Resum executiu

Descargar:

L’evolució socioeconòmica de l’Anoia durant l’any 2022 ha estat positiva en tots els indicadors analitzats, però presenten un comportament diferenciat respecte a la província segons l’indicador. L’atur, que cau el -7,2%, registra una de les davallades més destacades entre les comarques barcelonines, i ha estat especialment rellevant entre els homes (-10,1%) i entre les persones amb nacionalitat estrangera (-8,4%). Els grups d’edat on s’ha registrat un descens més marcat han estat els centrals, de 45 a 54 anys (-10,0%) i de 30 a 44 anys (-9,8%). La taxa d’atur s’ha reduït fins a l’11,4%, però continua sent la més elevada de la província.

L’ocupació registrada resident a la comarca creix un 2,4% (2,6% província), destacant les persones amb nacionalitat estrangera (7,9%) i el grup d’edat més avançada, de 55 anys i més (6,2%). L’Anoia destaca entre totes les comarques de la província com la que més creix en llocs de treball (3,6%), especialment pel treball assalariat. L’increment més notable s’ha produït al subsector dels serveis socials amb allotjament. Mentrestant, el nombre d’empreses decau sensiblement, un -0,3%.

Població ocupada registrada resident a la comarca. IVT 2022

Població aturada registrada resident a la comarca IVT 2022

La comarca de l’Anoia, amb una superfície de 866,3 km2, representa l’11,2% del conjunt de la demarcació de Barcelona, i està integrada per 33 municipis d’una superfície mitjana de 26,3 km2. Igualada n’és la capital.

Gràfic 1

Taxes de variació de la població total, 2016-2022 (en percentatge)

 

L’Anoia té 125.065 habitants segons el Padró de 2022, el 0,8% més que l’any 2021, novament el tercer increment en importància a la província després del Garraf i el Moianès. Entre els grans grups, disminueix el nombre de persones menors de 16 anys (-1,2%), que contrasta amb l’augment de persones entre 16 i 64 anys (1,0%) i sobretot de les persones majors de 64 anys (2,0%). El volum de la població estrangera pràcticament no ha variat respecte al 2021 (0,0%), però destaquen les variacions de persones amb nacionalitat pakistanesa (-7,0%) i uruguaiana (14,3%). Vint-i-quatre municipis de la comarca guanyen població el darrer any 2022, destacant: la Torre de Claramunt (114), Masquefa (121) i Piera (376). Els altres nou municipis perden població, especialment Igualada (-108).

Gràfic 2

Piràmide d’edats de l'Anoia 2022-2032 (en percentatge)

L’Anoia es mostra com una de les comarques més dinàmiques en termes demogràfics i es consolida com la tercera comarca amb un creixement més intens de la província de Barcelona. 

Gràfic 3

Taxes de variació real del Valor Afegit Brut (VAB) (en percentatge)

L’Anuari econòmic comarcal 2022, de BBVA, recull que el VAB de la comarca per a l’any 2021 ha avançat el 5,8% respecte a l’any anterior (vegeu el gràfic 3). L’ocupació registrada de la població resident a l’Anoia l’any 2022 (vegeu gràfic 4) experimenta un augment del 2,4%, lleugerament per sota del conjunt de la província (2,6%). Creix especialment l’ocupació entre les persones de nacionalitat estrangera (7,9%), i per grups d’edat entre les persones de 55 anys i més (6,2%). Tan sols es dona un retrocés en el grup d’edat de 30 a 44 anys (-1,7%). L’any finalitza amb un total de 52.715 persones ocupades, 1.260 més que l’any 2021.  

Gràfic 4

Taxes de variació interanual de la Població Ocupada registrada. Anoia (en percentatge)

La comarca de l’Anoia creix un 2,4% en termes d’ocupació registrada, lleugerament per sota del conjunt de la província (2,6%).  

Al final de l’any 2022 l’atur registrat (vegeu el gràfic 5) ha estat inferior al d’un any abans. En termes absoluts s’ha reduït en 527 persones, deixant la xifra final en 6.782 persones aturades. La caiguda ha suposat una variació interanual del -7,2%, una de les més significatives entre les comarques barcelonines, i per sobre del conjunt de la província (-4,3%). La taxa d’atur ha estat de l’11,4%, que es manté com la taxa més elevada d’entre totes les comarques de la província (9,3%).

