L'home nu

16/06/2022 -02/10/2022

 Ca l'Arenas del Museu de Mataró. Carrer d'Argentona, 64, 08302 Mataró, Barcelona

Contacte

o.patrimonic@diba.cat

  • General
Comparteix
L'home nu (dades bàsiques)

«L’home nu. Tot despullant els arquetips de la masculinitat» pretén despullar l’home fugint de mites i idees que també l’han empresonat, i alhora qüestionar la visió binària del gènere plantejant un concepte molt divers de les identitats, tot plegat des d’un posicionament igualitari.

La mostra planteja un recorregut pel nu masculí en les col·leccions dels museus de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona.

Web de l'exposició

Twitter #LHomeNu

Accessibilitat

 

Contingut

La mostra recull peces de diverses èpoques, tècniques i formats. Des d'escultures romanes a instal·lacions de videoart contemporani, passant per retaules barrocs, porcellanes vuitcentistes, escultures, dibuixos i pintures modernistes i noucentistes, obra gràfica, fotografies, exlibris, portades de discos, còmics o, fins i tot, perfums. 

Àmbits

Introducció. Nus en xarxa

Aquesta exposició pretén despullar l’home, des d’un posicionament igualitari, fugint de mites i idees que també l’han empresonat, i alhora qüestionar la visió binària del gènere plantejant un concepte molt divers de les identitats.

Home actiu/Dona passiva

Històricament, la representació del nu en l’art ha reflectit els tòpics i els estereotips de gènere que la societat vinculava als sexes biològics d’home i dona: mentre que la dona és l’objecte de desig passiu —lligada també al concepte de temptació sexual—, l’home està gairebé sempre vinculat a l’expressió de la força i del poder. Les obres d’aquest àmbit ens parlen del lligam existent entre la representació de la figura masculina i el concepte de la força i la lluita.

El mite de la masculinitat

Els arquetips de la masculinitat hegemònica són definits, en la nostra cultura, per aquests personatges heroics, de força descomunal i valors morals, que han estat imitats una vegada i una altra en les acadèmies artístiques. Aquesta repetició constant ha acabat convertint un cànon clàssic en un arquetip que ens domina el gust i l’imaginari de tal manera que, probablement, continuem associant-los a la perfecció, a la bellesa i a la moralitat.

Heroi i màrtir

Ben al contrari del que es podria pensar, el Cristianisme ha representat amb abundància i generositat el nu masculí, tot i que sovint sota el sedàs del pudor i la censura. Però la iconografia religiosa també ha servit per mostrar la bellesa del cos masculí vinculat al concepte clàssic de glòria, divinitat i heroïcitat.

Cos ideal/Cos real

Des de l’art grec s’ha perpetuat un cànon de bellesa masculina que es manté immutable a través del constant retorn al classicisme del Renaixement, el Barroc i el Neoclassicisme. Els artistes i els aprenents copiaven les escultures antigues i les obres del passat i les prenien com a referència. Però l’evolució de l’ensenyament acadèmic, amb la introducció del model del natural, va obrir una escletxa en la representació de cossos més reals.

Masculinitat, erotisme i objecte de desig

Al llarg del segle XIX, i a partir de la crisi de la societat tradicional, fan eclosió a Occident tot un seguit de moviments que, d’alguna manera, comencen a qüestionar els estereotips de gènere. Tot plegat és evident amb l’inici del feminisme, però també amb el dandisme, que reivindica el refinament extrem i un nou model d’ambigüitat amb el triomf de l’androgin, i que no deixen de ser reaccions contra la societat establerta. Amb l’arribada de la modernitat i les avantguardes, el nu i la sexualitat es mostren de manera més explícita, i el cos masculí comença a esdevenir objecte de desig superant la genitofòbia.

L'home alliberat

Després de fer un recorregut per les obres de l’exposició i els seus plantejaments tradicionals, la proposta d’una jove artista ens apropa a una visió contemporània. Tot barrejant llenguatges artístics diferents, ens ofereix la possibilitat de despendre’ns dels equipatges que hem anat incorporant des de la infantesa i que ens parlen d’una masculinitat imposada des de la societat patriarcal. L’obra es planteja com una reflexió i com un diàleg per representar la diversitat i allunyar-nos de la idea essencialista del gènere que ens limita.

