$community_name

L'escriptor escocès Ian Rankin ha guanyat la X edició del Premi Internacional RBA de Novel·la Negra , dotat amb 125.000 euros. amb l'obra ' Perros salvajes' .

L'autor ja va rebre l'any 2010 el Premi Pepe Carvalho durant l'edició de la BCNegra. Autor de novel·la negra, l'any 1987 publicava la primera novel·la protagonitzada per l'inspector Rebus. Amb ‘Perros salvajes' ja són vint les novel·les protagonitzades pel seu inspector. Tot i què fa uns anys ja va jubilar al personatge de Rebus, ara el recupera per assessorar a la policia sobre un cas protagonitzat per dues bandes mafioses de Glasgow.

El Premio RBA de Novel·la Negra, és un dels guardons més importants del gènere i per ordre cronològic han estat premiats en les anteriors edicions els escriptors Francisco González Ledesma, Andrea Camilleri, Philip Kerr, Harlan Coben, Patricia Cornwell, Michael Connelly, Arnaldur Indridason, Lee Child i Don Winslow.

Víctor Mora Pujadas (Barcelona, 6 de juny de 1931 - 17 d'agost de 2016), novel·lista, guionista de còmics, director de publicacions, assessor editorial i articulista, ha mort aquesta matinada als 85 anys. Creador de El Capitán Trueno, un dels personatges més icònics de la historieta, és un dels autors de més èxit del tebeo espanyol.

De formació autodidacta (va deixar l'escola als onze anys), va aprendre llegint llibres d'aventures i còmics. Als vint anys va ser contractat per l'editorial Bruguera i per aquesta editorial va desenvolupar la major part de la seva obra com a guionista de còmics.

A banda del ‘Capitán Trueno', Mora va crear també altres personatges de còmic de relleu del tardofranquisme com ‘El Jabato', ‘El Corsario de Hierro' o ‘El cosaco verde'.

A partir dels anys seixanta va començar a combinar els còmics amb les novel·les. Una de les seves obres més destacades és «Els plàtans de Barcelona» (1972), en la qual va retratar l'ambient de la dictadura. Juntament amb París flash-back (1978)  i El tramvia blau (1985), conforma el gros de la seva novel·lística, amb un mateix personatge, Lluís Martí, que segueix de prop els trets biogràfics de l'autor.

Entre els premis i les distincions honorífiques, compta amb el nomenament com a Cavaller de l'Orde de les Arts i les Lletres del Govern Francès, 1991; amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, 1997; amb el Gran Premi del Saló del Còmic de Barcelona, 1998;  amb el Premi Memorial Jaume Fuster, 2001;  i era soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC).

La vila de l'Escala acull la Fundació Víctor Mora constituïda fa deu anys amb els objectius de preservar, difondre i propiciar l'estudi de l'obra de Víctor Mora en totes les seves vessants. La Fundació juntament amb l'Ajuntament de l'Escala i La Busca Edicions convoca el Premi Victor Mora de Narrativa Breu.
 

L'escriptor hongarès Peter Esterhazy ha mort aquest dijous. Nascut a Budapest el 14 d'abril de 1950, Peter Esterhazy, va néixer en una família aristocràtica despullada dels seus béns en 1948 després de la presa del poder del Partit Comunista.

Va ser estudiant de matemàtiques, va treballar durant quatre anys, de 1974 a 1978, a l'institut d'informàtica del ministeri de la Indústria, abans de consagrar-se exclusivament a la literatura.

La seva obra més important és 'Harmonia Caelestis' (2000) en la qual explica la història de la seva família, dels seus ancestres en l'època de l'imperi austrohongarès fins a la persecució per la dictadura comunista.

El 2005, amb el títol 'Revisat i corregit', va publicar una nova versió de 'Harmonia Caelestis' a adonar-se que el seu pare va ser un informador de la policia política durant l'era comunista.

Considerat com la figura més important de "la nova prosa hongaresa", deixa una obra caracteritzada per la seva diversitat estilística i els seus experiments formals, una prosa "argòtica i desbordant de vida" segons l'escriptor nord-americà John Updike.

