L'home nu
16/06/2022 -02/10/2022
Ca l'Arenas del Museu de Mataró. Carrer d'Argentona, 64, 08302 Mataró, Barcelona
Contacte
- General
«L’home nu. Tot despullant els arquetips de la masculinitat» pretén despullar l’home fugint de mites i idees que també l’han empresonat, i alhora qüestionar la visió binària del gènere plantejant un concepte molt divers de les identitats, tot plegat des d’un posicionament igualitari.
La mostra planteja un recorregut pel nu masculí en les col·leccions dels museus de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona.
Accessibilitat
Contingut
La mostra recull peces de diverses èpoques, tècniques i formats. Des d'escultures romanes a instal·lacions de videoart contemporani, passant per retaules barrocs, porcellanes vuitcentistes, escultures, dibuixos i pintures modernistes i noucentistes, obra gràfica, fotografies, exlibris, portades de discos, còmics o, fins i tot, perfums.
Àmbits
Introducció. Nus en xarxa
Aquesta exposició pretén despullar l’home, des d’un posicionament igualitari, fugint de mites i idees que també l’han empresonat, i alhora qüestionar la visió binària del gènere plantejant un concepte molt divers de les identitats.
Home actiu/Dona passiva
Històricament, la representació del nu en l’art ha reflectit els tòpics i els estereotips de gènere que la societat vinculava als sexes biològics d’home i dona: mentre que la dona és l’objecte de desig passiu —lligada també al concepte de temptació sexual—, l’home està gairebé sempre vinculat a l’expressió de la força i del poder. Les obres d’aquest àmbit ens parlen del lligam existent entre la representació de la figura masculina i el concepte de la força i la lluita.
El mite de la masculinitat
Els arquetips de la masculinitat hegemònica són definits, en la nostra cultura, per aquests personatges heroics, de força descomunal i valors morals, que han estat imitats una vegada i una altra en les acadèmies artístiques. Aquesta repetició constant ha acabat convertint un cànon clàssic en un arquetip que ens domina el gust i l’imaginari de tal manera que, probablement, continuem associant-los a la perfecció, a la bellesa i a la moralitat.
Heroi i màrtir
Ben al contrari del que es podria pensar, el Cristianisme ha representat amb abundància i generositat el nu masculí, tot i que sovint sota el sedàs del pudor i la censura. Però la iconografia religiosa també ha servit per mostrar la bellesa del cos masculí vinculat al concepte clàssic de glòria, divinitat i heroïcitat.
Cos ideal/Cos real
Des de l’art grec s’ha perpetuat un cànon de bellesa masculina que es manté immutable a través del constant retorn al classicisme del Renaixement, el Barroc i el Neoclassicisme. Els artistes i els aprenents copiaven les escultures antigues i les obres del passat i les prenien com a referència. Però l’evolució de l’ensenyament acadèmic, amb la introducció del model del natural, va obrir una escletxa en la representació de cossos més reals.
Masculinitat, erotisme i objecte de desig
Al llarg del segle XIX, i a partir de la crisi de la societat tradicional, fan eclosió a Occident tot un seguit de moviments que, d’alguna manera, comencen a qüestionar els estereotips de gènere. Tot plegat és evident amb l’inici del feminisme, però també amb el dandisme, que reivindica el refinament extrem i un nou model d’ambigüitat amb el triomf de l’androgin, i que no deixen de ser reaccions contra la societat establerta. Amb l’arribada de la modernitat i les avantguardes, el nu i la sexualitat es mostren de manera més explícita, i el cos masculí comença a esdevenir objecte de desig superant la genitofòbia.
L'home alliberat
Després de fer un recorregut per les obres de l’exposició i els seus plantejaments tradicionals, la proposta d’una jove artista ens apropa a una visió contemporània. Tot barrejant llenguatges artístics diferents, ens ofereix la possibilitat de despendre’ns dels equipatges que hem anat incorporant des de la infantesa i que ens parlen d’una masculinitat imposada des de la societat patriarcal. L’obra es planteja com una reflexió i com un diàleg per representar la diversitat i allunyar-nos de la idea essencialista del gènere que ens limita.
Els valors de l'home ideal
Per ajudar a trencar idees preconcebudes s'anima al públic a participar en aquesta obra interactiva que va creant a temps real una infografia a partir de «tiquets de compra» per qüestionar el que ens han anat imposant sobre els aspectes que més es valoren en l’home.
Artistes
La mostra recull peces d'alguns dels artistes catalans més destacats de finals del segle XIX i principis del XX: Marià Fortuny, Pablo Picasso, Salvador Dalí, Ismael Smith, Josep de Togores, Marià Andreu, Josep Llimona, Manolo Hugué, Francesc Domingo, Antoni Vila Arrufat, Antoni Estruch, Joan Vilatobà, Joan Brull, Pere Prat Ubach, Carles Bacaflor, Francisco Torras i Armengol, Josep Rigol Fornaguera, Enric Cristòfol Ricart, Francesc Juventeny, Francesc Sitjar, Rafael Molins Marcet o Lola Anglada.
