Resum executiu

Descargar:

Després de ser una de les comarques barcelonines més afectades per la crisi de la COVID  en termes socioeconòmics, l’evolució dels indicadors l’any 2021 ha estat significativament positiva per la comarca del Garraf. El nombre de persones aturades registrades s’ha reduït (-26,4%) de forma similar al conjunt de la demarcació (-26,3%), amb especial incidència sobre els joves menors de 30 anys (-50,4%). Alhora, la taxa d’atur ha davallat fins el 12,3%, però encara és superior a la de la província (10,1%). 

Pel que fa a l’ocupació registrada resident s’ha incrementat el 5,1% a la comarca (3,4% província), i després del Moianès, és la segona comarca amb un increment més intens. Els llocs de treball també augmenten notablement (5,5%), i esdevé la comarca de la demarcació amb un creixement més intens, gràcies a la bona evolució d’activitats com els serveis de menjar i begudes. Els llocs de treball pugen en el treball assalariat (6,2%) i en els autònoms (3,9%). El nombre d’empreses creix el 3,3% (província 2,3%).

 

Població ocupada registrada resident a la comarca. IVT 2021

 

Població aturada registrada resident a la comarca. IVT 2021

La comarca del Garraf ocupa una extensió de 185,1 km2 el que suposa una superfície del 2,4% de la demarcació de Barcelona, i està integrada per 6 municipis. Vilanova i la Geltrú n’és la capital.

Gràfic 1

Taxes de variació de la població total, 2015-2021 (en percentatge)

 

El Garraf compta amb 154.264 habitants l’any 2021, i és la vuitena comarca més poblada d’entre les dotze comarques barcelonines, ja que acull el 2,7% de la població de la província. Ha experimentat un creixement anual de l’1,0%, el segon creixement més intens entre les comarques de la demarcació, només superat pel Moianès. La població amb nacionalitat espanyola puja un 0,6%, mentre que l’estrangera ho fa un 2,9%, destacant els britànics (13,5%), i els italians (8,1%). Pràcticament tots els municipis de la comarca guanyen població; entre els què destaca Cubelles (281), Sant Pere de Ribes (414) i Sitges (664). L’única excepció la trobem a Vilanova i la Geltrú, que perd població (-275).

 

Gràfic 2

Piràmide d’edats del Garraf 2021-2031 (en percentatge)

El creixement de la comarca del Garraf es produeix gràcies als grups d’edat adulta (1,3%) i de gent gran (2,6%), ja que la població jove manté la tendència a la baixa dels darrers anys (-2,2%).

Gràfic 3

Taxes de variació real del Valor Afegit Brut (VAB) (en percentatge)

La comarca del Garraf s’ha mostrat com una de les més dinàmiques en l’àmbit de l’ocupació l’any 2021 (5,1%), i destaca l’augment de població ocupada de nacionalitat estrangera (9,9%). 

Segons l’Anuari econòmic comarcal 2021, de BBVA, la comarca del Garraf registra el segon descens de VAB entre les dotze comarques de la província durant el 2020 (vegeu el gràfic 3), concretament el -13,8%. Per contra, és de les comarques que més creix l’any 2021 pel que fa a l’ocupació registrada de la població resident (5,1%), només superada pel Moianès. Tots els grups d’edat analitzats creixen, i especialment en les persones ocupades menors de 30 anys (12,0%).  Així, l’any finalitza amb 63.281 persones ocupades, 3.058 més que el 2020. 

Gràfic 4

Taxes de variació interanual de la Població Ocupada registrada. Garraf (en percentatge)

A la comarca del Garraf l’atur registrat (vegeu el gràfic 5) ha experimentat una baixada l’any 2021 de 2.854 persones aturades menys, una variació del -26,4%, gairebé idèntica a la de la província (-26,3%). L’any 2021 tanca amb un total de 7.953 persones aturades registrades a la comarca, i una taxa d’atur del 12,3%, 2,1 punts superior a la de la província (10,1%). 

Per sexe, l’atur masculí es redueix de forma més marcada que l’atur femení (-31,2% i -22,6% respectivament). Pel que fa nacionalitats, l’atur nacional cau el -24,7%, davant de l’atur de persones amb nacionalitat estrangera que ho fa el -34,3%. Tots els grans grups d’edat analitzats experimenten una davallada en el nombre d’aturats, però és entre els menors de 30 anys on ho fa més significativament, cau per sota de la meitat (-50,4%). Pel que fa als sectors d’activitat econòmica, el sector serveis és el que perd més nombre d’aturats (-2.236), i l’agricultura el que ho fa de forma més intensa (-30,8%).

