Resum executiu
Informe econòmic local
Baix Llobregat 2023
La comarca del Baix Llobregat ha estat una de les que millor evolució socioeconòmica presenta el darrer any 2022 en el conjunt d’indicadors analitzats. El nombre d’aturats registrats cau un -6,0% en un any, la baixada més intensa entre totes les comarques de la província. El grup d’edat de 45 a 50 anys és el que ha reduït amb major intensitat l’atur registrat (-10,9%). La taxa d’atur baixa fins al 8,6%, una de les més baixes de la província, i la més baixa en l’entorn metropolità.
L’ocupació registrada resident a la comarca ha crescut un 2,1% (2,6% província), especialment en la població amb nacionalitat estrangera (9,8%). Pel que fa als llocs de treball, aquests s’han incrementat un 3,5%, un creixement tan sols superat per l’Anoia, i que se sustenta en el treball assalariat, ja que el treball autònom davalla lleugerament. El comerç a l’engròs és el subsector que ha contribuït amb un major guany de llocs de treball en nombres absoluts. En el mateix període, el nombre d’empreses resulta més baix que un any abans, concretament el -0,8%.
Població ocupada registrada resident a la comarca. IVT 2022
Població aturada registrada resident a la comarca. IVT 2022
La comarca del Baix Llobregat té una superfície de 486 km2, el 6,3% de la superfície de la demarcació. La integren 30 municipis amb una superfície mitjana de 16,2 km2. Sant Feliu de Llobregat n’és la capital.
Gràfic 1
Taxes de variació de la població total, 2016-2022 (en percentatge)
El Baix Llobregat és la tercera comarca més poblada de la província, amb 833.540 habitants segons el padró de 2022, aplegant el 14,6% de la població de la província. Respecte a un any abans es registra una població pràcticament igual (228 habitants més, 0,0%). L’evolució de la població ve marcada per la reducció de la població menor de 16 anys (-2,5%), la més marcada entre totes les comarques de la província, i que contraresta l’augment de població de 16 a 64 anys (0,1%) i sobretot el de majors de 64 anys (2,0%). Per la seva banda, la població amb nacionalitat estrangera creix sensiblement en aquest període (0,6%), especialment les persones amb nacionalitat italiana (7,6%), colombiana (8,6%) i veneçolana (11,1%). Vint-i-un dels trenta municipis de la comarca guanyen població, encapçalats per Corbera de Llobregat (193), Vallirana (220) i Sant Just Desvern (427). Entre els nou municipis que perden població, on més es perd és al Prat de Llobregat (-502).
Gràfic 2
Piràmide d’edats del Baix Llobregat 2022-2032 (en percentatge)
La comarca del Baix Llobregat presenta una població molt similar a la de 2021, però encapçala la davallada de població jove entre totes les comarques de la província (-2,5%).
Gràfic 3
Taxes de variació real del Valor Afegit Brut (VAB) (en percentatge)
Segons l’Anuari econòmic comarcal 2022, de BBVA, el VAB de la comarca l’any 2021 (vegeu el gràfic 3) va incrementar-se un 5,6%, igual que el conjunt de la província. L’any 2022 creix l’ocupació registrada de la població resident a la comarca el 2,1%, per sota del conjunt de la província (2,6%). És significatiu el creixement de l’ocupació entre la població amb nacionalitat estrangera (9,8%). El grup d’edat més beneficiat per l’augment d’ocupació ha estat el de persones de 55 anys i més (6,5%), mentre que el de 30 a 44 es redueix (-2,1%). L’any 2022 finalitza amb un total de 369.700 persones ocupades, 7.680 més que l’any anterior.
Gràfic 4
Taxes de variació interanual de la Població Ocupada registrada. Baix Llobregat (en percentatge)
El Baix Llobregat registra un augment moderat de la població ocupada (2,1%), amb un important creixement de la població amb nacionalitat estrangera (9,8%).
L’atur registrat (vegeu el gràfic 5) és de 34.651 persones aturades en acabar l’any 2022, el que suposa 2.224 persones menys que l’any anterior, una caiguda del -6,0%, més intensa que el conjunt de la província (-4,3%). La taxa d’atur es redueix fins al 8,6%, la segona taxa més reduïda entre les comarques barcelonines, i 7 dècimes per sota de la taxa provincial (9,3%).
