Escola del Bosc. Fotografia de Frederic Ballell. Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

Tipologia de públic

Icono General General

Material addicional

Descarregar

Descarrega el fullet de les 17 exposicions presencials
Descarregar

Descarrega el full de sala de l'escola del Bosc de Can Rull
Facebook Facebook Facebook Facebook

L'escola, llum de llibertat!

L’educació durant la Segona República

La Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona presenta 17 exposicions presencials a diferents municipis de gener a desembre de 2023 i una exposició virtual que les agrupa totes i que podeu veure a continuació. 

Aquesta exposició repartida en el territori de Memòria en Xarxa és una aportació més a la recuperació de la memòria històrica que vol destacar la importància dels museus com a dipositaris d’un llegat històric que ens és comú.

PRESENTACIÓ

La reforma de l’ensenyament és una de les més importants que afrontarà el nou govern de la República. L’objectiu era la creació d’una escola pública, unificada, laica, obligatòria, mixta, fonamentada en els valors de la solidaritat. Un estat autènticament democràtic necessitava un poble instruït.

L’Estatut de 1932 reconeixia a la Generalitat el dret de crear les seves escoles finançades amb els seus propis recursos i es va concebre un pla d’ensenyament que es pot considerar un dels més progressistes i innovadors de l’època. El 27 de juliol de 1936 es va crear el Comitè de l’Escola Nova Unificada (CENU), que havia de garantir que tothom, home o dona, pogués arribar a cursar el nivell màxim d’estudis en funció únicament de la seva capacitat.

Per a fer-ho possible es va dignificar la figura del mestre, amb una bona formació i retribució. També es va projectar la creació de milers d’escoles per donar resposta a un dèficit històric, encara que moltes no es van arribar a fer mai, tant pels problemes de pressupost com per culpa de la guerra. Tot i això, la tasca d’escolarització i alfabetització va ser ingent.

La derrota de la República va acabar amb tot aquest ambiciós projecte de formació d’una ciutadania lliure. El franquisme eliminarà el conjunt d’aquesta obra educativa i imposarà els principis del nacionalcatolicisme.

Pujar Pujar

L'OBRA DEL CENU:

La creació d’una escola pública, unificada, laica i obligatòria implicava un repte de grans dimensions. El dèficit de places escolars era enorme. El lema a complir era “cap nen sense escola i cap escola sense mestre”. Durant el període en què el sistema públic d'ensenyament va dependre directament del CENU, es van crear al voltant de 128.000 places escolars (més de 80% del dèficit), que sumades a les habilitades pels ajuntaments es pot dir que, malgrat les grans dificultats, pràcticament es va aconseguir l’objectiu de l’escolarització total.

Les condicions mínimes dels edificis que els moderns corrents pedagògics imposaven, feien necessari la construcció de molts equipaments nous. Alguns es van poder fer, però molts altres no es van poder executar. La penúria econòmica i les circumstàncies de la guerra van obligar a situar els nous centres en edificis expropiats com cases particulars, fàbriques o antics centres d’ensenyament privat, fonamentalment religiosos, que van haver de ser reformats i adaptats.

Pujar Pujar

Montcada i Reixac

El primer projecte d'un sistema educatiu públic

El sistema educatiu a Montcada i Reixac a començament del segle XX presenta l’absència d’una xarxa d’escoles capaç de pal·liar les mancances educatives de la vila. De fet, la primera escola municipal, coneguda popularment com el Comú, es va construir l’any 1900 al Carrer Major. El primer esbós d’un veritable projecte de definició d’un mapa educatiu públic de Montcada que solucionés l’endarreriment en matèria educativa, no va materialitzar-se fins a l’arribada de la República amb la creació de nous centres i amb una major presència als barris.

L’any 1932 es col·locà la primera pedra del Grup Escolar Ignasi Iglésias en l’actual plaça de Lluís Companys, amb l’assistència del conseller de cultura Ventura Gassol, coneguda com l’escola de l’Envelat. Fundada com a escola graduada per a nois, l’escola va esdevenir la primera escola mixta de Montcada durant el període 1936-39.

L’any 1933 va ser especialment positiu pel que fa a la incorporació de nous centres escolars. Es va fundar un parvulari al carrer de Sant Antoni, una escola unitària mixta a Can Sant Joan i una altra per a nens i nenes a Mas Rampinyo.

Un any més tard, l’Ajuntament incorporava com a escola una antiga torre d’estiueig al carrer de Balmes, i que s’anomenà Escola Sant Lluís o de les escales de Can Sant Joan, que va acollir tres classes unitàries d’educació primària per a nens i nenes.

A part de les escoles cristianes i dels centres d’ensenyament municipals, algunes entitats culturals del municipi també col·laboraren en el desenvolupament educatiu de la vila. Des de 1910, per exemple, a l’Associació Benéfico Instructiva funcionava una escola per als fills dels socis de l’entitat, que es va mantenir com a escola unitària i de català fins a l’any 1939. Durant la dècada de 1930, La Unió de Mas Rampinyo instal·là una aula de primera ensenyança a la sala del primer pis de l’edifici, i altres entitats de caire polític, com l’Ateneu Racionalista ˝El Porvenir” de Montcada, també van fundar classes per als nens de la vila.  

Pujar Pujar

Ripollet

L'Escola Nacional de nens i nenes. Nous espais per a una nova educació

Els primers anys de la Segona República Espanyola a Ripollet van comportar l’ampliació de les escoles públiques, que no donaven abast amb el ràpid creixement de la població. Els infants de totes les edats compartien aula i molts pares havien d’escolaritzar els fills en altres municipis.

Per tal de resoldre-ho, l’any 1931 l’Ajuntament va acordar construir un edifici just al costat del primer. El nou edifici, dissenyat per l’arquitecte Joan Baptista Serra de Martínez, es va dedicar únicament a l’escola de nenes, i va suposar la primera oportunitat real d’educació pública per a les nenes de Ripollet, en català, laica i amb valors republicans.

Dos mestres de les Escoles Nacionals destaquen per la seva contribució en la innovació pedagògica de la vila: Sámara Vicente (Barcelona, 1909 - ?) i Josep Pallerola (Barcelona, 1887 - Xiva, 1968). Pallerola va introduir a Ripollet el mètode Freinet, un model educatiu innovador basat en la participació activa dels alumnes. Una de les claus d’aquesta educació era la publicació d’una revista, editada i impresa pels mateixos alumnes, que a Ripollet es va anomenar Sempre Avant.

Els dos mestres van patir una important repressió amb l’arribada de la dictadura franquista. Acusats d’auxiliar la rebel·lió i d’imposar la ideologia socialista als infants, ambdós van ser depurats i condemnats a presó, i després de sortir-ne, l’estigma d’esquerrans els va perseguir i dificultar que tornessin a exercir de mestres. 

