$community_name

Índex de Vulnerabilitat Social

L’Índex de Vulnerabilitat Social (d’ara endavant, IVSO) és una mesura sintètica del nivell de benestar de la població dels municipis de la província de Barcelona. Reflecteix el context en què treballen els ens locals, que influeix en la demanda i els resultats dels serveis.

• És una mesura sintètica, que analitza la vulnerabilitat social a partir de sis indicadors relatius a tres dimensions rellevants en el benestar de les persones: la socioeconòmica, la demogràfica i l’educativa; avaluades mitjançant sis indicadors.
• És una mesura relativa, ja que quantifica la vulnerabilitat social respecte la mitjana de la demarcació (excloent-ne el municipi de Barcelona).
• Té com a unitat d’anàlisi els municipis de la demarcació de Barcelona. En la mesura que l’estudi de la realitat local precisa dades al més detallades possible, en l’índex s’han prioritzat els indicadors segregats per municipis en detriment d’operacions estadístiques que proporcionen resultats a nivell estatal, català o comarcal.

Què no és?

• Una quantificació del nombre de persones en situació de vulnerabilitat
• Una mesura de tots els possibles factors de vulnerabilitat: psicològics, cognitius, mediambientals, político-administratius o els derivats d’estereotips de caràcter discriminatori, per exemple. S’han volgut recollir les dimensions més lligades a la vulnerabilitat social i fer-ho amb un nombre limitat d’indicadors que un cop agregats tinguessin una interpretació clara.
• Un rànquing de riquesa dels municipis, a partir d’indicadors exclusivament monetaris.

Objectius

1. Conèixer la situació dels municipis de la demarcació (excloent-ne el municipi de Barcelona) quant al grau de vulnerabilitat social dels seus habitants.
2. Proporcionar als responsables municipals una eina per millorar la planificació dels Serveis Socials Bàsics i, en general, dels serveis que s’ofereixen a la ciutadania; comparant el nivell de vulnerabilitat del propi municipi amb el dels municipis de l’entorn.

Estructura

L’IVSO es calcula a partir de l’agregació de sis indicadors, relatius a tres dimensions:

​

Per a la construcció de l’Índex, les dades originals dels indicadors es traslladen a una escala amb base 100, en què 100 és la mitjana de la província (excloent-ne el municipi de Barcelona), per facilitar la comparació dels resultats amb la mitjana de la demarcació i entre municipis. Als indicadors transformats amb base 100, se’ls apliquen processos d’estandardització i tipificació i, finalment, s’agreguen a través d’una mitjana aritmètica que dona el mateix pes als sis indicadors. Per a més informació sobre la metodologia de càlcul i interpretació de l’índex, vegeu el document Metodologia de càlcul i interpretació de l’índex.

Interpretació

El resultat global de l’índex s’ha categoritzat en un indicador qualitatiu que ajuda a valorar el grau de vulnerabilitat social i serveix de referència perquè cada municipi pugui comparar les seves dades amb els municipis més similars.

Quan els punts obtinguts són inferiors a 90 es considera que la vulnerabilitat és molt alta. Entre 90 i 100 punts es considera que la vulnerabilitat és alta. De 100 a 110 la vulnerabilitat és baixa i els valors superiors a 110 revelen una vulnerabilitat molt baixa.

 

Resultats de l’edició 2022

La major part dels municipis es troben a les franges intermèdies (80,0 %), mentre que només hi ha un 11,0 % que presenten una vulnerabilitat molt baixa i un 9,0 % amb vulnerabilitat molt alta. Si es considera la població que viu als municipis, la distribució es desplaça cap a l’esquerra del gràfic. És a dir, tot i que el nombre de municipis és força equilibrat a banda i banda del 100, la major part de la població es concentra als entorns més vulnerables.

 

Des del punt de vista geogràfic, els municipis amb vulnerabilitat molt baixa es troben en punts del Berguedà, Osona, l’Anoia, el Vallès Occidental i el baix Maresme. I els de vulnerabilitat molt alta, sobretot a l’alt Maresme, el Barcelonès, l’Alt Penedès i zones del Bages i el Berguedà.

Prenent el 100 com el global de la província, hi ha sis comarques amb un IVSO més favorable (verds) i sis amb un índex inferior a la mitjana (vermells). El Barcelonès és l’única comarca que globalment té una vulnerabilitat molt alta (menys de 90), a distància de la resta de territoris.

 

El Moianès (113,8) i Osona (109,0) són les comarques amb un subíndex socioeconòmic més alt i el Barcelonès es troba a l’extrem inferior (77,1). En el subíndex demogràfic i educatiu, destaquen favorablement el Vallès Oriental (114,2), el Moianès (111,6) i el Baix Llobregat (110,6), mentre que el Barcelonès torna a mostrar la vulnerabilitat més alta (81,3).