Informe econòmic local de la província de Barcelona

Pendent 2024

 

L’evolució dels indicadors socioeconòmics al Berguedà l’any 2022 resulta sensiblement positiva en el seu conjunt, malgrat que el seu dinamisme econòmic és el més moderat entre totes les comarques de la província. L’evolució de l’atur és positiva, ja que es redueix un -4,9% (província -4,3%), ressaltant la caiguda entre les persones de 30 a 44 anys (-7,2%), i entre la població amb nacionalitat estrangera (-7,3%). La taxa d’atur, del 9,7%, es manté per sobre de la provincial (9,3%).

És la comarca on l’ocupació registrada resident s’incrementa de forma més moderada, un 1,4% (2,6% província). En relació amb els llocs de treball, es registra una lleugera pèrdua d’un -0,9%, que contrasta amb l’increment provincial (3,0%), i cau tant el treball autònom com l’assalariat. Entre els subsectors que creixen en aquest període destaquen les activitats relacionades amb la construcció. El comportament és similar pel que fa al teixit empresarial, que es redueix un -1,7% en un any.  

Població ocupada registrada resident a la comarca. IVT 2022

Població registrada resident a la comarca. IVT 2022

La comarca del Berguedà, amb Berga com a capital, està constituïda per 31 municipis, dels quals 30 pertanyen a la demarcació de Barcelona i 1 a la de Lleida. La seva superfície és de 1.129 km² (només es té en compte els 30 municipis barcelonins, com es fa en tot aquest capítol), i representa el 14,6% de la superfície del conjunt de la demarcació.

Gràfic 1

Taxes de variació de la població total, 2016-2022 (en percentatge)

 

L’any 2022 la comarca del Berguedà torna a recuperar els 40.000 habitants, concretament 40.046, xifra que no es veia des de l’any 2013. Respecte a un any abans, la població creix en 274 persones, el que suposa un increment del 0,7%, per sobre del creixement registrat al conjunt de la província (0,2%). Experimenta la caiguda més lleu de la població jove menor de 16 anys (-0,4%), i un increment moderat de la població de 16 a 64 anys (0,8%), i el segon increment més baix de població major de 64 anys (1,0%). La població amb nacionalitat espanyola augmenta un 0,5%, mentre que l’estrangera ho fa de forma més intensa, un 2,2%, destacant la població de nacionalitat colombiana (13,3%) i veneçolana (24,1%). Vint-i-dos dels trenta municipis del Berguedà han crescut en població el darrer any, entre els quals destaca Puig-reig (38), Avià (38) i Berga (80), mentre que set municipis perden població, entre els quals destaca Cercs (-21).

Gràfic 2

Piràmide d’edats del Berguedà 2022-2032 (en percentatge)

El Berguedà creix en població i torna a superar els 40.000 habitants, amb la caiguda més moderada de població jove entre totes les comarques de la província.  

Gràfic 3

Taxes de variació real del Valor Afegit Brut (VAB) (en percentatge)

La comarca del Berguedà ha experimentat un creixement del VAB del 6,6% l’any 2021, segons l’Anuari econòmic comarcal 2022, de BBVA (vegeu el gràfic 3). En relació amb l’ocupació registrada de la població resident a la comarca, aquesta s’incrementa un 1,4% l’any 2022 i és la comarca de la província que ho fa amb menor intensitat. En canvi, és una de les dues comarques on l’augment es fa extensiu a tots els col·lectius analitzats, especialment entre la població amb nacionalitat estrangera (14,7%). Per grups d’edat, el creixement més significatiu el trobem en la població de 45 a 54 anys (3,3%). Així, l’any finalitza amb 15.770 persones ocupades, 221 més que el 2021.

Gràfic 4

Taxes de variació interanual de la Població Ocupada registrada. Berguedà (en percentatge)

El Berguedà creix en ocupació de forma moderada (1,4%) per sota del conjunt de la província (2,6%), però registra un important repunt de l’ocupació de persones estrangeres.

L’atur registrat (vegeu el gràfic 5) manté una evolució positiva: en acabar l’any 2022 es comptabilitzen 88 persones aturades menys que un any abans, una reducció d’un -4,9%, lleugerament més intensa que la del conjunt de la província (-4,3%). El nombre d’aturats se situa en 1.699, i la taxa d’atur es redueix fins al 9,7%, quatre dècimes superior a la taxa provincial (9,3%).