Pujar Pujar

Roda de Ter

La construcció de les escoles graduades públiques: un dels projectes més simbòlics de la República a Roda de Ter

A començament del segle XX, el poble comptava amb escola oficial per a nens i per a nenes situada a la Casa Consistorial. També hi havia l’Estudi dels Capellans, l’escola de les Germanes Dominiques de l’Anunciata i l’escola privada de Sebastià Álvarez, on hi estudiaven nens i nenes.

Degut a l’augment d’alumnes i a les mancances que patien els locals on s’impartien les classes de l’escola pública, es va fer evident que calia construir un nou edifici i treballar per a la seva graduació.

Cap a unes noves escoles

L’any 1930 es compren els terrenys i el 1932 es construeixen els fonaments i s’aconsegueix la graduació de l’Escola Pública. Augmenta el nombre de mestres, fins a 6, i també es matriculen més alumnes. Per la Festa Major de 1935 s’inaugura el nou edifici, es crea una Escola de Pàrvuls i s’organitza una Escola d’Estiu. Amb l’inici de la Guerra Civil, el 1936, les escoles confessionals foren tancades i es creà el Comitè de l’Escola Nova Unificada (CENU). Tots els alumnes hagueren d’assistir a l’Escola Pública, 500 nens i nenes.

El claustre de mestres i les activitats

Escola de nens
Pau López (director)
Àngel Artola Casals
Càndid Lleberia

Escola de nenes
Pilar Rodés (directora)
Rosa Turias Carles
Concepció Soldevila Marganell

Els alumnes recorden les excursions a Tarragona, Arenys de Mar, Bourg-Madame o Banyoles; els finals de curs amb portes obertes i molts dibuixos penjats a la paret; els llibres que utilitzaven: Terra i ànima i El Progreso; el seguiment que feien de l’estació meteorològica i un dels seus mestres en particular: Àngel Artola i Casals, assassinat a Mauthausen el 18 d’agost de 1941. 

Pujar Pujar

Calella

L'escola: un canvi de mentalitat a mig fer

La situació de l’ensenyament a Calella venia marcada per la manca de places escolars i per un desinterès general per a la instrucció pública. Els nens i nenes s’incorporaven a les fàbriques durant l’adolescència i el sector del tèxtil semblava l’únic futur que els esperava. La situació va esdevenir molt preocupant amb la crisi del sector durant els anys 30. Calia educar les famílies perquè entenguessin la necessitat de portar els fills a l’escola i dotar el municipi dels mitjans i de les infraestructures necessàries per assegurar un bon aprenentatge pedagògic.

Els presidents locals del CENU (Comitè de l’Escola Nova Unificada) foren els regidors de Cultura Josep Buch (CNT) i més tard Joan Morales (ERC), que intentaren tirar endavant malgrat els problemes d’adaptació al nou sistema, la manca de mestres i d’edificis escolars. El pressupost municipal destinat a l’ensenyament es doblà entre 1936 i 1937.

Però els aires de canvi i els nous projectes educatius toparen amb les dificultats d’un país en guerra. El cens escolar de l’any 1937 era de 2.043 nens i nenes de fins a quinze anys, mentre que la capacitat total de les escoles estava al voltant de 1.000 places, fent més que evident el greu dèficit en aquest sentit. Per assolir la plena escolarització desitjada haguessin calgut dues escoles bressol, cinc escoles graduades i una escola de preaprenentatge (formació professional).

Calella, durant la guerra, comptava amb les escoles següents:

Grup Escolar Ferrer i Guàrdia, instal·lat a l’antic col·legi de les monges (Lestonnac).
Grup Escolar de “La Carretera”, a l’edifici on també hi havia la biblioteca Costa i Fornaguera.
Escola Humanitat Nova, a l’antic col·legi de les germanes carmelites del carrer de Jovara.
Escola “Doña Delfina” —particular—, al carrer de Sant Pere (llavors Ignasi Iglésias).
Escola “Sr. Fagella” —particular—, al carrer de la Bruguera (llavors Francesc Matas).
Escola Bressol (casa de Rossend Llobet al carrer de Jovara).
Grup Escolar dels Pins (en construcció). No es posà en funcionament fins passada la guerra. 

Pujar Pujar

L'Hospitalet de Llobregat

Una nova manera d'aprendre i ensenyar

La construcció de nous centres escolars i l’habilitació d’espais destinats a l’educació van marcar les accions de govern a l’Hospitalet, acompanyats d’una voluntat de modernitzar l’ensenyament i donar suport als moviments de renovació pedagògica vinculats al concepte d’Escola Nova, laica i coeducadora que propugnava una educació activa enfront dels vells mètodes memorístics.

Maria Artigal i Bosch (1900-1980), mestra de l’Escola Unitària núm. 26, de la ctra. de Sta. Eulàlia, va ser una de les protagonistes d’aquella renovació entre 1931 i 1936. Un exemple il·lustratiu en són els Quaderns de rotació.

Fruit de l’esforç col·lectiu i de la renovació pedagògica, foren les colònies a l’Escola de Mar i l’experiència de l’Escola Racionalista de La Torrassa. L’Ajuntament va organitzar les primeres colònies d’estiu a la platja de Castelldefels en una instal·lació projectada per l’arquitecte Ramon Puig i Gairalt. L’any 1932 es va fundar l’Escola Moderna de la Torrassa dirigida pels germans Ocaña Sánchez: Floreal, Fraterna, Igualdad i Natura, mestres racionalistes. Tenia dues seus i prop de 400 alumnes que feien activitats a l’aire lliure, ensenyament musical i treballs per objectius. 

Pujar Pujar

Mollet del Vallès

Tots a escola! El somni d'una escolarització pública, total i de qualitat

El 14 d’abril de 1931, quan es proclama la Segona República, Mollet té a prop de 6.000 habitants, una única escola pública i nou de privades. Totes són petites a excepció de l’escola pública (els Col·legis Nous) i les monges (Lestonnac).

L’educació serà una de les grans prioritats del consistori molletà. El 9 de desembre de 1931 es crea el Consell Local de Primera Ensenyança, que prioritzarà l’escolarització del màxim nombre possible de nens i nenes, l’ensenyament de qualitat en català, laic i participatiu, i l’arrelament dels mestres al poble.

Els Col·legis Nous esdevindran un centre innovador i de referència però insuficient per escolaritzar tots els nens i nenes de Mollet. Per aquest motiu, el consistori projectarà la construcció de dos grans grups escolars que, en fase de projecte, anomenarà A i B. Havien de ser veritables “palaus de cultura” amb tots els serveis necessaris per poder desenvolupar una educació innovadora i de qualitat.

