Barcelona (provincia) - Informe econòmic local de la província de Barcelona

Després d’un convuls any 2020 en el que l’activitat econòmica es va ensorrar arrel de les dures mesures de confinament i restriccions de mobilitat establertes per lluitar contra la pandèmia del covid, el 2021 va suposar el començament de la tornada a la normalitat i la parcial recuperació econòmica en paral·lel a l’aixecament progressiu de les restriccions per contenir el virus, en un context de vacunació massiva de la població. Així van augmentar el nombre d’empreses, ocupats i llocs de treball, mentre que van disminuir els aturats i la taxa d’atur. El PIB català va créixer un 5,8%, més que l’espanyol (5,1%) i el de la Zona Euro (5,3%).      

A la província de Barcelona, el nombre d’empreses va créixer un 2,3% l’any 2021, els ocupats registrats, un 3,4% i el llocs de treball, un 4%. Va destacar especialment el subsector de la restauració, amb un guany absolut de llocs de treball de més de 13 mil, encara que el 2020 havia perdut més de 22,5 mil. Les activitats sanitàries, per la seva banda, van guanyar prop de 15 mil llocs de treball a la província entre 2019 i 2021. Els aturats registrats es van reduir un 26,3% l’any 2021 i la taxa d’atur va caure més de tres punts, fins al 10,1%. Els estrangers i els joves de menys de 30 anys van ser els més afavorits per l’augment de l’ocupació i la baixada de l’atur registrat. 
 

Població ocupada registrada resident a la província. IVT 2021

 

Població aturada registrada resident a la província. IVT 2021

Segons les estimacions del Fons Monetari Internacional, el PIB mundial va créixer l’any 2021 un 6,1% en termes reals, després de la reducció del 3,1% del 2020. Aquesta recuperació va venir motivada per la relaxació de les mesures de confinament i les restriccions de mobilitat imposades el 2020 per lluitar contra la pandèmia del coronavirus, en paral·lel a la vacunació massiva de la població, la major immunitat també per contagi i la menor gravetat del virus. Tot i així ha estat una recuperació parcial, incompleta i plena d’incertesa, degut a les successives onades i variants del covid, els colls d’ampolla que han sorgit a les cadenes de subministrament global i el fort increment de la inflació, sobretot derivat del preu de l’energia, problema que s’ha aguditzat amb la invasió d’Ucraïna per part de Rússia i que apunten a un menor creixement el 2022 en un context inflacionista (estanflació).

La recuperació del producte interior brut l’any 2021 va ser més intensa en els països emergents i les economies en desenvolupament que no pas en les economies avançades (increments respectius del PIB real del 6,8% i 5,2%).

El PIB mundial   va augmentar un 6,1% en termes reals l’any 2021.

Dins de les economies avançades, van destacar els Estats Units, amb una taxa de creixement del 5,7%, i el Regne Unit (7,4%), mentre que els increments del PIB real van ser inferiors relativament per la Zona Euro (5,3%), Canadà (4,6%), Corea del Sud (4%) i, especialment, el Japó (1,6%). A la Unió Econòmica i Monetària (UEM) europea, i atenent als seus principals països pel pes relatiu del PIB, la conjuntura menys positiva la va registrar Alemanya, amb un creixement del 2,8%, mentre que el PIB francès es va incrementar un 7% i l’italià, un 6,6%. Els creixements més elevats a la Unió Europea, a banda d’Irlanda (13,5%), es van experimentar a països mediterranis del sud-est d’Europa, com ara Croàcia, Malta, Grècia i Eslovènia, a més d’Estònia (augments per sobre del 8%).

Dins dels països emergents, el major creixement es va produir al continent asiàtic (7,3%), destacant la Xina (8,1%) i l’Índia (8,9%). El països d’Amèrica Llatina i el Carib van registrar un increment del 6,8% en el seu PIB real, amb ascensos de dos dígits a Argentina, Xile, Perú o Colòmbia (Brasil va créixer un 4,6% i Mèxic, un 4,8%). Dins d’Europa, destaca Turquia, amb un augment del PIB real de l’11%, mentre que l’economia russa va créixer un 4,7%. El menor creixement es va donar a l’Àfrica subsahariana (4,5%), l’àrea amb menor taxa de vacunació.

El PIB espanyol va créixer menys que el de la Zona Euro (5,1% front 5,3%).

L’any 2020, el PIB espanyol va ser el que més es va enfonsar en termes reals a l’àrea de la UEM (variació del -10,8%) i la recuperació del 2021 no va ser prou intensa,  en créixer (5,1%) menys que el conjunt de la Zona Euro (5,3%). D’aquesta manera, l’economia espanyola estava a finals del 2021 lluny de recuperar el seu nivell precovid. 