Els valors de l'home ideal

Per ajudar a trencar idees preconcebudes s'anima al públic a participar en aquesta obra interactiva que va creant a temps real una infografia a partir de «tiquets de compra» per qüestionar el que ens han anat imposant sobre els aspectes que més es valoren en l’home.

Artistes

La mostra recull peces d'alguns dels artistes catalans més destacats de finals del segle XIX i principis del XX: Marià Fortuny, Pablo Picasso, Salvador Dalí, Ismael Smith, Josep de Togores, Marià Andreu, Josep Llimona, Manolo Hugué, Francesc Domingo, Antoni Vila Arrufat, Antoni Estruch, Joan Vilatobà, Joan Brull, Pere Prat Ubach, Carles Bacaflor, Francisco Torras i Armengol, Josep Rigol Fornaguera, Enric Cristòfol Ricart, Francesc Juventeny, Francesc Sitjar, Rafael Molins Marcet o Lola Anglada.

Pel que fa als artistes contemporanis destaquen Antoni Miralda, Nazario Luque de Vera, Carlos Pazos, Francesca Llopis, Núria Güell, Mar C. Llop, Sebas Martín, Ivonne Navarro i Roberta Marrero.

 

Qui la pot sol·licitar

Formulari de pre-reserva de l'exposició

Fitxa tècnica i requeriments

Galería imágenes

Tipus d'exposició

  • Exposición con valor educativo
  • Temporal
  • Artística
  • Temática
  • Art contemporani

Activitats vinculades

Serveis educatius

L’exposició ofereix diferents lectures per a l’educació en la igualtat de gènere a través d’una oferta que inclou, visites guiades, tallers, càpsules virtuals i webinars.

L’oferta va dirigida a alumnes d’educació secundària i batxillerat. Degut a la situació actual de restriccions de mobilitat i aforament, s’ha confeccionat una proposta que combina el treball a l’aula amb la visualització de tres càpsules i un debat en format webinar i les visites presencials a l’exposició per a grups d’alumnes reduïts amb o sense el grup-classe.

Són opcions que es poden escollir i treballar individualment però que es complementen. En aquest sentit, el format que es recomana és: càpsules virtuals per visualitzar a l’aula, visites guiades a l’exposició amb o sense tallers, debat-webinar.


Càpsules virtuals

L’home alliberat. Parlem de gèneres i identitats


Home actiu / Dona passiva

 

Cos ideal / Cos real

Material de difusió

Accessibilitat

Crèdits

Exposició organitzada per l’Oficina de Patrimoni Cultural de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, el Museu d’Art de Cerdanyola i el Museu Abelló de Mollet del Vallès.

Comissariat
Fina Duran Riu i Txema Romero Martínez

Assessorament i continguts
Clara Dachs Bernad, Maria Garganté Llanes, Sebas Martín, Quim Módenes Borrajo, Mireia Rosich Salvó, Pepa Ventura Altayó i Jorge Vila Valero

Coordinació
Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona

Edició i coordinació
Gabinet de Premsa i Comunicació de la Diputació de Barcelona

Itinerància
Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona

Disseny expositiu
Jordi Tolosa

Disseny gràfic
El Local. Estudi de disseny gràfic

Accessibilitat
Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i Museu d’Art de Cerdanyola

Muntatge
Equip

Proposta didàctica
Fragment. Serveis Culturals i Museu Abelló de Mollet del Vallès

Restauració
Laboratori de Conservació-Restauració de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Beatriz Montoliu Mangrané i Sandra Vilchez Abós

Prestadors
Museu d’Art de Cerdanyola, Museu Abelló de Mollet del Vallès Museu de Badalona, Museu de L’Hospitalet, Museu d’Art de Sabadell, Museu de Terrassa, Biblioteca Museu Víctor Balaguer, Thermàlia-Museu de Caldes de Montbui, Vinseum. Museu de les Cultures del Vi de Catalunya i la Diputació de Barcelona.

Col·laboradors
Eva Campos, Meritxell Casadesús, Mar C. Llop, Sisu Coromina, Evotic, Núria Güell - ADN Galeria, Eduard Laborda, Francesca Llopis, Roberta Marrero, Antoni Miralda, Ivonne Navarro, Carlos Pazos, ONCE Servei bibliogràfic, Federació de Persones Sordes de Catalunya (FESOCA).