El disseny del grup escolar A s’encarrega a l’arquitecte Casas Lamolla, el mateix que anys més tard farà el Mercat Vell. L’escola s’havia de construir al final del carrer de la Pau cantonada amb Anselm Clavé, on ara hi ha el parc de les Pruneres. Disposaria de vuit classes, dues biblioteques, dues sales de treballs manuals, un museu, una sala d’inspecció mèdica, dues sales de dutxes i una piscina. Les obres mai es van arribar a iniciar.

El grup escolar B era semblant a l’anterior però amb només una sala de dutxes i sense piscina. El projecte es va encarregar a l’arquitecte García Alcañiz. En aquest cas, les obres es van iniciar l’any 1937, a l’avinguda de la Llibertat, però a l’estiu de 1938 es van aturar per falta de materials de construcció.

L’esclat de la Guerra Civil havia obligat a afrontar nous reptes i es van aturar molts dels projectes iniciats, entre aquests els dos grans grups escolars de Mollet. Els “palaus de cultura” van quedar en un somni, però sí que es van inaugurar nous centres públics més modestos. Probablement, el més recordat és el parvulari del carrer d’Àngel Guimerà, que tothom associa al nom de la mestra Joana Barcala. Més enllà dels edificis, el que és innegable, és que la qualitat de l’educació havia fet un pas de gegant! 

Pujar Pujar

Arenys de Mar

Una escola d'avantguarda, l'edifici Sert

El Pavelló Sert va ser una obra ideada l’any 1935 per a ús docent i inaugurada el novembre de 1937. L’edifici està situat al costat de l’edifici Xifré construït per l’indià l’any 1849. L’any 1935, la Generalitat de Catalunya va cedir l’edifici Xifré a l’obra benèfica del Segell Pro Infància que el va destinar a preventori antituberculós. L’escola dissenyada per Sert havia de permetre impartir classes als nens i nenes que romanien durant llargues temporades ingressats a l’hospital.

L’edifici s’estructurava en dues aules simètriques —una per a nois i l’altra per a noies— per a 80 alumnes, entre les quals es trobava un vestíbul —l’eix de simetria. A la part del darrere, sobresortint de la façana, hi havia un sanitari i a la part davantera un petit porxo. L’edifici pertany a la primera etapa de l’obra de Josep Lluís Sert i és una mostra de l’arquitectura dedicada a una nova educació potenciada per la Segona República i que el GATPAC va explorar en els seus projectes. Aquest edifici tenia en compte les teories educatives de Maria Montessori que fomentava la construcció d’escoles amb grans finestres per disposar d’il·luminació natural, en espais que permetessin distribuir el mobiliari segons les necessitats dels estudis i la utilització d’espais a l’aire lliure amb terrasses.

A l’acabar la Guerra Civil, l’edifici va ser ocupat per la Delegación Provincial del Frente de Juventudes fins que va acabar convertint-se en l’habitatge del director de l’alberg que es trobava a l’edifici Xifré. L’abril del 2004 va començar la rehabilitació de l’edifici per recuperar l’estructura original i ubicar el Centre de Documentació i Estudi de Salvador Espriu. 

Pujar Pujar

Santa Coloma de Gramenet

L’obra del CENU

En el moment de la constitució del Comitè de l’Escola Nova Unificada (CENU), el 27 de juliol de 1936, Santa Coloma de Gramenet comptava amb tres grups d’ensenyament oficials i públics: el Grup d’Escoles Graduades del centre de la població, el Grup Escolar Bonaventura Carles Aribau situat al 2n Grup de Cases Barates (actualment barri del Bon Pastor) i el Grup Escolar Pi i Margall del 3r Grup de Cases Barates (actual barri de Baró de Viver). Aquests dos darrers van ser creats per l’Ajuntament de Barcelona l’any 1922 mitjançant el Patronat Escolar de Barcelona, malgrat trobar-se al terme municipal de Santa Coloma de Gramenet.

Amb el nou projecte de l’Escola Nova Unificada es van constituir al centre de la població un total de quatre centres escolars de primària i parvulari:

El Grup Escolar núm. 1, situat a l’avinguda de la República (l’actual avinguda de la Generalitat), per a 480 alumnes.
El Grup Escolar núm. 2, situat al carrer de Nakens (actualment carrer de Sant Carles), instal·lat a les dependències de la Torre de Can Rius o Can Sisteré. Aquesta casa era la residència d’estiueig de l’empresari Anselm de Riu Fontanillas i fou requisada a l’inici de la Guerra Civil per a convertir-se en escola amb 240 places.
El Grup Escolar núm. 3, al carrer de Mossèn Camil Rosell, amb 120 places per a parvulari i grau elemental.
El Grup Escolar núm. 4, al passatge de Caralt, també dedicat a grau elemental i parvulari.

A aquests centres escolars cal sumar-hi els i les alumnes que assistien a l’escola racionalista instal·lada a les dependències de la Casa del Poble des de l’any 1931, els quals es van integrar a l’Escola Nova Unificada de Can Sisteré.  

Pujar Pujar

Esplugues de Llobregat

Quan les "Torres" del Comte Montseny van ser escoles

La creació del Consell -Comitè- de l’Escola Nova Unificada (CENU) és un reflex més de la revolució social iniciada a partir de la sufocació del cop d’estat del 18 de juliol. El seu preàmbul anuncia el seu ideari rupturista i innovador: “La voluntat revolucionària del poble ha suprimit l’escola de tendència confessional. És l’hora de la nova escola, inspirada en els principis racionalistes del treball i de la fraternitat humana. Cal estructurar aquesta nova escola unificada, que no solament substitueixi el règim escolar que acaba d’enderrocar el poble, sinó que creï una vida escolar inspirada en el sentiment universal de solidaritat i d’acord amb totes les inquietuds de la societat humana i a base de la supressió de tota mena de privilegis”.

El seu propòsit era organitzar el nou règim docent inspirat en els principis racionalistes del treball assegurant que tothom pogués accedir a tots els nivells educatius de manera gratuïta, d’acord amb llurs capacitacions.

A Esplugues, la irrupció de la Guerra Civil no farà més que agreujar el problema de manca de places escolars en una Esplugues que havia continuat creixent malgrat les meritòries i favorables iniciatives endegades anteriorment amb la creació de nous grups escolars. Aquesta situació es va malmetre fulminantment per la clausura i desaparició dels tres centres escolars privats que havien estat funcionant fins aleshores: el col·legi de les monges del Raval, l’Acadèmia Catalunya i l’Escola Poliglota. 