L'escriptor Agustín Fernández Paz ( Vilalba , 1947 ) va morir el dia 12 de juliol al seu domicili de Vigo.

El conegut autor és referent en la literatura infantil i juvenil i els seus llibres han estat constantment reeditats i traduïts a moltes llengües com l'anglès , el francès , l'italià , l'àrab o el portuguès.

Perit industrial mecànic , llicenciat en Ciències de l'Educació i diplomat en Llengua Gallega , va treballar com a professor d'EGB en diferents centres escolars i de professor de Llengua i Literatura Gallega d' Ensenyament Secundari a Vigo. Entre 1988 i 1990 va ser membre del gabinet d'estudis per a la reforma educativa de la Conselleria d'Educació i Ordenació Universitària , formant part de l'equip dels Dissenys Curriculars de primària i secundària. Membre del Consell de Cultura Gallega i assessor de programa SOL de la Fundació Germán Sánchez Ruipérez. Ha tingut altres ocupacions com a pedagog i editor.

També ha realitzat nombrosos treballs de normalització lingüística, de didàctica de la llengua, de promoció de la lectura, de literatura infantil, d'introducció dels mitjans de comunicació a les aules.

Entre d'altres reconeixements a la seva trajectòria , va rebre el Premi Irmandade do Llibre ( 2003 ) ; el Premi Xosé María Álvarez Blázquez ( 2008 ) ; la letra E ( 2009 ) de Asociación de Escritoras e Escritores en Lingua Galega (AELG)  ; i el 2011 va obtenir el Premio Iberoamericano SM de Literatura Infantil e Xuvenil.

Va ser proposat per l'Organització Espanyola Per al Llibre Infantil i juvenil ( OEPLI ) com a candidat als prestigiosos premis Astrid Lindgren Memorial Award i Andersen , mentre que la AELG ho va proposar fins i tot com a candidat al Premi Nobel de Literatura.

 

Elie Wiesel, premi Nobel de la pau el 1986 i una de les veus més eloqüents per descriure els horrors de l'Holocaust jueu, va morir el 2 de juliol a l'edat de 87 anys.

Wiesel, nascut a la localitat romanesa de Sighet, va ser obligat a viure en un gueto a l'edat de 12 anys, juntament amb la seva família, i quatre anys després va ser traslladat al camp de concentració d'Auschwitz. Va passar després al de Buna Werke, que depenia d'Auschwitz, i juntament amb el seu pare, Shlomo Wiesel, va ser transportat al camp de Buchenwald, d'on va ser alliberat al final de la Segona Guerra Mundial.

Els horrors que va viure als camps nazis van ser la base de la seva obra més reconeguda, 'La nit', publicada originalment en francès el 1958 i que ha estat traduïda a 30 idiomes.

Després de ser alliberat de Buchenwald Wiesel va ser acollit en un orfenat de França, on es va reunir amb dues germanes grans que havien sobreviscut. Va estudiar a la Sorbona i va dedicar la vida a la literatura i el periodisme, funció que el va portar el 1949 a cobrir per un diari francès el sorgiment de l'Estat d'Israel.

L'any 1955, però, es va instal·lar a Nova York com a corresponsal a Nacions Unides i vuit anys després va adoptar la nacionalitat nord-americana, la primera que va tenir des que va començar la persecució nazi dels jueus.

'La nit' va ser seguida per dues obres, 'L'alba' i 'El dia', que van formar una trilogia sobre l'Holocaust, però Wiesel va alçar també la seva veu contra genocidis com el de Ruanda o Bòsnia, l'apartheid sud-africà o la guerra bruta a l'Argentina.

El 1986 va rebre el premi Nobel de la pau, un guardó que li va ser concedit, segons el comitè que el va atorgar, perquè Elie Wiesel era "un missatger de la humanitat". Wiesel, ha afegit, "ha emergit com un dels més importants líders espirituals i guies en una etapa en què la violència, la repressió i el racisme continuen caracteritzant el món".