Segur que tomba. Els moviments i accions de lluita antifranquista. 1960-1975
10/03/2025 -10/01/2026
A diversos museus de la Xarxa de Museus Locals. Consulteu l'apartat "Itinerància"
- Juvenil
- Escolar
- General
Aquesta és la quarta exposició del projecte Memòria en Xarxa, una iniciativa de la Xarxa de Museus Locals que reivindica la memòria històrica a través dels museus del territori. Enguany, coincidint amb el 50è aniversari de la mort del dictador Franco, el projecte centra la seva mirada en els moviments veïnals, estudiantils, catalanistes, sindicals i associatius que, durant la dècada dels anys 60, van impulsar la lluita antifranquista. Alhora, posa en relleu la repressió patida per moltes persones que, amb coratge, van desafiar el règim.
L'exposició reuneix materials i testimonis aportats per 21 museus de la Xarxa de Museus Locals i es podrà visitar de març de 2025 a gener de 2026. A més, compta amb una versió virtual que unifica i amplia aquests continguts per oferir una visió global, imprescindible per comprendre la magnitud i transcendència dels fets narrats.
Durant la dècada dels 60, el desenvolupament econòmic d'Espanya va transformar profundament la societat i va revifar l’oposició a un règim que, tot i projectar una imatge d’estabilitat, afrontava una contestació creixent. Els moviments sindicals i obrers guanyaven força, el context europeu influïa en les noves generacions, el moviment estudiantil rebia suport d’organitzacions clandestines d’esquerra i sectors de l’Església es distanciaven del nacionalcatolicisme. Paral·lelament, el catalanisme es revitalitzava en l'àmbit polític i cultural, situant la lluita antifranquista a Catalunya a l’avantguarda de l’Estat, amb la fundació de l’Assemblea de Catalunya el 1971 com a fita clau. Davant aquesta onada de mobilitzacions, el règim va intensificar la repressió, però la mort de Franco el 20 de novembre de 1975 va marcar la fi d’un dels períodes més foscos de la història del país.Va ser la mort de Franco, el 20 de novembre del 1975, la que va tancar un dels períodes mes obscurs de la història del país.
L'exposició en xarxa mostra materials dels fons dels museus i arxius col·laboradors, relacionats amb la contestació social al règim franquista, iniciada els anys 60 pels moviments sindicals i les organitzacions clandestines d’esquerra.
A LES FÀBRIQUES I ALS TALLERS
Amb el Plan Nacional de Estabilización Económica de 1959, l’economia espanyola va experimentar un fort creixement que va anar transformant la societat. La classe treballadora, que va passar de ser majoritàriament agrària a ser industrial, es va anar polititzant per la negativa del règim a legalitzar els drets de vaga, de manifestació, de lliure associació sindical i la repressió policial amb la qual responia a les mobilitzacions.
L’únic sindicat autoritzat era la Organización Sindical Española (OSE), coneguda també com a Sindicato Vertical. Les antigues organitzacions eren a la clandestinitat i en procés de reorganització, però, tot i així, aprofitant les eleccions sindicals de 1966, Comissions Obreres va aconseguir penetrar en l’estructura del Sindicato Vertical. L’any següent serien declarades il·legals.
La crisi del petroli de 1973 va marcar el final de l’etapa d’expansió de l’economia espanyola, L’augment de la inflació i de l’atur va generar grans mobilitzacions, en què les dones, incorporades al món laboral, van tenir un paper molt actiu.
LA LLUITA VEÏNAL
L’aparició d’aquest moviment social va molt lligat a les conseqüències de l’emigració cap als centres industrials de Catalunya. La construcció de suburbis mancats de tota mena de serveis públics (clavegueram, escoles, transport, aigua, sanitat, etc.) i les males condicions de vida van fomentar els vincles de solidaritat entre el veïnat, que es mobilitzava per aconseguir millores.
Les comissions de barri van néixer gràcies al marc legal que donava la Ley de Asociaciones de 1964. Eren organitzacions forjades als barris populars per defensar les reivindicacions veïnals, comptaven amb el suport de l’oposició d’esquerres i del cristianisme de base i molt sovint van assumir l’activitat dels partits polítics il·legalitzats.
El pas de les comissions de barri a les associacions de veïns va tenir lloc el 1972 coincidint amb l’increment de les mobilitzacions. El moviment veïnal va aconseguir incidir en les decisions polítiques i va obrir el camí cap a l’assoliment de ciutats més democràtiques.