Pujar Pujar

UNA NOVA MANERA D'APRENDRE I ENSENYAR:

EL CENU havia d’impulsar aquesta nova escola, en català, única, laica i amb coeducació inspirada en els principis racionalistes de les metodologies com la Montessori, que buscaven un ensenyament més experimental, interactiu i participatiu, fonamentat tant en coneixements com en valors. L’objectiu era que cada individu pogués desenvolupar els seus interessos segons les seves capacitats independentment de la posició social.

Per a dur a terme aquest projecte calia un professorat ben format i ben pagat. Es va implantar un nou pla per a la carrera de magisteri i el 1931 la Generalitat va crear l’Escola Normal, que havia de formar el nou professorat. El gener de 1937, amb molts mestres ja mobilitzats al front, es va crear el Certificat d’Aptitud per habilitar persones sense titulació acadèmica com a ensenyants i poder cobrir les necessitats de personal.

Els i les mestres van esdevenir una figura de referència. Després de la guerra el professorat va patir un procés de depuració. Malgrat tot, molts d’ells restaran en la memòria col·lectiva de molts pobles i ciutats. 

Pujar Pujar

Cerdanyola del Vallès

Lluís Gausachs, un mestre en la memòria

El canvi en la manera d’ensenyar durant la República va ser tan transcendental que molts dels mestres de l’Escola Nova Unificada van deixar una petjada perdurable en la memòria del seu alumnat.

Un dia d’octubre de 1977, Pilar Farell Benedicto, de 55 anys, va reconèixer a la televisió l’home que havia estat el seu mestre durant 1936 i 1937, Lluís Gausachs i Ramond, al costat del president Tarradellas, de qui n’era el secretari personal.

Al setembre de 1936, en Lluís Gausachs havia pres possessió de l’Escola Nacional de Cerdanyola Joan Maragall. L’havien fet retornar des del front d’Aragó per fer allò tan important que era educar les nenes i els nens. Al setembre de 1937 va haver de reincorporar-se al front, però va mantenir el contacte amb les seves alumnes Pilar i Roser per carta. Amb la derrota, va marxar a l’exili i no va tornar a Catalunya fins al 1977, any en què la Pilar Farell s’hi posa en contacte. Aquell any, ella i altres alumnes organitzen una primera trobada que es repetirà al llarg dels anys.

Per entendre l’impacte que va tenir sobre el seu alumnat, només cal llegir el que els va escriure sobre la seva marxa el 1937: “En el moment de dirvos “a reveure”, el món, el nostre món trontollava. Calia fer el possible i més perquè no s’ensorrés definitivament. Perquè el vostre somriure, o altres com els vostres, continuessin. Perquè tot pogués seguir endavant. Perquè aquelles promeses esdevinguessin clara i segura realitat per a sempre més. Perquè no hi hagués cap nen sense escola; cap escola sense mestre. I cap mestre que no sentís la vocació de la seva professió”. El mestre Lluís Gausachs va morir al 1998, però el seu llegat i exemple continua ben viu. 

Pujar Pujar

Manlleu

El mestre Ot Ferrer, una trajectòria educativa estroncada per la repressió

Va néixer el 7 de juliol de 1879 a Urtx (la Cerdanya). A Manlleu va fer de mestre des de 1911 fins al 1939. Els dos primers anys a l’Escola Nacional i dos anys més en una escola particular del Foment Mercantil i Industrial. L’any 1915, Ot Ferrer va crear la pròpia escola d’ensenyament primari, situada a l’edifici de Can Regàs. Durant 20 anys va ser la principal escola particular, no confessional, de Manlleu. Ot Ferrer va guanyar fama de bon mestre i era conegut pel seu laïcisme i sensibilitat social. Era recordat com un mestre rigorós, xerraire, bon orador, i avançat al seu temps, ja que parlava de temes tabú com la sexualitat, i comentava amb els alumnes pel·lícules i temes d’actualitat.

Els anys de la República van ser d’entesa entre Ot Ferrer i l’Ajuntament, que fins aleshores s’hi havia mostrat distant. El 15 d’agost de 1936 es va crear l’Escola Nova Unificada a les instal·lacions de La Salle. L’Ajuntament va nomenar Ot Ferrer com a mestre titular, i des de juny de 1937 en va ser el principal responsable.

Acabada la guerra fou detingut i condemnat a 12 anys de presó, dels quals en va complir quasi quatre a la Model. El 1942 li van concedir la llibertat condicional i es va establir a Barcelona, on vivien les seves dues filles. La por i la repressió van fer escadusseres les seves visites a Manlleu, tot i que sempre es va preocupar per la sort dels seus antics alumnes. Va morir l’any 1944. 

Pujar Pujar

Sant Boi de Llobregat

Ressò, del Grup Escolar Renaixença

Grup Escolar Renaixença va ser el nom que durant la Guerra Civil, i un cop integrada al CENU, va rebre l’escola Sagrat Cor —encara existent—, fundada el 1882 per les religioses carmelites - Vedruna.

L’estat de guerra i les dificultats econòmiques no van impedir la seva modernització, ben present al butlletí escolar Ressò (juny de 1937, any 1, número 3). En el pòrtic de la publicació es manifesta que “la nostra revista té ben determinada la seva missió. És el portaveu de l’escola. Per tant, és el mitjà pel qual, els que no són de l’escola, puguin comprendrela, puguin en darrer terme estar assabentats dels seus costums i de la manera de desenvolupar-se que li és pròpia. El Grup té per costum un fet magnífic, l’esdevenir casa oberta dels infants. Les seves portes no es clouen mai, o gairebé mai, i dia vindrà que el MAI serà realitat”.

El contingut del butlletí (notícies escolars, ressenyes, dibuixos, redaccions, poesies, lliçons de català...) és el testimoni d’un camí truncat, el 1939... 

Pujar Pujar

Manresa

El Col·legi de Sant Ignasi, en el marc de la vida escolar manresana

Durant la Segona República, el govern municipal pren com a prioritat millorar la qualitat de l’ensenyament públic de la ciutat, crear noves escoles i sobretot aconseguir l’escolarització dels infants de Manresa, que suposava un greu problema social.

En aquells moments, el col·legi de Sant Ignasi ja estava completament desvinculat de l’orde jesuïta i era un equipament municipal que allotjava dos centres educatius: per una banda, una escola de primera ensenyança que escolaritzava infants d’entre 2 i 14 anys, que durant la Guerra Civil passà a anomenar-se Grup Escolar Llibertat, i per l’altra, l’Escola d’Arts i Oficis.

