Tipología de público
General 
- Els orígens
- Ingrés a la Casa de la Maternitat
- L'alletament natural: les dides
- L'alletament artificial
- Criatures asilades
- El pavelló de Lactància
- El pavelló Ave Maria o dels Desmamats
- El pavelló Cambó
- Educació i experiència pionera del mètode Montessori
- El servei de Maternitat
- Maternitat secreta
- La Institució Maternal Catalana i el pavelló Rosa
- El pavelló Blau
- Avenços mèdics
- Crèdits
La Maternitat a l’Arxiu
L’exposició «La Maternitat a l’Arxiu» és un recorregut històric per la Casa de la Maternitat a través d’una selecció de documents conservats a l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona. La mostra posa el focus en aspectes com l’ingrés de les criatures, l’alimentació i el paper de les dides, l’educació, els aspectes constructius dels pavellons, els avenços mèdics i el servei de maternitat.
Aquesta exposició ha estat gestada amb motiu de la Setmana Internacional dels Arxius 2024 i fa valer el fons documental de la Maternitat (1853-1989), per donar-lo a conèixer a la ciutadania i possibilitar l’obertura de línies d’investigació i recerca sobre el seu contingut.
Els orígens
La Casa Provincial de Maternitat i Expòsits es va crear l’any 1853 com a institució assistencial provincial regulada per la Llei de beneficència de 20 de juny de 1849, i pel Reglament general per a l’execució de la Llei de beneficència de 14 de maig de 1852.
Aquesta nova institució va néixer amb una doble missió. D’una banda, acollir les mares que havien concebut al marge del matrimoni, i, de l’altra, acollir les criatures expòsites i orfes de la província de Barcelona. La seva primera ubicació va ser al carrer de les Ramelleres, al barri del Raval, però l’increment de criatures allotjades, les limitacions estructurals de les instal·lacions i la difusió dels corrents higiènics de l’època van empènyer la Diputació de Barcelona a cercar un nou emplaçament. Al darrer terç del segle XIX la institució es va traslladar al Mas Caballé, a la vila de les Corts de Barcelona.
Ingrés a la Casa de la Maternitat
Al llarg de la seva història, l’ingrés de les criatures a la Casa Provincial de Maternitat i Expòsits va ser divers, però entre la segona meitat del segle XIX i el primer terç del segle XX al voltant del 40 % hi va accedir pel sistema del torn. El 1854 el torn es va traslladar de l’Hospital de la Santa Creu a la Casa Provincial de Maternitat i Expòsits al carrer de les Ramelleres.
Es tractava d’una caixa de fusta giratòria instal·lada al mur exterior de l’edifici que permetia mantenir l’anonimat de la persona que deixava la criatura. Quan ingressava una criatura mitjançant el torn, la persona que l’entregava feia sonar una campaneta que avisava la germana tornera, la qual feia girar la caixa per fer l’ingrés del nadó a la Maternitat.
Les germanes de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, encarregades de la gestió de la Casa de la Maternitat, anotaven en un llibre de registre el sexe, el dia i l’hora de l’ingrés de la criatura, així com la indumentària i els objectes personals, i li assignaven un nom (si no en tenia) i un número, que es col·locava al coll en un plom i que havia de portar obligatòriament. Tot seguit, la criatura era reconeguda per un metge i batejada pel mossèn de l’establiment abans de passar al departament de lactància.
El torn de les Ramelleres es va tancar definitivament el 1930 i es va substituir per una oficina de servei permanent que va continuar també a la Casa Provincial de Maternitat i Expòsits del barri de les Corts de Barcelona.
La documentació mostra altres vies d’accés a la Casa de la Maternitat, com la de les criatures procedents de la resta de la província, les que havien estat abandonades als carrers de Barcelona i que eren recollides pel Registre Civil, o les que eren traslladades des de l’Hospital de la Santa Creu. Una darrera forma d’ingrés va ser la de les criatures que naixien a la mateixa Casa de la Maternitat a partir de 1892.
Habitació del torn de la Casa de la Maternitat al carrer de Ramelleres, Barcelona, ca. 1915-1925.
Torn de la Casa de la Maternitat al carrer de Ramelleres, Barcelona, ca. 1915-1925.
Plom amb l’escut de la Casa de la Maternitat i el número d’expedient d’ingrés de les criatures, 1944.
