$community_name

L'escriptor i filòsof italià de prestigi mundial, gràcies a l'èxit de vendes del seu llibre "El nom de la rosa", ha mort als 84 anys, a casa seva, a Milà.

Nascut a Alessandria (Itàlia) el 5 de gener de 1932 i nét d'un editor, l'eminent intel·lectual, escriptor, filòsof i semiòtic Umberto Eco , ja va començar als deu anys d'edat a publicar-se les històries que ell mateix escrivia. Va estudiar Filosofia a la Universitat de Torí i va ser professor a les universitats italianes de Florència, Bolonya i Milà, on van destacar els seus treballs i estudis sobre semiòtica.

La fama mundial li va arribar el 1980 amb la publicació de la novel·la d'intriga medieval "El nom de la rosa", portada al cinema amb gran èxit, a la qual seguiria "El pèndol de Foucault", molt controvertida pel que fa a acceptació entre el gran públic, que esperava una mena de segona part de l'anterior, però que va resultar ser una complexa història de grups ocultistes europeus.

La seva última novel·la, "Número zero", publicada l'any passat, reflexionava sobre la crisi del periodisme a partir de la història d'un diari fallit.

Umberto Eco ha estat un intel·lectual en contacte continu amb el present i s'ha destacat per la seva participació a la vida social i política del seu país com quan va adoptar un paper molt crític amb la política de Berlusconi o en defensa dels drets dels immigrants.

A més de novel·la, Eco ha escrit nombrosos assajos sobre llenguatge, filosofia, literatura i art.

Va rebre el premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats l'any 2000.

Maria Antònia Oliver (Manacor, 1946) és la creadora de la primera detectiu de les lletres catalanes, Lònia Guiu, a la sèrie de novel·les que va començar amb "Estudi en lila" (1985) i va continuar amb "Antípodes"(1988) i "El sol que fa l'ànec" (1994). Oliver va debutar el 1970 amb "Cròniques d'un mig estiu", i al llarg de la seva trajectòria literària ha estat finalista del Sant Jordi per "Crineres de foc" (1984) i ha guanyat el Prudenci Bertrana per "Joana E." (1991).

El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes va ser instituït per Òmnium Cultural l'any 1969 i s'atorga a una persona que, per la seva obra literària o científica en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans. Actualment, el guanyador rep una compensació econòmica de 20.000 euros. L'autora mallorquina és la quarta dona que rep el guardó en gairebé 50 anys d'història.

Els escriptors Najat El Hachmi i Ricardo Piglia, el periodista Carles Capdevila i  l'historiador Paul Preston són alguns dels guardonats dels premis Ciutat de Barcelona, que convoca anualment l'ajuntament de la ciutat comtal amb l'objectiu de reconèixer la tasca de creació, investigació i producció feta per persones i institucions a la ciutat.

L'escriptora Najat El Hachmi ha rebut el premi en la categoria de Literatura en llengua catalana per la seva obra "La filla estrangera" , una novel·la valenta sobre la construcció d'una identitat i d'una veu complexes en que es reflecteixen qüestions ancestrals i actuals. Pel que fa a la categoria de Literatura en llengua castellana el guardonat ha estat Ricardo Piglia, per la seva obra "Los diarios de Emilio Renzi. Años de formación".

El periodista Carles Capdevila ha estat premiat pel seu esforç constant en la defensa de l'educació des dels mitjans, que ha tingut una fita el 2015 en l'extraordinària difusió a través de les xarxes socials de la conferència Educar amb humor.

El jurat també ha premiat a l'historiador Paul Preston per la seva tasca de projecció internacional de la ciutat de Barcelona.

Els Premis Ciutat de Barcelona, que tenen una dotació de 6.000 euros, es lliuraran el proper 15 de febrer al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona.

El periodista i escriptor Víctor Amela (Barcelona, 1960) ha estat el guanyador de la 36a edició del Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull amb la novel·la històrica i romàntica "La filla del capità Groc". El guardó està dotat amb 60.000 euros i amb la publicació en català, castellà i francès de la novel·la per part de l'editorial Planeta.

Es tracta de la primera novel·la en català del escriptor que ha publicat anteriorment novel·les com "Amor contra Roma" i "El cátaro imperfecto". A "La filla del capità Groc", que es publicarà el mes de març, narra una història situada en el Forcall (Castelló), el poble originari de la seva família paterna.

Entre els guanyadors anteriors del Premi Ramon Llull hi ha Joan Perucho, Carme Riera, Terenci Moix, Josep Maria Ballarín, Maria de la Pau Janer, Màrius Serra i Vicenç Villatoro. Els tres darrers autors premiats han estat Sílvia Soler ("L'estiu que comença", 2013), Care Santos ("Desig de xocolata", 2014) i Xavier Bosch ("Algú com tu", 2015).

La novel·la "L'aprenent de bruixot i Els Invisibles", de Jordi Sierra i Fabra (Barcelona, 1947), ha guanyat la XXIV edició del Premi Edebé de literatura infantil 2016. El protagonista de l'obra, Mortimer Shaw, és un aprenent de bruixot que fa reviure un nen que va ser assassinat anys enrere per, juntament amb els seus amics, fer justícia i trobar l'assassí.

Per la seva banda, Luis Leante (Caravaca de la Cruz, 1963) s'ha endut el Premi Edebé de literatura juvenil amb "Fuig sense mirar enrere"', que relata la història d'Enrique, un noi que va perdre el seu pare en un tràgic accident i que fuig constantment del present per fer-se preguntes sobre el passat. El noi, de 15 anys, escriu cartes al seu pare mort.