L’Escola d’Arts i Oficis va néixer amb la finalitat de donar resposta a les necessitats formatives de les classes treballadores. Durant els anys de la República, l’Ajuntament gairebé duplicà la seva aportació econòmica, s’actualitzà el pla d’estudis i s’amplià l’oferta formativa que s’hi oferia. Gràcies a aquestes renovacions, l’escola agafà més empenta i prestigi i augmentà el nombre d’alumnes inscrits, que arribà a ser d’uns 800 alumnes. 

Però en el context general de Manresa, l’obra més ambiciosa en relació amb l’ensenyament públic durant la República, fou el Grup Escolar Renaixença. Es tracta d’un edifici projectat pensant amb la feina educativa que s’hi havia de dur a terme, de grans dimensions i bones condicions, on s’impulsaren normes modernes en relació amb la pedagogia. 

Pujar Pujar

Sabadell

L'Escola del Bosc de Can Rull

L’actual Escola d’Adults de Can Rull ocupa l’edifici del que fou l’antiga Escola Unitària Mixta del Bosc de Can Rull, una obra de l’Ajuntament de la Segona República. És un bé patrimonial que testimonia com d’important va ser la política republicana prioritària del foment de l’educació i de la cultura, amb la implementació de l’ensenyament públic, laic i científic, i l’aplicació de nous mètodes educatius, progressistes i renovadors.

L’edifici és obra de l’arquitecte Joaquim Manich Comerma i l’escola va començar a funcionar el curs 1934- 1935, amb nens i nenes dels barris de Can Rull i de la Serra d’en Camaró i de les masies properes.

La construcció s’integrava en l’entorn natural del bosc de Can Rull: la part posterior donava al barranc del torrent i al costat tenia el camí que baixava a la font. L’edifici, amb grans finestrals i porxades, tenia dues sales per al professorat, una sala de treball central, dues aules per a 60 nois i 60 noies de primària, respectivament, i una aula de pàrvuls a la tribuna posterior. Totes les aules estaven decorades amb pintures murals representant horts i jardins i altres motius infantils. En el curs 1936-1937, ja en plena Guerra Civil espanyola, el centre es va integrar en el Consell de l’Escola Nova Unificada (CENU), en què s’aplicaven les pràctiques pedagògiques més avançades seguint el lema de llibertat, coeducació i racionalisme. 

Consulteu el full de sala de l'escola del Bosc de Can Rull.

Pujar Pujar

Tona

Les colònies d'estiu sabadellenques a la Canal

La Lliga d’Higiene Escolar, constituïda a Sabadell el 1912, va organitzar colònies d’estiu per a nois i noies, des del 1913 al 1937, a diverses localitats de la costa i de l’interior de Catalunya. Si bé el projecte va néixer amb la voluntat benèfica de pal·liar els dèficits sanitaris i alimentaris de les famílies obreres i populars, amb el temps va potenciar d’altres valors com ara procurar una bona formació moral i intel·lectual dels joves i l’estima pel país.

Tona fou la població que va acollir més grups i les colònies escolars es van fer al mas històric de La Canal del 1930 al 1937. El primer any, el 1929, van fer-se, però, al mas Prat de la Barroca.

A Tona, les colònies estaven sota la direcció del mestre Enric Casassas Cantó i la mestra Carme Simó Saco, impulsors del moviment català de renovació pedagògica d’aquells anys.

Les colònies escolars permetien als infants gaudir d’un mes de vida saludable al camp. Els nois i noies feien un diari de les colònies on recollien totes les activitats que s’hi realitzaven.

Es tractava d’una nova manera d’ensenyar, una pedagogia activa que potenciava el valor de la cooperació i la distribució del treball a través d’una educació integral de la mainada.

El 1935 Enric Casassas va publicar el llibre Tona. En acabar la Guerra Civil, Casassas i Simó, que eren matrimoni, van ser víctimes d’un procés de depuració.

Acabada la Guerra Civil, els anys 1940 i 1941, La Canal va ser utilitzada com a casa de colònies del Frente de Juventudes de la Falange. El caràcter d’aquestes activitats d’estiu va ser ben diferent del de les colònies dels anys trenta. 

Pujar Pujar

El Masnou

L'Escola de Treball i d'Estudis Secundaris

Una de les iniciatives més importants dels anys republicans en matèria d’educació al Masnou va ser la creació de l’Escola de Treball i d’Estudis Secundaris. Ubicada al carrer Mestres Villà, 43, als locals de l’antiga Escola de Nàutica, es va crear sota el patronatge de l’Ajuntament i la Generalitat, l’any 1933. L’aspiració del Masnou era tenir “una escola a la qual assisteixin tots aquells que, en abandonar els primers estudis, comencin llurs tasques en un comerç o en una indústria. Sabut és que sols els pobles que curen d’instruir i especialitzar com cal llurs fills són els que arriben a ésser pròspers”, segons el fullet de presentació. El primer director fou el mestre Frederic Bosch Serra.

El pla d’estudis, amb un curs preparatori i tres cursos més, per a alumnes de 14 anys en endavant, comprenia ensenyaments bàsics comuns i tres especialitats: comerç, indústria, arts i oficis (arts domèstiques, fusters, paletes, pintura i escultura, música, agricultors, electricistes, mecànics, tèxtils i comerç), que impartirien un quadre de professorat molt ampli, amb una important presència de dones. Des de l’escola s’impulsaren també activitats culturals com conferències, exposicions o viatges de fi de curs.

Malgrat l’èxit inicial, ja el 1935 hi va haver una reducció important en la matrícula d’alumnes i va patir problemes econòmics per finançar-se. En acabar la Segona República va ser suprimida. 

Pujar Pujar

ATENEUS, COOPERATIVES, SINDICATS:

Els objectius del govern de la Segona República en matèria d’educació, eren la creació d’una escola pública de qualitat, fonamentada en els valors democràtics i la solidaritat i la mobilització alfabetitzadora de la població adulta. L’activitat del món associatiu durant la República i la Guerra Civil van ser d’una gran transcendència. Ateneus, sindicats o cooperatives contribuiran a democratitzar el saber i la cultura atès el convenciment que l’educació i la formació de les classes populars els permetrien sortir de la pobresa i tenir millors condicions de vida. Les activitats seran molt diverses, des de l’aprenentatge més bàsic a formació i capacitació professional, política, culturals. Acabada la guerra, es va reprimir amb gran contundència el món associatiu. Les entitats contràries al règim van ser il·legalitzades i espoliades les seves propietats, que en molts casos mai es van recuperar.

Pujar Pujar

Sant Adrià de Besòs

L'Escola Racionalista: el Grup Escolar Floreal

En tant que municipi industrial, Sant Adrià viu intensament l’activitat política i social del país durant la dècada de 1930. El moviment anarquista hi tingué una presència important i això va comportar, entre altres fets, l’aparició d’ateneus populars obrers.

