$community_name

L'escriptor nord-americà Richard Ford ha estat guardonat amb el Premi Princesa d'Astúries de les Lletres 2016. El jurat del guardó ha destacat el seu caràcter de narrador profundament contemporani i de gran cronista « del mosaic d'històries creuades que és la societat nord-americana ». L'acta del jurat destaca que la seva obra s'inscriu en la gran tradició de la novel·la americana del segle XX i recorre a una èpica « irònica i minimalista » per definir els seus personatges , trames i arguments. « La cura detallisme en les descripcions , la mirada ombrívola i densa sobre la vida quotidiana d'éssers anònims i invisibles , conjuguen la desolació i l'emoció dels seus relats » , afegeix el jurat.

Ha publicat les novel·les ‘The ultimate good luck' (‘La última oportunidad', 1981); ‘Wildlife' (‘Incendios', 1990), la trilogia protagonitzada per Frank Bascombe, un escriptor fracassat de Nova Jersey que treballa primer com a periodista esportiu i després com a agent immobiliari (‘El cronista d'esports', 1986; ‘El día de la independencia', 1996, i ‘Acció de gràcies', 2006); ‘Canadà' (2012), rebuda amb gran entusiasme per la crítica, que la va qualificar com "un deu absolut", i ‘Let me be Frank with you', 2014 (‘Francament, Frank', 2015), quatre històries narrades per Bascombe. És també autor dels llibres de narracions curtes i contes ‘Rock Springs' (1987), ‘Women with Men' (‘De mujeres con hombres', 1997) i ‘A multitude of sins' (‘Pecados sin cuento', 2002). ‘Cuentos imprescindibles' (1998), antologia d'Anton Txékhov, l'assaig ‘Flores en las grietas. Autobiografía i literatura' (2012) o l'obra completa d'Eudora Welty.

És l'únic autor que ha aconseguit el premi Pulitzer i el Faulkner per la mateixa obra , « El dia de la independència » ( 1996 ) 

El poeta Antonio Colinas ha estat el guanyador de la XXV edició del Premio Reina Sofia de Poesía Iberoamericana, que convoca conjuntament Patrimoni Nacional i la Universitat de Salamanca, i al qual concorren 61 candidats.

Antonio Colinas (La Bañeza, León, 1946) figura clau de la poesia en castellà, està considerat pròxim a la generació de los "Novísimos", sorgida en els anys 70,però sempre ha estat un poeta que no separa vida de poesia. Una paraula poètica que travessa tota la seva obra, ja sigui en vers, com en les seves traduccions, assajos, crítica literàries o llibres de viatge, i travessada per la seva fusió amb la natura, el símbol, el tel·lúric, la universalitat, el misteri o el alquímic.

Premi Nacional de la Crítica, Premi Nacional de Literatura o Premi Nacional de Traducció a Itàlia, Antonio Colinas és el poeta de ‘Los silencios de fuego', com així mateix ho escriu en el llibre que alberga tota la seva poesia, publicat el 2014‘Canciones para una música silente': «Solo quisiera/ escribir mis palabras con silencio: escribir el poema sin palabras...».

Alimentat anímica i intel·lectualment per María Zambrano, Vicente Aleixandre, Sant Juan de la Cruz, Juan Ramón Jiménez, Virgili o Leopardi i d'altres, el paisatge de l'autor de ‘Sepulcro en Tarquinia' ha estat fixat per una eterna dialèctica entre les seves terres lleoneses i Eivissa (on va passar més de vint anys vivint) i Itàlia, una mediterrània molt present, com també ho està la cultura oriental, a la qual ha dedicat diversos llibres, com 'La simiente enterrada'.

Colinas, amb 70 llibres publicats, el mateix nombre que la seva edat - «una edad en que uno está en la plenitud y en la madurez pero también en el límite de la vida-», explicava-, és creador de títols ja simbòlics i clàssics como ‘La viña salvaje', ‘Jardón de Orfeo', ‘Libro de la mansedumbre', ‘El río de la sombra', ‘Amor que enciende más amor', ‘Tiempo y abismo', ‘Noche más allá de la noche', ‘Desiertos de luz', ‘Catorce retratos de mujer' o ‘Canciones para una música silente'.