Targeta postal estripada en dues meitats: una part restava a la Casa de la Maternitat i l’altra era conservada per la mare com a prova per recuperar la criatura, 1899.
Escapulari conservat a l’expedient d’ingrés d’una criatura, 1883.
Els objectes que portava el nadó quan ingressava al torn eren anotats en el llibre de registre de senyes, 1854.
Anterior 
Siguiente L'alletament natural: les dides
La possibilitat de supervivència de les criatures estava directament vinculada a una alimentació correcta, i fins ben entrat el segle XX l’única possibilitat real era l’alletament natural a càrrec de les dides. Aquestes dides eren dones que donaven el pit a canvi d’un sou que en la majoria dels casos representava un complement de les economies camperoles i urbanes.
Sobre aquest col·lectiu requeia, doncs, una de les tasques fonamentals de la Casa de la Maternitat, i va representar una partida molt destacada del pressupost al llarg de la seva història.
Les dides que depenien de la Casa de la Maternitat es dividien en dos grans grups: les internes i les externes, segons el lloc on exercien el didatge. Les dides internes alletaven les criatures més petites i en tenien cura, residien a la mateixa Casa de la Maternitat i les supervisaven les germanes de Sant Vicenç de Paül, la Junta de Dames i el personal mèdic. Durant els primers temps, la plantilla oscil·lava entre quaranta i setanta dides, i quan no n’hi havia prou havien d’alletar més d’un infant a la vegada.
Les dides estaven sotmeses a uns horaris molt estrictes. Es llevaven ben d’hora (a les 5 h a l’estiu i 6 h a l’hivern), alletaven les criatures i després feien feines domèstiques a la Maternitat. A les 8 h esmorzaven, a les 9 h vestien les més grans i els donaven l’esmorzar; a les 12 h tornaven a alletar-les i després dinaven. Novament, a les 14 h, a les 17 h i a les 20 h tornaven a alletar les criatures.
A banda de les tasques d’alletament, les dides internes també havien de rentar la seva roba i la dels nadons i netejar i mantenir les instal·lacions. La manca de dides va ser crònica al llarg de la història de la Casa de la Maternitat, ja que moltes se n’anaven a treballar contractades per famílies benestants.
Per altra banda, les dides externes s’encarregaven de tenir cura dels nadons al seu domicili mentre durava el període d’alletament. A partir dels cinc anys les criatures tornaven a la Casa de la Maternitat o eren acollides. L’entrada continuada d’infants a la Maternitat va provocar el bastiment d’una xarxa de nodrisses externes.
Per signar el contracte com a dida a la Casa de la Maternitat, calia un certificat de salut, solvència econòmica i declaracions de bona conducta emeses pels facultatius, mossens i alcaldes dels municipis on havien treballat. En aquest document es comprometien a tenir cura de les criatures i presentar-se cada tres mesos per rebre el sou o per presentar un certificat del mossèn de la seva parròquia, el qual havia de verificar l’estat de salut de la criatura i comprovar que el cordó que sostenia el plom no hagués estat manipulat ni tallat.
Les dides externes eren controlades per les comissions de senyores que es van desplegar arreu del territori per ajudar la Junta de Dames de Barcelona en el control de les dides externes. Cada membre de les comissions de senyores tenia la missió de controlar dos expòsits i la conducta de les seves nodrisses.
Dides internes de la Casa de la Maternitat, ca. 1930.
Règim d’alimentació de les dides a la Casa de la Maternitat i Expòsits de Barcelona, 1903.
Full de sou d’una dida externa, 1908.
Certificat de salut d’una criatura alletada per una dida externa, 1908.
Registre de dides externes de Badalona, 1891-1894.
Tasques de cuina a la Casa de la Maternitat, ca. 1920.
Planxadores a la Casa de la Maternitat, ca. 1910.
Anterior Siguiente L'alletament artificial
Degut a la manca endèmica de dides, l’alletament natural sempre va ser deficitari a la Casa de la Maternitat. Per aquest motiu, es va haver de recórrer a la llet de cabra o d’altres animals, que es donava als nadons amb biberons o esponges. Aquest tipus d’alletament es destinava a les criatures més grans i a les que patien malalties infeccioses que podien posar en risc la salut de les dides. No obstant això, l’alletament amb llet d’animals estava associat a un grau més alt de mortalitat entre les criatures, per la qual cosa es va mirar de perfeccionar tant el producte com les condicions de preparació.
