Els serveis ecosistèmics, el bosc i l’aigua blava al Moianès
Joan Rovira, Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona
Antecedents
La Diputació de Barcelona ofereix als ajuntaments dos serveis relacionats amb la conservació dels valors del patrimoni natural local: l’anàlisi dels espais lliures i els seus serveis ecosistèmics i la redacció de projectes de millora del patrimoni natural. El Consell Comarcal del Moianès va demanar l’any 2021 un estudi per avaluar l’aigua blava, aquella que es pot aprofitar per a usos humans, dels municipis de Granera i de Monistrol de Calders atesa l’escassetat d’aigua per a l’abastament local, especialment després de l’incendi forestal de l’any 2003 que va afectar a més de la meitat dels boscos dels dos municipis. Els boscos són proveïdors de serveis ecosistèmics: estabilitzen el clima, purifiquen l’aire, mitiguen riuades i sequeres i depuren l’aigua i, especialment, juguen un paper clau en la regulació del cicle de l’aigua. Per això es va encarregar al Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya un estudi dels serveis ecosistèmics de Granera i Monistrol sobre l’aigua blava aprofitable pel consum humà, i en especial el paper dels boscos en la seva regulació, considerant diferents escenaris d’adaptació al canvi climàtic i d’evolució de la vegetació i usos del sòl, amb l’objectiu final d’augmentar la recàrrega dels aqüífers.
Descripció
L’incendi de Sant Llorenç del Munt i l’Obac del 2003 va afectar gairebé la meitat de la superfície de Granera i Monistrol de Calders (1.800 ha cremades). La percepció dels veïns de Granera i Monistrol és que a partir de llavors l’aigua que aprofiten per a l’abastament municipal procedent d’aqüífers ha anat en descens. El Consell Comarcal del Moianès ha encarregat diversos estudis per tal de garantir el subministrament d’aigua en els dos municipis, l’ampliació del Pla Director d’abastament d’aigua, un estudi hidrogeològic i l’estudi dels serveis ecosistèmics i l’aigua blava. L’estudi de l’aigua blava s’ha encarregat al Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, referent en recerca forestal aplicada en l’àmbit mediterrani.
L’estudi pretén analitzar els factors que influeixen en el volum d’aigua blava i modelitzar el seu estat passat recent (abans de l’incendi), present (posterior a l’incendi) i futur (pels propers 20 anys), incorporant criteris d’usos del sòl, de gestió forestal i de canvi climàtic, per tal d’optimitzar el recurs d’aigua blava disponible. Per a l’estudi de la influència dels diferents elements de l’ecosistema sobre l’aigua blava la metodologia que s’ha utilitzat es basa en eines de modelització del clima, la vegetació i el sòl a partir de dades disponibles localment i global i que permeten realitzar projeccions de futur. L’escala de treball per a l’anàlisi de les variables ha estat a nivell de rodal forestal i de subconca hidrològica.
Usos del sòl i clima
El principal canvi d’ús del sòl es va donar amb l’incendi del 2003 que es va passar d’una coberta forestal arbrada del 79% al 57%. Durant els darrers quinze anys el bosc no s’ha recuperat (o molt lentament) i la majoria de la zona afectada està dominada encara per matollars i herbassars. Per a l’estudi climàtic s’han recopilat dades històriques de tretze estacions climàtiques pel període 1995-2021, les més properes a la zona d’estudi i s’han modelitzat amb correcció espacial i geomorfològica. La projecció de dades futures (2022-2100) s’ha fet tenint en compte un canvi climàtic moderat (5è congrés IPCC). Es mostra una pujada clara de la temperatura (amb més de 2ºC a finals de segle) però, en canvi, no s’observa cap patró clar en l’evolució de les precipitacions. Tot i això, la pujada de la temperatura durà a una major necessitat hídrica per part de la vegetació fet que pot comportar un augment de la freqüència, durada i intensitat dels episodis de sequera als boscos. També es preveu un canvi en el règim de precipitacions, és a dir, la mateixa aigua en menys episodis i de més intensitat, amb períodes llargs sense gairebé pluja i major variabilitat entre anys. Aquests canvis s’accentuen encara més durant els mesos d’estiu i al sud del municipi de Granera.
Els boscos i l’aigua
Es considera l’aigua blava com la suma de l’aigua d’escorrentiu superficial i la de drenatge profund produïda pels boscos. Es pot observar com els darrers vint-i-cinc anys (1995-2020) es produeix una variabilitat interanual en la quantitat d’aigua blava que aporten els boscos, i són degudes a les variacions típiques del clima, on els anys més plujosos s’acumula un major volum d’aigua als aqüífers (fàcilment el 50% de l’aigua que plou), i els més secs un menor volum (fins al 20% de l’aigua caiguda).
Per tal d’estudiar l’impacte del canvi climàtic i la gestió dels boscos sobre la disponibilitat d’aigua blava al futur (2020-2045) s’han simulat dos escenaris: un realitzant la gestió forestal del bosc i l’altre on no es realitza cap gestió forestal. L’escenari sense gestió forestal preveu que continuï la tendència actual d’acumulació de vegetació als boscos i l’increment en la densitat d’arbres, especialment petits. L’escenari amb gestió forestal preveu certa estabilitat degut a les tallades periòdiques del bosc, i no hi ha una gran acumulació de fusta al bosc. A més, la gestió forestal incrementa clarament la producció d’aigua blava dels boscos, sobretot els anys humits. Els anys més secs, la menor disponibilitat hídrica fa que no s’alliberi tanta aigua. L’excepció serien els anys extrems, o molt secs o molt plujosos, on no s’observen diferències entre un bosc amb i sense gestió per a la provisió d’aigua blava.
Períodes perllongats de sequera poden provocar la mortalitat generalitzada d’arbres, sobretot les espècies més sensibles en aquesta zona (pi roig i alzina). Altres espècies més resistents a la sequera (pi blanc i pi pinyer) podrien patir sequeres dràstiques cap a meitat de segle en l’escenari de canvi climàtic estudiat. Així l’efecte de la gestió forestal redueix, o fins i tot anul·la, el nombre de dies d’estrès dels boscos per falta d’aigua.
Conclusions
Els incendis de 2003 van provocar un canvi sobtat del tipus de vegetació en grans superfícies (de boscos a matollars i herbassars), i van provocar modificacions importants en els serveis que proveeixen els boscos
La pujada de temperatures prevista (2,5ºC més a finals de segle) i la irregularitat de les precipitacions provocarà una major freqüència d’estius secs o molt secs.
Es preveu una disminució progressiva de l’aigua blava regulada pels boscos, com a conseqüència tant dels canvis climàtics com de l’elevat consum d’aigua per part dels boscos no gestionats.
La gestió forestal com a eina per reduir l’estrès de la vegetació permet eliminar el risc de danys importants per les espècies més resistents (pi blanc) o reduir-lo considerablement per les més sensibles (pi roig).
La gestió forestal té la capacitat d’incrementar el volum d’aigua aportat a les rieres i aqüífers per part dels boscos. En anys normals, es pot esperar que els boscos gestionats aportin fins un 25% més d’aigua blava. En canvi, aquesta capacitat desapareix en els anys climàticament extrems, tant per excés com per dèficit de pluja.
Producció total d’aigua blava dels boscos de Monistrol de Calders i Granera en
el període 2020-2045, sota dos escenaris: sense gestió forestal i amb gestió forestal