Segons apunta el Banc d’Espanya al seu informe anual, des del punt de vista dels components de la demanda, aquest menor creixement espanyol és atribuïble a les exportacions de serveis, el consum de les llars i la inversió en construcció, que va registrar, aquesta darrera, fins i tot, una variació negativa. Des de l’oferta, és clau l’especialització d’Espanya en activitats turístiques, el sector més afectat per les restriccions preses per la pandèmia, encara que l’hostaleria i l’oci van anar-se recuperant mica en mica al llarg de l’any a mida que s’aixecaven les restriccions. Els problemes a les cadenes de subministrament global i l’augment dels costos energètics van moderar, al segon semestre del 2021, la recuperació de la indústria i la construcció. 

El PIB català va créixer set dècimes més que l’espanyol el 2021 (5,8% front 5,1%). Tots els components de la demanda interna van tenir un comportament més dinàmic a Catalunya que a Espanya. Destaca el creixement del 5,2% de la despesa en consum de les llars i, sobretot, el fort augment de la formació bruta de capital (8,1%, 1,3 punts percentuals per sobre d’Espanya), degut íntegrament als béns d’equipament i altres actius, donat que la inversió en construcció es va estancar (-0,2%). La despesa de les administracions públiques va alentir el seu creixement (3,3% front el 3,5% del 2020) en no ser tant necessari el recolzament del sector públic pel sosteniment de l’activitat d’empreses i treballadors en un context d’aixecament gradual de les restriccions. Les exportacions i importacions de béns i serveis van créixer igual i a taxes de dos dígits després de l’enfonsament del 2020. El saldo exterior hi va aportar positivament, 1,1 p.p. 

En el cantó de l’oferta, tots els sectors van tenir un millor comportament a Catalunya que a Espanya l’any 2021. Els menys dinàmics van ser el sector primari i la construcció, increments inferiors al 2%, però que contrasta amb les variacions negatives espanyoles. El creixement més intens el va registrar el sector serveis, que va augmentar en termes reals un 6,3%, i que va ser el responsable, en ser el sector amb més pes a la nostra estructura productiva, de més del 80% del creixement del PIB català el 2021 (6% i 90% a l’Estat espanyol). Dins dels serveis, va destacar el subsector de comerç, transport i hostaleria, amb un creixement del 14% front el -26,2% del 2020. La indústria va registrar, finalment, un augment del 5,3%, encara que el creixement es va alentir a la segon part de l’any donades les alteracions que es van anar produint en les cadenes de producció globals, amb manca de contenidors i problemes de subministrament de microxips i d’altres components.

Taula1

La demanda interna catalana va augmentar un 5,4% (destaca el 5,2% del consum privat i el 8,1% de la inversió). El saldo exterior va aportar positivament al creixement del PIB. Pel cantó de l’oferta, el sector més dinàmic va ser els serveis (6,3%). 

 

Gràfic 1

Aportacions dels sectors al decreixement del PIB de l'any 2021 (en precentatge)

Després de sis anys ininterromputs de creixement de la població a la província de Barcelona, el 2021, dades d’1 de gener, es va registrar un descens del 0,5%. Aquesta reducció va ser superior a l’experimentada per Catalunya (-0,22%), la qual cosa va fer que el pes relatiu de la província caigués dues dècimes respecte l’any anterior, fins a representar el 73,6% català. El descens va equivaldre a perdre 28.672 habitants a la província de Barcelona, deixant el total en 5.714.730. El decreixement a Catalunya es va deure, de fet, íntegrament a la província barcelonina, doncs en les altres tres es van registrar variacions positives (increment del 0,7% a Tarragona, del 0,6% a Girona i del 0,3% a Lleida).

Gràfic 2

Taxes de variació de la població total, 2014-2021 (en percentatge)

Per primer cop des del 2014, la població de la província de Barcelona es va reduir el 2021. 

Gràfic 3

Piràmide d'edats de la província de Barcelona, 2021-2031 (en percentatge)

Es va reduir tant el nombre d’estrangers com d’autòctons a la província de Barcelona (1,3% els primers i 0,6% els segons). El pes relatiu dels estrangers sobre la població, d’aquesta manera, va descendir fins al 15,25% (871.758 habitants estrangers a la província). D’altra banda, segons el PERE (padró d’espanyols residents a l’estranger), l’1 de gener de 2021 hi havia 262.363 persones amb nacionalitat espanyola procedents de la província vivint a l’estranger, un 2,6% més que un any abans. Per edats, els habitants de 65 anys i més només es van incrementar a la província de Barcelona un 0,3% l’any 2021 front l’1,7% del quinquenni anterior, en promig, el que es pot relacionar amb l’elevada taxa de mortalitat el 2020 pel covid en aquest tram de població.