Durant els anys de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1923) i davant l’augment de nous ingressos, es van prendre mesures addicionals, com l’adquisició d’aparells d’esterilització de gran capacitat, i es va iniciar la producció de llet de qualitat dins de la mateixa institució. El 1926, la Societat Espanyola de Productes Alimentaris va fer un assaig a la Casa de la Maternitat per avançar en el perfeccionament de les llets de fórmula. Aquest estudi va comptar amb la supervisió de l’equip facultatiu de la Maternitat.
El fet de disposar d’una llet maternitzada de qualitat per substituir la llet materna permetria a la Casa de la Maternitat alleugerir la pressió sobre les dides i aconseguir la reducció de la mortalitat dels lactants.
Preparació de biberons a la Casa de la Maternitat, ca. 1920.
Sala de preparacions de biberons de la Casa de la Maternitat, ca. 1920.
Sala d’esterilització de biberons de la Casa de la Maternitat, ca. 1910-1920.
La Junta de Govern de la Casa de la Maternitat acorda la proposta de la Societat Espanyola de Productes Alimentaris d’alimentar deu criatures amb llet artificial, 1926.
Dades sobre mortalitat infantil segons el tipus d’alletament, 1934.
Anterior Siguiente Criatures asilades
Per norma general, les criatures restaven a la Casa de la Maternitat fins que complien cinc o nou anys (segons l’època), i a partir d’aquesta edat la majoria passaven a ser internades a la Casa de la Caritat. La Junta de la Casa de la Maternitat tenia la pàtria potestat fins que complien 25 anys, sempre que no fossin legitimades pels seus pares naturals o bé afillades per alguna família.
A la Maternitat hi havia dues seccions: la de lactància de zero a dos anys i la dels desmamats, a partir de dos anys.
El pavelló de Lactància
El pavelló de Lactància va ser un dels primers edificis que es van construir al recinte del Mas Caballé a les Corts. Es va començar el 1890 i es va acabar el 1892. Va permetre el trasllat dels lactants i les dides, que fins aleshores es trobaven al carrer de les Ramelleres.
Porta d’entrada al pavelló de Lactància, ca. 1903.
Vista parcial del vestíbul del pavelló de Lactància projectat per l’arquitecte Camil Oliveras, ca. 1910.
Escales del pavelló de Lactància de la Casa de la Maternitat, ca. 1910-1920.
Dormitori de mares al pavelló de Lactància de la Casa de la Maternitat, ca. 1910-1920.
Sala de petites banyeres per a nadons, ca. 1910.
Bressols de la Casa de la Maternitat, ca. 1910-1920.
Sala d’incubadores, ca. 1915.
Sala de bany per a criatures de la Casa de la Maternitat, ca. 1910-1920.
Anterior Siguiente El pavelló Ave Maria o dels Desmamats
El pavelló dels Desmamats, conegut com a Ave Maria, estava destinat a les criatures de dos a cinc anys. Estava situat a l’oest del recinte, en paral·lel al pavelló de Lactància, i va ser acabat el 1896. Al primer pis hi havia els dormitoris (amb una capacitat de 30 llits cadascun), quatre per a les criatures de sexe masculí i dos per a les de sexe femení. Aquests infants es van traslladar al nou recinte de les Corts entre 1884 i 1885.
El pavelló Cambó
El 23 de novembre de 1953 es va celebrar el centenari de la Casa de la Maternitat i es va aprofitar per col·locar la primera pedra del pavelló Cambó a l’espai previst originalment per a l’església, que mai va arribar a construir-se. El pavelló Cambó va ser el darrer edifici que es va construir al recinte, gràcies a l’herència de dos milions de pessetes que el polític i financer Francesc Cambó, mort el 1947, havia deixat a la Casa de la Caritat i a la Casa de la Maternitat.
El pavelló Cambó, projectat per l’arquitecte Manuel Baldrich, va ser concebut per ampliar l’espai de la secció infantil. Va acollir cent quaranta-quatre criatures de dos i tres anys.
Es va inaugurar el 25 de juny de 1957.
