El món des d'una rajola

 

 

 

Les rajoles d'arts i oficis constitueixen a banda, d'una de les produccions ceràmiques més genuïnes del Principat i altres indrets, un element singular que no solament serveix d'objecte d'utilitat en revestir una superfície per enriquir-la i fer la vida més confortable. Així com un medi de comunicació de tota una cultura en recollir en els seus dibuixos i imatges la cosmovisió de diferents estractes i estaments socials des de 1630 fins el segle XIX.
Exposició produïda per l'Oficina de Patrimoni cultural en col·laboració amb la Xarxa de Museus Locals.

Dossier final [en format pdf, 148,89 Kb]

Contingut

L'exposició mostra exemplars de rajoles d'oficis que conserven diferents museus de la Xarxa. Provenen del Museu Cau Ferrat de Sitges, el Museu Municipal Vicenç Ros i l'Enrajolada de Martorell, el Museu Can d'Esplugues de Llobregat, el Museu d'Història de Sabadell, el Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú i el Vinseum de Vilafranca del Penedès.

També s'han demanat, objectes a altres museus per complementar el discurs de l'exposició. És el cas del Museu Abelló de Mollet del Vallès, Museu d'Arenys de Mar, Museu de l'Art de la Pell de Vic, Museu Industrial del Ter de Manlleu, Museu de Mataró, Museu de la Nàutica de Masnou, Museu de Terrassa, Museu Torre Balldovina de Santa Coloma de Gramenet i Museu de Sant Boi. L'àmbit cronològic abasta des del segle XVII al XIX, i la selecció de peces ha estat realitzada conjuntament amb la comissaria de l'exposició, l'antropòloga Josefina Roma.

La rajola catalana d'arts i oficis constitueix un important testimoni de la nostra història i la vida popular des de mitjans del segle XVII i fins el segle XIX convertint-se en una manifestació artística més de transmissió de la informació social.

No calia que les rajoles representessin necessàriament un art o un ofici. Els artistes prenien com a font d'inspiració les auques, els gravats i les estampes, la rajoleria d'altres països i el món que els envoltava. És per aquesta raó que la iconografia és tan àmplia: hi ha rajoles que representen moments de la vida quotidiana, imatges de la cultura popular, flors, fruites, vaixells, indrets concrets, sols i llunes i animals domèstics, salvatges o mitològics.

 

Plantejament i estructura de l'exposició

L'Exposició es divideix en cinc grans àmbits: espai introductori, les rajoles d'oficis, finestres del món, tradició i cultura popular i univers simbòlic.

Els àmbits de l'exposició:

Espai 1: Espai Introductori

Situar temps i espai:

Les anomenades rajoles d'arts i oficis són una de les produccions més representatives i conegudes de la ceràmica catalana. La producció més ingent i genuïna, que s'inicia a principi del segle XVII i evoluciona fins a mitjan del segle XIX, va generar una gran varietat de temàtiques i variacions de models.

Durant aquest període, els escudellers van fer altres tipus de rajoleria. Les tipologies principals van ser les rajoles de mostra, els plafons de repertori i els plafons d'encàrrec. Els antecedents més directes de la producció de rajola d'oficis els trobem a la Itàlia del Renaixement. Paral·lelament a les rajoles catalanes d'oficis, trobem altres produccions semblants, com les de Delft, Sevilla, Talavera i València.

Definició de rajola d'oficis

La rajola és un tipus de suport ceràmic que permet representar una infinitat de motius amb una gran varietat cromàtica. La rajola d'oficis destaca per la representació d'una imatge figurativa i monotemàtica sobre fons blanc. Cada rajola està enquadrada en un marc pintat sobre la mateixa ceràmica i enriquit amb motius ornamentals.

Les rajoles d'oficis eren utilitzades per revestir parets. La seva funció era clarament decorativa, però alhora tenia una funció higiènica, ja que evitava les humitats. Per això s'aplicava a llocs com les cuines, els rentamans i les comunes.

Tècnica del pintat de la rajola d'oficis

Curiosament els productors de rajoles mai no van retratar el seu ofici, però trobem altres representacions del gremi, com la figura del terrisser.

Joan Amades es pregunta: "La seva absència és un gest de modèstia?"

En aquesta mostra es vol fer un petit homenatge a aquells que van produir tantes peces amb les seves mans i que van inventar la que podríem anomenar rajola de rajoler, que ens ajudarà a entendre pas a pas la seva tècnica.

La rajola de mostra

La rajola de mostra destaca per una producció abundant. De temàtica geomètrica, permet desenvolupar el dibuix infinitament i cobrir grans superfícies. A vegades, però, l'ús de motius figuratius pot dur a confondre-la amb la d'oficis.