 

Gràfic 5

Taxes de variació interanual de la Població Aturada registrada. Garraf (en percentatge)

 

Mapa 1

Variació població ocupada registrada. Garraf, 2021 (en percentatge)

La població aturada registrada a la comarca cau el 26,4% l’any 2021, especialment entre els més joves. La taxa d’atur també baixa fins el 12,3%, però es manté per sobre de la de la província (10,1%). 

 

Mapa 2

Taxa d’ocupació registrada. Garraf, 2021 (en percentatge)

 

Mapa 3

Variació anual de l’atur registrat. Garraf, 2021 (en percentatge)

 

Mapa 4

Taxa d’atur registrat. Garraf, 2021 (en percentatge)

Tots els municipis guanyen persones ocupades residents, i també es situen amb una taxa d’ocupació superior al 60%. L’atur es redueix a tots els municipis, però encara tenen valors elevats, amb 5 dels 6 municipis amb taxes d’atur superiors al 12%. 

Gràfic 6

Subsectors d’activitat amb més guany de llocs de treball. Garraf, 2021 (absoluts)

 

Gràfic 7

Subsectors d’activitat amb més pèrdua de llocs de treball. Garraf, 2021 (absoluts)

Un total de 53 subsectors econòmics de la comarca han guanyat llocs de treball al llarg de l’any 2021, entre els que destaquen: administració pública (125), comerç al detall (189) i serveis de menjar i begudes (420). Els dos darrers són també els que van registrar una major caiguda durant l’any 2020.

El nombre de llocs de treball (treballadors de les empreses de la comarca, hi resideixin o no) a finals de l’any 2021 s’eleva a 35.775, 1.856 més que un any abans, un increment anual del 5,5%, per sobre de la pujada del conjunt de la província (4,0%), i esdevé la comarca de la demarcació amb un creixement més intens. L’increment registrat ha comportat que recuperi l’ocupació perduda durant la pandèmia. El creixement de llocs de treball ha estat també el mes destacat de la demarcació pel que fa a treball autònom (3,9%), i el segon més significatiu en el treball assalariat (6,2%).

 

Gràfic 8

Taxes de variació interanuals dels llocs de treball i empreses (en percentatge)

La variació interanual dels llocs de treball (vegeu el mapa 5) ha estat positiva a tots els municipis de la comarca, i ha tingut especial incidència a Cubelles (5,3%), Olivella (6,5%) i a Sitges (8,2%). Sitges (656) i Vilanova i la Geltrú (734) encapçalen els majors increments en termes absoluts. 

 

Mapa 5

Variació llocs de treball registrats. Garraf, 2021 (en percentatge)

Al llarg de l'any 2021, el nombre de llocs de treball del Garraf augmenta el 5,5%, la comarca barcelonina que més creix. En el mateix període elnombre d’empreses s’incrementa el 3,3% (127). 

Pel que fa a les empreses (comptes de cotització) l’augment durant l’any 2021 ha estat del 3,3% (127), tancant l’any amb un total de 3.963 empreses, un increment superior al del conjunt de la demarcació (2,3%). Es tracta d’una xifra inferior a la que hi havia abans de la crisi de la COVID, però que indica que la dimensió de les empreses en nombre de llocs de treball ha augmentat. Per subsectors, els més beneficiats durant el 2021 han estat el comerç a l’engròs (12), el comerç al detall (22) i els serveis de menjar i begudes (57).

 

Mapa 6

Variació empreses registrades. Garraf, 2021 (en percentatge)

5 dels 6 municipis de la comarca tenen més empreses que un any abans, amb Sant Pere de Ribes (21), Sitges (39) i Vilanova i la Geltrú (61) amb els majors increments. Només Canyelles perd empreses (-2) en el mateix període. 

L’any 2021 tanca amb 4.819 prestacions per desocupació a la comarca, que són 1.500 menys que en el mateix moment de l’any 2020. Si bé el nombre de prestacions disminueix, la caiguda de la població aturada registrada ha propiciat que augmenti la taxa de cobertura fins el 60,6%, 2,1 punts més que un any abans. La taxa se situa lleugerament per sobre de la del conjunt de la província (59,8%).  

El nombre de contractes laborals registrats durant l’any 2021 ha estat de 31.349, que representa un augment anual del 25,5% (6.377 contractes més), sobretot gràcies a l’impuls del sector serveis, que és el que més creix en termes absoluts. El creixement és similar al registrat al conjunt de la província (24,0%), però encara no s’ha recuperat la xifra de contractació prèvia a la crisi de la COVID. Per tipologia, la contractació indefinida creix de forma més intensa que la contractació temporal (32,1% i 24,5%, respectivament).