Educació i experiència pionera del mètode Montessori
Des de l’origen de la institució va començar a funcionar una escola al departament dels desmamats per dotar-los de coneixements elementals en lectoescriptura i aritmètica. Als asilats d’entre set i deu anys que passaven a la Casa de la Caritat se’ls oferia una educació amb matèries bàsiques com aritmètica, gramàtica catalana i castellana, història i geografia, entre altres. Quan es feien grans se’ls donava l’oportunitat de treballar als tallers de la institució mateixa o en tallers externs. En canvi, en el cas de les noies, moltes restaven a la Casa de la Maternitat, i a partir dels vuit anys assistien a una escola elemental orientada a la formació de feines domèstiques com a mainaderes, cosidores o cuineres.
El 1913 es va decidir aplicar, de manera pionera a tot l’Estat, el mètode educatiu impulsat per la pedagoga italiana Maria Montessori, després que el pedagog Joan Palau i Vera, vinculat a la Casa de la Maternitat, visités diferents models d’escola a l’estranger, a instància del Consell d’Investigació Pedagògica de la Diputació Provincial de Barcelona.
El 1919, el Consell de Pedagogia va ratificar de manera definitiva el model educatiu per a la Casa de la Maternitat: en primer lloc, es va reafirmar l’ús de la llengua catalana a l’escola; en segon lloc, es va donar el vistiplau al model educatiu de Montessori per a les criatures de tres a vuit anys.
La implementació del mètode Montessori, especialment adreçat als infants en l’etapa preescolar, va comptar fins i tot amb la supervisió personal de la mateixa pedagoga durant les seves estades a Barcelona.
Aula Montessori, ca. 1915.
Aula Montessori, ca. 1915.
Aula Montessori, ca. 1920.
Actes de les sessions de les cases provincials de la Caritat i de la Maternitat i Expòsits de Barcelona d’aprovació del mètode Montessori, 9-5-1919.
La cases provincials de la Caritat i de la Maternitat i Expòsits de Barcelona. Impremta de la Casa de la Caritat. Barcelona, 1918.
Pati interior del pavelló Prat de la Riba, ca. 1915.
Pati interior del pavelló Prat de la Riba, ca. 1915.
Classe de gimnàstica als jardins de la Casa de la Maternitat, ca. 1920.
Anterior Siguiente El servei de Maternitat
Al llarg del segle XIX l’atenció mèdica a les embarassades fora de la llar era molt residual. Es reservava l’atenció hospitalària a les gestants amb pocs recursos o a les que volien amagar l’embaràs. Paradoxalment, l’obstetrícia va desenvolupar-se en aquests tipus d’institucions amb l’aplicació de principis com l’antisèpsia i les noves tècniques d’anestèsia en el camp de la cirurgia per reduir la mortalitat de mares i criatures.
La Casa de la Maternitat no va disposar del servei de maternitat fins al 1892, primer al carrer de Ramelleres i a partir de 1896 al nou recinte de les Corts. Fins aleshores, l’establiment encarregat d’assistir els parts i les embarassades havia estat l’Hospital de la Santa Creu.
L’espai destinat a la maternitat al nou recinte de les Corts va ser el mateix Mas Caballé, on va romandre fins a la inauguració del pavelló Rosa el 1925.
La Casa de la Maternitat disposava de dos departaments, un de gratuït i un de pagament. A la primera secció, les dones havien d’ingressar a partir del setè mes de gestació; a la segona, podien ingressar quan ho sol·licitessin, però havien de pagar-se l’estada. Les allotjades en aquesta secció eren anomenades distingides o pensionistes en la documentació.
Després de donar a llum, la dona tenia l’opció d’emportar-se la criatura o deixar-la a la Maternitat. Això no suposava la renúncia a ser mare, ja que en alguns casos podia recuperar-la si millorava la seva situació econòmica.
En algunes etapes, la Maternitat va fomentar que les mares que volien deixar els nadons es quedessin un temps com a dides internes. Amb aquesta mesura, aconseguien reduir el problema endèmic de manca de dides i intentaven fomentar un vincle entre mare i nadó.
Curtmetratge de la productora Emérita Films, gravat a les instal·lacions de la Casa de la Maternitat, ca. 1928-1931.
Maternitat secreta
Mantenir l’anonimat era un dret de les embarassades que ingressaven a la Maternitat. Quan accedien a la institució, la Junta de Govern els facilitava un vel per poder cobrir-se el rostre, i també obligaven el personal a mantenir l’anonimat de les asilades.
