$community_name

Els periodistes i escriptors Albert Forns (Granollers, 1982) i Anna Ballbona (Montmeló, 1980) han estat el guanyador i la finalista del primer premi Llibres Anagrama de novel·la en català amb les novel·les "Jambalaia" i "Joyce i les gallines" respectivament. Les dues obres han estat seleccionades entre les 41 que es van presentar al certamen. El primer premi està dotat amb 6.000 euros i les dues novel·les es publicaran en català al març.

Forns, que és crític literari del suplement " Ara Llegim" i col·laborador de "Time Out" i l"L'Avenç", ha obtingut el guardó per la seva segona obra en prosa de l'autor, que ja va guanyar el premi Documenta 2012 amb "Albert Serra (la novel·la, no el cineasta)". El protagonista del llibre viatja a un petit poble de pescadors dels Estats Units, Mountauk, a la recerca d'inspiració. A partir d'aquí, Forns, disserta sobre la gentrificació, el neuromàrqueting, l'obesitat o els efectes de la dispersió urbana en la salut física i mental de la població nord-americana.

Ballbona, periodista del diari "El Punt Avui", ha estat la finalista amb "Joyce i les gallines", en què reflexiona sobre l'existència a través de Dora, una periodista d'informació local que cada dia ha d'agafar la Renfe per baixar i pujar del Vallès Oriental.

Tortosa va acollir divendres la celebració de la 65a Nit de Santa Llúcia, organitzat per Òmnium Cultural, on es van lliurar els premis més rellevants de les lletres catalanes.

El 56è premi Sant Jordi de novel·la va recaure en Pep Puig per l'obra "La vida sense la Sara Amat", el 57è Carles Riba de poesia en Víctor Obiols per "Dret al miracle" i el 18è Mercè Rodoreda de contes i narracions en Empar Moliner per "Tot això ho faig perquè tinc molta por". En l'àmbit de literatura infantil i juvenil, el 53è Josep Maria Folch i Torres de novel·les per a nois i noies el va obtenir Francesc Puigpelat per "La nena que es va convertir en mòbil", i el 42è Joaquim Ruyra de narrativa juvenil va recaure en Santi Baró per l'"'Efecte Calders".

El segon Premi Frederic Roda de textos teatrals va ser atorgat ex-aequo a David Plana per "Els encantats" i a Josep Maria Miró per "La travessia". Finalment, el 29è Premi Internacional Joan B. Cendrós es va atorgar al periodista alemany del Süddeutsche Zeitung Alex Rühle pel reportatge "Roses, llibres i guerrers" i el setè Premi Òmnium Cultural de Comunicació va reconèixer la divulgació científica del programa "Quèquicom" de TV3, dirigit per Jaume Vilalta.

La sociòloga i escriptora marroquina Fatima Mernissi, considerada un referent al món àrab pels seus escrits sobre el paper de la dona en les societats àrabs i islàmiques, ha mort aquest dilluns en una clínica de Rabat als 74 anys a causa d'una malaltia que ha patit durant els últims tres anys.

Fatima Mernissi, nascuda el 1940 a Fez i criada dins l'ambient d'un harem, va ser la primera dona que va tenir la valentia de tractar temes considerats tabús sobre la interpretació de l'Alcorà i els llibres de la tradició islàmica convertint-se en un referent del feminisme musulmà.

Va publicar el seu primer llibre "Sexo, ideología e islam" el 1975, seguit d'obres com "El harén político" (1987), "Las sultanas olvidadas" (1990), "Sueños en el umbral: memorias de una niña del harén" (1996) o "El amor en el islam" (2008). El 2003, Mernissi va rebre el premi Príncep d'Astúries de les Lletres, guardó que va compartir amb l'escriptora nord-americana Susan Sontang.

L'escriptor barceloní Jordi Ortiz ha guanyat el Premi Carlemany per al Foment de la Lectura per la seva obra "Vorejant els límits", un recull de 29 contes que exploren escenaris possibles en un futur proper. Acompanya el premi una dotació econòmica de 10.000 euros i la publicació de l'obra a l'editorial Proa durant l'any 2016.

La principal particularitat del Carlemany es troba en la constitució del jurat: després d'una preselecció de tres obres per part d'un jurat adult, les escollides són jutjades per nou estudiants andorrans d'entre 14 i 16 anys. L'objectiu d'aquest procés és implicar els joves en el món de la cultura i despertar el seu sentit crític.

Aquests premis són convocats pel Govern d'Andorra en col·laboració amb Grup 62 a través de les seves editorials Columna i Proa i la Fundació Enciclopèdia Catalana.

El màxim guardó de les lletres hispanes, el Premi Cervantes, dotat amb 125.000 euros, ha recaigut enguany en l'escriptor i assagista mexicà Fernando del Paso (Ciutat de Mèxic, 1935).

L'escriptor, autor de "Noticias del imperio" i "Linda 67: historia de un crimen", ha exercit també de dibuixant, pintor, diplomàtic i guionista. La seva obra destaca per la seva mirada a la història de Mèxic i es considera influenciat per autors com William Faulkner, James Joyce, Juan Rulfo i Lewis Carroll.

Fernando del Paso és el sisè mexicà que rep el Premi Cervantes, després d' Octavio Paz, Carlos Fuentes, Sergio Pitol, José Emilio Pacheco i Elena Poniatowska. El guardó es lliurarà el 23 d'abril de 2016.