 
La població de la província de Barcelona arribarà l’any  2031 als 5,97 milions d’habitants, segons les projeccions de població de l’Idescat, escenari mitjà, el que significa un 4,5% per sobre de la dada de 2021. La piràmide d’edats es farà més estreta en els trams de 5 a 14 anys i de 35 a 49. En canvi, s’ampliarà la població de 50 anys en endavant (especialment els de 55 a 69), amb la qual cosa l’índex d’envelliment, o relació, en percentatge, entre el nombre de persones de 65 anys i més i el nombre de menors de 15 anys, augmentarà, i passarà del 132% del 2021 al 177% una dècada més tard, mentre que l’índex de dependència —població de 65 anys i més per cada 100 persones de 15 a 64 anys— també creixerà, passant del 28,7% al 33,5 %.

Gràfic 4

Taxes de variació interanual del Valor Afegit Brut (VAB) (en percentatge)

L’any 2020, el valor afegit brut de la província de Barcelona va descendir un 11,1% en termes reals, segons les darreres dades de l’Anuari Econòmic Comarcal del BBVA. El decreixement català va ser dues dècimes superior i, de les altres tres províncies catalanes, només Lleida va patir un menor descens que el barceloní, -10,2%, front el -13,1% de Girona i el -11,9%  de Tarragona, en un any marcat per la crisi econòmica provocada per les mesures preses per lluitar contra la pandèmia del coronavirus (confinament, restriccions estrictes de mobilitat). Per sectors, va ser el de la construcció el que va experimentar la caiguda més intensa a la província de Barcelona, percentualment (-15,6%). A aquest el van seguir els serveis (-11,1%) i la indústria (-10%). Mentre que, en l’altre extrem, amb el menor decreixement, va situar-se el sector primari (-4,6%).

Tot just a l’inrevés del que va succeir el 2020, durant el 2021 es van incrementar el nombre d’empreses, els llocs de treball i els ocupats, mentre que es van reduir els aturats i la taxa d’atur.

Després d’un any 2020 amb variacions negatives a l’ocupació i el nombre d’empreses i increment de l’atur, el 2021 ha suposat una certa recuperació en les dades, a partir del progressiu aixecament de les restriccions i el començament del retorn a la normalitat, en paral.lel a la vacunació massiva de la població i malgrat les successives onades i variants del covid. 

Efectivament, en primer lloc, la població ocupada registrada (afiliats a la Seguretat Social, règim general i d’autònoms, segons la residència dels treballadors) es va incrementar un 3,4%, amb dades de 31 de desembre, davant la reducció del 2,2% del 2020. Cal recordar, en aquest context, que des del punt de vista del mercat de treball l’evolució el 2020 no va ser tant negativa com des del punt de vista del VAB per l’ús intensiu de mecanismes com ara els ERTO (expedients de regulació temporal d’ocupació). El creixement del nombre d’ocupats registrats a Catalunya va ser superior en mig punt al barceloní (3,9%).

Per sexe, l’ascens dels ocupats registrats a la província de Barcelona va ser lleugerament més intens per elles que per ells (3,6% front 3,2%), quan el 2020 van tenir reduccions semblants, en termes percentuals. Per nacionalitat, l’increment va ser clarament més elevat per als estrangers (8%) que per als autòctons (2,6%), com també havien estat més afectats negativament el 2020. Per trams d’edat, finalment, l’any 2021 només hi va haver una reducció, feble, per als de 30 a 44 anys, mentre que l’ascens més elevat el van presentar el joves de menys de 30 anys (un 10% més d’ocupats registrats), els quals van ser també els de major caiguda el 2020. 

Gràfic 5

Taxes de variació interanual de la població ocupada registrada Província de Barcelona (en percentatge)

Gràfic 6

Subsectors d’activitat amb més guany de llocs de treball. Província de Barcelona, 2021 (absoluts)

Gràfic 7

Subsectors d’activitat amb més pèrdua de llocs de treball. Província de Barcelona, 2021 (absoluts)

Per altra banda, el nombre de llocs de treball (afiliacions a la Seguretat Social segons el compte de cotització de l’empresa), també va augmentar, un 4%, a la província de Barcelona, el que contrasta amb la variació del -2,3% del 2020. En comparació amb Catalunya, l’increment barceloní del 2021 va ser lleugerament més feble, en dues dècimes. El nombre d’empreses (comptes de cotització) també es va incrementar a la província de Barcelona, en aquest cas un 2,3%, després de la davallada del 8,5% del 2020. Igual que succeeix amb els llocs de treball, però, la conjuntura barcelonina va ser lleugerament menys dinàmica que la de Catalunya (2,4%), quan, tant en una com en altra variable, la caiguda del 2020 havia estat superior per a la província. 