El dret a no ser identificades es fa palès en la documentació conservada a l’AGDB. En el registre de gestants trobem assentaments en els quals no consten les dades personals de la mare i només se les identifica amb el número de registre d’ingrés. En alguns casos, consta la paraula distingida.
Les dones que no volien revelar el seu nom havien d’entregar a la Maternitat un plec tancat amb el nom i cognoms, el lloc de naixement i el nom dels pares. Aquest paper es retornava a l’asilada quan se n’anava, però, en cas de decés, la Junta de Govern obria el document per tal d’obtenir les dades per inscriure la defunció al Registre Civil.
Les dones distingides es costejaven l’estada a la Casa de la Maternitat i tenien dret a l’anonimat, 1923.
«Pliego cerrado» indicava la voluntat de l’asilada a mantenir l’anonimat i feia constar l’existència d’un document tancat amb les dades personals, 1904.
Plec tancat amb les dades identificatives d’una asilada a la Casa de la Maternitat, 1904.
El dret a l’anonimat de les dones és present al Reglament de la Casa Provincial de Maternitat i Expòsits de Barcelona, 1894.
Anterior Siguiente La Institució Maternal Catalana i el pavelló Rosa
La Institució Maternal Catalana
Durant el període de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1923), es va projectar la Institució Maternal Catalana amb l’objectiu de millorar les condicions i instal·lacions dedicades a l’atenció als parts i així esdevenir un centre de referència medicocientífic en les especialitats de ginecologia i obstetrícia.
La mort el 1916 del doctor Fargas, principal impulsor de la Institució Maternal, la del president de la Mancomunitat de Catalunya Enric Prat de la Riba l’any següent i la manca crònica de recursos econòmics que patia la Diputació de Barcelona van aturar la posada en marxa del projecte, que no va esdevenir tan ambiciós com s’havia concebut. Finalment va ser inaugurat el 1924 amb el nom de Casa Maternal Catalana.
Un dels nous edificis construïts va ser el pavelló Rosa, destinat a la maternitat. Obra de l’arquitecte Josep Goday, l’encariment dels materials de construcció va portar a reaprofitar els blocs i carreus de pedra que hi havia al recinte i que s’havien adquirit per construir-hi l’església, un edifici que mai es va aixecar. Tenia una capacitat per a cent dotze llits. Va ser inaugurat el 1925 i se’l va anomenar rosa a causa del color de la façana esgrafiada.
El pavelló Blau
El pavelló Blau
El 1942 es va inaugurar el segon dels pavellons projectats durant la Mancomunitat de Catalunya: el pavelló Blau. Aquest nou edifici trencava amb la tradició d’hospici del recinte, ja que era concebut per a mares casades. L’àrea de maternitat d’aquest pavelló era un servei privat que requeria un abonament diari per estar-hi.
Se’l va conèixer també amb el nom de policlínica provincial i disposava d’una secció d’obstetrícia, quiròfans, sales de parts i secció de pediatria i ginecologia, entre altres. El nom del pavelló procedia molt probablement del to blavós del recobriment ceràmic de la cúpula central.
Avenços mèdics
A partir de mitjan segle XIX va sorgir al Regne Unit un nou corrent social anomenat higienisme, preocupat per la propagació de les epidèmies, les condicions insalubres a les ciutats industrials i el progrés de la medicina. La difusió dels corrents higienistes, juntament amb els progressius avenços mèdics, l’augment continuat dels interns a les instal·lacions del Raval de la Maternitat i les limitacions estructurals de l’edifici, van portar a la Diputació de Barcelona a acordar l’adquisició de la finca Mas Caballé, a la vila de les Corts de Sarrià el 1877.
La Maternitat també va destacar per disposar d’instal·lacions pioneres al llarg de la seva història, com màquines esterilitzadores de biberons, un pavelló específic per a criatures amb tuberculosi o una sala d’helioteràpia artificial.
El 1924 Josep Goday va rebre l’encàrrec de reconvertir el pavelló oest de les infermeries generals en un espai de salut per a criatures d’ambdós sexes amb tuberculosi. Amb aquest objectiu va fer construir una terrassa exterior o solàrium adossada a la façana principal per evitar el trasllat de les criatures amb aquesta malaltia cap a la torre dels Frares a Horta, on la Diputació de Barcelona disposava també d’instal·lacions de beneficència. Finalment, es va optar per construir un pavelló de nova planta, projectat el 1933, que es va anomenar Hèlios i que va ser inaugurat dos anys després.