 

Els escriptors Martí Domínguez, Josep-Ramon Bach i Pep Albanell han estat alguns dels premiats a la 50a edició dels Premis Crítica Serra d'Or, que reconeixen les obres més destacades de les publicades l'any 2015, sense que s'hagin presentat a concurs.

Martí Domínguez ha estat guardonat amb el Premi Crítica Serra d'Or 2016 de novel·la per l'obra "La sega". Josep-Ramon Bach s'ha endut el de poesia per '"Caïm" i Pep Albanell amb "Les fantasies del nàufrag" ha guanyat en l'apartat de narració. Aquests han sigut els tres premis més destacats dels guardons, que s'han entregat el 2 de maig al Palau Moja de Barcelona i que aquest any arriben a la seva 50a edició.

A banda d'aquests premis, també han estat premiats Julià Guillamón per " Joan Perucho, Cendres i Diamants" en la categoria d'estudis literaris i Josep Maria Jaumà en la categoria de traducció, amb el títol " Irlanda indòmita. 150 poemes de W. B. Yeats'".

Finalment, els guanyadors en la categoria literatura infantil i juvenil han estat: "Històries de Nasrudín", amb text de Halil Bárcena i il·lustració de Mariona Cabassa, que s'emporten el premi infantil; Gisela Pou, premiat amb el premi juvenil (creació) per "La noia de mitjanit". Lemniscates ha guanyat la categoria juvenil (coneixements) per "Arbres".

Aquests premis  no tenen dotació econòmica i consisteixen essencialment en la proclamació del veredicte i en el lliurament d'una serreta d'or, de solapa, a càrrec del director de Publicacions de l'Abadia Montserrat (PAMSA) i de la revista Serra d'Or, Pare Josep Massot i Muntaner.

El Premi Nobel de Literatura hongarès Imre Kertész ha mort als 86 anys. Nascut a Budapest el 1929 en una família de religió jueva, Kertész fou ingressat als camps d'extermini nazi amb catorze anys, primer al d'Auschwitz (d'on és considerat el penútim testimoni) i després als de Buchenwald i de Zeitz.

L'escriptor va aconseguir l'èxit i el reconeixement amb "Sense destí", una novel·la amb cert contingut autobiogràfic sobre l'Holocaust, que es considera una de les grans obres de la literatura europea contemporània.

Imre Kertész, que també va ser autor de comèdies i guions cinematogràfics, es va dedicar de ple a la literatura a partir de la dècada dels 70 i el 2002 es va convertir en el primer escriptor hongarès premiat amb el Nobel.

Kertész és autor de títols com "Fiasco", "Kaddish pel fill no nascut", "Liquidació" i "Jo, un altre".

Els Premis Nacionals de Cultura 2015 han premiat l'excel·lència i la trajectòria de deu figures de l'àmbit cultural català, entre elles, l'escriptora mallorquina Antònia Vicens i l'escriptor de reconegut prestigi internacional Enrique Vila-Matas.

Els premis, atorgats pel Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), reconeixen personalitats, entitats o institucions catalanes que contribueixen a la cultura del país, per l'excel·lència de la seva obra, la continuïtat de la seva tasca fins l'actualitat i la mirada pròpia i innovadora que cadascun d'ells ha aportat en el seu àmbit d'activitat.

A la mallorquina Antònia Vicens  se l'ha distingit per la solidesa de la seva obra literària i el compromís amb els escriptors d'arreu del domini lingüístic català a través del treball que ha realitzat des de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i el PEN Català. Josep Maria Cadena ha obtingut un dels premis per ser un gran coneixedor de la literatura universal i hàbil narrador en llengua castellana amb elogiades incursions en el món periodístic.

Els guardons, cadascun dotat amb 15.000 euros, s'entregaran enguany durant la cerimònia de lliurament de premis que se celebrarà el proper 8 de juny.

A més de Vicens i Vila-Matas, també han estat guardonats els responsables d'Antaviana Films, la medievalista Lola Badia, la companyia de circ de Los Galindos, l'artista plàstic Dani Karavan, el Quartet Casals, l'actriu Clara Segura , l'il·lustrador i escenògraf Joan J. Guillén i també la tasca del Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria / Carrutxa, de Reus.