Escola del Treball - Recintes

Inauguració

El 29 de maig de 1914 es va inaugurar l’Escola Elemental del Treball en una sessió solemne encapçalada pel president de la Mancomunitat de Catalunya, Enric Prat de la Riba. La nova institució era la reestructuració de l’antiga Escola Lliure Provincial d’Arts i Oficis, creada el 1873, i acolliria joves aprenents d’electricitat, operaris de la indústria química, planxistes o calderers, entre altres especialitats. L’any de la fundació el nombre d’alumnes matriculats va arribar als 249 i els requisits per accedir-hi eren: tenir 14 anys, saber llegir i escriure, conèixer les quatre regles fonamentals de l’aritmètica, ser obrer d’ofici, pagar 5 pessetes de matrícula i 2,50 pessetes de pòlissa.

AGDB. Fons: Diputació de Barcelona. Autoria: Josep Brangulí.  Discurs inaugural de l’Escola Elemental de Treball, 1914.

Primera ampliació

Al llarg de la dècada de 1920 el centre, que a partir de 1923 va adoptar el seu nom actual, Escola del Treball, va ser objecte d’una reforma que l’estructurà en tres pisos amb un vestíbul d’entrada on es troba una còpia en pedra de l’escultura «El forjador» de Josep Llimona, que l’artista va fer en homenatge als obrers que van treballar a les obres preparatòries de l’Exposició Internacional de 1929. L’original en bronze es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Aquest impuls arquitectònic, que va permetre l’acollida d’un major nombre d’alumnes, va tenir lloc durant la direcció del centre de Rafael Campalans, polític i pedagog, entre 1922 i 1923.

Reforma

L’Escola del Treball va ser objecte d’una nova reforma entre 1928 i 1929, sota la direcció de l’arquitecte Joan Rubió i Bellver. Aquestes obres el van ampliar en altura i extensió per aconseguir un volum equilibrat amb l’edifici del Rellotge, sota la consideració que tenia un menor nivell jeràrquic en ser un ensenyament intermediari i no superior.

AGDB. Fons: Diputació de Barcelona. Autoria: Alejandro Antonietti. Aula de l’Escola del Treball, c. 1914-1923.

Escola Superior de Bells Oficis

A tocar de l’Escola del Treball es trobava l’Escola Superior de Bells Oficis, inaugurada el 1915 com un centre d’ensenyament, dirigida per Francesc Galí i organitzada en quatre grans especialitats: les arts del jardí, les arts de la terra, les arts de la fusta i les arts de la tapisseria. La durada dels estudis era de tres anys i al llarg del seu funcionament va formar uns 300 alumnes.

El 1924, Primo de Rivera va tancar i suprimir l’escola sota arguments anticatalanistes.