Sala de parts, ca. 1915.
Acta del Ple de la Diputació de Barcelona d’adquisició del Mas Caballé, 27/12/1877.
Sala d’helioteràpia artificial de la Casa de la Maternitat, ca. 1910-1920.
Sala de parts a la Casa de la Maternitat, ca. 1920.
Habitació de quarantena posterior a l’ingrés a la Maternitat, ca. 1920.
Incubadores a la sala de nadons, ca. 1910-1920.
Sala d’infermeria, ca. 1910-1920.
Pavelló Hèlios, ca. 1935.
Solàrium artificial per a criatures, ca. 1910-1920.
Anterior Siguiente Crèdits
Selecció de documents i redacció
Arxiu General de la Diputació de Barcelona (AGDB).
Edició i producció
Subdirecció d'Imatge Corporativa i Promoció Institucional.
Imatges i multimèdia
Capçalera: fotomuntatge AGDB.
Per àmbits expositius:
Ingrés a la Casa de la Maternitat
Habitació del torn de la Casa de la Maternitat al carrer de Ramelleres, Barcelona, ca. 1915-1925. Autoria: Fons Brangulí (fotògrafs). Fons: Diputació de Barcelona (CAT AGDB R. 7898, a partir del negatiu ANC1-42-N-18058)
Torn de la Casa de la Maternitat al carrer de Ramelleres, Barcelona, ca. 1915-1925. Autoria: Fons Brangulí (fotògrafs). Fons: Diputació de Barcelona (CAT AGDB R. 7897, a partir del negatiu ANC1-42-N-18057)
Plom amb l’escut de la Casa de la Maternitat i el número d’expedient d’ingrés de les criatures, 1944. Fons: Casa de la Maternitat (CAT AGDB J-2649, exp. 18)
Targeta postal estripada en dues meitats: una part restava a la Casa de la Maternitat i l’altra era conservada per la mare com a prova per recuperar la criatura, 1899. Fons: Casa de la Maternitat (CAT AGDB J-2360, exp. 72)
Escapulari conservat a l’expedient d’ingrés d’una criatura, 1883. Fons: Casa de la Maternitat (CAT AGDB J-2334 exp. 608)
Llibre de registre de senyes, 1854. Fons: Casa de la Maternitat (CAT AGDB CCVII 616)
L’alletament natural: les dides
Dides internes de la Casa de la Maternitat, ca. 1930. Autoria: Josep Maria Sagarra i Plana. Fons: Diputació de Barcelona (CAT AGDB R. 23854)
Règim d’alimentació de les dides a la Casa de la Maternitat i Expòsits de Barcelona, 1903. (CAT AGDB Biblioteca R. 11819)
Full de sou d’una dida externa, 1908. Fons: Casa de la Maternitat (CAT AGDB J-3052)
Certificat de salut d’una criatura alletada per una dida externa, 1908. Fons: Casa de la Maternitat (CAT AGDB J-3052)
Registre de dides externes de Badalona, 1891-1894. Fons: Casa de la Maternitat (CAT AGDB J-3236, exp. 2)
Tasques de cuina a la Casa de la Maternitat, ca. 1920. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona (CAT AGDB R. 23768)
Planxadores a la Casa de la Maternitat, ca. 1910. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona (CAT AGDB R. 23769)
L’alletament artificial
Preparació de biberons a la Casa de la Maternitat, ca. 1920. Autoria: Photo Studio Mas. Fons: Diputació de Barcelona (CAT AGDB R. 14924)
Sala de preparacions de biberons de la Casa de la Maternitat, ca. 1920. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona (CAT AGDB R. 8580)
Sala d’esterilització de biberons de la Casa de la Maternitat, ca. 1910-1920. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona (CAT AGDB R. 50279)
Llibre d’actes de la Junta de Govern de la Casa de la Maternitat , 1926 (CAT AGDB CC/VI 520)
Consells a les mares. La mare té el deure d’alletar el seu fill, el fill té dret a la llet de la seva mare, 1934. (CAT AGDB Biblioteca R.9257)
El pavelló de Lactància
Porta d’entrada al pavelló de Lactància, ca. 1903. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona (CAT AGDB R. 21724)
Vista parcial del vestíbul del pavelló de Lactància projectat per l’arquitecte Camil Oliveras, ca. 1910. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona (CAT AGDB R. 21730)
