$community_name

Contingut

L’exposició s’estructura en set àmbits temàtics on afloren de manera diàfana les diverses realitats i problemàtiques derivades de l’estiueig. Un vuitè àmbit es dedica a les especificitats locals, en què els museus que acullin l’exposició podran desenvolupar el seu propi contingut.

Els diversos models d’estiuejants

No hi havia un únic tipus d’estiueig. Per a alguns, anar a estiuejar implicava retornar a la masia familiar o al poble d’origen. Per a d’altres, anar a una vila de mar o de muntanya, que podia variar cada any (o no), practicant un cert nomadisme. Hi havia una certa tendència de l’estiuejant, però, a fidelitzar-se amb un lloc i un paisatge concrets. En tots els casos es tractava de l’anomenat estiueig clàssic, que durava de dos a tres mesos i era practicat per les classes benestants.

Geografia i transport

A 50 km de la ciutat de Barcelona es concentraven el nombre més gran de colònies d’estiueig, ja fossin de mar o de muntanya. Anar a estiuejar implicava tota una logística de transport. L’expansió de la xarxa ferroviària va afavorir determinats nuclis d’estiueig, especialment a partir del darrer quart del segle xix. El tren seria complementat primer amb tartanes, diligències i òmnibus de tracció animal, i després amb autobusos, taxis i cotxes privats.

 

Fer salut: prendre les aigües i els banys de mar

L’higienisme va difondre socialment els valors de la salut ambiental derivats de l’aire pur, el clima sec, els boscos, les aigües medicinals i termals, l’exercici físic, els banys de mar i la bona alimentació. Anar a estiuejar era sinònim de fer salut. L’existència d’un balneari en una vila era un factor important per consolidar una colònia d’estiuejants al seu entorn. Els balnearis es convertiren aviat en notables espais de sociabilitat cultural que fomentaren l’oci, el lleure i l’esport, fos en els seus salons o jardins.

La vida social dels estiuejants

No hi havia cap vila d’estiueig que es preués sense el seu propi casino, espai de sociabilitat privilegiat per als estiuejants. Allà es trobaven, jugaven al brigde i al dòmino, feien tertúlies, organitzaven balls, vetllades musicals i sessions de teatre... Més d’un matrimoni es va concertar en els seus salons i jardins.

 

Estiueig d’intel·lectuals i artistes

Entre els estiuejants, s’hi comptaven no pocs intel·lectuals, artistes i escriptors. De les seves estades estiuenques en donen compte algunes pintures, dibuixos, poemes i novel·les; una rica i variada producció que va contribuir a crear imaginaris i cànons paisatgístics sobre determinats indrets. Des d’aleshores, ben mirat, quan observem alguns paisatges, no serà que ho fem, en bona part, des del filtre de la mirada prèvia dels primers artistes estiuejants?

Les petjades patrimonials. Urbanisme i arquitectura

Són moltes les petjades patrimonials que ha deixat l’estiueig: grans balnearis i hotels; torres que s’anaren adaptant a les diverses modes arquitectòniques, de manera que en podem trobar d’eclèctiques, de modernistes, de noucentistes i de racionalistes; passeigs i jardins amb generoses ombres. Els canvis socials derivats del turisme de masses i els avenços en els tractaments farmacològics van representar sovint l’inici de la decadència de les grans torres i dels balnearis (avui de nou revalorats). Un patrimoni fràgil que cal conservar i rehabilitar, tot buscant-li nous usos.

De l’estiueig obrer i menestral al turisme de masses

L’estiueig es va començar a diversificar socialment als anys vint i trenta del segle XX. La institucionalització de la setmana de vacances pagades prevista en la constitució republicana d’Espanya de 1931 hi va contribuir. Des d’aleshores, obrers i empleats començaren a practicar una altra mena d’estiueig, més auster i més curt. Es posaven les bases del futur turisme i estiueig de masses, que no arribaria fins ben entrats els anys seixanta.

Àmbit específic del municipi acollidor

L'exposició dedica un apartat a les especificitats especificitats locals, que en el cas de Vilassar de Dalt mostra fotografies dels fons del Museu Arxiu amb les primeres cases d’estiueig, de finals del segle de XIX i principis del XX i les famílies que les habitaven, com els Moja i Sarriera, els Llança o els Bruguera, en activitats de lleure, com excursions a la muntanya, passejos amb els primers automòbils, les festes familiars i les processons.