Tots els grans sectors d’activitat, agricultura, indústria, construcció i serveis, van registrar el 2021 un increment del nombre de llocs de treball a la província de Barcelona, sent els més dinàmics la construcció (creixement del 3,2%) i, sobretot, els serveis (4,5%), aquest darrer amb un pes cabdal a la província, superior al 80%. Respecte als subsectors amb més guanys de llocs de treball, en termes absoluts, el 2021 cal destacar, en primer lloc, els serveis de menjar i begudes, això és, la restauració, en un context d’obertura i aixecament progressiu durant l’any de les restriccions que havien caracteritzat bona part del 2020 per les mesures preses per evitar els contagis del covid. També va ser a aquest subsector on més llocs de treball es van perdre el 2020. La pèrdua d’aleshores, però, d’una mica més de 22.500, va ser clarament més elevada que l’increment del 2021, de 13.154 llocs de treball. En segon lloc, en un context d’acceleració de la 

digitalització, cal destacar el guany de llocs de treball dels serveis de tecnologies de la informació (més de nou mil), al que segueix el comerç al detall, també beneficiat per l’aixecament de restriccions i que va ser el segon amb més pèrdues de llocs de treball el 2020. De nou, com passa amb la restauració, el guany del 2021 no va poder compensar la disminució de l’any anterior, encara que en aquest cas la diferència és menor (-10.739 aleshores i +8.331 el 2021). A continuació, destaquen les activitats relacionades amb l’ocupació i les activitats sanitàries, en aquest darrer cas en coherència amb les necessitats encara presents de reforçament, per la continuació de la pandèmia i la vacunació massiva i amb vàries dosis de la població (entre 2019 i 2021 la sanitat va guanyar prop de 15.000 llocs de treball a la província de Barcelona). 

En el cantó oposat, en un any positiu, els subsectors que van perdre més llocs de treball van tenir una reducció petita, en general, excepte el sector de vehicles de motor, on hi havia a finals de 2021 més de dos mil llocs de treball menys que un any enrere. Això va venir motivat en gran mesura pel tancament definitiu a finals de 2021 de Nissan, empresa pionera de l’automoció a Catalunya, on hi era instal·lada des del 1980. El segon subsector amb més pèrdua de llocs de treball va ser el de mediació financera, donat el context de reestructuració que es viu al subsector per, entre d’altres qüestions, les fusions darrerament realitzades, una de les més recents de les quals va ser la de CaixaBank amb Bankia, tot just l’any 2021. El descens, però, va ser inferior als mil llocs de treball.

Gràfic 8

Taxes de variació interanual dels llocs de treball i empreses (en percentatge)

Gràfic 9

Taxa d’atur estimat (en percentatge)

Gràfic 10

Variació anual de la població aturada registrada (en percentatge)

La població aturada registrada, per la seva banda, va disminuir el 2021 un 26,3% a la província de Barcelona, dades de desembre, segons els inscrits al SOC, Servei d’Ocupació de Catalunya. Aquesta reducció va ser mig punt percentual superior a la del conjunt de Catalunya i contrasta amb l’augment del 27,7% que es va experimentar el 2020. El total de persones aturades registrades el desembre de 2021 a la província barcelonina ascendia a 265.789, això és 94.799 persones menys que un any abans. Per sexes, la caiguda percentual en la població aturada registrada va ser superior per als homes; per nacionalitat, pels estrangers; i per trams d’edat, pels més joves. Tot just els col·lectius que més van patir relativament l’increment de l’atur el 2020. 

La taxa d’atur registrat va descendir el 2021 a la província de Barcelona més de tres punts percentuals, fins al 10,1%. Mentre que la taxa d’atur estimat, segons les dades de l’Enquesta de Població Activa, EPA, de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), també es va reduir, en aquest cas, més de quatre punts, fins al 9,6%, dada de quart trimestre del 2021, una taxa que està prop de sis dècimes per sota de la catalana.

Gràfic 11

Taxes de variació interanual de la població aturada registrada. Província de Barcelona (en percentatge)

L’any 2021, dades a 1 de gener, 20 de les 50 províncies de l’Estat espanyol van registrar increments de població, mentre que la majoria, també Espanya (-0,1%) van tenir descensos. El decreixement de la província de Barcelona (-0,5%) va ser l’onzè més elevat. Guadalajara va registrar el major creixement en el nombre d’habitants (1,4%), estant en el cantó oposat, un any més, Zamora i Lleó (amb descensos de poc més de l’1%). Pel que fa a la població estrangera, només 10 províncies van tenir descensos, en un any marcat per la crisi del coronavirus, entre elles Barcelona, amb el tercer decreixement més intens, només superada per Còrdova i Las Palmas. Els increments més elevats, superiors al 5%, es van registrar a Valladolid i Sòria. Al conjunt d’Espanya també hi van pujar (0,1%). 