Segons el sexe, es repeteix el patró de l’any anterior, amb una davallada més intensa entre els homes (-10,1%) que entre les dones (-5,2%). La reducció de l’atur és pràcticament imperceptible entre la població amb nacionalitat estrangera (-0,3%), i molt més marcada entre la població nacional (-8,4%). Tots els grups d’edat han experimentat un descens de l’atur, especialment el grup de 45 a 54 anys (-10,0%) i el de 30 a 44 anys (-9,8%). El descens també és generalitzat en tots els grans sectors d’activitat, encapçalats per la reducció en termes absoluts dels serveis (-390) i de l’agricultura en termes relatius (-28,3%).

Gràfic 5

Taxes de variació interanual de la Població Aturada registrada. Anoia (en percentatge)

Mapa 1

Variació població ocupada registrada. Anoia, 2022 (en percentatge)

L’atur registrat es redueix de forma significativa a l’Anoia (-7,2%), però no evita que continuï sent la comarca amb una taxa d’atur més elevada dins de la província (11,4%).

Mapa 2

Taxa d’ocupació registrada. Anoia, 2022 (en percentatge)

Mapa 3

Variació anual de l’atur registrat. Anoia, 2022 (en percentatge)

Mapa 4

Taxa d'atur registrat. Anoia, 2022 (en percentatge)

26 dels 33 municipis guanyen persones ocupades i més de la meitat presenten una taxa d’ocupació superior al 70%. La disminució de l’atur s’ha estès entre 23 municipis, però encara queden cinc amb una taxa d’atur igual o superior al 12%.

Gràfic 6

Subsectors d’activitat amb més guany de llocs de treball. Anoia, 2022 (absoluts)

Gràfic 7

Subsectors d’activitat amb més pèrdua de llocs de treball. Anoia, 2022 (absoluts)

Al llarg de l’any 2022 46 subsectors de la comarca han guanyat llocs de treball, destacant: educació (110), transport terrestre i per canonades (155) i serveis socials amb allotjament (235). Per contra, les activitats especialitzades de la construcció (-55) i el comerç al detall (-105) destaquen entre els que perden llocs de treball.

Pel que fa al nombre de llocs de treball (treballadors de les empreses de la comarca, hi resideixin o no), l’Anoia es posiciona com la comarca més dinàmica l’any 2022, amb un creixement del 3,6%, situant-se al capdavant entre totes les comarques barcelonines i per sobre del conjunt de la província (3,0%). En acabar l’any 2022 es comptabilitzen 36.725 llocs de treball, 1.270 més que un any abans. El creixement s’ha basat en el fort increment dels llocs de treball assalariat (4,9%), ja que els llocs de treball autònom s’han reduït (-0,8%).

Gràfic 8

Taxes de variació interanuals dels llocs de treball i empreses (en percentatge)

 

La variació interanual dels llocs de treball (vegeu el mapa 5) ha estat positiva en vint-i-dos municipis, dels quals destaquen: Orpí (20,0%), Castellolí (20,0%) i Jorba (21,2%). La Pobla de Claramunt (120) i Igualada (970) són els municipis que més han crescut en volum. A la banda contrària, hi ha deu municipis que perden llocs de treball, entre els quals destaquen: Calonge de Segarra (-8,3%), Veciana (-14,3%) i la Llacuna (-26,8%).

Mapa 5

Variació llocs de treball registrats. Anoia, 2022 (en percentatge)

El creixement dels llocs de treball de l’any 2022 ha estat el més destacat de les comarques barcelonines, del 3,6%, gràcies al treball assalariat (4,9%), ja que el treball autònom perd llocs de treball (-0,8%). El nombre d’empreses registra un lleuger descens (-0,3%).  

El dinamisme en els llocs de treball no s’ha traslladat en el nombre d’empreses (comptes de cotització), ja que s’ha experimentat un sensible retrocés del -0,3% (-8), situant la xifra total en acabar l’any 2022 en 3.072. En conseqüència, el creixement de llocs de treball està propiciant un augment de la dimensió mitjana de les empreses. Els augments més destacats en nombre d’empreses s’han produït en la venda i reparació de vehicles de motor (9) i en els serveis de menjar i begudes (9), mentre destaca la davallada del comerç al detall (-29).

Mapa 6

Variació empreses registrades. Anoia, 2022 (en percentatge)

14 municipis guanyen empreses l’any 2022, destacant la Torre de Claramunt (7) i Castellolí (7). En canvi, 9 municipis perden empreses en el mateix any.  

