$community_name

Un any més, l'Antiga Fàbrica Estrella Damm de Barcelona ha acollit la festa literària del Gremi de Llibreters de Barcelona i de Catalunya.

En la categoria de Literatura catalana, ha estat premiada l'obra "Gegants de gel" de Joan Benesiu. El premi al millor Àlbum il·lustrat ha estat per "Salvatge" d' Emily Hughes i en la categoria d'Altres literatures s'ha reconegut l'obra "Reparar els vius" de Mayilis de Kerangal.

Els Premis Llibreter reconeixen les millors obres publicades l'any anterior, escrites en qualsevol llengua. El premi no té dotació econòmica, però a base de bons títols i grans descobriments ha aconseguit fer-se un nom entre els guardons més ben valorats pels propis escriptors, fent visible obres "d'incontestable qualitat i que no han estat prou reconegudes pel públic o a nivell de mitjans", tal com ha explicat el jurat a l'inici de l'acte.

L'escriptor Leonardo Padura, considerat l'escriptor cubà de més projecció internacional, ha rebut aquest guardó que consisteix amb la reproducció d'una escultura dissenyada per Joan Miró, 50.000 euros en metàl·lic, un diploma i una insígnia.

Nascut a L'Havana l'any 1955, compagina l'escriptura de novel·les negres com ara "La cola de la serpiente"(2011) i "Herejes" (2013) amb novel·les on la història té un protagonisme destacat, com ara "El hombre que amaba los perros" (2009), basada en Ramon Mercader, l'assassí de Trotski, que va viure els últims anys de la seva vida a L'Havana. També té llibres de contes i assajos, com ara "Modernidad, posmodernidad y novela policial" (2000).

En les últimes edicions d'aquests premis (Premis Príncep d'Astúries de les Lletres fins 2014) han estat distingits John Banville (2014), Antonio Muñoz Molina (2013) el novel·lista nord-americà Philip Roth (2012), el poeta i cantant canadenc Leonard Cohen (2011) i l'escriptor libanès Amin Maalouf (2010).

L'escriptora britànica de novel·la policíaca Ruth Rendell, autora de més de 60 novel·les de misteri, va morir el passat 2 de maig als 85 anys.

Rendell va inventar la popular sèrie de l'inspector Wexford i era coneguda per la gran profunditat psicològica de les seves obres, que sovint abordaven problemes socials. També va escriure una altra sèrie sota el pseudònim de Barbara Vine, amb la que explorava de forma molt més profunda els perfils psicològics dels assassins i el de les víctimes.

A més de la gran quantitat de novel·les i contes publicats, la seva producció destaca per la gran qualitat literària de les seves obres que l'han fet mereixedora de premis com la Daga de Plata de la Crime Writers Association el 1987, la Daga d'Or en quatre ocasions (1976, 1986, 1987 i 1991), la Daga de Diamants per les seves aportacions al gènere o el National Book Award el 1980 i tres premis Edgar Allan Poe.

Els seus llibres s'han adaptat tant a la televisió com al cinema, entre d'altres pel director manxec Pedro Almodóvar, que es va inspirar en la seva obra "Live Flesh" per a la pel·lícula "Carne Trémula".

L'escriptor alemany Günter Grass, que ha mort als 87 anys, ha estat una de les figures més rellevants de la literatura alemanya de la segona meitat del segle XX. Guardonat amb el Premi Nobel de literatura i el Príncep d'Asturies de les Lletres l'any 1999, es va distingir pels seus compromisos amb la política i els drets humans. Entre les seves obres destaquen "El timbal de llauna", "El gat i la rata", "Anys de gos" i el controvertit llibre de memòries "Tot pelant la ceba".

En les seves primeres novel·les, Grass va revisar amb acidesa el passat recent d'Alemanya amb el to crític que caracteritzava els escriptors de l'anomenat Grup 47. L'èxit d"'El timbal de llauna" (1959) es va multiplicar quan Volker Schlöndorff en va fer una adaptació cinematogràfica l'any 1978.

El seu prestigi tant com a literat com a pensador europeu va trontollar quan durant la presentació de "Tot pelant la ceba" (2006) va reconèixer que havia format part de les Waffen-SS a les acaballes de la Segona Guerra Mundial.

A més de la seva obra de ficció, Grass, que va estudiar Belles Arts a Berlín, va desenvolupar una intensa activitat assagística, amb llibres sobre la situació d'Alemanya després de la caiguda del mur de Berlín. De fet, va demanar que la unificació és fes sense precipitació. Políticament va donar suport el model socialdemòcrata de Willy Brandt i sempre va ser molt crític amb el partit conservador de Helmut Kohl.

L'escriptor i periodista Eduardo Galeano que ha mort als 74 anys a Montevideo, va ser un autor cabdal de la literatura iberoamericana. Entre els seus títols més destacats, hi ha l'assaig "Las venas abiertas de América Latina" (1971), on denunciava l'explotació del continent per part dels poders estrangers.  

L'escriptor havia començat la carrera exercint de periodista a la revista "Marcha" (1960-64), que comptava amb plomes com Mario Vargas Llosa, Mario Benedetti, Manuel Maldonado Denis i Roberto Fernández Retamar. Fins al final, tots els seus articles sempre van tenir un marcat to polític. També els seus llibres, inserits en el gènere de la crònica literària, la ficció basada en fets reals o la novel·la històrica.Després del cop d'estat a l'Uruguai l'any 1973, Galeano va marxar a l'Argentina, d'on més tard va haver de fugir perseguit pel règim dictatorial a causa de la seva participació en moviments marxistes. Finalment es va exiliar a Barcelona, on va escriure la trilogia 'Memoria del fuego', publicada entre 1982 i 1986 i on narra la història de l'Amèrica Llatina, des dels mites precolombins fins als anys 80. Aquesta reconstrucció de la identitat llatinoamericana lluny de les versions oficials, conté història i crítica i és un exemple de la seva literatura. Va tornar a l'Uruguai el 1985.

L'any 2010 va rebre el Premi Internacional de Periodisme Manuel Vázquez Montalbán en la categoria de periodisme esportiu per "El fútbol a sol y a sombra" (1995).