Edifici del Rellotge a l'Escola Industrial - Recintes

L'origen

En el seu origen fabril l’actual edifici del Rellotge, anteriorment anomenat Edifici Gran, havia acollit les naus de filatura, però al llarg del segle XX va rebre diferents usos. Durant els primers dos anys de la Mancomunitat de Catalunya, entre 1914 i 1915, es van portar a terme les obres a l’Edifici Gran, destinat a les escoles d’enginyers i arquitectura. La reforma, dirigida per l’arquitecte Lluís Planas i Calvet, va suposar d’una banda l’obertura d’un gran pati central a l’interior de l’edifici, l’actual Sala Noble, que permetia una millor il·luminació de les estances i, de l’altra, la monumentalització de la façana, per deixar clar que es tractava de l’edifici principal del conjunt de Can Batlló i no solament el més gran. Alhora, a la façana del carrer Comte d’Urgell es van unir les finestres del segon i el tercer pis tot col·locant entre elles relleus escultòrics.

AGDB. Fons: Diputació de Barcelona. Autoria: Josep M. Sagarra i Plana, 1926.

La negativa de l’Escola d’Enginyers a traslladar-se al Recinte el 1917 va fer replantejar el projecte inicial d’ubicació a l’Edifici Gran, fet que va comportar donar cabuda a escoles i institucions dependents del Patronat de l’Escola Industrial, de la Diputació i de la Mancomunitat. Entre aquestes escoles que es van allotjar entre 1915 i 1921 cal esmentar l’Escola de Bells Oficis al primer pis, per a la qual es va pensar posteriorment una altra ubicació (que acabaria estant entre l’antiga sala de Telers i l’Escola del Treball i davant l’Escola d’Agricultura); l’Escola de Bibliotecàries, el Laboratori de Psicologia, el Patronat d’Estudiants, l’Escola d’Infermeres, l’Institut d’Electricitat i Mecànica Aplicades o el Consell de Pedagogia i el Servei Meteorològic.

AGDB. Fons: Diputació de Barcelona. Autoria: desconeguda. Escola d’Infermeres Auxiliars de Medicina, c. 1918-1923.

L’Escola de Bibliotecàries

El 1915 l’edifici del Rellotge va acollir l’Escola de Bibliotecàries, que formava al personal femení que havia de treballar a la xarxa de biblioteques populars impulsades per la Mancomunitat. L’Escola, pionera en tot l’Estat espanyol i la segona a tota Europa, va ser fundada per Eugeni d’Ors i a les primeres classes només es van matricular vuit noies. Va mantenir la seu al Rellotge fins a la dissolució de la Mancomunitat el 1924. L’Escola va ser restablerta el 1930 i va ocupar un altre emplaçament a la planta baixa de l’edifici de la Diputació de Barcelona, a la plaça de Sant Jaume, avui Palau de la Generalitat, i posteriorment a l’Escola Superior per a la Dona.

Els laboratoris tècnics

La Mancomunitat de Catalunya sempre va mostrar gran interès per disposar d’un conjunt de laboratoris tècnics. Els laboratoris eren concebuts com un mitjà per fer fructificar els treballs de la Universitat Industrial i, alhora, per prestar serveis tecnològics a les administracions. Amb la creació de l’Institut d’Electricitat i Mecànica Aplicades el 1917, que completava el ventall d’ensenyaments tècnics de totes les especialitats tècniques industrials de l’època que s’havien projectat des de començaments de segle XX, l’abast dels laboratoris en funcionament era ja força important, però encara es va ampliar més. La voluntat final era unir la tasca docent amb la investigació al servei de la indústria.

L’Institut d’Electricitat i Mecànica Aplicades, sota la direcció del físic, matemàtic i enginyer Esteve Terrades Illa, va incorporar el 1921 el Laboratori de Condicionament Tèxtil, que de fet havia estat el primer centre instal·lat a la part posterior de l’antic edifici de Filatura, a tocar de la xemeneia al carrer Rosselló el 1909.

El 1922 es va crear el Laboratori General d’Assaig i Condicionament, a la planta baixa de l’edifici del Rellotge, com a laboratori oficial de l’Escola Industrial al servei de la docència i la societat, per poder fer anàlisis i proves de tota classe de materials. El nou espai comprenia cinc seccions de laboratoris: els de l’Institut d’Electricitat i Mecànica Aplicades, els de l’Institut de Química Aplicada, els dels Serveis Tècnics d’Agricultura, els de l’Escola d’Adoberia i els de l’Escola Tèxtil.

AGDB. Fons: Diputació de Barcelona. Autoria: desconeguda. Laboratori de l’Escola Superior d’Agricultura, c. 1930.

Per primera vegada, els sectors econòmics catalans disposaven d’un laboratori públic on obtenir certificacions de qualitat dels productes adquirits a l’estranger. Tot plegat evidenciava el madur nivell de desenvolupament industrial que Catalunya havia desplegat durant el primer terç de segle.