Segons el Sistema d’Anàlisi de Balanços Ibèrics, el 36,4% dels 4.775 milions d’euros que facturen les 1.818 societats mercantils de la comarca l’any 2021 procedeixen de la indústria. Dels 1.738 milions d’euros de xifra de negoci de la indústria, 362 milions d’euros procedeixen del paper i arts gràfiques; 305 milions d’euros de la indústria de fabricació de vehicles de motor i altres materials de transport; i 300 milions d’euros del tèxtil, confecció, cuir i calçat.

L’impacte de la pandèmia de la COVID-19 en termes de facturació a l’Anoia es va traduir en una disminució del 9,3% del 2019 al 2020. El 2021 la facturació ha assolit un nivell de facturació ben superior al d’abans de la pandèmia, amb un increment del 26,8%, augment que dobla el registrat en el conjunt de la província de Barcelona (13,3%).

El desembre de 2022 es comptabilitzen 3.915 prestacions per desocupació concedides, 90 més que el mateix mes de l’any anterior. La taxa de cobertura sobre la població aturada registrada se situa en el 63,6%, 5,4 punts per sota de la que es dona al conjunt de la província, i situant-se com la segona taxa de cobertura més baixa entre totes les comarques barcelonines. Respecte a un any abans, la taxa ha augmentat en 6,2 punts (57,4% l’any 2021), gràcies a l’augment de les prestacions i a la baixada de l’atur registrat.

El nombre de contractes laborals registrats al llarg de l’any 2022 arriba a 36.883, un 13,5% més que l’any anterior (4.398 contractes més), un creixement més intens que el del conjunt de la província (4,5%). L’increment de la contractació ha tingut especial incidència al sector serveis. Per tipologia, en nombres absoluts la contractació indefinida és la que concentra l’increment (184,2%), ja que els canvis introduïts per la reforma laboral en l’àmbit de la contractació han propiciat la caiguda de la contractació temporal (-11,0%).

L’oferta de places turístiques a la comarca de l’Anoia es manté estable respecte a l’any passat, en totes les tipologies d’allotjament, només en turisme rural s’incrementa molt lleugerament. 

Gràfic 9

Variacions oferta turística. Anoia

 

La comarca ha rebut 54.800 viatgers, que han generat 137.000 pernoctacions (suma dels establiments hotelers, càmpings i turisme rural). Les tres tipologies d’allotjament analitzades superen la xifra de pernoctacions prepandèmia, però la tipologia amb un increment més gran en les pernoctacions és el dels establiments hotelers, amb 114% més de variació respecte al 2021.

Gràfic 10

Variacions demanda turística. Anoia

 

En relació amb la recaptació de la taxa turística, l’Anoia creix un 147% en l’import recaptat, en relació amb el 2021, un 30% més que el 2019, i registra un total de 16.929 euros.

Mapa 7

Recaptació de la taxa turística. Anoia

L’oferta turística de l’Anoia es manté estable en totes les tipologies d’allotjament, sent l’única comarca amb l’oferta de places d’habitatges d’ús turístic (HUT) estabilitzada. 

Pel que fa al comerç, segons les dades publicades per la Generalitat de Catalunya, l’any 2021 hi havia un total de 1.279 establiments comercials a la comarca, que ocupaven una superfície de venda de 172.853 m2. Això suposa una davallada respecte a l’any 2019 d’un -2,8% en el nombre d’establiments, però un augment d’un 2,1% de la superfície de venda. La densitat comercial resultant és de 10,31 establiments per cada 1.000 habitants, 6 dècimes menys que l’any 2019, i 1.393 m2 per cada 1.000 habitants, -0,6% menys. La superfície mitjana per establiment se situa en 135 m2, 6 m2 més que el 2019, un increment d’un 4,7%, per sota del conjunt de la província (6,8%).

Gràfic 11

Taxes de variació del comerç (en percentatge)

La superfície de venda augmenta mentre el nombre d’establiments baixa, i augmenta la seva dimensió mitjana. La valoració de l’oferta comercial és de les més baixes (6,30), i per sota del conjunt de la província.

En els resultats de l’Enquesta d’hàbits de consum i compra a la comarca 2019, la valoració de l’oferta comercial al municipi de residència és d’un 6,30 sobre 10 (la mitjana provincial és del 7,15). S’observa una certa capacitat d’atracció de compra per als productes quotidians amb uns percentatges superiors al 100%. En aquests casos, el teixit comercial municipal és capaç d’atreure més dels compradors/es que perd. Contràriament, en el cas de l’equipament de la llar i l’equipament de la persona, l’índex evidencia la pèrdua de compradors. Cal destacar que el percentatge de compra per internet és d’un 17%, el més alt de les comarques de la demarcació.