Escales del pavelló de Lactància de la Casa de la Maternitat, ca. 1910-1920. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona (CAT AGDB R. 50253)
Dormitori de mares al pavelló de Lactància de la Casa de la Maternitat, ca. 1910-1920. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona (CAT AGDB R. 50258)
Sala de petites banyeres per a nadons, ca. 1910. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona (CAT AGDB R. 23782)
Bressols de la Casa de la Maternitat, ca. 1910-1920. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona (CAT AGDB R. 50261)
Sala d’incubadores, ca. 1915. Autoria: Photo Studio Mas. Fons: Diputació de Barcelona (CAT AGDB R. 14909)
Sala de bany per a criatures de la Casa de la Maternitat, ca. 1910-1920. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona (CAT AGDB R. 50267)
El pavelló Ave Maria o dels Desmamats
Pavelló dels Desmamats, ca. 1920. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona (CAT AGDB R. 3662)
Pavelló Ave Maria de la Casa de la Maternitat, ca. 1910-1920. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona (CAT AGDB R. 50274)
Armaris robers del pavelló Ave Maria, 1920. Autoria: Josep Maria Sagarra. Fons: Diputació de Barcelona (CAT AGDB R. 23772)
Inauguració dels menjadors nous al pavelló Ave Maria, 1954. Autoria: Joaquín M. Domínguez Pont. Fons: Diputació de Barcelona (CAT AGDB R. 15408)
El pavelló Cambó
Projecte de construcció d’un pavelló nou per a infància a la Casa de la Maternitat (pavelló Cambó), ca. 1957. Autoria: Manuel Baldrich. Fons: Diputació de Barcelona (CAT AGDB R. 21690)
Projecte de construcció d’un pavelló nou per a infància a la Casa de la Maternitat (pavelló Cambó), 1953. Autoria: Manuel Baldrich. Fons: Diputació de Barcelona (CAT AGDB E-293, exp. 2)
Pavelló Cambó, ca. 1970. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona (CAT AGDB R. 21692)
Educació i experiència pionera del mètode Montessori
Aula Montessori, ca. 1915. Autoria: Photo Studio Mas. Fons: Diputació de Barcelona (CAT AGDB R. 14918)
Aula Montessori, ca. 1915. Autoria: Photo Studio Mas. Fons: Diputació de Barcelona (CAT AGDB R. 14917b)
Aula Montessori, ca. 1920. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona (CAT AGDB R. 50271)
Actes de les sessions de les cases provincials de la Caritat i de la Maternitat i Expòsits de Barcelona d’aprovació del mètode Montessori, 9-5-1919. Fons: Casa de la Maternitat (CAT AGDB CC/V 513)
La cases provincials de la Caritat i de la Maternitat i Expòsits de Barcelona. Impremta de la Casa de la Caritat. Barcelona, 1918 (CAT AGDB Biblioteca S-1-136)
Pati interior del pavelló Prat de la Riba, ca. 1915. Autoria: Photo Studio Mas. Fons: Diputació de Barcelona (CAT AGDB R. 14916b)
Pati interior del pavelló Prat de la Riba, ca. 1915. Autoria: Photo Studio Mas. Fons: Diputació de Barcelona (CAT AGDB R. 14920b)
Classe de gimnàstica als jardins de la Casa de la Maternitat, ca. 1920. Autoria: Photo Studio Mas. Fons: Diputació de Barcelona (CAT AGDB R. 14911)
El servei de Maternitat
Curtmetratge de la productora Emérita Films, gravat a les instal·lacions de la Casa de la Maternitat, ca. 1928-1931
La Maternitat secreta
Registre de Mares gestants, 1923. Fons: Casa de la Maternitat (CAT AGDB J-3697)
Registre de Mares gestants, 1904. Fons: Casa de la Maternitat (CAT AGDB J-3696)
Plec tancat amb les dades identificatives d’una asilada a la Casa de la Maternitat, 1904. Fons: Casa de la Maternitat (CAT AGDB J-3696)
El dret a l’anonimat de les dones és present al Reglament de la Casa Provincial de Maternitat i Expòsits de Barcelona, 1894 (CAT AGDB Biblioteca 8717)
La Institució Maternal Catalana i el pavelló Rosa
Pavelló Rosa, ca. 1930. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona (CAT AGDB R. 8582)