Seria especialment rellevant l’Ateneu Cultura Social. Creat el 1932, publicaria un manifest al diari Solidaridad Obrera on, entre altres punts, explicava que “si queremos que nuestros hijos sean hombres libres y conscientes, hemos de procurar educarlos nosotros mismos, abriendo escuelas racionalistas”. No és estrany, doncs, que des dels seus inicis l’Ateneu impulsés la creació del Grup Escolar Floreal, on treballaria com a mestre José Berruezo.

L’escola patiria alts i baixos, sobretot després dels fets d’octubre de 1934 que van provocar polítiques repressives. Però els tancaments temporals no van impedir l’augment d’alumnes inscrits i el 1936 s’afegiria al projecte la mestra Matilde Escuder. En esclatar la guerra, Escuder va marxar al front però l’escola continuaria funcionant dins de l’edifici Polydor. 

Pujar Pujar

CRÈDITS

Organització
Àrea de Cultura. Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona

Assessorament i continguts
Joan Francès i Marta Argelagués, Museu d’Història de Cerdanyola - Museu de Ca n’Oliver

Coordinació de l’edició
Subdirecció d’Imatge Corporativa i Promoció Institucional de la Diputació de Barcelona

Disseny expositiu i gràfic
Àngel Uzkiano

Producció
Maud Gran Format S.L.

Proposta didàctica
Schola Didàctica Activa
Amb la col·laboració del Programa de Memòria Democràtica. Àrea de Presidència de la Diputació de Barcelona

Museus participants
Museu d’Història de Cerdanyola-Museu de Ca n’Oliver, Museu Municipal de Montcada i Reixac, Centre d’Interpretació del Patrimoni Molí d’en Rata de Ripollet, Museu del Ter, Museu Arqueològic de L’Esquerda, Museu de Sant Boi de Llobregat - Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat, Museu d'Història de la Immigració de Catalunya - Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs "Isabel Rojas Castroverde", Museu de Manresa, Museu d’Història de Sabadell, Museu de l’Hospitalet, Museu Municipal de Calella - Arxiu Històric Municipal de Calella, Centre d’Interpretació i Jaciment el Camp de les Lloses, Museus d’Esplugues de Llobregat, Museu de Nàutica del Masnou, Museu d’Arenys de Mar, Museu Abelló de Mollet del Vallès i Museu Torre Balldovina de Santa Coloma de Gramenet.

Fotografies, objectes i documents

Presentació:
Escola del Bosc. Fotografia de Frederic Ballell. Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

Montcada i Reixac:
Grup escolar Ignasi Iglésias. S/D. Autoria desconeguda. Arxiu Fundació Cultural Montcada.
Llibreta d’apunts escolars del 36 (2/3 i 3/3), escrits en català.

Ripollet:
Dues alumnes de l’Escola Nacional de Nens i Nenes, posant per a la càmera l’any 1933. Fons fotogràfic L’Abans. Recull gràfic de Ripollet (1860-1974). Cessió d’Isabel Dulcet.
Portada del número 4 de la revista Sempre Avant, editada i impresa pels alumnes de l’Escola Nacional de Nens i Nenes de Ripollet, amb un gravat del mercat municipal a la portada realitzat per l’alumne Santiago Figueres.
Maqueta de l’Escola Anselm Clavé, en època de la Segona República Espanyola. Autors: Modest Serra i Jordi Voltà.

Roda de Ter:
22 de setembre de 1935. Inauguració de les Escoles Nacionals (actual Escola Mare de Déu del Sòl del Pont). Arxiu Escola Mare de Déu del Sòl del Pont/ Arxiu de la Memòria Històrica de Roda de Ter.
Grup de nenes de les Escoles Nacionals. Any 1935. Arxiu Matilde Bruguera/Arxiu de la Memòria Històrica de Roda de Ter.

Calella:
Alumnes del Grup Escolar de “La Carretera”(Escoles Nacionals) al voltant de 1937. Arxiu Històric Municipal de Calella. Col·lecció de reproduccions de L’Abans/Josefina Andreu.
Dictamen de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Calella sobre la situació escolar del municipi. Maig de 1937. Arxiu Històric Municipal de Calella
Document d’un nomenament de mestre interí per a les escoles de Calella. 18 de desembre de 1936. Arxiu Històric Municipal de Calella
Fotografia de mestres de Calella, datada al voltant de 1937. Arxiu Històric Municipal de Calella
Fotografia d'un grup escolar de Calella, datada al voltant de 1937. Arxiu Històric Municipal de Calella.

L'Hospitalet de Llobregat:
Nenes de l’Escola Nacional núm. 26 de Santa Eulàlia fent exercicis gimnàstics a la platja en les colònies de mar realitzades a Castelldefels el juliol de 1935. AMHLAF-3293
Escola Moderna de la Torrassa, promoció de 1935. Floreal Ocaña, al centre de la fotografia, amb bigoti, i les seves germanes Fraterna, Igualdad i Natura, al costat seu, rodejats d’alumnes de l’escola, al pati, amb un rètol davant que posa: “Escuela Moderna de la Torrasa. Tercer año de existencia. Diciembre de 1935”. AMHLAF-842
Fons personal Maria Artigal. AMHL 816. Quadern de classe de l'alumna Antonieta Carreras (1/4), (2/4), (3/4), (4/4). 

Mollet del Vallès:
Activitats lúdiques al pati dels Col·legis Nous durant les colònies d’estiu de 1931. Font: Arxiu Històric Municipal de Mollet del Vallès.

Arenys de Mar:
Pavelló Sert. Fotografia: Pujol. Revista Nova Ibèria, febrer del 1937. Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya (ARCA).
Plànols de l’edifici Pavelló Sert per a escoles. Octubre de 1935. Arxiu Històric Fidel Fita d’Arenys de Mar. Fotografia de David Castañeda, cedida pel Centre de Documentació Salvador Espriu.
Postal de l’escola d’Arenys de Mar durant la República. Ca 1935. Família Badosa Malagelada (1/4), (2/4), (3/4), (4/4)