La família Bruguera ran d’una bassa de can Rafart, 1880. És la fotografia més antiga de Vilassar. Foto: Baltasar de Bruguera. MAMVD, Fons Can Bruguera.

Galeria d'imatges

Tipus d'exposició

• Itinerant

Activitats vinculades

Activitat familiar
Taller “Com sona l’estiu” a càrrec del músic i artista plàstic, Pol Aumedes, que vincula l’exposició amb el paisatge sonor que evoca
Dimarts 30 d'abril, a les 18 hores.

Inscripcions i més informació
Tel. 937 507 488
museu@vilassardedalt.cat

 

Audiovisual de l'exposició "Estiueig de proximitat"

Material de difusió

• Fullet de l'exposició
• Folleto en castellano
• English leaflet
• Brochure en français
• Catàleg «Estiueig de proximitat. Barcelona 1850-1950»

Accessibilitat

La visita a l'exposició es completa amb amb vuit vídeos del programa d’accessibilitat La Mirada Tàctil, especialment concebuts per a les persones amb dificultats auditives i sensitives. En aquestes gravacions es presenten els continguts de la mostra en llenguatge de signes per a la comunitat sord signant i subtitulat per a la comunitat sorda oralista.

 

Crèdits

Exposició organitzada per l’Oficina de Patrimoni Cultural de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, el Museu d’Arenys de Mar i el Museu Municipal de Nàutica del Masnou.

Aquesta exposició, que viatjarà per diversos museus de la Xarxa de Museus Locals, forma part del programa d’exposicions itinerants que desenvolupa l’Oficina de Patrimoni Cultural amb l’objectiu de potenciar i millorar la programació dels museus locals amb exposicions temporals que contribueixin a la inclusió social, al gaudi i a l’enriquiment personal de la ciutadania.

Comissariat
Joaquim Maria Puigvert

Recerca i documentació
Neus Ribas San Emeterio
Ariadna Rodríguez Montfulleda
Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona

Coordinació
Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona

Itinerància
Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona

Disseny expositiu
Lídia Antúnez

Disseny gràfic
Manuel Cuyàs

Disseny sonor
Ramon Solé

Audiovisuals
nueveojos

Accessibilitat
Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Amb la col·laboració de la Federació de Persones Sordes de Catalunya, FESOCA.

Proposta didàctica
Fòrum Maresme Serveis Culturals

Producció de la museografia
Essa Punt

Restauració
Laboratori de Conservació-Restauració de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa.  Jérôme Rouche. Montse Agüero

Prestadors
Museu d’Arenys de Mar. Museu Municipal de Nàutica del Masnou. Museu d’Art de Cerdanyola. Museu del Càntir d’Argentona. Museus d’Esplugues de Llobregat. Museu Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu. Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres. Museu de Sant Cugat. CRAI Biblioteca Pavelló de la República (Universitat de Barcelona). Joaquim Maria Puigvert Solà. Diputació de Barcelona

Agraïments
Museu de Badalona. Thermalia, Museu de Caldes de Montbui. Casa Museu Domènech i Montaner de Canet de Mar. Museu d’Art de Cerdanyola. Museu d’Història de Cerdanyola. Museu Palau Mercader de Cornellà de Llobregat. Museu de l’Hospitalet. Museu Municipal de Montmeló. Museu de Premià de Dalt. Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres. Museu de Sant Boi de Llobregat Museu de Sant Cugat. Museu Torre Balldovina de Santa Coloma de Gramenet. Museus de Sitges. Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Vilanova i la Geltú. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. Centre d’Interpretació i Jaciment El Camp de les Lloses de Tona. Arxius Arxiu Comarcal del Maresme. Arxiu Històric Fidel Fita. Arxiu Històric Municipal de Calella. Arxiu Municipal de Canet de Mar. Arxiu Històric de l’Escala. Arxiu Municipal de Gavà. Arxiu Municipal del Masnou. Arxiu Municipal de Montmeló. Arxiu Municipal del Prat de Llobregat. Arxiu Municipal de Sant Boi de Llobregat. Arxiu Municipal de Tona. Arxiu Família Quadras. Centre d’Estudis de Montmeló. Fons Arrels Cultura. Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu Família Bonet Espriu. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). Martí Pons. Núria Serra. Sebastià Giménez Mirabent.