En 2017 la Fira Internacional de el Llibre de Guadalajara (Mèxic) li va atorgar el Premi FIL de Literatura en Llenguas Romances i va rebre el Premi Vila Kujoyama de Kyoto (Japó).

L’escriptor José Manuel Caballero Bonald, premi Cervantes l’any 2012, ha mort a Madrid als 94 anys. Nascut a Jerez de la Frontera el 1926, era un destacat membre de l’anomenada Generació dels 50, a la qual també pertanyien José Agustín Goytisolo o Jaime Gil de Biedma. Després d'estudiar Nàutica a Cadis, es va llicenciar en Filosofia i Lletres per la Universitat de Sevilla. Va impartir Humanitats i Literatura a la Universitat Nacional de Colòmbia durant anys i, de tornada a Espanya, es va establir a Madrid.

Va publicar la seva primera obra literària el 1952, el poemari “Las adivinaciones”. A la seva prosa destaquen “Toda la noche oyeron pasar los pájaros” (1981); “En la casa del padre” (1988); “Campo de Agramante” (1992); “La costumbre de vivir” (2001); i “Oficio de lector” (2013).

És també autor d’assajos com “Luces y sombras del flamenco” (1975); “Luis de Góngora” (1982), “Sevilla en tiempos de Cervantes” (1991), “Mar adentro” (2002) o “Un Madrid literario” (2009).

En 2014 va presentar a Madrid el seu següent poemari, "Desaprendizajes", que defensa el dubte com a forma d'encarar la vida.

Per a Caballero Bonald, a qui molts consideren "el poeta de la gran metàfora", "hi ha molt poques coses a la vida de les quals no dubti, i una d'elles és la poesia. L'activitat poètica em fa sentir segur enfront de tot el que m'ofèn, enfront de tot el que detesto", declarava Bonald, que afegia:" els que mai s'equivoquen, els que van per la vida assegurances de tot, no són més que imbècils disfressats".

A més del premi Cervantes el 2012. També ha  obtingut guardons com el Premi Nacional de Poesia pel poemari "Manual de infractores" (2006) o el Premi Reina Sofia de Poesia Iberoamericana pel conjunt de la seva obra (2004)

El poeta i assagista polonès Adam Zagajewski ha mort als 75 anys. Graduat en Filosofia i Psicologia per la Universitat Jagiellonica, a Cracòvia, i un dels més famosos poetes contemporanis polonesos, adscrit en l’anomenada Generació del 68 o de la Nova Onada, formada per autors decidits a comprometre’s políticament en les seves obres, Exiliat a Alemanya, París i els EUA successivament, el 2002 va tornar a Cracòvia, on resideix.

Era coeditor de la revista literària ‘Zeszyty literackie’, que es publica a París, ha estat professor a la Universitat de Houston i de Chicago. En la dècada dels setanta es va unir al grup de dissidents de Cracòvia, Teraz (Ara). El 1972 va publicar el seu primer poemari, ‘Komunikat’, al qual va seguir la novel·la ‘Cieplo zimno’ (Calent i fred). Difonia a més les seves idees en la revista clandestina ‘Zapis’, un dels principals mitjans de l’oposició democràtica polonesa.

La crítica ha destacat així mateix la música i lluminositat que caracteritzen la seva veu literària. Entre els seus temes recurrents hi ha la nit, els somnis, el temps, l’eternitat, el silenci i la mort o, com s’ha dit, “la poètica de la imperfecció de la vida”. Per Zagajewski, a més, la poesia ha de conjugar “ironia i èxtasi” i el poeta és algú “conscient de la història”.

L’última obra publicada a Espanya és ‘Releer a Rilke’ (2017). Premi literari de la Fundació Ko.cielski (1975), Premi Tucholsky (1985), Premi de la llibertat del PEN Club francès (1987), Premi Internacional de literatura Neustadt 2004 i Lifetime Recognition Award del jurat del Premi Griffin Poetry el 2016, entre d’altres guardons, el 1999 va ser triat membre de l’Acadèmia d’Arts de Berlín i el 2012 va rebre el títol de doctor honoris causa per la Universitat Jagellonne de Cracòvia. Ha rebut, així mateix, la Medalla de bronze de la Creu Polonesa del Mèrit i la Creu d’Oficial de l’Ordre Polònia Restituta. El 2017 va ser guardonat amb el Premi Princesa d'Astúries de les Lletres.