Segons les dades del Directori Central d’Empreses (DIRCE) de l’INE, l’any 2021, també amb dades d’1 de gener, per tant tenint en compte el 2020 de ple, any de pandèmia i crisi econòmica per les mesures de confinament i restriccions preses per fer front al covid, només tres províncies espanyoles, totes andaluses, van augmentar el nombre d’empreses: Almería, Cadis i Sevilla. El descens del conjunt d’Espanya, de l’1,1%, va ser lleugerament menor al de la província de Barcelona (-1,2% i vintè més reduït). Els descensos més elevats es van donar a les províncies canàries (entorn al -3%), amb un pes relatiu molt elevat del turisme, el sector que va travessar la conjuntura més negativa arran de les restriccions de mobilitat establertes.

Per la seva banda, el deute viu dels ajuntaments, amb dades de 31 de desembre de 2020 i població d’1 de gener de 2021, va quedar situat en 373 €/habitant en el conjunt espanyol, 27 euros menys que l’any anterior, i en 350 euros a la província de Barcelona, 13 menys, encara que tot i així, aquest deute barceloní va ser el dissetè més elevat de les províncies espanyoles. Cadis, sobretot, i Jaén, van tornar a ser les províncies més endeutades per càpita, i les úniques per sobre de mil euros/habitant, estant al cantó oposat, amb menys de 75 €/habitant, Las Palmas, Lugo i Pontevedra. 

Les altres variables que es recullen a la taula sobre comparativa provincial es refereixen a indicadors del mercat de treball i permeten comprovar l’evolució durant l’any 2021, en ser dades referents al darrer dia de l’any, en el cas dels ocupats i aturats registrats a la Seguretat Social, o al quart trimestre, pel que fa als ocupats i aturats estimats per l’EPA de l’INE. Segons això, la recuperació del mercat de treball a la província de Barcelona va ser més notable que al conjunt d’Espanya, en termes generals. 

Així es desprèn de l’evolució del nombre d’aturats, tant registrats com estimats. Respecte als primers, el descens a la província de Barcelona va ser del 26,3% front el 20,1% espanyol. La reducció barcelonina va ser la setena més intensa de les 50 províncies espanyoles, només superada per les d’Illes Balears, Osca, Segòvia, Terol, Girona i Sòria. Respecte als aturats estimats per l’INE, la disminució a la província de Barcelona va ser del 29,3%, pràcticament el doble que l’espanyola (del 16,6%). En aquest cas només tres províncies van superar els valors barcelonins: Osca, Albacete i Tarragona. Cap província espanyola tenia més aturats registrats a finals del 2021 que a l’últim dia del 2020 i les que van presentar descensos més reduïts van ser les basques (que, tot i així, van ser superiors al 10%). Per altra banda, només nou províncies tenien més aturats estimats el quart trimestre del 2021 que del 2020, destacant Segòvia, amb prop d’un 20% més, i Burgos, increment a l’entorn del 10%. 

La taxa d’atur estimat de la província de Barcelona es va reduir 4,1 punts percentuals el 2021, dotzena caiguda més intensa de les 50 províncies espanyoles, front la variació de -2,8 p.p. d’Espanya. Només set províncies van experimentar increments el 2021 en aquest taxa: els més elevats van ser els de Segòvia, de gairebé dos punts, i Cadis, un. D’aquesta manera, la taxa d’atur estimat va quedar en el 9,6% a la província de Barcelona, front el 13,3% espanyol, també dotzena taxa més reduïda entre les províncies espanyoles. Milloren el registre barceloní les províncies basques, Osca i Terol, Conca, Lugo i quatre províncies castellà lleoneses: Sòria, Valladolid, Zamora i Palència. En el cantó oposat, amb les taxes d’atur més elevades, van quedar Cadis (25,9%), Jaén i Granada (20,4% en totes dues) i en la forquilla 19,7-19,9% es van situar a continuació Sevilla, Màlaga, Santa Cruz de Tenerife, Badajoz i Huelva. 