La reducció de l’atur ha tingut més incidència sobre els homes (-6,0%) que sobre les dones (-4,1%). En el cas de la nacionalitat, la població amb nacionalitat estrangera ha registrat una evolució més positiva (-7,3%) que la població nacional (-4,4%). Ha caigut l’atur en tots els grups d’edat analitzats i destaca la població de 30 a 44 anys (-7,2%) i la població menor de 30 anys (-7,0%). Entre els grans sectors d’activitat, destaca el descens dels serveis en termes absoluts (-49) i de la construcció en termes relatius (-12,4%).

Gràfic 5

Taxes de variació interanual de la Població Aturada registrada. Berguedà (en percentatge)

Mapa 1

Variació població ocupada registrada. Berguedà, 2022 (en percentatge)

La taxa d’atur baixa fins al 9,7%, i la reducció de l’atur registrat té una major incidència entre les dones que entre els homes.

Mapa 2

Taxa d’ocupació registrada. Berguedà, 2022 (en percentatge)

Mapa 3

Variació anual de l’atur registrat. Berguedà, 2022 (en percentatge)

Mapa 4

Taxa d’atur registrat. Berguedà, 2022 (en percentatge)

Tretze dels trenta municipis guanyen ocupació resident, però encara hi ha quatre amb una taxa d’ocupació inferior al 60%. La meitat dels municipis de la comarca presenten un nombre d’aturats menor que un any abans, amb dos municipis amb una taxa d’atur superior al 12%. . 

Gràfic 6

Subsectors d’activitat amb més guany de llocs de treball. Berguedà, 2022 (absoluts)

Gràfic 7

Subsectors d’activitat amb més pèrdua de llocs de treball. Berguedà, 2022 (absoluts)

 

Un total de vint-i-sis subsectors econòmics del Berguedà han augmentat el nombre de llocs de treball, entre els quals destaquen: serveis socials sense allotjament (30), construcció d’obres d’enginyeria civil (40) i construcció d’immobles (50). Entre els setze subsectors que perden llocs de treball destaca el de les activitats relacionades amb l’ocupació (-175).

Pel que fa al nombre de llocs de treball (treballadors de les empreses de la comarca, hi resideixin o no) el Berguedà ha registrat el menor dinamisme entre les comarques barcelonines en finalitzar l’any 2022. S’hi localitzen 11.360 llocs de treball, 105 menys que un any abans, una caiguda d’un -0,9%, evolució contraposada a la que s’ha donat al conjunt de la província (3,0%). La baixada de llocs de treball s’ha traslladat amb la mateixa intensitat tant al treball autònom (-0,9%) com al treball assalariat (-0,9%).

Gràfic 8

Taxes de variació interanuals dels llocs de treball i empreses (en percentatge)

 

Tretze municipis han estat els que han concentrat una variació interanual dels llocs de treball positiva l’any 2022 (vegeu el mapa 5). En termes relatius, els creixements més intensos han estat els de Castellar del Riu (12,5%), Sant Julià de Cerdanyola (25,0%) i Castell de l’Areny (50,0%). En termes absoluts, els majors increments s’han donat a Gironella, Cercs i la Pobla de Lillet (20 en cadascun d’ells) i a Puig-reig (60). A la banda contrària, deu municipis tenen menys llocs de treball que un any enrere, entre els quals destaquen la Quar (-25,0%), Capolat (-40,0%) i Gisclareny (-50,0%).

Mapa 5

Variació llocs de treball registrats. Berguedà, 2022 (en percentatge)

L’any 2022 ha suposat una caiguda dels llocs de treball a la comarca d’un -0,9%, amb la mateixa intensitat tant de treball assalariat com autònom. Alhora, és la comarca amb major pèrdua d’empreses (-1,7%).  

En el cas de les empreses (comptes de cotització) també resulta la comarca amb el menor dinamisme entre les comarques barcelonines, amb un retrocés d’un -1,7% (-19), lluny del sensible augment del conjunt de la província (0,1%). Per subsectors, els creixements més notables, tot i que discrets, s’han produït a l’agricultura, ramaderia i caça (3) i a les activitats esportives i d’entreteniment (3), mentre que els principals descensos han estat els de les activitats especialitzades de la construcció (-5) i del comerç al detall (-6).

Mapa 6

Variació empreses registrades. Berguedà, 2022 (en percentatge)

10 municipis guanyen empreses l’any 2022, destacant la Pobla de Lillet (9). En canvi, 12 municipis perden empreses en el mateix període, amb Berga al capdavant (-27).  