Sala de parts d’embarassades secretes, ca. 1930. Autoria: Photo Studio Mas. Fons: Diputació de Barcelona (CAT AGDB R. 14908b)
Rentamans al pavelló Rosa. ca. 1910-1920. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona (CAT AGDB R. 50266)
Sala de costura al pavelló Rosa, ca. 1930. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona (CAT AGDB R. 8582)
Pavelló per a embarassades pobres, 1917. Autoria: Josep Bori. Publicat a la memòria redactada pel doctor Ricard Zariquiey (CAT AGDB Biblioteca S-1-60)
El pavelló Blau
Pavelló Blau. Clínica Maternal i Ginecologia, segon pis, 1932. Autoria: Josep Goday. Fons: Diputació de Barcelona (CAT AGDB C-383, exp. 2)
Pavelló Blau, ca. 1960. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona (CAT AGDB R. 16805)
Pavelló Blau, ca. 1960-1970. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona (CAT AGDB R. 16788)
Avenços mèdics
Sala de parts, ca. 1915. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona (CAT AGDB R. 23775)
Acta del Ple de la Diputació de Barcelona d’adquisició del Mas Caballé, 27-12-1877. Fons: Diputació de Barcelona (CAT AGDB llibre 140)
Sala d’helioteràpia artificial de la Casa de la Maternitat, ca. 1910-1920. Autoria: Photo Studio Mas. Fons: Diputació de Barcelona (CAT AGDB R. 14921)
Sala de parts a la Casa de la Maternitat, ca. 1920. Autoria: Photo Studio Mas. Fons: Diputació de Barcelona (CAT AGDB R. 14922)
Habitació de quarantena posterior a l’ingrés a la Maternitat, ca. 1920. Autoria: Photo Studio Mas. Fons: Diputació de Barcelona (CAT AGDB R. 14923)
Incubadores a la sala de nadons, ca. 1910-1920. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona (CAT AGDB R. 23770)
Sala d’infermeria, ca. 1910-1920. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona (CAT AGDB R. 23835)
Pavelló Hèlios, ca. 1935. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona (CAT AGDB R. 21733)
Solàrium artificial per a criatures, ca. 1910-1920. Autoria desconeguda. Fons: Diputació de Barcelona (CAT AGDB R. 50299)
Acta del Ple de la Diputació de Barcelona d’adquisició del Mas Caballé, 27/12/1877. Fons: Diputació de Barcelona (CAT AGDB llibre 140)
Bibliografia
-Rull, Juan de; Rodríguez, Rafael; Cabot, José. Dictamen emitido por los doctores D. Juan de Rull, D. Rafael Rodriguez y Mendez y D. José Cabot y Rovira acerca de las condiciones higiénicas que han de reunir los edificios destinados á Casa de Maternidad y Expósitos de la Provincia de Barcelona. Barcelona: Imprenta de la Casa Provincial de Caridad, 1883.
-Montiel Pastor, José, “La Casa Provincial de Maternidad y Expósitos de Barcelona (1853 - 1925) : las nodrizas externas como elemento clave del sistema asistencial, su evolución y problemàtica”, 2003.
-Carbonell, Montserrat (direcció i autora); Beltràn, Montserrat (coordinació); De Luna, Pilar (coordinació); Aguilar, Raül (autor); Gimeno, Eva (autora); Montiel, Josep (autor). La Casa de Maternitat i Expòsits: Les Corts. Barcelona: Ajuntament de Barcelona i Diputació de Barcelona, 2004.
-Cañabate Martínez, Anna Bel, Martínez-Alonso Camps, José Luis; Vilamala Salvans, Jordi. “Trobant la sortida del laberint. El fons de la Casa de Maternitat de l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona”. Lligall. Revista Catalana d’Arxivística, núm. 43, Any 2019.
-Garcia, Olga; Cañabate, Anna Bel, “El fons de la Casa de la Maternitat . Fonts documentals de l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona per a l’estudi de l’activitat sanitària i benèfica”. Comunicació presentada al XVII Congrés d’Història de Barcelona, 2021.
-Contreras Ruiz, Josep; Xicota Viñé, Alícia, “La Casa de la Maternitat i les Llars Mundet de Barcelona: més de 100 anys construint vida”. Comunicació presentada al XVII Congrés d’Història de Barcelona, 2021.