L’atur masculí ha estat el més beneficiat d’aquesta reducció (-7,0%) enfront d’un descens menor entre les dones (-5,3%). L’atur nacional baixa un -6,2%, mentre que el grup d’aturats estrangers ho fa amb menor intensitat (-5,1%). La caiguda ha estat generalitzada entre els grups d’edat, amb especial intensitat en les persones de 45 a 50 anys (-10,9%), però molt més suau entre les persones de 55 anys i més (-0,7%). En relació amb els grans sectors d’activitat, el sector serveis és el que redueix més atur en termes absoluts (-2.077), però l’agricultura ho fa en termes relatius (-16,1%). Per contra, els aturats de la indústria i els que no han tingut una ocupació anterior sumen més aturats que un any abans (2,3% i 2,2% respectivament).
Gràfic 5
Taxes de variació interanual de la Població Aturada registrada. Baix Llobregat (en percentatge)
Mapa 1
Variació població ocupada registrada. Baix Llobregat, 2022 (en percentatge)
L’atur es redueix de manera notable l’any 2022 (-6,0%) i la taxa d’atur cau fins a esdevenir la segona més baixa entre les comarques de la província.
Mapa 2
Taxa d’ocupació registrada. Baix Llobregat, 2022 (en percentatge)
Mapa 3
Variació anual de l’atur registrat. Baix Llobregat, 2022 (en percentatge)
Mapa 4
Taxa d’atur registrat. Baix Llobregat, 2022 (en percentatge)
Gairebé la totalitat dels municipis de la comarca augmenten en major o menor mesura el nombre de persones ocupades l’any 2022, 28 municipis dels 30 guanyen persones ocupades i 11 presenten una taxa d’ocupació superior al 70%. Pràcticament tots els municipis de la comarca redueixen l’atur aquest darrer any, 28 de 30, i ja cap d’ells té una taxa superior al 12%.
Gràfic 6
Subsectors d’activitat amb més guany de llocs de treball. Baix Llobregat, 2022 (absoluts)
Gràfic 7
Subsectors d’activitat amb més pèrdua de llocs de treball. Baix Llobregat, 2022 (absoluts)
L’augment de llocs de treball a la comarca s’ha estès per cinquanta-sis subsectors, on destaca: emmagatzematge i afins al transport (925), serveis a edificis i de jardineria (1.010) i comerç a l’engròs (1.115). Per altra banda, destaquen les baixades en les indústries químiques (-150) i el comerç al detall (-270).
Pel que fa al nombre de llocs de treball (treballadors de les empreses de la comarca, hi resideixin o no), a la comarca es comptabilitzen 344.555 en acabar l’any 2022, 11.770 més que en el mateix període de l’any anterior. El creixement ha estat del 3,5%, el segon més important entre les comarques barcelonines després de l’Anoia, i per sobre del ritme de creixement del conjunt de la província (3,0%). Aquest important increment es recolza en la modalitat de treball assalariat (4,3%), ja que la modalitat de treball autònom registra una davallada (-0,8%).
Gràfic 8
Taxes de variació interanuals dels llocs de treball i empreses (en percentatge)
A nivell municipal, la variació interanual de llocs de treball (vegeu el mapa 5) ha estat positiva en vint-i-cinc municipis de la comarca, amb Sant Just Desvern (7,2%), Castellví de Rosanes (11,5%) i Esparreguera (14,1%) liderant els creixements més intensos. Els increments absoluts més notables són els de Cornellà de Llobregat (1.465) i el Prat de Llobregat (3.100). Els altres cinc municipis registren l’evolució contrària, amb les pèrdues més destacades a Sant Climent de Llobregat (-1,3%), Corbera de Llobregat (-4,3%) i la Palma de Cervelló (-14,0%).
Mapa 5
Variació llocs de treball registrats. Baix Llobregat, 2022 (en percentatge)
L’any 2022 el nombre de llocs de treball a la comarca ha augmentat un 3,5% gràcies al treball assalariat (4,3%), ja que el treball autònom cau (-0,8%). Alhora, el nombre d’empreses s’ha reduït un -0,8%.
Contràriament al bon comportament dels llocs de treball, el nombre d’empreses (comptes de cotització) s’ha reduït aquest any 2022 un -0,8% (-161), una disminució que contrasta amb el sensible increment registrat al conjunt de la província (0,1%). Per conseqüència, el creixement de llocs de treball està provocant un creixement de la dimensió de les empreses. Els subsectors que han experimentat un increment més notable han estat les activitats immobiliàries (21) i la construcció d’immobles (25), mentre que les principals reduccions han estat les de les activitats especialitzades de la construcció (-41) i sobretot del comerç al detall (-130).
Mapa 6
Variació empreses registrades. Baix Llobregat, 2022 (en percentatge)
11 dels 30 municipis de la comarca han guanyat empreses l’any 2022, entre els quals destaquen el Prat de Llobregat (27) i Martorell (27). En canvi, 18 municipis han perdut empreses, destacant Viladecans (-30) i Cornellà de Llobregat (-35).