Segons el Sistema d’Anàlisi de Balanços Ibèrics, l’any 2021 els 775 milions d’euros de volum de negoci de la comarca es distribuïen de la següent manera: el 8,6% (67 milions d’euros) procedeix del sector primari, el 42,4% (328 milions d’euros) de la indústria, l’11,1% (86 milions d’euros) de la construcció i el 37,9% (294 milions d’euros) dels serveis.

L’impacte de la pandèmia de la COVID-19 en termes de facturació al Berguedà es va traduir en una disminució d’un -2,2% del 2019 al 2020, caiguda molt inferior a la registrada en el conjunt de la província de Barcelona (-11,0%). El 2021 la facturació es va recuperar a nivell prepandèmia amb un increment d’un 14,2%, augment superior al registrat en el conjunt de la província de Barcelona (13,3%).

El mes de desembre de 2022 hi ha concedides 1.145 prestacions per desocupació a la comarca, que són 37 prestacions més que un any enrere. La taxa de cobertura sobre la població aturada registrada s’eleva al 71,9%, 2,9 punts percentuals superior a la del conjunt de la província (69,0%). L’augment del nombre de prestacions i la reducció de l’atur registrat ha propiciat l’increment en 5,9 punts percentuals de la taxa de cobertura respecte al desembre de 2021 (66,0%).

Durant l’any 2022 s’han signat un total de 10.978 contractes laborals a la comarca, que són 395 contractes més que l’any anterior, indicador que s’ha vist impulsat per l’augment de contractes al sector de la construcció i al sector serveis. L’increment ha estat d’un 3,7%, per sota del conjunt de la província (4,5%). Per tipologia, la darrera reforma laboral ha provocat l’increment d’un 162,0% de la contractació indefinida, i la caiguda del -21,8% de la contractació temporal.

Els indicadors d’oferta turística al Berguedà el 2022 presenten un creixement en habitatges d’ús turístic (HUT) de 237 places noves, i en turisme rural de 67, respecte al 2021. La resta de tipologies d’allotjament estan estabilitzades.

Gràfic 9

Variacions oferta turística. Berguedà

 

En demanda, el Berguedà supera els 500.000 visitants amb més d’1,2 milions de pernoctacions. La tipologia d’allotjament més destacada a la comarca són els càmpings, amb més d’1 milió de pernoctacions el 2021, que suposen gairebé el 80% de les pernoctacions comptabilitzades en les tres tipologies d’allotjament analitzades.

Gràfic 10

Variacions demanda turística. Berguedà

 

El Berguedà ha recaptat 157.377 euros corresponents a la taxa turística del 2022, un 63% més que el 2021 i un 40% més que el 2019.

Mapa 7

Recaptació de la taxa turística. Berguedà

Els càmpings al Berguedà superen el milió de pernoctacions el 2022 i suposen el 80% de les pernoctacions totals de la comarca.

En relació al comerç, segons les dades publicades per la Generalitat de Catalunya, l’any 2021 hi havia un total de 590 establiments comercials a la comarca, que ocupaven una superfície de venda de 63.538 m². Això suposa un augment respecte a l’any 2019 d’un 0,5% en el nombre d’establiments i un augment d’un 13,9% de la superfície de venda. La densitat comercial resultant és de 14,75 establiments per cada 1.000 habitants, 1 dècima menys que l’any 2019, i 1.588 m² per cada 1.000 habitants, 12,4% més. La superfície mitjana per establiment se situa en 108 m², 13 m² més que el 2019, un increment d’un 13,7%, el segon més important entre les comarques barcelonines.

Gràfic 11

Taxes de variació del comerç (en percentatge)

La comarca presenta la densitat més gran en establiments entre les comarques barcelonines. La valoració de l’oferta comercial és bona (6,51), però per sota del conjunt de la província.

L’Enquesta d’hàbits de consum i compra a la comarca 2019 recull que la valoració de l’oferta comercial al municipi de residència és d’un 6,51 sobre 10 (quan la mitjana provincial és del 7,15). Comparativament, el Berguedà presenta bona capacitat de retenció per a l’equipament de la llar. Pel que fa a l’Índex d’atracció i pèrdues, s’observa una bona atracció i contenció de la despesa dins dels municipis que conformen la comarca, per als productes quotidians i equipament de la llar. L’excepció radica en els productes d’equipament de la persona, el qual és del 55,36%. Cal destacar que per l’equipament de la llar, l’oferta comercial presenta comparativament una molt bona capacitat de retenció de compra respecte a les altres comarques de la demarcació.