$community_name

L'escriptora Antònia Vicens i Picornell (Santanyí, Mallorca, 1941) ha rebut el 54é Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. El jurat va decidir atorgar el guardó a Antònia Vicens “per la seva obra literària en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, que ha contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans”.

És autora d’una sòlida i extensa obra narrativa. Ha publicat novel·les com ‘Material de fulletó” (1971), “La festa de tots els morts” (1974/1982), “La santa” (1980/1988), “Quilòmetres de tul per a un petit cadàver” (1981/1988), “Gelat de maduixa” (1984),”Terra seca” (1987), “Febre alta” (1998), “Lluny del tren” (2002), “Ungles perfectes” (2007/2018) i “Ànima de gos” (2011/2019). Durant la darrera dècada s’ha consagrat a la poesia i ha enlluernat els lectors amb títols com “Lovely” (2009), “Sota el paraigua el crit” (2013), “Fred als ulls” (2015), “Tot els cavalls” (2017), “Si no dius fort el meu nom em condemnes per sempre” (2020) i “Pare què fem amb la mare morta” (2021).

Al llarg de la seva obra, els temes que l’han acompanyada han estat la preocupació per la transformació de la seva terra a causa del turisme massiu, l’explotació del territori amb la consegüent pèrdua d’identitat, la condició de la dona i la lluita dels socialment desnonats per aconseguir la felicitat.

Vicenç ha estat guardonada amb la Creu de Sant Jordi, el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat, la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Palma, la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Santanyí i el Premi Josep M. Llompart de l’Obra Cultural Balear, entre d’altres.

L’escriptora mallorquina Ma. Antònia Oliver (Manacor, 1946 - Biniali, 2022) ens ha deixat a l’edat de 75 anys. Va ser novel·lista, assagista, traductora, autora de contes i obres de teatre, entre d’altres. La seva carrera va ser molt prolífica donat que cultivà diversos gèneres i va escriure per a públic adult i infantil.

Ma. Antònia Oliver formava part de la generació literària dels 70, una comunitat d’autores i autors que en ple tard franquisme trencaren amb els cànons establerts per crear unes obres representatives del seu moment social.  Amb una forta consciència política, social i de gènere l’autora va treballar en l’organització del Congrés de Cultura Catalana (1975-1977) i per la normalització del català mitjançant el grup Ofèlia Dracs. També va ser membre fundacional de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i la primera dona sòcia.

Als 23 anys va escriure la seva primera novel·la, Cròniques d'un mig estiu (1970). A més a més de novel·les, també va escriure relats, guions de televisió, teatre... Joana E (1992) i Amor de cans (1995) són considerades les seves grans novel·les i van rebre els premis Prudenci Bertrana i Ciutat de Palma-Llorenç Villalonga, respectivament. Tallats de lluna (2000) va ser la seva última novel·la i els relats Colors de mar (2007) van esdevenir la darrera publicació.

La seva trajectòria literària i cultural va ser reconeguda el 2004 amb el Premi Jaume Fuster i el 2016 amb el  Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. El 2007 va rebre la Creu de Sant Jordi.

L’escriptora i periodista Empar Moliner (Santa Eulàlia de Ronçana, Barcelona, 1966) ha guanyat la 42a edició del Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull amb la seva novel·la Benvolguda. El certamen és atorgat per l’editorial Planeta i està considerat el més important del panorama literari català. La novel·la es publicarà en català a Columna i en castellà i portuguès a Planeta.

Moliner, autora de nombrosos articles, contes i relats, s’endú el guardó del premi Ramon Llull amb una novel·la sobre la vida d’una dona en plena crisi existencial. Mitjançant la protagonista Remei, una dona casada que travessa la menopausa i que té una filla preadolescent, Empar ens parla de la maternitat, el pas del temps i la vida matrimonial sota una òptica crítica i realista però també humorística. En paraules de l’autora, amb Benvolguda tenim una crònica gens ‘edulcorada’ d’una etapa vital de les dones i de la qual la Remei té molt per explicar.

L’escriptora i periodista Empar Moliner (Santa Eulàlia de Ronçana, Barcelona, 1966) ha guanyat la 42a edició del Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull amb la seva novel·la Benvolguda. El certamen és atorgat per l’editorial Planeta i està considerat el més important del panorama literari català. La novel·la es publicarà en català a Columna i en castellà i portuguès a Planeta.

Moliner, autora de nombrosos articles, contes i relats, s’endú el guardó del premi Ramon Llull amb una novel·la sobre la vida d’una dona en plena crisi existencial. Mitjançant la protagonista Remei, una dona casada que travessa la menopausa i que té una filla preadolescent, Empar ens parla de la maternitat, el pas del temps i la vida matrimonial sota una òptica crítica i realista però també humorística. En paraules de l’autora, amb Benvolguda tenim una crònica gens ‘edulcorada’ d’una etapa vital de les dones i de la qual la Remei té molt per explicar.

La 71a edició de la Nit de Santa Llúcia es va celebrar el passat 14 de desembre al Teatre Nacional de Catalunya, on es van lliurar els premis més rellevants de les lletres catalanes.

El guanyador del Premi Sant Jordi va ser Sergi Belbel, amb “Morir-ne disset”, que és un relat confessional d’un assassí que fa justícia per la seva banda. Les seves víctimes són persones “que se li han travessat a la vida” i sense les quals ell considera “que el món és un lloc millor", diu Belbel.

El Premi Mercè Rodoreda de Contes i Narracions l’ha obtingut Ricard Sunyol amb “Declaració d'invencions.”

El Premi Josep M. Folch i Torres de Novel·les per a Nois i Noies l’ha guanyat Carles Sala amb “Capità Lluc.”

El Premi Carles Riba de Poesia ha estat per Antoni Vidal Ferrando amb “Si entra boira no tendré on anar.”

 El Premi Joaquim Ruyra de Narrativa Juvenil ha quedat desert perquè segons el jurat cap obra presentada "no reuneix els requisits que reclama un dels certàmens més prestigiosos de la literatura juvenil en català."

El Premi Internacional Joan B. Cendrós l’ha guanyat l'artista xinès Ai Weiwei 

Finalment, el Premi Muriel Casals de Comunicació ha estat atorgat  a la plataforma audiovisual Filmin.