LA RECUPERACIÓ DEL MÓN ASSOCIATIU
Un cop acabada la Guerra Civil, Catalunya va veure desmantellades gairebé totes les seves associacions i només aquelles que estaven lligades a l’Església van sobreviure amb certa autonomia. No va ser fins al 1964 que una nova Ley de Asociaciones en va permetre la creació sense necessitat d’autorització governativa.
Les primeres mostres de cultura catalana tolerades pel franquisme van ser les activitats tradicionals vinculades al catalanisme popular com els esbarts, els castells o les agrupacions corals.
A la vegada, col·lectius molt diversos van engegar iniciatives per promoure la cultura i en van sorgir moviments com la Nova Cançó, editorials com Edicions 62 i revistes com Serra d’Or. El moviment escolta va reagrupar l’excursionisme desmantellat en la postguerra.
També van irrompre noves organitzacions feministes. Les dones van tenir un gran protagonisme en les vagues laborals i les protestes veïnals, posant en evidència la contradicció amb el paper subsidiari que el règim els atribuïa.
EL 1970 es crea clandestinament a Barcelona el Movimiento Español de Liberación Homosexual, la primera associació moderna de defensa dels homosexuals a Espanya. A les acaballes del franquisme tot aquest teixit associatiu va treballar per la recuperació de les llibertats i la conservació de la cultura catalana en favor d’una nova societat que es volia democràtica.
LA GENT REPRESALIADA
A les acaballes del franquisme, el règim va optar per endurir la repressió en un últim intent per desactivar els moviments d’oposició, ja fossin polítics, sindicals, veïnals, culturals o estudiantils.
A part de la censura sistemàtica de tota mena d’expressions, es va crear el Tribunal de Orden Público, destinat a jutjar els delictes polítics i reprimir la dissidència.
D’altra banda, la Brigada Político Social del cos de policia era l’encarregada de perseguir tots els moviments d’oposició al règim. Es va fer tristament famosa pels seus mètodes brutals i la utilització sistemàtica de la tortura en llocs com la comissaria de la Via Laietana a Barcelona.
Molta gent compromesa amb l’antifranquisme va ser detinguda, torturada i empresonada i en algun cas assassinada. D’altres es van veure obligades a marxar a l’exili, on van continuar les seves activitats polítiques i de denúncia de la dictadura.
De març a desembre de 2025
Museu d'Història de la Immigració de Catalunya - Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs “Isabel Rojas Castroverde”
Lluita obrera i repressió franquista a Sant Adrià de Besòs
Del 10 de març al 19 de desembre
Carrer Mossèn Josep Pons, 5, 08930 Sant Adrià de Besòs
Museu Torre Balldovina
Les veïnes i els veïns de Santa Coloma de Gramenet en lluita (1968-1975)
De l’11 de març al 13 d’abril
Plaça Pau Casals, s/n, 08922 Santa Coloma de Gramenet
Centre d’Interpretació i Jaciment El Camp de les Lloses
Tona: associacions i cultura
Del 14 de març al 31 d’octubre
Carrer Pau Casals, 2, 08551 Tona
Museu d’Història de Cerdanyola - Museu de Ca n’Oliver
1973, vaga general a Cerdanyola
Del 23 de març al 19 de desembre
Carrer de València, 19, 08290 Cerdanyola del Vallès
Museu Palau Mercader
L’embrió de la lluita veïnal a Cornellà de Llobregat
Del 23 de març al 20 de juliol
Ctra. de l'Hospitalet, s/n, 08940, Cornellà de Llobregat (Parc de Can Mercader)
Museu-Arxiu Tomàs Balvey
A l’ombra de la repressió
Del 26 de març al 4 de maig
Carrer Dr. Daurella, 1, 08440 Cardedeu
Museu de L'Hospitalet - L’Harmonia
Resistència veïnal a l’Hospitalet de Llobregat
Del 27 de març al 29 de juny
Plaça Josep Bordonau i Balaguer, 6, 08901 L'Hospitalet de Llobregat
Museu d’Arenys de Mar
Fèlix Cucurull, compromís polític i consciència nacional
Del 30 de març al 22 de juny
Carrer de l’Església, 43, 08350 Arenys de Mar
Museu de Viladecans