Pel que fa als ocupats, els registrats, considerant el total d’afiliats, a tots els règims, van augmentar a la província de Barcelona de manera similar a Espanya, a l’entorn del 4%. Els increments més elevats, del 6-7%, es van experimentar a Màlaga, Osca, Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas. Només Jaén, de les 50 províncies espanyoles, va mostrar una variació negativa. Mentre que en el cas de l’ocupació estimada, l’increment barceloní, del 5,5%, va ser superior al d’Espanya, 4,3%. L’ascens percentual de la província de Barcelona va ser el quinzè més elevat, de fet. Amb augments per sobre del 10% van estar, per ordre descendent, Las Palmas, Huelva, Almería, Toledo i Granada, en un cantó i, en canvi, en l’altre extrem, nou províncies van experimentar un descens d’ocupats, destacant Segòvia (-6%). 

Mapa 1

Taxa d’atur estimat, per províncies. Quart trimestre del 2021

Taula 2

Recull estadístic comparatiu per províncies 2021

 

La província de Barcelona està composta per 12 comarques: Alt Penedès, Anoia, Bages, Berguedà, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Moianès, Osona, Vallès Occidental i Vallès Oriental1.

L’any 2021, el 39,9% de la població de la província de Barcelona es concentrava a la comarca del Barcelonès, la de menor superfície (145,8 km2). Mentre que el 16,4% residia al Vallès Occidental i el 14,6% al Baix Llobregat. Si se li suma el percentatge que representen el Maresme (8%) i el Vallès Oriental (7,3%), el 86,2% de la població de la província de Barcelona es concentrava l’any 2021 a la comarca on és la seva capital i a les quatre comarques del voltant. En l’altre extrem, menys de l’1% de la població de la província residia al Moianès (0,2%) o el Berguedà (0,7%).

L’any 2021, dades d’1 de gener, la població va disminuir a quatre comarques barcelonines: el Barcelonès (-1,45%), el Baix Llobregat (-0,16%), el Vallès Occidental i el Berguedà (en aquestes dues darreres, mínimament). En l’altre cantó destaca l’increment del 2,33% en la població del Moianès, comarca que va ser també la de més augment percentual el 2020.

La població va disminuir a quatre comarques barcelonines l’any 2021, especialment al Barcelonès (-1,45%). 

Mapa 2

Nombre d’habitants. Província de Barcelona, 2021 (en percentatge sobre el total)

 

Mapa 3

Variació anual del nombre d’habitants. Província de Barcelona, 2021 (en percentatge)

 

Mapa 4

Nombre d’empreses. Província de Barcelona, 2021 (en percentatge sobre el total)

 

Mapa 5

Variació anual del nombre d’empreses. Província de Barcelona, 2021 (en percentatge)

Va descendir tant el nombre d’habitants estrangers com d’autòctons al Barcelonès (més els primers, percentualment, que els segons) i el Baix Llobregat (decreixement similar). A l’Alt Penedès, el Berguedà i el Maresme va disminuir la població estrangera i va crèixer l’autòctona, mentre que va succeir a l’inrevés al Vallès Occidental i el Bages. A la resta hi va haver una variació positiva tant d’uns com dels altres, de més intensitat en termes percentuals per als estrangers. Una mica més d’un de cada cinc habitants al Barcelonès era de nacionalitat estrangera el 2021, més del 16% a Osona, i gairebé el 15% al Garraf i el 13% al Bages. En l’altre extrem, el menor percentatge d’estrangers es registrava al Moianès, el Vallès Oriental, l’Anoia i el Berguedà, on fregava, en totes quatre, el 10%.

Atenent al nombre d’empreses (comptes de cotització), la concentració a la comarca del Barcelonès era encara més clara que per a la població. Així, el 2021 s’hi localitzaven, dades a 31 de desembre, el 47,3% de les empreses de la província de Barcelona. Entre el Barcelonès i les seves quatre comarques veïnes hi arreplegaven el 87,4% de les empreses de la província.    

Tot just a l’inrevés del que va succeir el 2020, al 2021, totes les comarques barcelonines van experimentar un increment del nombre d’empreses, destacant el Berguedà (augment del 5,4%), el Moianès (3,6%) i el Maresme i el Garraf (amb sengles increments del 3,3%).

Totes les comarques de la província de Barcelona van registrar un increment del nombre d’empreses, que va oscil·lar des del 5,4% del Berguedà fins al 0,9% del Bages.

Les comarques amb un menor dinamisme van ser el Bages (0,9% més de comptes de cotització el 31 de desembre de 2021 que un any abans), Osona i l’Anoia (creixement de l’1,1% en totes dues). Al conjunt provincial l’augment del nombre d’empreses va ser del 2,3%. 