Pel que fa als artistes contemporanis destaquen Antoni Miralda, Nazario Luque de Vera, Carlos Pazos, Francesca Llopis, Núria Güell, Mar C. Llop, Sebas Martín, Ivonne Navarro i Roberta Marrero.
Les desigualtats també són a les parets dels museus. En xifres, més del 74% dels nus exposats són femenins i només l'1'86% són obres fetes per dones. Es pot veure a l'exposició itinerant "L'home nu", al @maccerdanyola | @mont_tse Cuní @diba #homenu pic.twitter.com/K5WLpmqnVV
— L’informatiu | TVE Catalunya (@linformatiu_tve) March 7, 2020
Qui la pot sol·licitar
Formulari de pre-reserva de l'exposició
Galeria d'imatges
Tipus d'exposició
- Exposició amb valor educatiu
- Temporal
- Artística
- Temàtica
- Art contemporani
Activitats vinculades
Serveis educatius
L’exposició ofereix diferents lectures per a l’educació en la igualtat de gènere a través d’una oferta que inclou, visites guiades, tallers, càpsules virtuals i webinars.
L’oferta va dirigida a alumnes d’educació secundària i batxillerat. Degut a la situació actual de restriccions de mobilitat i aforament, s’ha confeccionat una proposta que combina el treball a l’aula amb la visualització de tres càpsules i un debat en format webinar i les visites presencials a l’exposició per a grups d’alumnes reduïts amb o sense el grup-classe.
Són opcions que es poden escollir i treballar individualment però que es complementen. En aquest sentit, el format que es recomana és: càpsules virtuals per visualitzar a l’aula, visites guiades a l’exposició amb o sense tallers, debat-webinar.
Càpsules virtuals
L’home alliberat. Parlem de gèneres i identitats
Home actiu / Dona passiva
Cos ideal / Cos real
Material de difusió
Museu d'Art de Cerdanyola. Del 21 de novembre de 2019 al 5 d’abril del 2020.
Museus de Sitges. De l'11 de juliol al 27 de setembre de 2020.
Museu d'Història de L'Hospitalet. Del 8 d'octubre de 2020 al 3 de gener de 2021.
Museu d'Art de Sabadell. De l'11 de febrer de 2021 al 6 de juny de 2021.
Thermalia - Museu de Caldes de Montbui. De l'11 de juny al 19 de setembre de 2021.
Museu Abelló, Mollet. Del 30 de setembre al 09 de gener de 2022.
Museu Palau Mercader, de Cornellà. Del 16 de gener al 27 de març de 2022.
Vinseum de Vilafranca del Penedès. Del 4 d'abril al 12 de juny de 2022.
Accessibilitat
Crèdits
Exposició organitzada per l’Oficina de Patrimoni Cultural de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, el Museu d’Art de Cerdanyola i el Museu Abelló de Mollet del Vallès.
Comissariat
Fina Duran Riu i Txema Romero Martínez
Assessorament i continguts
Clara Dachs Bernad, Maria Garganté Llanes, Sebas Martín, Quim Módenes Borrajo, Mireia Rosich Salvó, Pepa Ventura Altayó i Jorge Vila Valero
Coordinació
Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona
Edició i coordinació
Gabinet de Premsa i Comunicació de la Diputació de Barcelona
Itinerància
Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona
Disseny expositiu
Jordi Tolosa
Disseny gràfic
El Local. Estudi de disseny gràfic
Accessibilitat
Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i Museu d’Art de Cerdanyola
Muntatge
Equip
Proposta didàctica
Fragment. Serveis Culturals i Museu Abelló de Mollet del Vallès
Restauració
Laboratori de Conservació-Restauració de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Beatriz Montoliu Mangrané i Sandra Vilchez Abós
Prestadors
Museu d’Art de Cerdanyola, Museu Abelló de Mollet del Vallès Museu de Badalona, Museu de L’Hospitalet, Museu d’Art de Sabadell, Museu de Terrassa, Biblioteca Museu Víctor Balaguer, Thermàlia-Museu de Caldes de Montbui, Vinseum. Museu de les Cultures del Vi de Catalunya i la Diputació de Barcelona.
Col·laboradors
Eva Campos, Meritxell Casadesús, Mar C. Llop, Sisu Coromina, Evotic, Núria Güell - ADN Galeria, Eduard Laborda, Francesca Llopis, Roberta Marrero, Antoni Miralda, Ivonne Navarro, Carlos Pazos, ONCE Servei bibliogràfic, Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA).