Segons el Sistema d’Anàlisi de Balanços Ibèrics, l’any 2021 el Baix Llobregat va ser la segona comarca, darrere del Barcelonès, en termes de volum de negoci (60.498 milions d’euros). Els municipis on es genera un major volum de negoci són Martorell (10.073 milions d’euros), el Prat de Llobregat (8.902 milions d’euros), i Esplugues de Llobregat (6.039 milions d’euros).
L’impacte de la pandèmia de la COVID-19 en termes de facturació al Baix Llobregat es va traduir en una disminució del -12,7% del 2019 al 2020, caiguda superior a la registrada en el conjunt de la província de Barcelona (-11,0%). El 2021 la facturació s’ha recuperat un 8,8%, augment inferior al registrat en el conjunt de la província de Barcelona (13,3%).
El mes de desembre de 2022 es comptabilitzen un total de 23.509 prestacions per desocupació a la comarca, 496 més que un any abans. La taxa de cobertura sobre les persones aturades registrades és del 71,9%, 2,9 punts per sobre de la taxa provincial (69,0%). Gràcies a l’augment del nombre de prestacions i a la disminució del nombre d’aturats registrats, la taxa se situa 6,1 punts per sobre de la que es donava al desembre de 2021 (65,8%).
El nombre de contractes laborals registrats al llarg de l’any 2022 ha estat de 262.593, el que suposa una davallada del -9,0% (26.070 contractes menys), la caiguda més important entre les comarques barcelonines. La davallada ha estat generalitzada en els quatre grans sectors d’activitat. La contractació temporal ha caigut un -33,5%, mentre la contractació indefinida ha crescut un 158,5%, beneficiada pels canvis introduïts en l’àmbit de la contractació per la darrera reforma laboral.
El Baix Llobregat presenta creixement en l’oferta turística. El nombre de places augmenta en totes les tipologies d’allotjament, amb més de 20.700 places el 2022, excepte en turisme rural i càmpings, que en conjunt només suposen un 15% de l’oferta de places de tota la comarca.
Gràfic 9
Variacions oferta turística. Baix Llobregat
El volum de turistes allotjats en establiments hotelers ha augmentat un 80% respecte al 2021, però encara està un -11% per sota de les dades del 2019. No es disposa de dades de demanda pel que fa a l’activitat en càmpings i en turisme rural.
Gràfic 10
Variacions demanda turística. Baix Llobregat
Pel que respecta a la recaptació de la taxa turística, el Baix Llobregat ha obtingut un import 216% superior que l’any 2021, amb un total de més d’1.700.000 € recaptats, una xifra un 14% superior a la del 2019.
Mapa 7
Recaptació de la taxa turística. Baix Llobregat
El Baix Llobregat supera en un 14% la xifra de recaptació de taxa turística del 2019.
En relació amb el comerç, segons les dades publicades per la Generalitat de Catalunya, l’any 2021 hi havia un total de 8.359 establiments comercials a la comarca, que ocupaven una superfície de venda d’1.071.776 m2. Això suposa una davallada respecte a l’any 2019 d’un -4,1% en el nombre d’establiments, però un augment d’un 3,0% de la superfície de venda. La densitat comercial resultant és de 10,03 establiments per cada 1.000 habitants, 5 dècimes menys que l’any 2019, i 1.286 m2 per cada 1.000 habitants, un 2,1% més. La superfície mitjana per establiment se situa en 128 m2, 9 m2 més que el 2019, un augment d’un 7,6%, per sobre del conjunt de la província (6,8%).
Gràfic 11
Taxes de variació del comerç (en percentatge)
La superfície de venda s’incrementa i el nombre d’establiments baixa, incrementant la dimensió mitjana d’aquests. La valoració de l’oferta comercial és elevada (7,06).
L’Enquesta d’hàbits de consum i compra a la comarca, reflexa que la valoració de l’oferta comercial al municipi de residència és d’un 7,06 sobre 10 (quan la mitjana provincial és d’un 7,15). Es destaca que la percepció del nivell preus a l’oferta comercial del municipi es valora amb un 6,46 sobre 10, amb el valor més alt de les comarques de la demarcació Pel que fa a l’Índex d’atracció i pèrdues, s’observa una bona retenció de les compres dels productes quotidians amb uns percentatges superiors al 100%. Contràriament, en el cas de l’equipament de la llar i especialment per a l’equipament de la persona (73,90% i 68,61 % respectivament), l’índex evidencia la pèrdua de compradors/es que el teixit comercial municipal no és capaç de retenir.