$community_name

Almudena Grandes, nascuda a Madrid el 7 de maig de 1960, es va donar a conèixer als 28 anys amb la novel·la “Las edades de Lulú”, guanyadora del premi de La Sonrisa Vertical de narrativa eròtica i convertida anys més tard en una pel·lícula de Bigas Luna. Grandes era també columnista habitual del diari El País i participava en programes de la Cadena Ser.

Grandes, de conviccions progressistes, republicanes i feministes, autoproclamada «roja», va passar aviat a la novel·la social, cada cop més amb elements de reivindicació de la recuperació de la memòria històrica. Després de “Te llamaré viernes” (1991) i “Malena es un nombre de tango” (1994), “Atlas de geografia humana” (1998), “Los aires difíciles” (2002), “Castillos de cartón” (2004) i “El corazón helado” (2007), que amb el seu relat de les peripècies de dues famílies enquadrades en els dos bàndols de la Guerra Civil ja prefigurava el que vindria, la seva reivindicació de l’herència literària de Benito Pérez Galdós va passar a ser explícita a l’emprendre el 2010 una sèrie de novel·les sobre la postguerra a Espanya emmarcades sota l’epígraf “Episodios de una guerra interminable”.

L’escriptor Noah Gordon va néixer l'11 de novembre del 1926 i era periodista de formació i màster en anglès i escriptura creativa per la Universitat de Boston. Havia treballat com a editor i com a periodista en diferents publicacions, amb predilecció pels temes de l'àmbit científic, tasques que compaginava amb l'escriptura de novel·les.

La seva primera novel·la d’èxit va ser “El rabí”, feta a partir de la seva experiència com a jueu americà. Després arribaria la trilogia que li va donar fama mundial, composta per· El Metge”, “Xaman” i “La doctora Cole”. Curiosament, als Estats Units la primera entrega de la trilogia no va obtenir l'èxit esperat, i no seria fins un any més tard que un editor alemany llegiria la novel·la i n'adquiriria els drets, en el que va ser l'inici d'un èxit fulgurant.

“El metge” va ser també un fenomen de vendes a Espanya, i és en aquest país on Gordon va decidir ambientar les dues últimes novel·les que va escriure, “L'últim jueu” i “El celler”.

L'escriptora Carmen Mola ha guanyat el Premi Planeta 2021 amb la novel·la “La bestia”, dotat amb un milió d'euros. Tracta sobre una ciutat assolada per una onada de crims a nenes de les classes més humils, que un periodista, un policia i una nena intenten desvetllar.

Carmen Mola, que és el pseudònim que s'ha revelat i que està compost per Jorge Díaz, Agustín Martínez i Antonio Mercero, té tres novel·les publicades 'La novia gitana', “La red púrpura” i “La Nena”, totes elles protagonitzades per la inspectora Elena Blanco.

La finalista del premi ha estat Paloma Sánchez Garnica, amb set novel·les publicades. Ha merescut el guardó, dotat amb 200.000 euros per la novel·la “Últimos días en Berlín”, una història d’amor i amistat durant l’ascens del nazisme. “Volia tractar d’entendre les raons de l’ascens dels totalitarismes”, ha comentat l’autora.

El novel·lista Abdulrazak Gurnah és el guanyador del Premi Nobel de Literatura 2021. L’acadèmia sueca n’ha destacat la “penetració intransigent i compassiva dels efectes del colonialisme i del destí del refugiat en l’abisme entre cultures i continents”. És autor d’una desena de novel·les en llengua anglesa, entre les quals Paradise (1994), nominada al Booker, By the Sea (2001) i Afterlives (2020).

Abdulrazak Gurnah va néixer l’any 1948 en una illa de Zanzíbar i va arribar com a refugiat a Anglaterra durant la dècada del 1960 a causa de la repressió als musulmans de l’illa. És per aquest motiu que, tot i que la seva llengua materna és el suahili, escriu en anglès. Anders Olsson, president del comitè de del Nobel ha apuntat que les seves deu novel·les “s’allunyen de les descripcions estereotipades i obren la nostra mirada a una Àfrica Oriental culturalment diversificada i desconeguda per molts en altres parts del planeta”. Afterlives, la seva darrera novel·la, és una novel·la històrica situada a l’est d’Àfrica que explica la història d’un nen robat per les tropes alemanyes que torna al seu poble després d’anys a la guerra. Diu Olson que “a l’univers literari de Gurnah, tot és canviant: els records, els noms, les identitats. (…) Una exploració interminable impulsada per la passió intel·lectual està present a tots els seus llibres, i es manifesta de la mateixa manera a Afterlives que quan va començar a escriure amb 21 anys”.

A Espanya s'han publicat traduïdes al castellà tres novel·les de Gurnah: Paraíso (1997) Precario silencio  (1998) i En la orilla (2003). Les dues primeres van ser editades pel Aleph i la tercera, per Poliedre.

L'escriptor i editor italià Roberto Calasso, que va ser director de l'editorial Adelphi i autor de nombroses novel·les i assajos ha mort als 80 anys a Milà. Va néixer a Florència el 1941 i aviat va donar mostres d'una prodigiosa intel·ligència literària, llegint als 13 anys la monumental "A la recerca de el temps perdut" de Marcel Proust.

Va publicar nombroses novel·les i assajos com “Els quaranta-nou graons”, “La literatura i dels déus” i els textos “Cent cartes a un desconegut”, així com “La ruïna de Kasch”, “Les noces de Cadmo i Harmonia “,” Ka, K. “ i “El rosa Tiepolo”, entre d'altres.

També va establir un lloc distintiu en la vida cultural italiana com a director de la prestigiosa editorial milanesa Adelphi Edizioni, on va treballar durant gairebé 60 anys i que va comprar en 2015 per a evitar la seva venda a el gegant grup Mondadori.

En 2016, l'autor italià va rebre el Premi Formentor. Segons la opinió del jurat: "la seva obra s'integra en un ambiciós discurs corrents filosòfics, estètiques i morals de molt diversa procedència".

"L'amplitud de camps de coneixement que abasta la seva mirada constitueix el fonament mateix d'una cultura humanista tal com serà rescatada a la postmodernitat del nostre segle",