Rosa Joia - Comercio

30/08/2024 09:16 h.

Rosa Joia

1)    D’on creus que ve el teu interès per la joieria?

És una història molt tendra. Possiblement perquè quan jo era molt petita —potser tenia set o vuit anys—, vaig demanar a la meva mare que em deixés portar unes arracades seves per anar a jugar amb els meus amics. Ella no volia perquè eren unes arracades molt especials i molt boniques, portaven dues aigües marines que li havia comprat la seva estimada mare, que va morir d’una llarga malaltia. L'àvia, estimada per tota la família i per tots els que van tenir la sort de conèixer-la, va morir abans que jo naixés.

Però, degut a la meva insistència i a la bondat de la meva mare, me les va deixar. Com us podeu imaginar, quan vaig tornar a casa em faltava una arracada. La vaig perdre. Recordo que em va saber molt greu, i aquell dolor em va durar anys. Crec que aquest incident va despertar en mi l'interès per les joies.

Van passar molts anys, quan vaig començar l’estudi reglat de joieria i, també, uns anys després, vaig fer unes arracades amb dues aigües marines a la meva mare i les hi vaig regalar. Després, amb l’arracada que quedava, la que no s’havia perdut, li vaig fer un anell. 

2)    Com va sorgir la idea de crear Rosa Joia i quina és la seva principal característica?

La idea de crear Rosa Joia va sorgir anys abans de culminar en una botiga física. Va sorgir a poc a poc, però de manera ferma. Primer estava en la imaginació i es va anar gestant a mesura que anava pensant i adquirint objectes físics, com petits mobles, vitrines, eines, mentre que paral·lelament anava visitant locals disponibles per llogar. Sobretot, al principi, era la meva imaginació que anava conformant com seria el meu espai de creació de joies. 

També topava amb la dura realitat i, alhora que el meu entusiasme em feia volar a estones, altres moments tocava de peus a terra i sorgia la por i la dificultat econòmica que impedia tirar endavant el projecte. Van passar uns anys fins que em vaig llançar a l'aventura de llogar un local al barri de Gràcia.

3)    Quin ha estat el teu itinerari professional o en què t’has format específicament?

Vaig començar a estudiar joieria primer a l'Escola Massana, però seguidament a l'Escola d'Arts i Oficis de la Diputació de Barcelona (a l'Escola Industrial).

Sempre, ja de ben petita, m'havia agradat dibuixar, pintar i fer treballs manuals. Anteriorment, havia fet algun curs d'esmalts al foc i pintava quadres a l'oli de paisatges, però de manera autodidàctica, aficions que sempre m'han acompanyat.

Aquesta formació en joieria es produeix paral·lelament a una formació en un altre àmbit, una carrera universitària i un treball remunerat, ja que tenia vint anys i havia d'iniciar la incursió en la vida laboral seriosament. De manera que per a mi la joieria suposava un oasi de calma, un descans de la feina quotidiana, ja que realment gaudia molt, alhora que adquiria diferents tècniques al taller, gemmologia, disseny, història de l'art... En definitiva, aprenia un ofici que m'apassionava.

Al principi, mentre anava a l'escola, li vaig demanar al meu pare que em fixés una fusta (perquè fes la funció d'una estallera) a la taula de la màquina de cosir de la meva mare, de manera que així podia avançar les peces que feia al taller de l'escola. Cal mencionar que una taula de joier, així com les eines i màquines necessàries, tenen un cost considerable i va ser de mica en mica que les vaig anar adquirint.

En acabar els estudis de joieria, vaig continuar formant-me en el sector fent diversos cursos, com clavat o encastat de pedres i esmalts al foc aplicats a la joieria. Tot això succeïa al mateix temps que practicava molt fent joies a casa. Cal dir que ja m'havia comprat una taula de joier i les eines bàsiques.

També, ja acabada la formació de quatre anys a l'Escola d'Arts i Oficis, vaig fer diversos cursos de talla a la Universitat de Barcelona per aprendre a tallar les pedres precioses de color. Des de caboixons fins a les talles de facetatge de totes les cares de la gemma (culata i corona).