Els treballadors de Roca Radiadores: l’antifranquisme en la Viladecans industrial
De l’1 al 30 d’abril
Carrer d'Àngel Guimerà, 12, 08840 Viladecans
Museu del Ter
Joiamic
Del 14 abril a l’1 de juny
Plaça de les Dones del Ter,1, 08560 Manlleu
Cèntric Espai Cultural del Prat de Llobregat
Construir la clandestinitat
Del 28 d’abril al 31 de maig
Plaça Catalunya, 39-41, 08820 El Prat de Llobregat
Museu del Turisme
L’Agrupació Sardanista de Calella, esperit catalanista i de resistència
De l’1 de maig al 14 d'octubre
Fàbrica Llobet-Guri, Carrer de Sant Pere, 122-140, 08370 Calella
Museu de Manresa
L’Assemblea del Bages: una pionera oposició democràtica al franquisme
Del 30 d'agost al 26 d'octubre
Via de Sant Ignasi, 40, 08241 Manresa
Museu d’Història de Sabadell
La revista “Can Oriach”
Del 4 de setembre al 30 de novembre
Carrer de Sant Antoni, 13, 08201 Sabadell
Museu Arqueològic de l'Esquerda
L’Assemblea de Catalunya: Secció local de Roda de Ter
Del 21 de setembre al 30 de novembre
Avinguda Pere Baurier, s/n, 08510 Roda de Ter
Museu Abelló de Mollet del Vallès
Els primers represaliats de Mollet: els dos Antonios
Del 10 d’octubre al 30 de novembre
Carrer de Berenguer III, 122, 08100 Mollet del Vallès
Museu de Mataró. Can Serra
La memòria dels barris. Lluites i reivindicacions veïnals a Mataró
Del 15 d'octubre al 15 de desembre
Carrer el Carreró, 17, 08301 Mataró
Museu Municipal de Montcada
Veí, uneix-te, el problema és de tots! L'Agrupació de veïns de Can Sant Joan com a bressol de les lluites del barri
Octubre-novembre de 2025
Carrer Major, 32, 08110 Montcada i Reixac
Museu de Sant Cugat
Sant Cugat del Vallès: els veïns s’organitzen (1974-1975)
Octubre-novembre de 2025
Plaça d'Octavià, s/n, 08173 Sant Cugat del Vallès
Casa Museu Verdaguer
Amics de Verdaguer: la lluita d'un poble pel seu poeta
Del 3 de novembre al 20 de desembre
Carrer Major, 7, 08519 Folgueroles
Vinseum. Museu de les Cultures del Vi de Catalunya
Organització pagesa i lluita per la democràcia al Penedès
Del 20 de novembre de 2025 al 10 de gener de 2026
Plaça de Jaume I, 1-7, 08720 Vilafranca del Penedès
Organització
Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona
Col·laboració
Memorial Democràtic
Assessorament i continguts
Joan Francès i Marta Argelagués, Museu d’Història de Cerdanyola - Museu de Ca n’Oliver
Coordinació tècnica
Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona
Coordinació de l’edició i la producció
Subdirecció d’Imatge Corporativa i Promoció Institucional de la Diputació de Barcelona
Museus participants
Museu d’Arenys de Mar, Museu del Turisme de Calella-Arxiu Històric Municipal de Calella, Museu-Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu, Museu d’Història de Cerdanyola- Museu de Ca n’Oliver, Museu Palau Mercader de Cornellà de Llobregat, Casa Museu Verdaguer de Folgueroles, Museu de L'Hospitalet-L’Harmonia, Museu del Ter, Museu de Manresa, Museu de Mataró-Can Serra, Museu Abelló de Mollet del Vallès, Museu Municipal de Montcada i Reixac, Cèntric Espai Cultural del Prat de Llobregat, Museu Arqueològic de l’Esquerda, Museu d’Història de Sabadell, Museu d’Història de la Immigració de Catalunya-Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòs “Isabel Rojas Castroverde”, Museu de Sant Cugat, Museu Torre Balldovina de Santa Coloma de Gramenet, Centre d’Interpretació i Jaciment El Camp de les Lloses de Tona, Museu de Viladecans, Vinseum. Museu de les Cultures del Vi de Catalunya
Fotografies, objectes i documents
A la capçalera: Manifestació de l’Assemblea Democràtica a l’Alt Penedès 1976.
Font: Jordi Valls Pedrol. Arxiu fotogràfic de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès
(Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès).
La resta d’imatges han estat aportades pels museus i arxius participants en la mostra.
