$community_name

Rosa Regàs ha mort a l’edat de 90 anys al municipi de Llofriu, al Baix Empordà. Regàs va néixer el 1933 a Barcelona, i va passar la Guerra Civil a França amb el seu germà.

Va estudiar Filosofia a la Universitat de Barcelona on va conèixer poetes com José Agustín Goytisolo. La seva formació literària es va consolidar entre 1964 i 1970, època en què va treballar a l’editorial Seix Barral.

El 1970 fundaria el segell La Gaya Ciencia on va publicar obres d’autors poc coneguts aleshores, com Juan Benet, Álvaro Pombo, María Zambrano, Manuel Vázquez Montalbán o Javier Marías, entre molts d’altres.

L’any 1983 va vendre la seva editorial i va començar a treballar com a traductora i editora temporal per a diferents organitzacions del sistema de Nacions Unides en ciutats d’arreu del món.

El 1991 va publicar “Memoria de Almator”, la seva primera novel·la. Quatre anys més tard. va guanyar el Premi Nadal amb la novel·la “Azul”, una història d’amor i de mar que li va obrir les portes al gran públic. La van seguir “Viaje a la luz del Cham” (1995) i “Luna lunera” (1999), novel·la d’estil autobiogràfic que transcorre a Barcelona durant la postguerra i per la qual li va ser atorgat el Premi Ciutat de Barcelona de Narrativa.

L’any 2001, va guanyar la 50a edició del Premi Planeta amb una novel·la d’intriga,“La Canción de Dorotea”. Des d’aleshores publica diverses obres, entre les quals destaca “Diario de una abuela de verano”, que va ser portada a la televisió en una sèrie del mateix títol.

A banda de la seva activitat literària, Regàs també va ser directora de l’Ateneu Americà de la Casa de América de Madrid (1994-1998) i directora general de la Biblioteca Nacional d’Espanya (2004-2007).

 

L’escriptor Jordi Masó ha guanyat el Premi Llibreter 2024 de Literatura Catalana amb “Xacona” (Males Herbes) i Albert Pijuan, el de Literatura Infantil i Juvenil en català per “I diumenge, meteorit” (AnimaLlibres). “Materials de construcció” (Periscopi), d’ Eider Rodríguez, ha rebut el Premi Llibreter 2024 d’Altres Literatures; “Guia màgica d’autodefensa amb galetes” (Indòmita), de T. Kingfisher, el de Literatura Infantil i Juvenil d’Altres Literatures i “Papallona” (Ekaré), de Marc Majewski el premi d’Àlbum Il·lustrat. Enguany s’ha estrenat la categoria d’assaig, pensament i altres narratives, amb premi per a “Bla-bla-bla. El mite del capitalisme ecològic” (Raig Verd), de Miguel Pajares.

L'escriptora canadenca Alice Munro, guanyadora del premi Nobel de Literatura el 2013, va morir als 92 anys. Va néixer al si d'una família de grangers a Ontario durant la Gran Depressió, es va iniciar a la literatura escrivint sobre el món rural on va créixer: els graners decrèpits, els campaments de cases mòbils i velles esglésies.

Munro, el nom del qual de soltera era Alice Ann Laidlaw, va aconseguir una beca per estudiar a la universitat on va conèixer el seu primer marit, James Munro. La parella es va traslladar a l'oest del Canadà i el 1963 es van assentar a la localitat de Victòria, on van obrir una llibreria.

Alice Munro va començar a despuntar com a escriptora el 1968 quan va guanyar el guardó literari més important, Governor's General Award, amb una col·lecció d'històries, “ Dansa de les ombres felices “.

L'autora va tornar a guanyar el premi el 1978 amb una altra col·lecció d'històries, “Qui et penses que ets?”

Els seus relats estan poblats per dones fortes, ocultes sota una aparença plàcida, situades a escenaris rurals, petites localitats d'Ontario.

El 2013 li va arribar el màxim reconeixement internacional, el Premi Nobel de Literatura, que l'acadèmia sueca li va concedir com a “mestra del relat curt contemporani”. Quatre anys abans havia guanyat el premi Man Booker International.

Van ser aquests personatges femenins forts els que van servir d'inspiració al cineasta espanyol Pedro Almodóvar per al guió de “Julieta”, la seva vintena pel·lícula. El director va reconèixer el 2016 que el llibre “Escapada” de Munro va ser la seva inspiració.

L'escriptor nord-americà Paul Auster ha mort als 77 anys i ha deixat una prolífica obra. Cineasta, novel·lista i guionista nascut a Nova Jersey el 1947, dins d'una família jueva d'ascendència austríaca, va fer de Brooklyn casa seva i també l'escenari de les seves novel·les, algunes de tan famoses com “Trilogia de Nova York” o “Brooklyn Follies”.

Auster va dir hola a la literatura el 1982 amb “La invenció de la soledat”, una novel·la que gira al voltant de la mort sobtada del seu pare. I ha dit adéu amb “Baumgartner”, on de nou la mort tanca el cercle.

El 2006 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres.

Albert Jané (Barcelona,1930) poeta, gramàtic i traductor català  ha estat distingit amb el 56è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes que atorga Òmnium Cultural. El jurat n'ha destacat l'aportació literària i com a traductor.

Va estudiar català pel seu compte i l'any 1958 ja feia classes de català per a adults. Ha estat l'autor de diccionaris i gramàtiques com "Signe, normes pràctiques de gramàtica catalana" (1961), amb la qual han après generacions d'estudiants a l'escola.

També va dirigir durant 30 anys (del 1979 al 1997) la revista Cavall Fort, on va adaptar nombrosos personatges de còmic al català. De fet, Jané és qui es va inventar el nom de "barrufet" i el verb "barrufar", en l'adaptació al català dels populars dibuixos belgues.

La seva producció comprèn més de 60 llibres, més de 200 obres traduïdes i més de 150 àlbums de còmics traduïts. També són seves les traduccions dels contes "La Caputxeta Vermella" i "El gat amb botes", i va fer parlar en català "La Ventafocs" a la primera pel·lícula infantil doblada al català, el 1977.

Ha fet més de 300 traduccions de francès, anglès, italià, occità o castellà, tant de llibres infantils com juvenils i del món del còmic.

Jané també ha rebut la Creu de Sant Jordi, és Premi Nacional de Cultura i membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Segueix treballant i fa pocs mesos que ha acabat la darrera traducció d'un nou episodi dels Barrufets.