A la província de Barcelona es van produir increments del nombre d’empreses a tots els grans sectors d’activitat tret de la indústria, on, de fet, només hi va haver augments, per comarques, al Vallès Occidental, l’Alt Penedès i Osona. A l’agricultura hi ha haver descensos en quatre comarques, especialment al Garraf, per sobre del 10%, i ascensos a la resta, on destaca el Berguedà. A la construcció, dues comarques, l’Anoia i el Moianès, van patir descensos i hi va haver increments a la resta, destacant de nou el Berguedà. Finalment, al sector serveis, totes les comarques barcelonines, sense excepció, van incrementar el nombre d’empreses el 2021; es van registrar les taxes de creixement més elevades al Moianès, el Maresme i el Garraf i només l’Anoia, Osona i el Bages, en l’altre extrem, van registrar un increment per sota del 2%. 
 

El Garraf va ser la comarca més dinàmica en incrementar més d’un 5% el 2021 tant la població ocupada registrada com els llocs de treball.

L’any 2021 va augmentar la dimensió mitjana de les empreses a totes les comarques de la província de Barcelona, tot i que molt lleugerament. Al conjunt provincial es va passar dels 12,3 assalariats per compte de cotització als 12,5. L’increment més elevat, de quatre dècimes, va ocórrer a l’Anoia, Osona i el Vallès Oriental. El 2021 la dimensió mitjana més elevada, per sobre de 13 assalariats per compte de cotització, es va registrar al Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès Occidental, mentre que, en l’altre extrem, el Berguedà i el Garraf tenien valors per sota de set.

Igual que ocorre amb el nombre d’empreses, tant la variació de la població ocupada registrada, segons la residència del treballador, com dels llocs de treball, segons el compte de cotització de l’empresa, va ser positiva per a totes les comarques de la província de Barcelona. Destaca especialment el Garraf, amb increments en totes dues variables per sobre del 5%, però també, en segon terme, el Vallès Oriental, amb un augment del 3,7% en els ocupats i del 5,2% en els llocs de treball i l’Anoia, ascensos respectius del 3,9% i 4,9%. A més a més, el Moianès està entre les comarques amb més creixement de la població ocupada registrada i el Berguedà, entre les que van registrar majors augments percentuals dels llocs de treball. En l’altre extrem, el Bages va augmentar els ocupats i els llocs de treball menys d’un 3%, l’Alt Penedès, entorn al 3% i el Vallès Occidental va experimentar sengles ascensos del 2,8% i 3,2%. Al conjunt de la província de Barcelona els creixements respectius van ser del 3,4% per a la població ocupada registrada i del 4% pels llocs de treball. 

Mapa 6

Variació anual de la població ocupada registrada. Província de Barcelona, 2021 (en percentatge)

 

Mapa 7

Variació anual dels llocs de treball. Província de Barcelona, 2021 (en percentatge)

 

Mapa 8

Variació anual de la població aturada registrada, 2021 (en percentatge)

 

Mapa 9

Taxa d’atur registrat, desembre 2021 (en percentatge)

A la majoria de les comarques de la província de Barcelona la població ocupada registrada es va incrementar percentualment més entre les dones que entre els homes. Les excepcions van ser el Moianès, el Berguedà i el Barcelonès. En totes, en aquest cas sense excepció, van augmentar més els ocupats entre els de nacionalitat estrangera que entre els autòctons, produint-se les diferències relatives més elevades al Berguedà i Osona, amb un creixement dels ocupats superior al 10% entre la població estrangera. Per edats, també en totes les comarques barcelonines, sense excepció, el major dinamisme es va experimentar entre els joves de menys de 30 anys, que van registrar un increment de l’ocupació de dos dígits percentuals en set de les 12 comarques. L’increment percentual més reduït va registrar-se al Berguedà, i tot i així va ser proper al 8%.

Pel que fa als llocs de treball, diferenciant en primer terme entre assalariats i autònoms, s’observa que a totes les comarques barcelonines l’increment va ser superior pels primers. A nivell del conjunt de la província de Barcelona els creixements respectius van ser del 4,4% i 1,8%. Els ascensos més elevats del nombre d’assalariats es van produir al Berguedà (per sobre del 7%), el Garraf, el Vallès Oriental i l’Anoia (entorn al 6% en totes tres). Mentre que el creixement més elevat dels autònoms va tenir lloc al Garraf i no va arribar al 4%. En l’altre extrem, les taxes de creixement més reduïdes en el nombre de treballadors per compte aliè es van donar a l’Alt Penedès, el Bages i el Vallès Occidental, però tot i així va estar en la forquilla del 3,3-3,5%; en canvi, els increments més febles del nombre de treballadors per compte propi es van donar a Osona i el Bages, i van estar per sota de l’1%.