És un procés artesanal llarg i delicat que demana tenir molta paciència. Es fa gràcies a unes màquines que situen les gemmes a l'angle adient per desbastar el mineral mitjançant el fregament d'un plat diamantat, fins a aconseguir un pla perfectament polit gràcies a l'intercanvi progressiu dels diferents plats amb granadura de diamants i altres materials que també hi intervenen. És un procés laboriós i alhora apassionant.

4)    Per què vas escollir el barri de Gràcia?

Vaig escollir-lo perquè és el barri on vaig néixer i créixer amb la meva família, un barri que estimava i que em feia tornar als orígens. És un barri on ja era evident un interès pel comerç de proximitat, l'artesania, la singularitat de les botigues, l'art i les peces d'autor. Als seus carrers es podia respirar la sensibilitat que justament encaixava amb el meu desig, el somni que sempre m’acompanyava.

5)    Quina és la teva oferta comercial?

A la meva botiga només hi ha joies creades per mi. Fetes de metalls nobles, pedres precioses i minerals naturals. Moltes són peces úniques, peces que elaboro al taller de la mateixa botiga. Faig tota mena de joies: anells, arracades, penjants, collarets, polseres... També he fet peces amb pedres precioses que he tallat jo mateixa. Les joies personalitzades, a demanda del client, amb pedres i sense, són una bona part de l'oferta de la meva joieria. A vegades amb pedres que porta la persona i que tenen un significat especial per a ella. Altres vegades escullen una de les moltes pedres que tinc a la joieria i fem un anell, per exemple, dissenyat segons les preferències del client.

6)    A banda de botiga, també hi tens taller, quines activitats hi feu?

Últimament he començat a fer cursos de joieria, ensenyant tècniques com serrar, soldar, llimar, esmerilar, polir, etc. Ha estat degut a diverses persones que m'ho havien demanat, que volien aprendre a fer les seves joies. Hi ha demanda d'aquests cursos per aprendre les diferents disciplines artístiques (joieria, pintura, ceràmica...).

Molta gent creativa, amb ganes de plasmar la seva imaginació i habilitats en un objecte físic, vol seguir cursos que li faciliti les eines per aconseguir materialitzar la creativitat que porten dintre.

7)    Quin és el perfil de la teva clientela? 

El perfil majoritari de la meva clientela són dones de 35 a 55 anys. Però també venen a comprar noies joves, marits i nuvis que compren una joia per a la seva parella. També dones grans, algunes d'elles volen arracades fetes a mida i al seu gust perquè tenen el forat de les orelles allargat i volen que s’adaptin perfectament a la seva particularitat, de manera que no els pengi l’arracada i quedi ben situada al lloc on ha d'anar (com és el cas d'aquesta foto). En general, són persones que viuen al barri i que valoren la qualitat de les peces, el disseny i l'atenció personalitzada. També el producte de proximitat, de quilòmetre zero, responsables amb el medi ambient i dels productes fets a mà, l'art i l'artesania.

També valoren els consells d'una persona experta en la matèria, així com el reconeixement d'un establiment que pugui arranjar les seves peces, que han pogut estar malmeses per l'ús o el pas del temps, fins a tornar la seva joia a l’estat original gràcies als serveis que ofereix el taller, com poden ser el poliment, la soldadura, etc. 

Em ve al cap un cas recent d'una noia que es casava aquest mes de juliol i em va portar dos parells d’arracades de la seva àvia; no sabia quines de les dues lluir en un dia tan especial com aquell. Aleshores, vaig netejar-les i llustrar-les a fons, i van quedar com el primer dia. La clienta va marxar molt contenta. El canvi de les joies era espectacular, si ja eren boniques, ho van ser molt més. La noia va poder triar amb un criteri més objectiu, veient com eren realment les seves arracades.

8)    Com fas la promoció del teu establiment comercial i de la teva oferta?

Faig promoció a través de les xarxes socials, sobretot Instagram. Tinc previst ampliar el ventall i estic creant una pàgina web per començar també a fer venda en línia i arribar a altres països.

9)    Quins projectes de futur tens?

Properament aniré a fires, ja que m'agrada aquest ambient on el contacte amb la gent és encara més proper i es crea un intercanvi molt més intens, interessant i enriquidor.