La diferència rau en el fet que la rajola d'arts i oficis té sempre un fons dibuixat i s'enquadra en un marc pintat.

Espai 2: Les Rajoles d'oficis

La rajola d'arts i oficis rep aquest nom pel fet que, en general, representa l'home o la dona fent les tasques que per tradició li eren pròpies. Però també hi ha rajoles que presenten moments concrets de la vida quotidiana, elements relacionats amb la tradició i la cultura popular, motius vegetals, animals domèstics o salvatges i elements simbòlics o mitològics.

Espai 3: Finestres del món

La rajola es converteix en un document gràfic del nostre passat i, igual que els quadres, ens obre una finestra a través de la qual contemplem el nostre entorn, proper i llunyà.

ESPAI 4: Tradició i cultura popular

Els calendaris de festes populars ja es representaven al segle XVIII en auques i, paral·lelament i amb el mateix contingut, en rajoles. Tots sintetitzen els costums més característics de la festa. Observant-los, podem apreciar com han evolucionat alguns motius, fins al punt que ara els trobem estranys, però en veiem d'altres amb els quals encara ens sentim identificats.

Corpus

La processó de Corpus ha estat, tradicionalment, una de les festes religioses més espectaculars i viscudes. Totes les institucions locals hi són representades, seguint el ritual de benvinguda i homenatge als grans personatges.

Espai 5: Univers simbòlic

L'auca és una producció gràfica catalana que sembla que s'inspira en un joc d'atzar del segle XVII, amb quaranta-vuit figures encasellades sobre un tauler o pergamí, inicialment disposades circularment o en espiral. Una d'aquestes figures és una oca -auca en el parlar de diverses comarques nord-occidentals catalanes- que ens fa pensar en el joc del mateix nom.

Algunes de les figures que hi són representades -el Sol, la Lluna, estels o signes del zodíac- podrien tenir, com el joc de l'oca i altres de semblants, un origen augural o endevinatori.

Una de les fonts iconogràfiques en què s'inspiren les rajoles catalanes d'oficis és l'Auca del Sol i la Lluna, estampada sobre paper per primera vegada vers el 1670. Amb el temps, les vinyetes de l'auca van anar variant i van donar lloc a les auques d'arts i oficis, d'animals, de

soldats i de festes -Carnaval, Corpus, Setmana Santa- juntament amb les de la història sagrada i del món al revés.

Espai 6: Col·leccionisme (audiovisual)

Cal situar el col·leccionisme de ceràmica, i d'aquest tipus de rajoles, a la segona meitat del segle XIX, moment en què una sèrie d'intel·lectuals i personatges sensibles amb la recuperació del patrimoni nacional català s'adonen de la importància d'unes manifestacions artístiques fins aleshores considerades "arts menors" o "arts decoratives", com ara la mateixa ceràmica, el vidre, el ferro, el teixit…. La revolució industrial que s'estava produint en aquells moments, juntament amb els canvis ocasionats en els mitjans de comunicació que afavoriren un major intercanvi comercial i cultural, evidencien la necessitat de preservar i reivindicar el valor estètic i artístic de totes aquestes "manufactures", davant les produccions industrials seriades, buides de l'empremta espiritual de l'artesà o artista que les executà. Neixen així un seguit de col·leccions marcades per una nova concepció totalment moderna i, alhora romàntica, pel que comporta d'idealització dels temps passats. La defensa de la pròpia cultura, del sentiment d'identitat com a poble català, condiciona també l'esperit d'aquest nou enfocament del col·leccionisme. Anys abans, el mateix fenomen s'havia produït a Anglaterra amb el moviment de les Arts & Crafts, liderat per William Morris.

És en aquest context que cal situar el que avui en dia es consideren les col·leccions més importants de ceràmica, en particular, i d'arts de l'objecte en general, on les rajoles d'ofici juguen un paper cabdal. Col·leccions de ceràmica tan importants com les de Santiago Rusiñol al Cau Ferrat de Sitges; Francesc Santacana i Lluís Faraudo de Saint Germain a l'Enrajolada, Joaquim Mir i Vicenç Ros al Museu Municipal de Martorell; Víctor Balaguer a Vilanova i la Geltrú, Mossèn Bonet a Vilafranca del Penedès, Salvador Miquel a Esplugues de Llobregat, o les cronològicament posteriors de Francesc Godia, Frederic Marès, etc. D'altra banda, amplíssimes col·leccions es deuen a l'acció institucional dels ajuntaments i de la pròpia Junta de Museus de Barcelona que donen pas a la creació de museus com els de Ceràmica de Barcelona, el de Mataró, o els Municipals de Sabadell, Martorell, etc.

Itinerància de l'exposició Calendari