En segon terme, per grans sectors d’activitat, va ser el sector dels serveis, en termes generals, el més dinàmic, amb creixements percentuals més elevats en el nombre de llocs de treball creats el 2021. Els increments més reduïts, de fet, es van registrar al Bages i el Vallès Occidental i van ser del 3,5-4%, mentre que al Moianès, el Berguedà i el Garraf els creixements van ser superiors al 6%. A la construcció només hi va haver una variació negativa al Bages, mentre que els augments van ser superiors al 4,5% a l’Alt Penedès, Osona i el Garraf. A la indústria, l’Alt Penedès va ser l’única comarca amb una reducció dels llocs de treball, mentre que els creixements van ser superiors al 4,5% al Berguedà, el Vallès Oriental i l’Anoia. Finalment, en el cas del sector primari, només sis de les comarques barcelonines van registrar a finals de 2021 més afiliacions a la Seguretat Social segons el compte de cotització de l’empresa que a finals de 2020, registrant-se els increments més elevats, per sobre del 4,5%, al Vallès Occidental i el Bages.

La població aturada registrada va disminuir el 2021 a totes les comarques de la província, on més al Barcelonès (-30,6%). La taxa d’atur registrat va quedar per sota del 10% a quatre comarques: Moianès, Osona, Barcelonès i Baix Llobregat.

En paral·lel a l’increment del nombre d’empreses, ocupats i llocs de treball, la població aturada registrada (inscrites al Servei d’Ocupació de Catalunya) va disminuir a totes les comarques de la província de Barcelona, especialment al Barcelonès, amb una reducció superior al 30%. A aquesta comarca la van seguir el Garraf i el Baix Llobregat (amb taxes de variació respectives del -26,4% i -25,5%). En l’altre cantó cal situar a l’Anoia, amb el menor descens dels aturats registrats, tot i que aquest va ser superior al 18%.  

Totes les comarques barcelonines van experimentar un descens de la seva taxa d’atur registrat el 2021; on més va caure, per sobre dels quatre punts percentuals, va ser al Barcelonès, seguida del Garraf (tres), mentre que, en sentit contrari, el menor descens, entorn al punt percentual, el va presentar el Moianès. En qualsevol cas, el Moianès va continuar sent la comarca amb menor taxa d’atur de tota la província de Barcelona, amb un 8,9%. Per sota del 10,1% del conjunt provincial, també s’hi van col·locar Osona (9,1%), el Barcelonès (9,2%) i el Baix Llobregat (9,6%). La taxa d’atur més elevada va ser la de l’Anoia, del 13,2%, seguida per la del Garraf (12,3%), el Bages (11,8%) i el Maresme (11,6%).

Com no podia ser d’altra manera, els beneficiaris de prestacions també es van reduir el 2021 a totes les comarques barcelonines. Al conjunt de la província de Barcelona aquest descens va ser del 19,5%, dades de desembre. Les dues comarques amb millors registres, descensos per sobre del 20%, van ser el Barcelonès (-26,3%, en concret) i el Garraf (-23,7%), mentre que en l’altre extrem la reducció va ser inferior al 10% únicament a l’Anoia i Osona. 

La taxa de cobertura, que es defineix com el percentatge de persones desocupades que perceben prestacions sobre el total de persones aturades i demandants (sense tenir en compte els aturats sense ocupació anterior), va augmentar a totes les comarques barcelonines l’any 2021, on més a Osona i el Maresme. El Maresme, precisament, va ser la comarca que va presentar la major taxa de cobertura el 2021 (67,3%), seguida del Moianès i l’Alt Penedès (64-65%). A l’altre extrem es van situar el Bages i l’Anoia, amb un valor totes dues del 52,3%. Al conjunt de la província de Barcelona la taxa de cobertura va quedar en el 59,8%.

La contractació, en paral.lel, també va augmentar a totes les comarques barcelonines, un 24% al conjunt provincial. El creixement va ser del 24% i superior al Vallès Oriental, el Barcelonès, el Garraf, el Baix Llobregat i el Maresme. En l’altre extrem es va situar el Berguedà, amb un augment de poc més del 10%, i el Bages, Anoia i Osona (15-20%). El creixement dels contractes indefinits va ser superior al dels contractes temporals a totes les comarques barcelonines (34,3% front el 22,3% al conjunt de la província), amb l’excepció del Moianès i l’Alt Penedès, on van créixer percentualment més els temporals. Els contractes temporals van ser, no obstant això, una àmplia majoria sobre el total de contractes signats el 2021, representant el 84,2% en el conjunt de la província de Barcelona, i oscil.lant el seu pes relatiu, per comarques, entre el 89,3% de l’Alt Penedès i el 80,3% del Moianès.