Santa Coloma de Gramenet:
Grup Escolar Bonaventura Carles Aribau. Autoria desconeguda, 1932-1934. Arxiu Fotogràfic de Barcelona.
Escolars i mestres al pati del Grup Escolar Pi i Margall. Autoria desconeguda, 1932-1934. Arxiu Fotogràfic de Barcelona.
Pupitre. Fusta i metall: Model fabricat pel Museo Pedagógico Nacional entre 1925 i 1952. Fons Museu Torre Balldovina. Núm. de registre 13.984. Procedència: Can Roig i Torres.
Catàleg comercial Catálogo Ilustrado de la Librería Escolar (1/3), (2/3), (3/3). Paper imprès. Madrid, 1930. Arxiu Històric de Santa Coloma de Gramenet.
Llibre escolar Lectura i Treball (Tercer Llibre). Paper imprès. Girona, 1938. Donació Joaquim Baliarda. Fons Museu Torre Balldovina.
Llibre escolar Enciclopèdia Escolar Catalana. Paper imprès. Girona, 1938. Donació Joaquim Baliarda. Fons Museu Torre Balldovina.
Llibre escolar El meu segon llibre. Paper imprès. Barcelona, 1937. Donació Joaquim Baliarda
Fons Museu Torre Balldovina. L’autor d’aquest llibre, Lluís Alabart Ballesteros, va ser mestre i director del Grup Escolar Pi i Margall entre els anys 1931 i 1936. Un cop acabada la Guerra Civil va ser sotmès a un Consell de Guerra el 9 de novembre de 1939, pel qual era depurat quedant suspès com a docent durant uns anys.

Esplugues de Llobregat:
Els mestres, situats a banda i banda, amb els seus alumnes als jardins de l’escola del CENU durant el curs 1937-1938. Es conserva la factura de l’encàrrec de tres fotografies a Josep Maria Morera; probablement, aquesta imatge va ser una d’aquestes. Arxiu Municipal d’Esplugues de Llobregat. Col·lecció L’Abans, cedida per Àngels Puiggrós. Autoria atribuïda a Josep Maria Morera. Reg. 4562.
Plànol per a la rehabilitació com a escola de “Les Torres” emès per l’arquitecte municipal Pau Monguió Fonts. 10 d’octubre de 1936. Arxiu Municipal d’Esplugues de Llobregat. Fons Ajuntament d’Esplugues. Exp. Obres A/1936. Autoria de Pau Monguió Fonts.

Cerdanyola del Vallès:
Grup de nenes de les escoles nacionals cap a 1935. Pilar Farell, a la fila de dalt, la primera de l’esquerra. Fotografia de Núria Xifré Casamitjana. Col·lecció L’Abans.
Butlletí dels Mestres, 15 de setembre de 1936. L’Escola Unificada. Donació Família Fatjó Gené.
Tests Objectius per al segon ensenyament. 1937. Donació família Fatjó Gené.
Butlletí dels Mestres, juny-juliol de 1936. Els exàmens i la ficció del saber (I). Donació Família Fatjó Gené.
Butlletí dels Mestres, 1 de desembre de 1936. La Guerra i la Pau (I). Donació Família Fatjó.
Targeta de Campanya escrita per Lluís Gausachs a Pilar Farell. Any 1937. Família Mata-Farell.
Targeta de Campanya escrita per Lluís Gausachs a Pilar Farell. Any 1937. Família Mata-Farell.
Quadern d’escola de Pilar Farell. Any 1937. Família Mata-Farell.
Insígnia transmissions Exèrcit Popular de la República. Col·lecció particular.
Primera trobada entre el mestre Gausachs i el seu alumnat, 1977. Fotografia de la família Farell Mata Cortada.
Fotografia Lluís Gausachs, Josep Tarradellas i Pilar Farell al Palau de la Generalitat 1979. Família Mata-Farell.

Manlleu:
Ot Ferrer i alumnes durant el curs escolar 1933-34. Arxiu Valls.
Declaració indagatòria d’Ot Ferrer en la fase d’instrucció del sumari. Any 1939. Archivo del Tribunal Militar Territorial Tercero.
Escola Nova Unificada (1/2) i (2/2). Grup Escolar Ferrer i Guàrdia. Quadern. Museu Industrial del Ter.

Sant Boi de Llobregat:
Portada del butlletí escolar Ressò (juny de 1937, any 1, número 3). Destaca la presència del nom de la població: Vilaboi (que va substituir el nom de Sant Boi de Llobregat el 13 d’octubre de 1936). Document conservat en el fons Carles Martí i Vilà de l’Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat.
Article “Un matí al camp”, de l’alumna Montserrat Balanyà i dibuix de l’alumne Josep Bori d’una de les masies de Can Carreres, de l’aula Pi i Margall. Document conservat en el fons Carles Martí i Vilà de l’Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat.

Manresa:
Façana exterior del col·legi de Sant Ignasi. A la porta del fons es pot veure un rètol que diu “Escuela”. Arxiu Comarcal del Bages.
Grup Escolar Renaixença inaugurat per Lluís Companys el dia 15 de setembre de 1934. Arxiu Comarcal del Bages. Fons i fotografia de Llorenç Gamisans.
Pupitre d'escola de dues places, originari molt probablement de l'antic Col·legi de Sant Ignasi de Manresa. És de fusta i consta d'un banc de formes rectilínies, sense respatllers, més la típica taula de superfície lleugerament inclinada amb dos calaixos a la part inferior on es guardaven els llibres i que s'obren mitjançant dues tapes. La taula té dos forats on anaven els tinters i una cavitat allargada per guardar-hi les plomes o estris per escriure. Museu Comarcal de Manresa.

Sabadell:
Façana posterior de l’Escola de Can Rull durant les obres de construcció. Sabadell, 1934. Autoria desconeguda. Arxiu Històric de Sabadell.
Retrats de Teresa Mas Magallon (Sabadell, 1928) i Simon Planas Miralles (Castelladral, 1928), assegut amb el seu cosí Esteve Paraire (dret), alumnes del primer curs de l’Escola de Can Rull. Sabadell, desembre de 1934. Autoria desconeguda. Imatges cedides per Teresa Mas, Arxiu Històric de Sabadell.
Pupitre de fusta de dues places. El banc, de 16 cm d'amplada, es troba unit a l'escriptori per la zona dels peus. La zona d'escriptori presenta dues tapes d'obertura superior, una per cada alumne, que donen accés al compartiment destinat a guardar-hi coses diverses. Així com l'escriptori està una mica inclinat, la part davantera és totalment horitzontal i s'hi observen els dos forats on es col·locava el tinter. Museu d'Història de Sabadell.
Mapa de Catalunya amb la divisió comarcal en 39 comarques, editat per l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana i dibuixat per Faustí Martí. Escala 1: 250.000. S'especifica el límit d'Estat, de Regió i de Província. Les poblacions s'indiquen segons importància: capital de província, cap de partit i poblacions importants i finalment les altres poblacions. Alhora, apareixen documentades les línies de ferrocarril, les carreteres i els rius i barrancs. Es numeren de l'1 al 39 els noms de les comarques. Al llistó superior de fusta, anelles per poder penjar el mapa. Finals dels anys 1920. Museu d’Història de Sabadell

Tona:
Anys trenta, grup de nenes de les colònies d’estiu de La Canal de Tona jugant. Autoria desconeguda / Arxiu Municipal de Tona. Col·lecció L’Abans. Fons de l’arxiu Ramon Batllés.
Anys trenta, grup de nens de les colònies d’estiu de la Canal de Tona jugant. Autoria desconeguda / Arxiu Municipal de Tona. Col·lecció l’Abans. Fons de l’arxiu Ramon Batllés.
Quaderns d’estiu de les colònies de La Canal (1/2), (2/2), sota la direcció dels mestres Enric Casassas Cantó i Carme Simó Saco
Quadern escolar dels anys 1933-1934 (1/2), (2/2). Tona
Josep Dalmau Carles i Joaquim Pla Cargol. “Lliçons de coses. Mètode complert de lectura catalana”. Biblioteca Pedagògica Catalana. Girona. Dalmau Carles, Pla S.A. Editors. 1932.
“Lectures escollides”, tria feta per Anicet Villar de Serchs. Professor de català del Cens de la Generalitat. Il·lustracions de Joan d’Ivori. Pedagogia Catalana Miquel A. Salvatella. Graficas Boves, S.A. Barcelona. 1935

El Masnou:
Inauguració de l’edifici de l’Escola del Treball i d’Estudis Secundaris el 29 de gener de 1933.
Arxiu Municipal del Masnou, donació de Rosa Pagès Arenas, 14678.
Reproducció de Frederic Bosch Serra, 1927. Arxiu Municipal del Masnou, fons Josep Pujadas Truch, 28113.
Diploma de l’Escola del Treball i d’Estudis Secundaris, 4 de juny de 1933. Ofrena dels alumnes de l’Escola del Treball i d’Estudis Secundaris als seus professors. Autor: Francesc Garcia. Arxiu Municipal del Masnou, manuscrits i documents solts.
Rebut de l'Escola del Treball i d'Estudis Secundaris per compra de material a Anton Ramèntol, 1 d’abril de 1935. Arxiu Municipal del Masnou, Instrucció pública.
Estadística de l'Escola del Treball i d'Estudis Secundaris escrita pel seu director, Frederic Bosch, 17 de juny de 1935. Arxiu Municipal del Masnou, Instrucció pública.
Dossier de presentació de l'Escola del Treball i d'Estudis Secundaris, 1933 (1/2), (2/2). Arxiu Municipal del Masnou, Instrucció pública.

Sant Adrià de Besòs:
Alumnes del Grup Escolar Floreal amb el mestre José Berruezo Silvente.
Sol·licitud de legalització dels nous locals on s’havia traslladat l’escola per l’augment d’alumnat, 27 de maig de 1936.
L’Ateneo de Cultura Social comunica a l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs l’ordre del dia de la reunió que se celebrarà el 6/03/1936
L’Ateneo de Cultura Social comunica a l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs l’ordre del dia de la reunió que se celebrarà l'11/04/1936
L’Ateneo de Cultura Social comunica a l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs la celebració d’una conferència el 2/05/1936, amb el títol: “Cultura libertaria frente a cultura burguesa”
L’Ateneo de Cultura Social comunica a l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs la celebració d’una conferència el 23/05/1936, amb el títol: “Labor cultural de los Ateneos”
L’Ateneo de Cultura Social sol·licita a l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs un certificat sobre l’estat de seguretat i sanitat de l’edifici que ocupa la seva escola
Certificat de l’arquitecte municipal Joan Maymó i Cabanellas sobre el local de l’escola de l’Ateneo de Cultura Social

#EscolaiLlibertat

Pujar Pujar

ITINERÀNCIES

Lluís Guaschs, un mestre en la memòria de Cerdanyola
Del 12 de gener al 26 de juny
Museu d’Història de Cerdanyola-Museu de Ca n’Oliver

El primer projecte d’un sistema educatiu públic a Montcada i Reixac
Del 13 de gener al 3 d’abril
Museu Municipal de Montcada i Reixac

L’escola nacional de nens i nenes de Ripollet. Nous espais per a una nova educació
Del 16 gener al 24 abril
Centre d’Interpretació del Patrimoni Molí d’en Rata de Ripollet

El mestre Ot Ferrer. Una trajectòria educativa estroncada per la repressió
Del 24 de gener al 19 de març
Museu del Ter

L’escola racionalista a Sant Adrià de Besòs: el grup escolar floreal
De l’1 febrer al 12 de desembre
Museu d'història de la immigració de Catalunya - Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs "Isabel Rojas Castroverde"

La construcció de les Escoles Graduades públiques: un dels projectes més simbòlics de la República a Roda de Ter
Del 4 febrer al 30 d’abril
Museu Arqueològic de L’Esquerda

Ressò, del Grup Escolar Renaixença
Del 5 febrer al 28 de maig
Museu de Sant Boi de Llobregat - Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat

El Col·legi de Sant Ignasi, punt neuràlgic de la vida escolar manresana
Del 21 de febrer al 31 d’agost
Museu de Manresa

L’Escola a Calella: un canvi de mentalitat a mig fer
Del 3 de març al 23 d’abril
Museu Municipal de Calella - Arxiu Històric Municipal de Calella

L’escola del Bosc de Can Rull
Del 8 de març al 30 d’abril
Museu d’Història de Sabadell

Una nova manera d'aprendre i ensenyar 
Del 14 de març al 5 de novembre 
Museu de l’Hospitalet. L'Harmonia

Les colònies d’estiu sabadellenques a La Canal, Tona
Del 26 de març al 20 de juny
Centre d’Interpretació i Jaciment el Camp de les Lloses

Quan “Les Torres” del comte Montseny van ser escoles: L’obra del CENU a Esplugues
Del 12 abril al 18 d’octubre
Museus d’Esplugues de Llobregat

L'Escola de Treball i d'Estudis Secundaris del Masnou
Del 14 d’abril al 14 de maig
Museu de Nàutica del Masnou

Una escola d’avantguarda, l’edifici Sert d‘Arenys de Mar
Del 12 de setembre al 10 d’octubre
Museu d’Arenys de Mar

Mollet, tots a escola! El somni d’una escolarització pública, total i de qualitat
Del 4 d'octubre al 26 de novembre
Museu Abelló de Mollet del Vallès

L’obra del CENU a Santa Coloma de Gramenet
Del 17 d’octubre al 17 de desembre
Museu Torre Balldovina de Santa Coloma de Gramenet

 

Pujar Pujar

ACCESSIBILITAT

Aquesta exposició disposa de continguts accessibles del programa La Mirada Tàctil.

Pujar Pujar